Tarragona Ràdio us desitja...
Bona festa major.
Seguim en directe des de Casa Valcells
en aquesta retransmissió de la processó d'aquest any 2012.
Ara mateix continua ventiambient a l'exterior
d'aquí d'on som nosaltres, en aquest indiret
que és dels Amics de la Catedral.
I precisament volíem parlar, abans us ho comentàvem,
amb un dels seus integrants, l'escriptor Lluís Maria Moncodill.
Què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Com esteu visquent aquesta jornada, aquesta processó des d'aquí dalt?
Home, jo la visc una mica com l'havia una d'aquestes estàtues
d'aquí de la catedral, amb un cert equilibri i passivitat
perquè elles estan acostumades a veure moltíssimes coses.
M'agradaria que si algú de Tarragona que m'escolta
té ganes de crear, fer una obra literària imaginativa,
que vingui i passi algunes estones a peu d'aquestes estàtues
i els pregunti per tot allò que hem vist.
Avui és una plana més del que hem vist.
Ingenificant davant de tot el que ells han presenciat.
Per tant, és una plaça realment històrica,
prenyadíssima d'esdeveniments i de significació.
Per un costat tenim la catedral, la seu,
que és la que ho omple tot.
Som el pla de la seu.
Al davant mateix tenim a l'Ardiaque,
que aviat sembla que es reconstruirà i tornarà a tenir la façana
i l'aspecte medieval que havia tingut.
I mirant a la catedral, a l'esquerra, tenim Casa Valcells,
que és un palau medieval que sempre està tancat,
fora d'aquelles persones que hi habiten
i que en certa manera l'habitem com som els amics de la catedral,
la coral dels amics de la catedral,
perquè és una casa plena, plena, plena de ressonàncies.
Hi ha alguna d'aquestes ressonàncies, alguna d'aquestes històries
que ens comentaven abans que havia estat la Palau Reial, fins i tot.
Ha estat Palau Reial, però a Tarragona el Palau Reial
l'ha anat tenint, per exemple, a la plaça del rei,
allò que en diem Pilats, allò era el Palau Reial.
Allí per a la cerimoniós tenia la casa allí.
Però aquesta casa, més tard, també va ser en certa manera
residència, si no Palau, allò per residir el tot,
a més una residència ocasional pels reis quan venien aquí.
De tal manera que aquí vam tenir la defunció
de la mare de Ferran el Catòlic.
La mare de Ferran el Catòlic era la joven Enríquez,
esposa segona de Joan II
i la mare del príncep de Viana, de Carles de Viana.
No mare, madrastra,
perquè Joan II havia estat casat dues vegades,
amb la reina de Navarra,
i aquí, per dret propi, tenia la corona d'Aragó.
Llavors, Joan Enríquez,
la mare de Ferran el Catòlic,
per tant, filla de Joan II,
va estar en aquesta casa
i va estar amb mala sort, pobreta,
perquè aquí va morir, va morir de càncer.
Això vol dir que aquesta casa era referencial,
que era tinguda com una casa d'acollida.
De fet, també els reis catòlics van venir
i aquí van normalitzar el seu matrimoni.
Aquí els reis catòlics eren parents entre tots dos.
Això de normalitzar ara ens ho explicarà, no?
Normalitzar, però vostè sap que quan hi ha consanguinitat,
quan els esposos mantenen un cert grau de consanguinitat,
que tenen parentiu,
doncs no es poden casar,
a no ser que tinguin un permís especial.
I els reis catòlics es van casar sense aquest permís.
I van viure una bona temporadeta,
doncs mira, sense papers, diríem, ara, no?
Fins que una vegada que eren aquí
van rebre la butlla papal
en què els dispensava aquest impediment de matrimoni.
De manera que podem dir que es van casar a Tarragona.
