.
Temps al matí de Tarragona Ràdio en aquesta quarta hora
per repassar l'actualitat del Port de Tarragona.
Avui amb el seu president Josep Andreu
en aquesta primera setmana del mes de setembre,
en aquesta setmana que simbolitza l'inici de l'activitat habitual
i que avui ens servirà per fer també balanç
del primer semestre del 2012.
Senyor Josep Andreu, molt bon dia.
Hola, bon dia.
De retorn de les vacances, avui és un bon dia per fer balanç.
No ben bé del primer semestre, sinó fins i tot dels primers set mesos
pel que fa al tràfic de mercaderies del Port,
perquè les dades ja les tenen tancades.
Què ens diuen aquests primers mesos del 2012?
Doncs, bueno, estem presentant uns resultats, jo crec, molt bons,
molt positius, amb un creixement global del 10,5%,
i per tant, això és un indicador de la bona marxa del Port.
Nosaltres les previsions inicials per tot l'any
era d'un creixement del 3%,
en aquests moments fins al juliol, com bé es dit,
portem el 10,5%.
Bé, agost, de moment, les dades provisionals,
perquè no les tanquem fins a la meitat de mes, més o menys,
però les provisionals també sembla que ha sigut un bon mes,
però les perspectives les agafem amb molta prudència
perquè la tardor, doncs, bueno, estem en un escenari econòmic
que, sobretot, ja és molta incertesa.
Llavors, aquesta incertesa, traduïda als nostres operadors logístics,
traduïda a les empreses, fa que les previsions,
doncs, no puguis fer previsions amb molta seguretat, no?
Però bé, tenint aquest coixí del 10,5%,
nosaltres confiem en poder tancar l'any amb un creixement positiu,
del 3, 4, 5%,
que jo crec que seria un bon resultat
en el context econòmic que estem parlant ara, no?
On estan les claus d'aquest creixement del 10,5% en els primers endesos?
Bé, bé, com portem dient al llarg de les diferents trobades que hem tingut,
la bona notícia és que pràcticament el creixement ha sigut en tots els sectors, no?
Això crec que també és un concepte molt important.
Si bé en algun sector, sigui més important que en altres, no?
En concret, per exemple, el que ara està tirant amb molta força
amb creixements del 30 i pico,
quasi 40%, és el sector dels agroalimentaris,
perquè, bé,
resulta que amb la climatologia actual i la sequera,
doncs, s'ha d'importar molt cereal de l'exterior,
i Tarragona és un port on el granel de cereal,
doncs, és un port molt important en el Mediterrani, no?
Llavors, això ens està donant, doncs,
una posició molt forta en el mercat,
i això està fent creixent molt l'activitat del port
en aquest aspecte agroalimentari, no?
El tema contenidors també,
a poc a poc anem creixent,
estem perdent contenidors de trànsit,
que sempre ho he explicat moltes vegades,
però no m'importa repetir-lo,
que hi ha dos tipus de contenidors,
el contenidor que entra i surt,
que és el que, diguem,
el que interessa,
perquè és el que representa realment activitat econòmica,
i el contenidor que només és de trànsit,
és a dir, aquest només se deixa el moll,
hi ve un altre vaixell,
i l'agafa i se l'emporta a una altra destinació,
aquest no creu a la duana, per entendre'ns.
El de trànsit està baixant,
això és més fruit de les decisions
de les pròpies companyies navieres i logístiques,
de les seves decisions,
de deixar tots els contenidors de trànsit
en un port o en un altre,
i el que realment nosaltres li donem més valor,
a part que dona valor econòmic al port,
és el d'import-export, que li diem,
on en particular el d'export està creixent molt.
Estem parlant de creixements del 15 i 17%,
que per nosaltres són molt importants en el context.
