I és una parada feta entre germans, on no es ven ni es compra,
i és que es va fent gran, la gent que la porta s'ha anat enrotllant,
i el rotllo que porta i no s'acaba mai.
No s'acaba mai, mai, mai, mai, mai, mai, mai, mai, mai, mai, mai, mai, mai, mai, no s'acaba mai, mai, mai, mai, mai, mai, mai, mai, mai, mai, mai, no s'acaba mai, no, no s'acaba mai.
Ara parlàvem de les excavacions que començaven ahir dilluns a la capçalera del CIRC,
doncs ens quedem en aquella zona perquè allà s'està preparant una nova festa,
de fet ja fa dies que estan de festa, van tenir les festes de Sant Roc,
com és habitual, que organitzen els veïns del cos del Boi
i la Baixada Peixateria.
Hi ha hagut actes a les festes de Sant Magí
i ara tenim el proper dissabte la tercera festa gitana
que organitza l'Associació Gitana de la ciutat de Tarragona.
Aquí tenim el seu president, el Francesc Ferreres, el Paquito.
Francesc, molt bon dia.
Molt bon dia.
Francesc, o Paquito, millor Paquito, no?
Tito Figueres, bon dia, Tito.
Bon dia.
No cal presentar-lo, artista amb el seu taller de la Baixada Peixateria.
I també ens acompanyen el Francesc Gasó.
Francesc, molt bon dia.
Bon dia.
I l'Enric Torres, Enric, bon dia.
Bon dia.
I ja tenim a punt la festa, no?
Ja la tenim a punt.
Què fareu? Què penseu fer aquest dissabte?
És la tercera, deia, no?
La tercera, sí.
Aviam, s'ha fet algun altre, però com ja vam recordar algun altre que a mi,
oficialment, o dins dels actes de Sant Magí,
és la tercera que avui es farà.
Estem preparant els mateixos preparatius que cada any fem,
que és el que a la gent els agrada,
que és l'esmorzar, que fem popular,
després el campionat de Botifarra,
després cap al mes dia fem el vermú popular,
tan famós que aquí ve moltíssima gent,
disfruteu-ho,
i després, bueno, per les tardes,
el tema de les gincanmes,
de les crios,
i altres cosetes que es faran aquest any,
i després preparar,
el sopar que fem,
i després, bueno, rumba catalana.
Hi haurà rumba?
Molta rumba.
Malgrat la crisi hi haurà rumba?
Molta crisi.
O precisament...
Però molta rumba.
O precisament per la crisi ha de fer més rumba?
Sí senyor,
però la gran és que si no, no en sortirem.
Han de tindre alegria les persones,
però perquè tindran davant.
És a dir,
hi haurà sopar popular a la nit,
i després hi haurà...
Bueno, aquest any,
des de la crisi,
la gent participarà portant-se el sopar a cadascú de casa seva,
perquè l'any passat sí que ho vam fer,
però bueno,
aquest any han de mirar les mesures,
no podem estirar més la mànica que el braç,
però bueno,
tothom participarà portant qualsevol coseta de casa seva,
i bueno,
l'únic que interessa és passar-ho bé,
tindre germà,
no?,
pecs i gitanets,
i disfrutar un dia com volar que comença la rumba catalana,
i el dia del Pau de Gitano.
L'objectiu és el mateix que quan vau començar a fer la festa,
Paquito?
L'objectiu de la festa,
de fer-la la festa,
i de posar-la la setmana després a Sant Magí
i incloure-la en els actes de les festes?
Sí, correcte.
És el mateix.
Sí, sí.
Nosaltres,
la idea que vam tindre,
inclús amb el Departament de Cultura,
era incloure-ho dins dels actes de Sant Magí,
després de Sant Magí,
i bueno,
toquen les dates que toquen,
doncs bueno,
aquest any ha trucat el dia 25,
doncs el dia 25.
Però sí que s'agrada la idea nostra
és que estigui dins dels actes de Sant Magí,
com a targonents,
i participar dins d'aquestes festes.
El president de l'associació ha vingut acompanyat,
com dèiem,
del Tito Figueres,
del Francesc Gasó i del Enric Torres.
Quin paper juguen ells?
