Una de les entitats que més treballa amb els col·lectius més febles,
amb els col·lectius socials més necessitats, és Càritas.
I avui ens acompanya el director de Càritas,
en diossesana Tarragona, Francesc Roig,
en un dia en què precisament hem d'anar analitzant
el paquet de mesures econòmiques de retallades
que anunciava ahir el govern espanyol,
amb l'objectiu de reduir en 65.000 milions d'euros
el dèficit de l'estat espanyol.
Quina repercussió poden tenir aquestes mesures
precisament en els col·lectius més necessitats?
Aquest és el punt de partida avui amb aquesta entrevista amb Francesc Roig.
Senyor Roig, molt bon dia.
Molt bon dia.
Així d'entrada, quina sensació li deixa aquest paquet de mesures?
Inco pot afectar, no hi ha el conjunt de la població,
que és evident que a tothom li afectarà,
sinó precisament amb aquestes famílies o amb aquestes persones
que busquen últimament, de manera desesperada,
l'ajuda i la col·laboració de Càritas.
Fem un plantejament una mica més seriós i profund
del que pot suposar una lectura superficial d'aquestes mesures
que ahir es van anunciar i que demà seran aprovades per Consell de Ministres
i fins i tot gosaria dir que amb alguna sorpresa.
Podria ser perquè les lectures i les parts auditives són una cosa
i les parts de publicació en poden ser unes altres més profundes.
Quin és l'abast de profunditat?
L'abast de profunditat és d'un cop molt dur,
molt dur sobre el dret i els drets de les persones.
Càritas ja no és ni serà,
no és la primera vegada ni serà l'última vegada.
Ens estem, diguem-ne, conscienciant
que el nostre valor afegit a aquesta societat
que cada vegada té els cercles més concèntrics tancats
és de l'ajuda a la supervivència.
I ho dic així amb una clara visió de dol.
Perquè ens pensàvem que potser això no s'acabaria mai
i hi ha gent que fins i tot encara potser pensa
que la crisi no va amb ell.
També he de dir que les mesures d'ahir
afectaran només la part baixa, mitjana baixa de la societat.
I, per tant, aquesta situació no deixa de preocupar.
I no deixa de preocupar perquè Càritas,
des que va començar a posar-se en marxa
aquest procés de davallada de la crisi,
hem tingut el contrari del que podria semblar
en una organització empresarial,
amb més volum de feina,
més dinàmica d'empresa.
Podria dir que Càritas no és cap empresa,
és una organització,
és una institució d'església
que ajuda els més necessitats
i que en aquest cas té un lema,
davant de la crisi, solidaritat.
Tenint en compte que en els darrers dos, tres anys,
vostès, Càritas i altres organitzacions
han vist com arribaven persones
que no havien necessitat mai
de cap entitat, de cap organització,
perquè es trobaven en una situació econòmica
mínimament consolidada,
preveuen que amb aquest paquet de mesures
d'aquí uns mesos tindrem noves franges de població
que hauran viscut en una situació,
entre cometes, prou normal
i que es veuran abocades
a cercar l'ajuda per la supervivència,
com deia vostè, de Càritas?
Sí.
És preocupant veure que una societat
entra en crisi.
És preocupant veure com es retallen
determinats drets
d'un ciutadà o d'una persona,
com, per exemple,
quan vam denunciar
la retallada de la targeta sanitària,
que això vam fer un comunicat de premsa
i després el mateix govern
ha hagut de tirar enrere.
Però encara és més preocupant
veure que la franja de situació,
és a dir,
la torpedinada de la crisi
en línia de flotació
està en el sector jove.
I aquest és el greu problema.
És a dir,
el problema de la gent que ara,
més o menys,
té una situació d'atur,
que és greu,
però que els troba en una banda,
diguem-ne, alta de la seva edat,
cronològica,
a partir dels 60 anys,
és preocupant,
però ha tingut una trajectòria
de recorregut ja feta.
El més greu és,
o són,
aquells col·lectius de joves
que en aquests moments,
fins i tot encara estan estudiant,
que tenen una perspectiva de futur
realment decebedora,
i no és que hagi de fer ara
un vaticini a la baixa,
però les perspectives
són greus.