Això vol dir,
i també és un reflexe que l'activitat econòmica,
si està creixent,
està creixent per l'exportació,
com ja sabem,
és a dir,
és un fel reflexe del que realment se'n sent parlar,
que l'economia està tirant,
però està tirant sobretot gràcies a l'exportació,
que les empreses del nostre país estan treballant
en exportar productes,
i el port és un reflexe d'aquest tipus d'activitat econòmica.
I la resta d'activitat,
estem creixent,
tenim mercats que ara estan creixent molt,
com la pasta de paper,
el carbó també ens està creixent,
hi ha diferents d'això que ens està,
que consoliden aquest creixent,
els productes,
per descomptat,
els productes petrolífers,
l'hem passat vam tenir la famosa parada Repsol,
però aquest any tot està funcionant bé,
i els productes químics,
que també les empreses químiques,
també estan tirant del carro.
Amb aquestes xifres,
podem fins i tot pujar de rànquing
al final de l'any,
en els ports espanyols?
No, ara pujar de rànquing ja ens costarà més,
el tercer port és Barcelona,
amb un global de 45 milions de tones,
i nosaltres en aquests moments,
jo crec que tancarem entre 33-34 milions de tones,
per tant aquest gap,
aquest diferencial de 10-11 milions de tones
no són moltes tones,
vull dir,
no és fàcil d'aconseguir.
Però, bueno,
jo crec que podem estar orgullosos
que Tarragona sigui el quart port
de l'estat espanyol,
jo crec que això és un orgull pels tarragonins,
i que, en definitiva,
també ens dona la dimensió,
la importància del nostre port.
La clau, en bona part,
del moment econòmic
són les exportacions,
com deia vostè,
i aquí rau bona part de l'èxit
en aquests moments del port de Tarragona,
malgrat que tenim greus eficiències
encara en altres tipus d'infraestructures.
Aquí hem de recórrer el tema
del corredor del Mediterrani,
del que vam parlar i molt
durant el mes de juliol,
arran de la visita
de la ministra de Foment a Tarragona,
on es va comprometre
a tirar endavant aquesta obra.
D'aquella visita,
ara que ja ha passat un mes i mig,
està plenament convençut,
senyor Andreu,
que traurem resultats positius
i que aquells compromisos verbals
de la ministra
es veuran reflectits ara,
a l'octubre o al novembre,
en els pressupostos generals de l'Estat?
Bé, com bé dius,
el gran reflexe serà ara
en els pressupostos de l'Estat,
però sí, jo crec que de la visita
de la ministra,
jo almenys personalment,
la percepció que vaig treure
és ja, per dir-ho d'una manera,
una sensació d'un gran consens,
en el sentit que, bé,
està finalment,
i sempre ho hem dit,
en el context econòmic que estem,
amb una gran limitació pressupostària
i que no podem assumir grans inversions
en infraestructures
i que s'ha de prioritzar en coses,
bé, doncs amb les reunions que vam tenir,
que vam tenir dues reunions amb la ministra,
una a l'àmbit de la Repsol,
amb diferents, diguem, interlocutors,
vull dir, del món de la química,
estava el port,
estaven alcaldes del territori,
i després un altre que vam fer
al Consell d'Administració del port,
jo crec que va haver-hi un plantejament
molt global i de consens
d'aquesta solució
que nosaltres seguim defensant,
que és provisional,
del famós tercer fil,
que nosaltres li hem dit
i que ells li diuen al projecte del tercer il·lo.
I que la gran bondat del projecte,
i que la ministra, així també ho explica,
no només beneficia el port de Tarragona,
sinó beneficia el port de Castelló,
el port de València,
el port d'Alacant,
que la primera fase és arribar fins a Alacant
amb dos anys vista.