Aviam,
el Tito Figueres és una persona que,
bueno,
sempre està oferint-se
dins del Pau de Gitano,
tenim molt bona relació,
moltíssima,
a més a més,
es coneixem de fa molts anys,
però és una persona encantadora,
on ell ha participat,
per exemple,
en fer la portada,
és una persona que va poder participar,
es va brindar,
ha anat uns anys xisats,
que el Tito Figueres és una persona molt coneguda,
i tarragoner,
i artista,
com realment,
ja veureu la portada de la revista,
que ha sigut,
bueno,
molt maca,
molt original,
cosa del Tito Figueres,
evidentment,
i,
bueno,
un altre,
dins de la relació que es vincula,
perquè a més a més som veïns,
de la seu nostra,
on té el taller ell,
doncs,
bueno,
sumem molt amistat,
no?,
i de bones el Tito Figueres és una persona
que, bueno,
té un encant,
i no és que li vulgui fer ara aquí la rosca,
perquè el tinc aquí al costat,
però perquè realment és així.
després tenim aquí el senyor Francesc Gasó,
col·laborador també amb el Pau Legitano,
porta el departament jurídic,
però, bueno,
sempre està ajudant-se,
ja el coneixeu,
moltíssima gent,
saben que anem sempre junts,
una persona molt propera,
molt disposada al Pau Legitano,
i com no,
tinc el meu nebot més conegut com l'Enriquito,
un artistàs que després,
si voleu,
se'n farà un sol de tres segons
i veureu que realment és un nen gitanec,
català de Tarragona,
de la família dels rebel·lats,
les persones que saben qui són d'aquí,
doncs, bueno,
sabran quina saga és,
la dels rebel·lats,
una institució del Pau Legitano,
i, bueno,
i aquí venim,
doncs, bueno,
a participar,
i espero que parlin ells.
Després, escolta,
aquests elogis que parlin els altres,
Tito Figueres,
un encant d'artista,
un terra unida,
un veí de l'associació gitana,
escolta,
com és aquest cartell?
Ja sé que és molt difícil
l'explicar-ho per la ràdio,
però...
van vindre amb la idea
que tenien una mica,
no?
I, bueno,
la idea bona és que la proposéssim
amb un artista d'aquí,
que avui,
aquest any,
em toca a mi,
l'any que ve,
podria ser donat,
una treballada més amunt,
més avall,
i ja veus que la cosa va molt artística,
no?
Que ells,
d'alguna manera,
es prenen la vida molt artísticament,
no?
Què et van proposar?
Va vindre, bueno,
va vindre el Pichón,
el Peque,
ell,
això és el que ens vam fer l'any passat,
ja veus,
és de posar alguna cosa aquí,
posen uns gitanos tocant,
que van pel carrer Bajó,
i que diuen que vingui tothom a la festa,
ells la festa,
doncs,
en diuen,
o tots diuen,
és una festa de,
de,
de,
de,
diguem,
que s'apleguen tots,
i volen a tot de germanor,
no?
I, bueno,
ells ja viuen tota l'any així,
germanor,
que és envidiable,
no?
Jo me menjo les meves coses a sol,
però ells estan sempre una mica tots en colla,
no?
i,
i,
bueno,
hòstia,
i,
bueno,
que sí,
cap problema.
No he tingut cap problema amb ells,
en canvi,
molta gent que he tingut a col·laborar,
té a la marinera.
Veïn,
veïn,
veïn d'ells,
des de fa molts anys,
sou veïns de...
Bueno,
veïn pel o bueno,
perquè,
veïn pel o mal o poques coses,
si som veïns,
hem de tindre el soroll del carrer,
hem de mirar com arreglem més avall,
ara fan excavacions,
ara començarà altra cosa,
però ells cada any que volen fer la festa,
i cada any més,
més institucional,
més convidar a tothom,
i tota l'hòstia.
I a part,
tu aniràs amb aquell esmorzar,
i diràs,
hòstia,
si també amb ell el coneixes,
i també d'això,
de tota la vida,
és una cosa de tota la vida,
del que es cantigui de Tarragona.
Ara deia el Tito Fegres,
una cosa molt interessant,
en unes situacions moltes vegades de crisi,
i de dificultat com aquesta,
com els gitanos,
tenen aquest sentit col·lectiu,
i en canvi els paios,
tenim una altra manera de viure,
no?
Ho compliquen tot menys.
Molt més individualista,
molt més individualista segurament nosaltres,
i ells no,
l'efecte grup,
l'efecte col·lectiu,
és important, eh?
Però un col·lectiu amb unes característiques,
característiques artístiques,
característiques d'un sentit de la vida,
però també legal a l'hora de fer calés.
Entenem?