Una altra cosa important d'aquest palau,
a més a més d'això d'aquestes referències de Joan Enrique,
és que aquí tenia la seva seu el papa Lluna,
el papa Lluna, Benet XIII,
que era un antipapa,
bé, per alguns antipapa, per altres no,
a temps de Sant Vicenç Ferrer,
del compromís de casp,
i ell que havia estat canonja de Tarragona,
havia estat canonja tresorer.
I aquest és el palau del tresorer.
Si us fixeu quan aneu a baix,
al pati central,
veureu que a l'enteixinat encara hi ha les claus pontifices,
que ens parlen encara d'una mica,
doncs, d'un cert Vaticà a la nostra manera,
si diguem, no?
I el tresorer, quin palau tenia?
Dins del capítol catedral hi havia tota una distribució de càrrecs,
que en deien dignitats,
hi havia els canonges senzills,
després hi havia un altre estrat més inferior,
que eren els capellans de la catedral,
i els beneficiats,
tenien tres nivells.
Però dintre del nivell dels canonges
encara hi havia el que en deien dignitats,
que tenien uns càrrecs particulars,
que sempre representaven
amb elements cromatístics
i de convencció econòmica,
perquè tenien possessions.
Per exemple,
la casa aquesta de l'Ardiaque,
això que ha de ser hotel,
aquesta era l'Ardiaque
que tenia possessions a Vilaseca,
i tenia, doncs,
tenia unes influències econòmiques.
Penseu que Tarragona
no deixava de ser
com una espècie d'Andorra.
Això que ara tenim a Andorra,
que mana el president de França
i el bisbe de la Seu,
aquí manava el rei i l'arcabisbe.
Era un poder temporal.
Per tant, hi havia tota una estructura
de poder i econòmica
en què tot això funcionava
una mica com funcionen
les estructures humanes
i temporals.
Per tant, aquí vivia el tresorer,
i el tresorer és el que havia de vetllar
pels béns materials de la catedral.
I era el papa de Luna,
Pedro de Luna,
i després venet 13,
13 són 13,
perquè ell era tossut
i no va voler baixar
del que d'això.
Aquesta casa va ser
casa Valcells,
un canonge que va ser
un gran protector
de la capella del claustre,
que fa pocs dies
els amics de la catedral,
precisament,
li vam dedicar
una memòria
i una conferència,
en Toni Valcells i de Suances.
De Suances el fa parent
dels amos del castell de Tamariu,
també que era un senyor
també d'una certa noblesa.
I ell era propietari
d'aquesta casa
i quan va morir
tenia intenció
de donar-lo el capítol catedral
perquè la tiressin a terra
i deixessin la catedral
treballada completament
alliberada
de tots els edificis
que l'estan oprimint,
diríem, no?
I aquest va ser, diríem,
la voluntat d'ell
manifestada al capítol.
Però el capítol catedral
va reinterpretar
la voluntat del difunt
amb uns criteris
més artístics
i més patrimonials
i va dir, bueno,
segurament que no s'enfadarà
a l'altra vida
si nosaltres
reinterpretem
les seves voluntats
i fem d'aquesta casa
una reconstrucció.
Jo als anys 50
van fer
tota una remodelació
d'aquesta casa,
aquestes finestres
que veieu gòtiques
no existien,
aquestes columnetes
si les toqueu
encara tenen
un toc de nou
perquè el capítol catedral
i l'arquebisbe
d'aleshores
va interpretar
que era
un sacril·legi artístic
tirar a terra
un palau medieval.
Aquí estem
en plena forma
amb una plaça
que, bueno,
ja no parlem
de la plaça
dels herois,
dels herois
de la guerra
del francès
que tenen
una làpida
precisament penjada
a casa de l'Ardiaque
i que fan memòria
de les tragedies.