Per tant, jo crec que d'alguna manera
i d'alguna manera ja consensuada
es va arribar amb una solució tècnica,
ens la van explicar
el propi director general
d'infraestructures ferroviàries,
Manuel Nino,
ens va explicar tot el projecte
i home, jo tècnicament
i des del punt de vista pressupostari
semblen molts diners,
sempre ho hem dit,
però en concepte d'infraestructures ferroviàries,
potser ara pot sonar estranya
en aquests moments econòmics que estem,
però són quantitats que,
en concepte d'infraestructura ferroviària,
insisteixo,
no són grans diners
i que és una solució
que en 10, 12 anys,
Tarragona, el territori de Tarragona
i evidentment tots els territoris del sur,
home, podem estar connectats a Europa,
ens obre el mateix concepte que hi ha abans,
a favorir les exportacions.
I no hauria de ser una excusa
la situació de crisi cada cop més greu.
Ho dic perquè la ministra ve a principis de juliol
i clar, estem en un moment
en què les coses passen tan ràpides
que des del mes de juliol
hem tingut nous anuncis de mesures
de retallades molt greus,
molt importants per part del govern central
i a més a més sembla que estiguem
a la cantonada de la petició
per part de l'estat espanyol
d'una ajuda, d'un rescat
a les institucions europees.
Igual que el govern de Catalunya
s'havís obligat a demanar
5.000 milions de rescat al govern espanyol.
És a dir, la situació canvia tant
i d'una manera tan ràpida
que no sé si fins i tot a vostè
li fa por, li fa tema
que inversions aquestes,
encara que siguin d'unes quantitats
relativament petites,
doncs perillin.
Sí, a veure,
evidentment,
és la incertesa que parlàvem abans,
tot és tan incert
i tot està canviant,
com bé dius,
en cada moment,
però bé,
jo intento
també ser coerent,
no?
I llavors,
a mi escenaris que ara
a mig termini em preocupen,
bé,
doncs mira,
n'hi ha un que aquests dies
a cap de setmana elegíem,
no?
Doncs ara s'han avançat
les eleccions gallegues,
no?
Doncs bé,
quin serà el tema estrella
a les eleccions gallegues?
Portar l'Ave Galícia,
no?
Doncs aquest serà,
i portar l'Ave Galícia
són 1.500 milions d'euros
mínim posats damunt de la taula,
no?
Clar,
aquests 1.500 milions d'euros,
si en llocs de posar-los a l'Ave Galícia
els poséssim
per fer l'estructura
del tercer il·lo,
el tercer fil,
doncs jo crec.
Amb visió,
quina és la meva visió
o esperança amb visió de coherència?
Home,
que en un moment determinat
si van malament les coses,
diguem,
un home de negre de Brussel·les
abans veurà més coerent
invertir 1.200 milions d'euros
en fer tota l'estructura
del tercer il·lo,
el tercer fil,
per tot el Mediterrani,
perquè és una estructura productiva
que generarà riquesa,
generarà llocs de treball,
generarà nòmines,
generarà productivitat,
em sembla molt més lògic,
o tinc la confiança,
que un home de negre de Brussel·les
ho vegi així,
que malauradament,
i sense desmareixer,
i segur que en el temps
ho tindran,
prioritzar a curt termini
un AVE a Galícia,
que jo crec que jo no discuteixo
si el necessiten o no,
però almenys segur que poden esperar
uns anys de tenir-lo.
Vostè no n'ha vist encara
d'homes de negre, no?
A l'asseu de l'autoritat portuària.
No, no, no.
No l'han vingut a veure,
ni a fiscalitzar els contes.
Bueno, sí que ens fiscalitzen els contes.
Però no aquests homes de negre.
A nosaltres, el port ens fiscalitza
i des del Ministeri d'Economia,
que jo recordo que nosaltres
depenem de Madrid
i ens venen homes de negre de Madrid.
En fi, parlem d'altres qüestions.
És a dir, la bona marxa del port
ha d'anar acompanyada moltes vegades
d'inversions constants
dins de les pròpies instal·lacions portuàries.
Se n'estan fent en aquests moments?
O n'hi ha de previstes?
Bé, la gran inversió
que en aquests moments estem fent
i que va ser un dels motius
també de visita de la ministra
és el moll de la química,
que tenim previst acabar-lo
just d'aquí un any.