Només voldria dir-te,
o dir als oients,
que els aturats
són el principal col·lectiu,
o és el principal col·lectiu,
de les persones ateses
per càritas.
Però,
d'aquest paquet d'aturats
gran,
cada vegada més ampli,
tindríem famílies
de joves,
entre 20 i 40 anys.
I aquesta és una situació greu,
perquè és una situació punta,
de,
la majoria són famílies
que tenen fills petits,
o bé estan en una primera
o segona,
o un segon lloc de treball,
en una projecció
a la vida,
per tant,
és un cop de destral
impressionant.
I creu que poden
augmentar precisament
aquests col·lectius,
aquestes franges,
precisament,
doncs,
amb l'anunci
de menys prestacions
a l'atur,
pujada de l'IVA,
i per tant,
vol dir pujada
de tots els productes
de consum diari
i altres mesures
com les anunciades ahir?
Sí,
a veure,
i és que a mi
em deixa una mica perplex
que determinades mesures,
com per exemple
aquesta que acabes de dir,
l'augment de l'IVA,
la gent ho interpreti
com una sortida,
quan en realitat,
per Catalunya,
no hi ha res més
que un trasbassament
de diners
de Catalunya
a l'epicentre de Madrid.
L'increment de l'IVA
va en benefici
del que ja paguem,
per tant,
ja estem,
som en un sector geogràfic
de l'estat espanyol
que
hem aplicat ja
aquestes mesures de contenció
fa molt temps,
per tant,
ara nosaltres
diguem-ne
que hi ha plou
sobremollat.
En alguns llocs
pot ser que sigui
la primera pluja de maig,
aquesta retallada,
i per tant,
sorpressiva,
perquè no tenien
les canaleres a punt,
per entendre'ns
pels desaigües,
però és que nosaltres
ja les teníem,
taulades i canaleres.
Què passa ara?
Que, a més a més,
torna a venir més aigua
i tenim les cisternes plenes.
I quan un té
les cisternes plenes,
comença el devassall
de l'aigua
que es desborda.
I el principal problema
en aquest moment
és,
o pot començar a ser,
i algú s'ho hauria de començar
a pensar,
és la contenció
del,
diguem-ne,
del desencís,
del desànim,
fins i tot
la contenció
del mal humor
i la contenció
d'allò que
per una persona
no li pot justificar
amb quatre paraules
darrere
d'un micròfon
al Parlament.
La Càritas
diu,
s'escenar de Tarragona,
ara mateix,
en grans números,
en números rodons,
a quanta gent
està tenent?
Home,
la memòria
de Càritas,
jo et faria
una referència
en aquest aspecte,
que la memòria
de l'any passat
nostra,
diríem,
és que és difícil
veure,
i això és molt,
quan has de donar
un número,
és molt difícil
veure
quantes persones,
però,
per exemple,
nosaltres tenim
projectes
d'acollida,
de menjador social,
de reparació
de mobles,
dels pirmis,
per tant,
tot plegat
faria
que en aquest moment
la situació
de crisi
ens afecta
en general,
però...
Encara que no surtin
números en qualsevol cas,
han anat augmentant?
Home,
i tant,
considerablement.
Considerablement,
sí.
Amb dades
el 2011,
però també
en aquests primers mesos
del 2012,
encara que no es digui
evidentment
la memòria feta?
No tenim les dades,
però l'increment
és considerable,
i només és el volum
de tensions
que fem,
però no és un volum
de tensions.
Clar,
hi ha persones
que pensen Càritas
i llavors
visualitzen Càritas
només Tarragona.
No, no,
Càritas és tot,
Càritas som tots,
i Càritas és
l'àmplia geografia
de la diòcesi
que va des de l'Arbós
fins a Arbeca,
per entendre'ns,
per tant,
des de Santa Coloma
de Caral
fins a l'últim
habitant
del barri
del Serrallo.
I de tots aquests
programes que ara esmentava,
n'hi ha,
és a dir,
on s'estan centrant
ara mateix
per les necessitats
dels usuaris?