Perquè tothom a vegades va pel tòpic fàcil,
i va a comprar el Puyar Estralàs
en un posto com el fan,
i que són gitanos igual que vosaltres,
de cal,
no sé si seran del Rabalata o no sé,
però que aixec,
i dos fan quatre,
i tan legals com tothom, no?
I que són una institució a la part antiga,
de Arragona,
que això la gent ho hauria d'entendre,
igual que les làpides romanes a les parets,
i llavors,
pues, encantar de col·laborar amb ells,
però col·laborar amb ells
és molt més fàcil que en qualsevol això,
com en sembla,
i vinc, vinc, vinc, vinc, vinc, vinc.
No, no, no, és que és així,
certament és així.
El cartell, tu, doncs, on el trobarem?
En una publicació que s'ha fet,
en una revisteta que s'ha fet,
amb el programa de les festes?
El programa de les festes,
amb els esponsors que tothom ha participat,
moltíssima gent ha participat,
més que l'any passat,
molt més que l'any passat.
Que curiós, eh? Malgrat la crisi, malgrat tot això
i tots els problemes que tenim.
La gent, si recorda, i té
de l'any passat,
la revista de l'any passat,
ara no es diré, si es dic un tant per cent,
potser fotré la pota.
Però m'atreveixo a dir que potser
estem parlant d'un 20 o 25% més
que l'any passat, eh? La gent ha participat
moltíssim en la comunitat gitana.
Moltíssim. Molt veïnat,
moltes botigues,
molts negocis, de bo, de bo,
i inclús-los
i amb estima
els he fotut una mica la bronca, perquè dic
sereu gitaners
amb aquesta gràcia que teniu, perquè en 3 dies
heu fotut una estesa. Si això
ho haguéssim fet en un mes, fem un book.
De bo, de bo.
Tito, com és la relació, tu creus,
dels paios de la part alta
amb els gitanos de la part alta? De desconeixement.
En general és de desconeixement.
És a dir, com ells van sempre en pinya,
és com si arribessis al col·le i trobes tot un grup, no?
I dius, bueno,
que es van tots en grup, no?
I llavors té una mica aquesta
aquesta conya, no?
Després també, clar, a veure,
tots ells són molt marcadament
d'aspecte
que són d'allà, no?
Llavors, clar, a veure,
ells es fan entre ells,
no sé si és per voluntat d'ells
o per voluntat nostra,
però gent legal
i des de sobte
una institució de la part vella
que forma part de les festes,
el tema geganter,
d'un munt d'històries
que formen part
i que tothom ho coneixi,
la gent de l'Ajuntament,
la política i tot això,
ho tenen molt en compte.
Per a mi, des del punt de vista
d'un observador
que va a ir pel carrer,
jo el que ve que és això,
els xiquets d'ells
estan tots cuidats,
tots ben vigilats,
que ningú fotin el tonto,
les coses es miren en comunitat
i els paios,
aquestes coses,
no les miren en comunitat.
I es perd molt
quan hi ha un nano
que va complicar
i això és una enveja.
I des del punt artístic i cultural,
tu ets un artista,
una persona del món de la cultura,
clar,
ells estan molt involucrats
en elements
de la cultura popular
i tradicional de Tarragona,
en fi,
la rumba...
La música,
la música.
Com ho definiries?
La música,
la festa,
clar,
a veure,
és que també la forma de viure,
de ser solidari
i de fer-te amb els problemes
dels altres,
convida sempre tant en tant
a fer la festa.
Aquesta és una festa
de títol institucional,
de títol
de combinar
el resta de la gent,
el resta de la gent,
perquè se'n vagin
tòpics i tonteries,
perquè això és el pitjor,
és molt fàcil
agafar i fer
legendes i tonteries,
però, bueno,
dintre d'ells
el seu petit Paco de Lucía,
dintre d'ells
el seu petit
igual que els Flores,
ells el nom de la música
i, bueno,
doncs són un...
Hi ha moltes coses
que es tenen que copiar.
Si la gent és intel·ligent
hi ha moltes coses
que es tenen que copiar.
Això des del punt de vista artístic
i el Francesc Gasó,
que col·labora amb ells
amb el Departament Jurídic,
des d'aquest punt de vista
hem anat millorant les coses
de la percepció
que tenim
el conjunt de la societat
respecte a la comunitat gitana?
Jo diria que
el conjunt de la societat
no ha millorat
la percepció
que té la comunitat gitana.