A l'estiu de l'any que ve, 2013,
està previst que estigui finalitzada,
que és la gran inversió,
una inversió que suposa
al voltant de quasi 60 milions d'euros
i que ells dediquen a aquests moments
i aquesta tardor serà el moment
també d'anar prenent decisions,
però en aquests moments,
damunt de la taula,
tenim interessos,
empreses que han demostrat
el seu interès per ocupar aquest espai
superior, és a dir,
en demanda superior a l'espai
que realment físicament farem.
Farem 16 hectàrees més,
en tenim 16,
ara en farem 16 més,
en total 32 hectàrees
i d'aquestes 16 noves
avui tenim interessos d'empreses,
sobretot del món químic
i petroquímic,
que demanen
o tenen interès
en espais
que superen
els 16 hectàrees,
com a la qual cosa
això també et dona
una satisfacció
i una tranquil·litat,
sobretot
en el context
que tornem a estar,
en el context econòmic,
d'aquella sensació
d'inversions
que no han portat a res.
Per tant,
quan obri la nova fase
del món del químic,
ja estarà plena.
Ja la tindrem plena.
I caldrà plantejar-se,
diu,
ara de manera més o més immediata
de fer-ne una ampliació?
Bé,
nosaltres,
el pla director del port
ja ho preveu,
tenim dues ampliacions previstes,
una a curt termini,
seria un moll,
que en el seu moment
es va estudiar,
però es va tirar endavant,
que seria el moll
de la Balears,
que és la continuació
del moll de Catalunya,
la continuació del moll
i del carbó,
els que coneixen més o menys
el port que se situïn,
anant pel dic,
després del carbó,
allí hi hauria espai
d'una altra moll
d'unes 22 hectàrees
i després del futur creixement
passaria cap al sud
fins al dic dels Prats,
que és colindant
amb la platja de Vilaseca,
però avui allí
hi ha el pantalà de Repsol,
el projecte és que aquest pantalà
el dia de demà
també s'ha trasladat
i allí hi vaix
un altre terminal.
Per tant,
espai de creixement
el port en té
i després,
com hi ha futur futur,
podem guanyar terreny al mar.
Per això ja són inversions
molt,
perquè estem parlant
de profunditats
de 30 o 40 metres
i fer esplanades
i fer dics
en profunditats
de 30 o 40 metres
valen molts diners.
Però aquests projectes
a mig termini
sí que se'ls plantegen.
Sí, sí,
nosaltres els tenim.
I és més,
davant d'aquestes demandes
de petició
han posat damunt
de la taula
aquests projectes
per si en cas
hi havia un interès.
El que passa
és que avui fer un moll,
per exemple,
el moll de les Balears
no baixaria dels 20-25 milions d'euros.
I llavors,
torna a ser
el raonament.
Si no tens la garantia
d'omplir-lo,
no cal fer-lo.
En un altre ordre de coses,
el que segurament veu el ciutadà,
perquè és el que té més a prop,
el ciutadà de carrer,
és que no acaba
de tirar la Marina
a Port Tarracó.
Això no és responsabilitat
directa seva,
perquè aquí hi ha uns gestors,
però està clar
que no acaba de funcionar.
El que sí que és veritat
és que ara s'estan fent
unes obres
per canviar
l'entrada
a l'aparcament
de la Marina.
Quina reflexió
fa vostè
sobre la situació
de la Marina?
Bé, primer dir,
i us ho he dit molt bé,
és dir,
nosaltres no tenim
una responsabilitat directa
sobre la Marina de Tarracó
com tampoc ho tenim
sobre una responsabilitat directa
sobre el port esportiu,
per exemple,
com un altre exemple.
els dos casos
són dues concessions
i són els titulars
de les concessions
que són els responsables
del desenvolupament
de l'activitat
que hi ha dins
d'aquesta concessió.