On veuen
que la gent
que arriba a Càritas
els demana més...
Alimentació,
vestit,
o en el sentit
de vestit,
i la qüestió
de l'atur.
I, evidentment,
la vivenda,
també.
Però la vivenda,
qui més,
qui menys,
és una situació
que l'ha pogut anar
a no ser...
a veure,
la vivenda
era un problema
quan teníem
un gruix considerable
d'immigració.
Clar,
aquest gruix considerable
d'immigració
s'ha aturat.
Més aviat,
ara,
hi ha un procés
invers.
Hi ha persones
que d'aquí
tornen als seus
països d'origen,
sobretot sud-americans,
Sud-amèrica,
Argentina,
el Brasil,
que allà
hi ha un mercat
laboral
molt més
òptim
i amb més perspectives
que les que tenim aquí
ara,
en aquests moments.
Però la situació
d'atur
és aquella
que diu
que han fet
un replegament
acordeònic,
no?
Des del nucli
familiar
s'havia extès,
els fills
havien marxat,
s'havien independitzat,
cadascú
havia organitzat
la seva vida
en compartiments
diferenciats,
apartaments,
pisos,
etcètera,
i ara
hi ha un replegament
de nou al nucli
perquè és l'únic
pal de paller
possible
que pot donar
resposta
a la situació
de crisi
econòmica,
és a dir,
els pares
o els avis,
que aquesta és
una altra qüestió
perquè en aquest moment
amb aquestes mesures
de l'eclisi
que afecten
el tema
de les pensions
tornarem a tenir
un altre col·lectiu
que ja estava
laminat,
que eren
les persones grans,
doncs ara
només faltarà
que encara
l'eliminin més
perquè en alguns casos
els avis
són el pal de paller
dels fills
són els que aguanten
la situació
que ja són grans
i els nets
que tornen.
Clar,
i llavors
ha de ser un pal
de paller fort,
eh?
Perquè si no
el paller s'enfonsa.
Així de clar.
En qualsevol cas
i a partir
del que ens deia
no veuen
doncs aquí
un aturador
és a dir
l'augment
que van observant
en aquests
darrers mesos
i que a més
de les seves paroles
entenc
que el que busca
la gent
el que busca
és les necessitats
més bàsiques
no veuen
precisament
una frenada
una aturada
en aquesta evolució
a l'alça.
Ens agradaria
donar una
visió
òptima
i dir
que cada vegada
la nostra empresa
la nostra institució
dona menys servei
per tant
és menys útil
però lamentablement
ho hem de dir
tota la inversa.
Cada vegada
la nostra institució
és
una
institució
que dona confiança
que permet
amb algunes persones
i estic parlant ara
he dit abans
que Càritas
és una institució
d'església
però si acosten
moltes persones
que no sintonitzen
amb la qüestió
de l'església
i que per tant
també veuen
a Càritas
una manera
de poder
donar una solució
als seus problemes.
Per tant
des de Càritas
estem oberts
a tots
els que realment
tenen una necessitat
i esperem
que la necessitat
acompanyada
de la creença
en un esperit
de superació
doncs
doni una optimització
diguem-ne
psicològica
de reflutament
de la persona.
Cada cop
tenen més demanda
i poden fer front
a aquesta demanda?
És a dir,
cada cop tenen més mitjans
o al revés
o cada cop
els costa més
arribar
i donar resposta
a totes les necessitats?