Ara sí,
jo diria que
la comunitat gitana
ha fet grans esforços
per fer-se visible
i fer-se present
a la societat civil.
Ja estava reprenent,
molt preparada.
Ha fet grans esforços
la comunitat gitana
per fer-se present.
No solament això,
sinó perquè
es capgiri el concepte
que fins ara
la comunitat gitana
era receptora
d'ajudes
i d'actuacions.
Ara, en aquest moment,
és la comunitat gitana
qui fa actuacions
o promou actuacions
tant per benefici
propi
de la pròpia comunitat
com per la comunitat
general civil.
És a dir,
ho obre
a la societat civil.
Un dels exemples
és precisament
aquestes festes
que es va institucionalitzar.
Ara fa uns tres anys,
quan vam començar
a fer el programa
de fer-se visibles,
perquè els que som de Tarragona
com el Tito Figueres
i jo mateix
i els meus companys
que aquí
em companyen a la taula,
tant païs com gitans
han viscut junts
i se'l coneixem
de petitet ja
i és una cosa natural
conviure.
Però, esclar,
a Tarragona
no hem d'oblidar
que és una població
de l'ovió
i hi ha vingut molta gent
de fora
que desconeixen aquest fet
que és real
en la nostra essència
de ciutat.
I, esclar,
llavors la comunitat gitana
es quedava
com una comunitat més
d'aquestes
que acaben d'arribar,
quan, de fet,
no és això.
La comunitat gitana
és una comunitat
que és consensencial
al mateix tarragonisme.
Tant és així
que el gegant
de la ciutat
és la fotografia
d'un gitano vell.
És un gitano,
no és un moro.
I llavors vull dir que,
si ho vam dir aquí,
aquesta missió,
crec que recordar l'any passat,
però vull dir que
això són coses
que la societat
tarragonina ignora
i això s'ha de posar en valor.
Llavors vull dir
que quan la societat
ja en l'època,
diguem,
als anys 30,
als anys 40,
quan Tarragona
era més poble,
diguem,
així que es coneixíem tots
que totes les cases
tenien renom
i es coneixíem.
El gitano
també tenien renom
que el revelat
i tenien renom
perquè era una casa més
del poble de Tarragona.
Ah,
hi havia millor relació
doncs fa 50 anys
que ara,
potser perquè la ciutat
s'ha fet més gran,
ha vingut molta gent de fora
i hi ha aquest desconeixement?
Pel tipus de vida.
I pel tipus de vida que...
Sí,
la relació diria que,
a veure,
la relació amb la gent
de Tarragona,
Tarragona,
els que som de generació,
perquè d'una manera
de Tarragona som tots,
eh,
no tant,
però vull dir,
els que som de generació,
la relació és la mateixa.
El que passa és que,
esclar,
la comunitat gitana
havia quedat com una cosa,
diguem,
desdibuixada,
havia desaparegut,
llavors,
esclar,
la mateixa comunitat gitana
s'ha anat a compte
d'aquest fet
i ha posat en valor
la seva idiosincràcia,
els seus matisos personals
i els ha posat en valor
a nivell de tota la ciutat.
I com s'ha fet això?
Com s'ha fet visible?
S'ha fet visible
gràcies a la participació
en activitats cíviques
de la ciutat,
com, per exemple,
les festes.
I tant,
és així que la comunitat gitana
fa la cluenda
de la festa major de Sant Magí.
És a dir,
la festa gitana
és la cluenda
de la festa de Sant Magí.
Jo crec que és un acte important
perquè en tot acte,
en un procés d'una festa,
comença amb uns actes
i són importants
els actes que comencen
i també són molt importants
els actes que acaben,
com és, per exemple,
els traques i això.
Doncs la festa gitana
va ser com si vols
la traca final
de la festa de Sant Magí.
Una traca rumbera,
a més.
I molt catalana
i terragonina.
I de barri.
És a dir,
tinguem en compte
que els gitans
són catalans també
i això és una altra marca
que també volem posar en valor.
Els gitans també són catalans.
Tu parlaves d'esforços,
que han fet molts esforços
en els darrers anys
i creus que no han estat
correspostos
pels payos?
A veure,
jo diria que no.
En la mesura
de l'esforç
que han fet
ells,
jo diria que no.
per què?
Primer,
nosaltres estem
en una perifèria,
diguem-ho així.
Tarragona
està vista...
A Tarragona
tenim un problema.