Però això et deia
que els sants apòstols
que hi ha a la façana
i profetes
i jutges
i la mare de Déu
podrien tenir
una conferència
i ens podrien explicar
els tarragonins
tot allò que han vist.
per exemple,
aquesta plana
tan trista
de la guerra
del francès
on la sang
rejava
per aquestes escales
en defensa
de la ciutat
i de l'horositat
també del que es van quedar
perquè penseu
que aquesta catedral
estava amenaçada,
la vigília de Sant Magí
estava amenaçada
de volar també
i tres canonses heroics
se'n van anar a veure
el comandant general
de la plaça
li van dir
que per favor
que es van postrar
davant de Santa Tecla
mira avui
i davant de l'altar major
van implorar
de Déu
i dels sants
tarragonins
que
per almenys
la catedral
s'assalvés.
Ells
van deixar
les portes obertes
o van deixar
tot
de mica
l'estampida
de les bombes
que van fer volar
al Palau del Patriarca
i que van fer volar
les torres
i que van fer volar
el fortí
aquí baix
tocant
l'amfiteatre
si se n'adoneu
allí
hi ha tota
una muralla esbotzada
que va ser
una de les voladures
que van fer
i ells
van marxar
van deixar
les portes obertes
després de la pregària
i
des del llorito
van veure
com es petava tot
però el catedral
no va petar
gràcies a Déu
i tampoc no va petar
la capelleta
de Sant Magí
perquè justament
aquell dia
era la visília
era la nit
de Sant Magí
i li atribuessen
que el sant
tot i que tenia
totes les cargues
preparades
per això
si aneu
a la capella
de Sant Magí
veureu
que hi ha una pintura
molt gran
mural
i veieu
que hi ha
tota la muralla
de Tarragona
amb la capella
i Sant Magí
amb una regadora
que mulla
la metge
de la bomba
dels francesos
no ens n'ha après
moltes coses
en poca estona
aquest braç
que ara veurem
passejar
que és el braç
de Tarragona
perquè
Sant Atecla
hi ha un misteri
aquí
no sabem ben bé
com va venir
Tarragona
i Sant Atecla
alhora
segurament
alguns diuen
que és per la influència
de Sant Pau
perquè Sant Pau
i Sant Atecla
estan travats
ja saps que
Pau és el que la converteix
que li crea
problemes
de relacions
però ella
s'enteix
que primer
vol seguir
la vocació cristiana
concretada
amb abstenció
de matrimoni
i d'aquí
es desencadena
tot el que li va passar
és molt curiós
perquè
Sant Atecla
no és que tingui
aversió al sexe
no és
antisexe
el que passa
que vivia
en una època
on els teòrics
i els capellans
de l'època
predicaven
que el món
s'acabava
que per tant
ja el matrimoni
ja no tenia sentit
per tant
es tractava ja
de no generar més
de no crear
més humanitat
i ella
presa d'aquesta idea
esperant l'aveniment
final de Jesucrist
diu
bueno prou
i no cal
i ell no és
que tingués
aversió
pròpiament
a la creació
perquè Déu
ha creat el sexe
per tant
Tecla
no podia
no podia ser
l'esfema
contra el sexe
que està creat
per Déu
sinó
més aviat
portat
per la idea
que ja
havia acabat
la funció
de la procreació
ella es col·loca
en aquest
principi
aquesta òrbita
teològica
i llavors
ella ho agafa
amb tanta
tanta
tanta
fortalesa
i tanta
insistència
que llavors
les actes
que escriuen
tota la història
seva
per demostrar
que Santa
Tegla
era
tossudíssima
li posen
una prova
repetida
a més del jutge
la porten
a les
feres
la porten
al foc
la porten
a les víbores
i als rèptils
que hi havia
en un pantà
la porten
arrastrada
per toros
que estaven
completament
enfurismats
per les
cremades
i les burxades
que li donaven
els butxins
i ella
persisteix
en la seva idea
de manera que
les proves
de Santa
Tegla
successives
són
demostració
de la seva
tossuderia
amb allò
que ella
creia
i aquí hi ha
tot on
les actes
de Pau
i Tegla
no són
un llibre
bíblic
diríem