Cada vegada
tenim més demanda
cada vegada
tenim més voluntaris
i cada vegada
hi ha més sensibilització
que els que poden
han d'ajudar
els altres
i aquesta
és una qüestió
i llavors
aquí vull desfer
un tòpic
que és molt
normal
el que a vegades
se sent
a mi
això
a què em suposa
és a dir
l'entorn social
en el qual
estem inserits
d'aquest
consumisme
galopant
fa que moltes vegades
la gent
mesuri
allò que fa
en qüestió
del benefici
a mi què em paguen
a mi què em donaran
quin sou
obtindré
quin benefici
si no obtindré
a què em suposarà
potser hem de començar
a plantejar
que som en un món global
i que les solucions
han de venir
com un granet de sorra
a la platja
la platja
en si
no és res
sinó
hi ha l'acumulació
de tots els granets
de sorra possibles
i tots són anònims
tots són gairebé iguals
per tant
aquí
el més important
no és
solament
el que penses
el que creus
el que fas
sinó
de quina manera
col·labores
ajudant els altres
el gran benefici
dels voluntaris
és la satisfacció
del lliurement
i l'amor a l'altre
és a dir
com més
voluntat
de servei
més satisfacció
tens
i el baròmetre
puja
amb més garanties
Caritas es veu
bàsicament
la seva feina
es veu bàsicament
a través de les parròquies
de totes les parròquies
de la diòcesi
o de les botigues
filigrana
que es dediquen
a tot el tema
de la roba
o també a través
del Café Caliu
un servei
que si no recordo malament
es va posar en marxa
farà uns 15-16 mesos
encara no arriba
a l'any i mig
quin balanç
en fan
estan satisfets?
a veure
Café Caliu
és un projecte
de Caritas
interparroquial
de Tarragona
per tant
està centrat
a la ciutat
altres projectes
estan centrats
doncs
amb altres indrets
o
amb altres
archidioses
perdó
amb altres
Caritas
parroquials
com pot ser
doncs
Valls
o pot ser Reus
o pot ser el Vendrell
no?
o pot ser
simplement Montblanc
aquí
Café Caliu
vam donar sortida
a una inquietud
que en el moment
que es va fer
un replegament
per tancar
un servei
que era
la casa de Transauns
quedava
un espai
sense cobrir
llavors
Café Caliu
és un projecte
que
de promig
cada dia
atent
entre una
vuitantena
80-85 persones
de promig
uns dies més
i altres dies menys
i és un promig
setmanal
gairebé
a cobertura
diària
aleshores
això
facilita
que
Caritas
no té la patent
de la caritat
ni ho pretenem
és a dir
nosaltres
fem el que volem
fer
perquè creiem
que ho hem de fer
però no
ens tanquem
a qualsevol altra iniciativa
que pugui
sumar
amb la que fem nosaltres
per exemple
en aquest aspecte
voldria destacar
que Caritas
gestiona
juntament
perquè forma part
de la institució
de Bona Nit
com a patró
i gestionem
tota la derivació
de les campanyes
d'hivern
tardor
hivern
primavera
que fa
la institució
la Fundació Bona Nit
per tant
continuarem
en aquesta mateixa línia
i fins i tot
diria que
seguirem col·laborant
incrementant
aquesta col·laboració
per tant
nosaltres
a través del
Cafè i Caliu
es dona
un esmorzar
dinar
per entendre'ns
que dona
en la majoria de casos
és l'únic àpat
realment
important
que té
aquella persona
necessitada
durant el dia
i a la nit
durant la temporada
de les campanyes
d'estiu
però és clar
ara quan ve
perdó
d'hivern
ara quan ve l'estiu
més o menys
aquesta qüestió
de pernoctació
els sense sostre
per entendre'ns
tenen un ampli
i variada
catàleg
de recursos
que no solament
necessiten
estar
en un soploig
per tant
continuarem
col·laborant
però ja et dic
Cafè i Caliu
ha estat una iniciativa
que continua creixent
i com a mínim
s'ha estabilitzat
amb bona opinió
a les persones
que hi acudeixen
i la mantindran
sí
fins i tot
amb més serveis
o no
el que es va acordar
en el seu moment
no
mantenim
el Cafè i Caliu
en la mateixa
en la mateixa línia
en aquest aspecte
i el que sí
que podria dir
és que
intentarem
que
la projecció
de Càritas
sigui cada vegada
més pròxima
allí on tenim
els projectes
per tant