Que si una ciutat
tan important com som,
no només per història
sinó per realitat,
som la perifèria
primer de Madrid
i segon de Barcelona.
Nosaltres som
una perifèria.
Tot i que tenim
una comunitat gitana
i cívica també
en general,
però que tenim
una comunitat gitana,
que per exemple,
en aquest cas de la gitana,
molt activa,
el que sí que és cert
és que, esclar,
els recursos
no arriben
en aquesta comunitat gitana.
Llavors,
com diu molt bé,
ho ha dit molt bé
aquí el Paquito,
el president,
el seu president,
la imaginació
i ha suplit
tota aquesta mancança
de recursos.
Llavors,
a més gràcies
d'aquesta imaginació
i l'aport
petit o gran
de tota la ciutadania
i de tota la gent
en general,
tots els tarragonis,
tots,
de tot ordre,
s'ha pogut fer
aquesta presència.
perquè em donen
el petit suport
d'un anunci,
d'un...
et pago això,
et deixo això,
és a dir,
i anem fent una mica
l'intercanvi,
s'ha pogut fer
tota una sèrie
d'actuacions
que avui dia,
gràcies a Déu,
ens donen
que la comunitat gitana
pugui estar present,
viva
i visible
a la ciutat de Tarragona.
Es farà visible
una vegada més
aquest dissabte,
tancant les festes
de Sant Magí,
això serà tot el dissabte
i l'Enric,
com et diuen?
Enric Torres.
Ja, ja,
però com et diu,
com et t'ha dit
el teu tiet?
Bueno,
jo soc de la família
del Rebelat,
com ha dit el meu tiet,
ell és...
L'Enriquet?
No.
L'Enriquito.
L'Enriquito,
l'Enriquito,
perdó,
em diuen l'Enriquito.
És que clar,
com que entre vosaltres...
És que a més a més
és curiós,
perquè mira,
tots els gitanets
de Tarragona,
tots els gitanets
de Tarragona
tenim...
Un sobrenom,
no?
Sí, sí,
tenim un renom.
Ell, per exemple,
sa mare és la tia
Perruca,
imagina,
la perruca,
ma mare és la tia Quantos,
mon cosí el Pichón,
monoclo...
Aviam,
tots tenim un renom,
és que ja naixem,
és la nostra cultura.
És una forma carinyosa.
És una forma carinyosa.
Si ets expectiva,
no?
No, no,
evidentment que no.
A contra de tota la gent
que està al rededor nostre,
que convivim,
els agrada,
a Sanchisa,
però com pot ser
que me cocina la Lola,
diguem la Puro,
me cocina la Carmeta,
la tia Pelot,
i com a arquitecte
em podria dir
de l'alçà de un campanat.
És que a part cert,
recordem,
tu que s'estàs fent un estudi,
no?
Hi ha un professor de la universitat,
el Pere Navarro,
sí, evidentment.
fent un estudi
sobre la vostra parla,
la parla dels gitanos
de la Peralta.
Correcte,
i amb el gitano
nostre,
de carrer,
on els payets
s'han criat
i saben,
quan diem,
aviam,
a nosaltres ens fa molta gràcia
quan diem,
si anem,
per exemple,
a Caltófol
o anem a,
què sé jo,
a qualsevol lloc
perquè s'han criat junts,
només que han anat al col·legi
i han nascut junts,
han fet la comunia junts,
anem a jugar junts,
vull dir que...
És molt curiós,
però sí,
és una família,
és una família.
I el que deia
del meu novot en Riquido,
a més a més
que és un artistàs,
tampoc ja el sentirà.
Ara l'hem de sentir,
perquè si no
se'ns acabarà el temps.
Deixa el cas per sentir ell,
perquè no va.
Artístàs, artistàs,
no,
sóc un noi
que m'agrada la rumba,
no?
Un noi
que sempre m'ha agradat
el flamenc,
la meva àvia tocava la guitarra
i, bueno,
però els artistàs, artistàs...
Què té la rumba
pels gitanos?
Molta.
Però què té?
Què té que us atrapa
d'aquesta manera?
És una cosa
que ven d'altres,
ja.
És una cosa,
és part de la nostra vida,
és una cosa
que ven d'altres.
Actuaràs dissabte?
Bé, no,
participaré.
Jo participo,
per exemple,
amb els nens
amb la lluvia d'estrelles,
els nens,
doncs,
emiten alguns artistes,
jo els presento,
és un acte que fem
cada any,
però, bueno...
Però sí que participa,
sí.