Ara bé,
dit això,
nosaltres com a
com a autoritat portuària,
com a representant
del port de Tarragona,
nosaltres el que volem
és que tot el context
tot funcioni,
funcioni la part comercial,
funcioni la part d'oci,
de cultura,
la Marina,
el port esportiu,
tot funcioni bé
i intentem
dins de les nostres possibilitats
poder ajudar
a col·laborar
els distints concessionaris
en què els podem ajudar,
perquè els seus projectes
tinguin endavant.
El tema de la Marina Tarraco,
el port Marina Tarraco,
és un projecte
que genera
moltes expectatives,
sobretot una mica
també pel tipus
del titular
del concessionari,
que sempre genera
molta expectació,
gent del món
de Qatar,
els països
una mica
amb un poder
equisitiu
molt important.
La veritat és que
ells estan desenvolupant
el projecte,
nosaltres estem
molt en contacte
amb ells,
la veritat és que tenim
molt bona relació,
estem permanent en contacte
amb ells
per petits temes
que van sortint
i la idea
que tenen ells
és que han estat
un any
planificant una mica
tot el desenvolupament
del projecte
i la seva intenció
ara, com bé has dit,
estan fent un...
Això,
evidentment,
ens hem de donar permís
i nosaltres
ho hem concedit
perquè entenem
que és un bon plantejament
de canviar
l'accés al pàrquing
i, diguem-ne,
millorarà molt més
l'accessibilitat
a el que és
quan ja estigui resolt,
esperem que
les properes vegades
estarà ja resolt
el tema del pas
a nivell
de la plaça dels Carros
quan el ciutadà
surti
pel nou pas
peatonal del pas a nivell
surti
i surti cap a la marina
doncs ho vagi
al màxim, diguem,
obert, net, transparent,
la idea és treure
aquella grua groga
de l'entrada també
que tapa molt la visual
i, bueno,
d'alguna manera
ha sigut una idea d'ells
que nosaltres també
l'hem estat estudiant
amb ells
i creiem que això
afavorirà molt bé
molt més l'accessibilitat
de la ciutat
a la que és la marina.
Com omplir la marina?
Això és cosa d'ells,
no?
Això ja, per tant,
amb ells,
però, bueno,
ells jo sé que el projecte
de la tardor
sembla ser que ja
començaran a venir
vaixells d'aquests
però ja més importants,
no?
Vull dir,
vaixells d'aquests de...
És una marina
que ells volen treballar
molt al sector
de luxe.
De grans vaixells.
De grans vaixells,
que malauradament
i és trist,
però és així,
és un sector
que va a l'alça,
vull dir,
són a contradictori
en el moment econòmic,
però el que està
decaient
i s'està esfonzant
és el sector
de la barca petita
i mitjana,
que és el que està passant
al port esportiu,
per exemple,
l'altre exemple,
però en canvi
el sector del gran vaixell,
el sector de luxe,
és el que cada vegada
va més,
està creixent,
no?
Per això,
per exemple,
Barcelona mateix,
el port de la zona,
ara està en un projecte
de reformar la seva marina
per donar cabuda també
a vaixells de luxe,
no?
Bé,
ells estan en aquest,
és un sector
molt especial
i que ells coneixen,
diguem,
els circuits,
el màrqueting i tot
i la idea,
jo crec que s'ha de donar temps,
tenen 23 anys
de concessió també,
també han de tenir
una mica de paciència.
Ja haurem sortit
de la crisi segur.
I jo crec que a poc a poc,
a poc a poc,
jo el que sí que tinc confiança
és que els veig
amb moltes ganes
i molta il·lusió
de tirar endavant del projecte.
Tenim aquestes petites obres
de la Marina Tarragó,
ja citava aquestes obres
que està fent a DIF
del pas a nivell
de la plaça dels Carros
que s'acabaran ben aviat
i allà al costat tenim
l'antiga seu
del port de Tarragona.