Càritas
tenim
la casa de Sant Auguri
situada a Peixateries Velles
per tant
és probable
que
ens resituem
ens reubiquem
en els dos pisos superiors
en una situació
de proximitat
allí on hi ha
els serveis
per tant
Càritas
els serveis
diossessants
de Càritas
que
fins ara
estaven
col·locats
o situats
al Palau
de l'Arcabisbat
és probable
que els
desplacem
allí on
realment
la necessitat
ens condiciona
ens obliga
i
requereix
molt més
àmpliament
la nostra presència
al marge
d'aquest
canvi
que estaria relacionat
amb l'equipament
en si
i ho preguntava
l'altre dia
també
amb Creu Roja
que també és una altra entitat
que treballa molt
amb aquests col·lectius
amb les noves situacions
que es poden crear
hauran de fer front
o podran fer front
millor dit
Càritas
diossessana
a nous programes
o del que es tracta
ara
és de
mantenir
el que es fa
i intentar arribar
a tothom
tenim un clar objectiu
que és
mantenir el que fem
amb la mateixa
o millor qualitat
del que ho fem
o de com ho fem
per tant
Càritas té claríssim
que no muntarem
projectes
de nyigui-nyogui
perquè això
es podria fer fàcilment
si la nostra
credibilitat
a l'entorn social
fins ara
s'ha mantingut
òptima
i jo penso que
reconeguda
a nivell social
és perquè
una
Càritas
és a dir
no dona gat
per llebre
m'explico
fem un projecte
el posem en marxa
i quan el posem en marxa
el primer objectiu
de garantia
és la continuïtat
no és
posar un projecte
en marxa
per avui
i passar demà
tancar-lo
no
si no
el podem garantir
amb continuïtat
de servei
val més que en pensem
una altra
val més que en pensem
algú
perquè
aquella persona
que s'hi apunta
i confia
si al cap de 4 dies
o
qui diu 4 dies
doncs diu
2-3 mesos
mitjany
aquell projecte
fa figa
o es plega
clar
moltes vegades
pot ser imputable
una situació
no prevista
però
hem de mesurar
tots els
ingredients
de
a veure
sostenibilitat
del projecte
a nivell econòmic
és a dir
amb recursos
allò que donarem
ho podrem continuar
mantenint
i donant
les persones
que hi col·laboren
i que
hi podran
continuar
col·laborant
hi ha el compromís
dels voluntaris
de seguir col·laborant
amb aquell projecte
no
avui col·laboro
i demà
me'n canso
i me'n vaig
en una altra cosa
hi ha una qüestió
molt important
ens arriben molts
voluntaris
a Càritas
que estan disposats
a col·laborar
a treballar
i tal
però el primer
que els demanem
és
amb quin compromís
arriben
i quin compromís
estan disposats
a assumir
perquè és clar
una persona voluntària
una
s'adaptarà
allò que coneix
allò que sap fer
allò que li agrada
també
però sobretot
a la necessitat
que Càritas té
per tant
la força
del voluntari
està
en què
ha de deixar de pensar
que jo ho faig
com un hobby
perquè m'agrada
i per tant
doncs
és com una situació
encantadora
que queda bé
socialment
sinó
que ho faig
com un acte
de servei
que moltes vegades
ni a mi m'agrada
fer-ho
a ningú li agrada
dutxar persones
netejar persones
i hi ha voluntaris
que mai
ho hauria
dit
els he vist
realitzant
aquesta tasca
amb una
naturalitat
absoluta
i per tant
sorprenent
aquesta és
la força
del voluntari
la de la superació
d'un mateix
en aquells aspectes
que mai
s'hauria cregut
que fos capaç
de fer
i que moltes vegades
mira el que dic
no han estat
capaços
en algun moment
anterior
de la seva vida
a fer-ho
per algun
dels seus familiars
i ara
ho fan
per desconeguts
la crisi també té
aquest efecte
positiu
en favor
del voluntariat
Francesc
Sant Roig
director de Càritas
dius a Santa Tarragona
avui hem parlat
de la feina
que fa aquesta
organització
en un dia en què
precisament
la notícia
és l'anàlisi
d'aquest nou paquet
de retallades econòmiques
que ha anunciat
el govern espanyol
i que afectaran
la butxaca de tothom
de manera immediata
Franja Roig
moltes gràcies
i bona feina
moltes gràcies
a vosaltres
i sempre disposat
a tornar
quan us calgui
gràcies i bon dia