I tant participa,
el que passa és que és tan modest,
perquè, si m'ho permeteu...
Però ha de cantar o no ha de cantar?
Ha de cantar una cançó
dels gitanos,
que si la sentiu,
penso que es farà goig.
Endavant.
Vinga, va.
i abans els gitanos anàvem
en carros a treballar.
Passaven les nits a fora
per guanyes un tros de pa,
per guanyes un tros de pa,
per guanyes un tros de pa.
amb el bar del pitjón,
i es posàvem a pillant.
I les gitanetes nostres
es posaven a ballar,
es posaven a ballar,
es posaven a ballar.
És la plaça de la font
al barri de la meva vida,
on jo he cantat
i m'he criat tota la vida,
i m'he recordat
amb la gent que m'estima,
i amb la gent que m'estima,
i amb la gent que m'estima.
Au, què s'ha semblat?
Au, molt bé, eh?
A més, molt tarragonina,
evidentment, la cançó.
No podia ser d'una altra manera.
S'ha agradat o què?
Escolta, disfrutarem
amb la rumba el dissabte, no?
Sí, jo crec que sí.
Podem anunciar
si ve algun grupet d'aquí,
de Tarragona,
o com ho fareu, això?
Vé a Sabor de Gràcia,
que són familiars nostres, també,
per la part de...
Com a Sabor de Gràcia
ja són famosos, eh?
Els cicos, el famós cicos.
És un any que ha volgut participar
també a la festa de Tarragona.
Molt bé.
Perquè, a més o menys,
pertanyem amb altres...
Altres vegades han vingut.
Sí, però aquí ha volgut
ser la persona,
com a rumba catalana,
participar,
ja et dic,
solidari,
perquè és un noi
reconegut,
el té molta feina,
ha volgut ser
part de la festa de Tarragona
i, bueno,
més conegut que Sabor de Gràcia
i el noi aquest...
Doncs ja està clar.
i l'enriquí.
I l'enriquí.
I l'enriquí.
I l'enriquí, que jo crec que acabarà cantant
alguna cosa.
Sí, l'última hora de la nit.
La festa és tot aquell grup,
totes aquelles persones
que no es veuen,
que gràcies a tots ells
podem arribar a fer això.
I estan contents que te sentis
aquell dia allà amb ells
a prendre alguna cosa,
sigui el vermut,
sigui l'esmorzar,
sigui jugar...
Sí, perquè això és el més important
de dir, no?
I de fer aquesta crida,
que vagi la gent
que no és una festa
pels gitanos,
sinó que és una festa
dels gitanos de Tarraona
oberta a tota la ciutadania.
Aquest és el que volem transmetre a nosaltres
i, a més o menys,
aquí tothom participa.
Doncs ens quedem amb música rumbera
per recordar que dissabte
tenim la festa,
que això començarà a partir
de les 9 del matí amb l'esmorzar,
que hi haurà campionat de Botifarra,
que hi haurà el vermut popular
a partir de dos quarts de dues,
que hi haurà més activitats infantils
a la tarda, sopar, karaoke
i la festa de rumba catalana
a partir de les 11 de la nit.
Tot això ho fareu en el tram aquell
de baixar de peixateria
i davant de cant Tito Figueres.
Una mica més avall.
Ara ens han posat els contenidors
i els contenidors de la presó
i ho ficaran més avall.
Allà els trobaran tot el dia.
En fi, Paquito, Tito, Enriquito,
Francesc Gasó,
moltes gràcies a tots quatre
i que vagi molt bé la festa de dissabte.
Mola, Gita.
I esteu tots convidats.
Gràcies, adeu.
Moltes gràcies.
Cançó del teu nom.
Quan em trobi sol
per carrers i places
cridaré el teu nom.
Quan em trobi sol
vindran guardians
que em prendran per vols
i en dir-me qui som
diré el teu nom.
Paraules de món
que neixen o moren
als límits del món
i escriuré el teu nom.
basant les paraules
guardant l'olor
sobre els teus patos
paraules de bé
cançó del teu nom.
i a les nits més clares
que no tens
quan quan ets
quan te un torn ya do
veuràs els estels
com muden d'allò
ai com muden d'allò
hi ha dins invisibles
i que tots escriuen
com jo el teu nom.
Paraules de món, cocinera blanca, i amb la teva olor
Escriuré el teu nom, amb letres de pau, que em mengi tothom
Paraules de vent, notes de color, cançó del teu nom