Es confirma, senyor Andreu,
que allà hi pot anar
finalment,
en fi,
tota la infraestructura
que calgui muntar
pels jocs del Mediterrani?
Que sigui d'alguna manera
l'oficina seu...
Bé,
amb això estem treballant,
ja ho vam explicar,
nosaltres ho vam oferir
a la ciutat,
a través de la calda
i a la ciutat
que consideràvem
que podria ser
un emplaçament
per acollir
la seu
del comitè organitzador,
la seu administrativa
del comitè organitzador.
L'alcalde
ho va rebre,
per a vegades
que li va semblar
una molt bona idea
i jo crec
que en un encert
ell va voler esperar
que se constituïs
el comitè organitzador,
és a dir,
fer les coses bé.
Una vegada
ja s'ha constituït,
a través del seu director general,
en Ramon Quadrat
i el seu equip,
ja han treballat
amb tècniques del port,
ja han fet visita
de les instal·lacions
i ara ells estan a punt,
que ja me consta
que en els propers dies
ens el faran arribar,
el pla funcional
de les seves necessitats.
Ara han d'haver
aquest pla funcional
de les seves necessitats,
doncs això,
aquesta adequació
d'aquests espais
a dins de l'edifici,
que seria una mica
en part de la nostra aportació
a el que és els jocs
i a la ciutat,
bueno,
quin cos té
i com afrontar-lo,
perquè també
el port va bé,
però també
també estem submesos
a retallades,
també els nostres pressupostos
són ajustats,
etcètera,
i per tant
hem de veure
com encaixar-lo.
Nosaltres creiem
que era una bona idea
d'oferir-lo
a la ciutat,
perquè és una seu emblemàtica,
està al costat
del Mediterrani,
era posar en valor
a l'edifici,
forma part
de l'escaïline,
de Tarragona
i que per tant
crec que era
una bona oportunitat
per revitalitzar-lo
i així d'alguna manera
tenir aquest edifici
en el 2017,
a la tardor del 2017
quan acabés els jocs,
també un edifici
adequat funcionalment
i que podria tenir
altres usos.
Mentrestant,
allà al costat,
al Moll de Costa,
continuen les activitats
culturals,
vam estar amb el president
del port per Sant Pere
en la inauguració
de l'exposició
del Serrallo
ahir avui,
una exposició
que per cert
continua oberta
i aquell dia
parlàvem dels projectes
sobre el Museu del Pescador
i la rehabilitació
de l'edifici
de l'antiga
llotja,
de l'antiga confrèria
de Pescadors,
la de l'edifici
de la Puda,
dos projectes diferents
que continuen en marxa,
continuen,
en fi,
el seu procés.
Sí,
el que és l'exposició
com bé dius
durarà fins a finals
de setembre
i recordo
que el projecte
és que després
de l'exposició
se farà un llibre
del Serrat Lluís Viu
a partir d'aquesta exposició.
Pel que fa als dos projectes,
el que és el projecte
del Museu
del Pescador,
justament ara,
volíem haver convocat ara
però va ser que l'estiu
era mala data
perquè quan no estava un
no estava l'altre
però ara tenim previst
ara a finals de setembre
convocar
el que nosaltres anomenem
el Consell Consultiu
del Museu
que és tota una sèrie
diguem
de persones
no?