inspirat
que pugui
ser llegit
com si fos
paraula
de Déu
és un llibre
històric
de l'època
però
que amb interpretacions
humanes
flexibles
i llavors
aquest és
el recurs
que utilitzen
per demostrar
la tossuderia
de Tegla
la fan passar
per una sèrie
de proves
per demostrar
que ella
estava
absolutament
invicta
i aquest és
el braç
que venarem
que aquest braç
també va ser
víctima
dels francesos
a la nit
que van profanar
la catedral
mentre aquí
violaven
mataven
i feien
de la catedral
un cementiri
i feien
de la catedral
un hospital
i una cuina
pels refugiats
i per tots els que
estaven aquí
ella també
va ser profanada
van obrir
l'urna
que veieu
a Santa Tegla
si aneu
a la altra de Santa Tegla
ho veu
que hi ha
com un cofret
amb una porta
dourada
la van rebentar
i van profanar
les relíquies
i les van escampar
per terra
i un nen
les va recollir
i les va guardar
de manera que
després
que va passar
tota la tamborinada
aquesta
es va poder tornar
a restituir
aquest relicari
que l'havia portat
d'Armènia
el rei
Jaume II
que també
estava en bona relació
amb el rei
d'Armènia
perquè Santa Tegla
és de l'Orient
és turca
i van poder
tenir
aquesta relíquia
via
i diríem
a través de la monarquia
de les dues monarquies
la d'Armènia
i la monarquia
aragonesa
catalana
Ficcis que Jordi Bertrand
està escoltant atentament
aquí al costat
és a dir
que tot allò
que acaba d'explicar
ho tindrà molt present
Jordi Bertrand
l'està escoltant atentament
perquè és una banda
que li agrada molt de històries
una banda
que li agrada moltíssima història
El Jordi
podia corregir-me
i podia posar-hi
la seva part
tu sabràs més
de què va això
El Lluís és un mestre
El que sí
podríem demanar
que les estàtues
i aquí brindo
una idea literària
algun tarragoní
que s'entretingui
a entrevistar
les estàtues
que hi ha
a la façana
de la catedral
i els hi faci dir
tot aquests ulls
pasmats
hem vist
per aquí
de bo i de dolent
fins a arribar avui
el bo i el dolent
que hi pugui haver
Abans ho dèiem
que ha sortit
dos coloms
de la catedral
i han tornat a entrar
com si volguessin
posar una mica de pau
aquí baix al pla de seu
Lluís Maria
Moncodell Madi
on puc trobar els seus llibres
perquè escolti'm
això que m'ha explicat
m'interessa molt
Bueno mira
els meus llibres
jo tinc una especialitat
que és una mica d'història
hi ha
hi ha una època
de la
de la preguerra
de la guerra
i de la postguerra
que abarca una miqueta
els personatges
que es van moure
en aquest període
i que es van col·locar
una mica
en la defensa
d'una església progressiva
no dic progressista
progressiva
eh
que avança
i que en certa manera
busca
recol·locar-se
en el temps
jo m'he especialitzat
una mica
en aquesta època
i
per exemple
he tractat
una mica
la vida del cardenal
Vidal Barraquer
he tractat
un dels seus col·laboradors
immediats
que era
el doctor Cardó
eh
i aquí tinc editada
dos o tres llibres
sobre el doctor Cardó
ja et donaré
les referències exactes
de la doctora
del coseratà
i de l'Institut d'Estudis Ballencs
que són els que m'han editat
aquestes obres
doncs compartim amb el Jordi Bertran
això
amb el Lluís Maria Monconell
tot un mestre
escriptor
més a més
que avui ens ha il·lustrati molt bé
i des d'aquí també volem agrair-li
en nom de Tarragona Ràdio
que ens hagin obert les portes
de Casabos Ells
Tarragona Ràdio em té a disposició
sense fer fora ningú
eh
aquest és un altre
moltes gràcies
un plaer
doncs
el Lluís Maria Monconell
l'escriptor
el mestre
com deia en Jordi Bertran
que ens ha il·lustrat una mica
de la història
d'aquesta casa
Jordi
que ja ho dèiem
una casa amb molta història
no?