Vull dir
amb una certa
diguem
autoritat
històrica
i
i ciutadana
del barri del Serrat Llu
que formin part
d'aquest
d'aquest
d'aquest
Consell Consultiu
i que ens ajudin
a donar forma
a el que és
el contingut
del museu
el que és
la comissària
del museu
serà la nostra
directora del museu
la Mercè Toldrà
i
ja hem parlat
i això sí que
ja ho tenim
bastant treballat
a nivell de converses
perquè la idea
de com fer-ho
constructivament
home
també se'ns va córrer
que era una bona oportunitat
per donar
també
tornem a estar
en la reflexió
del context econòmic
en què estem
de la part
constructiva
arquitectònica
diguem
de fer un concurs
un concurs
d'idees
de com tenia que ser
que el museu
és a dir
nosaltres facilitem
l'espai
i que hagi
obrir un concurs
d'idees
a arquitectes
de Tarragonins
en principi
l'obrirem
estarà obert
a tothom
però
evidentment
està molt enfocat
als arquitectes
del territori
de casa nostra
i que entre tots
en base a unes bases
que amb l'assessorament
del col·legi
d'arquitectes
que participaran
en nosaltres
són quins assessoraran
tècnicament
en aquest concurs
poder desenvolupar
el projecte tècnic
que seria el museu
el contingut
el fem a través
del Consell Consultiu
i la part tècnica
a través del col·legi
d'arquitectes
i ara tinguem tots dos
hem de veure això
que costa
i buscar
l'encaix
pressupostari
que jo crec
que bueno
si entre concurs
fer-ho tot
doncs bueno
potser ja s'aniríem
més cap al 2014
aquesta és la realitat
jo vaig dir
que tardíem uns dos anys
jo crec que un any
tot el procés
de concurs
continguts
etcètera
i això aniria
actual de la llotja
de Pascador
sí
a la part de dalt
que hi ha una part
de dalt
que si la gent s'hi fixa
està tancada
diguem
amb xapa
que està protegida
però és un bon espai
és molt gran
jo crec que allí
tindrem un accèix
amb un accés
independent
del que és la llotja
etcètera
i després tenim
l'edifici de la Puda
l'edifici de la Puda
que ja tenim
un preinforme
que ens ha
ens han preparat
un arquitecte
de
vull dir
de
de
de prestigi
i que
bueno
que el Xavier Climent
no cal
no cal amagar-lo
una mica
perquè ell també
ha participat molt
en tota la remoledació
de la façana
i tot
i llavors
ara la idea
és aquest projecte
aquest sí que la idea
és tirar-lo endavant
més a curt termini
jo la meva idea
és a veure si
durant el 2013
el que passa
que hem de veure
també
les dotacions
per s'apostalles
que tenim en caix
i l'idea
potser és fer-ho
per fases
l'idea potser seria
perquè l'idea
és habilitar allí
la part de les oficines
del CEMAP
que és tota la part
que gestiona el museu
les exposicions
totes les zones culturals
els tinglados
i tot això
i potser ho faríem
per fases
començaríem
com és una rehabilitació
no és tirar a terra
sinó
és anar rehabilitant
les rehabilitacions
normalment
es fan de dalt a baix
una casa nova
es fa de baix a dalt
les rehabilitacions
es fan de dalt a baix
llavors començaríem
per dalt
i aniríem baixant
i això potser
ho faríem per fases
en funció
perquè l'edifici
està bé
però necessita
una
diguem
a nivell d'estructura
necessita
una educació
important
i l'idea
és aquesta
justament ahir
vam fer una primera reunió
al comitè executiu
i ens vam incorporar
i ho estàvem parlant
i a veure si
ara per la tardor
acabar de revisar
tot el tema
del preinforme
de l'arquitecte
valorar els projectes
valorar
tot això
és per supostàries
i la nostra idea
és
a veure si
per tot el 2013
podem tenir
el que és
l'edifici
i la part d'oficines
i la part del primer pis
que és la part del teatre
la part més social
que també això
dinamitzaria molt
el barri
i el barri
també ens ho està demanant
doncs almenys
aquestes dues parts
les poguéssim tenir
per tot el 2013
aquest seria
el gran objectiu
i deixar la part
perdona
deixar la part de baix
del restaurant
per una segona fase
parlant de temes
que lliguen el port
amb la ciutat
acabo senyor Andreu
preguntant-li
per qüestions polítiques
si es vol pronunciar
està a favor d'un pacte de govern
o un pacte de ciutat
entre el partit
dels socialistes
i Convergència i Unió
a l'Ajuntament de Tarragona
li demano
com a president
de l'autoritat portuària
però també
com a dirigent
amb responsabilitat política
a Convergència Democràtica
jo
sobre aquesta pregunta
quan m'han preguntat
jo sempre m'he manifestat
sempre a favor
més d'un pacte de ciutat
crec que
és lícit
que
Tarragona
i en el context
en l'actual
que estem
que
que es vulgui demanar
per part de
garantir una estabilitat
que això garanteixi
que projectes importants
per a la ciutat
s'atirin endavant
no?
no ens quedem
immobilitzats
i que això
perjudiqui
el projecte
del desenvolupament
de la nostra Tarragona
no?
per tant
jo des d'aquest concepte
un pacte de ciutat
el veig correcte
i estic a favor
i quan m'han preguntat
jo m'he pronunciat
en aquesta línia
ara bé
els continguts
el desenvolupament
del pacte de ciutat
a Tarragona
tenim
la nostra cap de llista
que és la Victòria Fons
que té tota la nostra
confiança i suport
i ell i el seu equip
són els que
han de desenvolupar
quin és aquest projecte
de ciutat
en aquest cas
si és
amb el
partit socialista
que és el que
en aquests moments
té la majoria
simple
de la ciutat
li correspon
amb ella
i el seu equip
trobar
les línies
d'acord
i això
com s'ha fet
en moltes ciutats
de Catalunya
tampoc estem dient
res de l'altre món
i li pregunto
per un altre pacte
que m'imagino
que estarà a favor
evidentment
que és el del pacte fiscal
i amb tot el debat polític
al voltant també
de la manifestació
de l'11 de setembre
fins al punt
de participar-hi
ja anirà?
sí
jo aniré
a títol personal
sí sí
i creu que Convergència
evidentment
com està reclamant
el president
de la Generalitat
ja ha de participar
en la manifestació
de l'11 de setembre?
sí
bueno
això
crec
jo he estat
ara una setmana fora
però
crec que han donat
bueno
diguem
que cadascú
vull dir
no hi ha hagut cap
per dir-ho
una manera d'instrucció
no és que hi hagi instruccions
però vull dir
que no hi ha hagut
ni cap recomanació
sinó que han donat llibertat
però vostè havia de manifestar-se
pel pacte fiscal
o per la independència?
jo vaig estar a la del juliol del 2010
vaig estar i no em vaig moure
sóc d'aquests que em vaig quedar
que no
vaig estar una hora
una hora
jo crec que el pacte
jo ara a curt termini
el que toca és el pacte fiscal
i el tema de la independència
jo crec que és una cosa de futur
i que no es pot renunciar
vull dir
jo crec que
ja es pot parlar tranquil·lament
i sense
sense estridències
i sense que ningú
ara
tot té el seu context
tot té el seu moment
avui
el que realment
es fixia Catalunya
és el pacte fiscal
és una disbauxa
que nosaltres aportem
19.000 milions
i en rebem només 16.000
són 5.000 milions de dèficit
fent el gran número
que això no
no
no
no
no té sentit
avui
i el que sí que
té menys sentit
té menys sentit
és que tu
aportis
i al final
aportis
i que no estiguis
i estiguis per sota
la mitjana dels que aporten
no
i que hi hagi gent
que
amb tots els respectes del món
hagin
espais
territorials
que rebin
perquè són receptors
i és lògic
que rebin
i la solidaritat
ningú la nega
però són
que rebin
i que estiguin
per damunt de la mitjana
això no
no
a mi no m'encaix
acabem així
parlant una mica
de política
amb el president
de l'autoritat portuària
que també té
la seva responsabilitat
política
Convergència Democràtica
de Catalunya
avui amb Josep Andreu
hem compartit
gairebé mitja hora
en directe
d'aquest matí
de Tarragona
a Revisió
Andreu
moltes gràcies
a vosaltres
i que vagi molt bé
aquest últim quatrimestre
pel port de Tarragona
gràcies
bon dia