No sé què sona més màgic,
si el piano o la guitarra d'aquesta sintonia,
que ara comentàvem fora de micròfons també amb el Lluís,
que ens agrada, dona com així alegria per aquesta hora del migdia.
Anem a parlar del Festival Internacional de Teatre Màgic,
que arrenca aquest divendres la seva sisena edició.
En quan la màgia es fusiona amb altres arts,
com ara el circ, les ombres xineses o les titelles.
El que vol aquest festival és sorprendre'ns,
sorprendre'ns si és que ho anem a veure.
Com és habitual, hi metrem part alguns dels mags més destacats del moment.
Avui volem parlar amb Daniel Arbonés,
que és el mag que actuarà aquest dissabte a les 7 de la tarda
al Teatre Magatzem, dins d'aquest festival Teatre Màgic,
amb l'espectacle Of Màgia.
Daniel, molt bona tarda.
Hola, bona tarda.
Fins ara ho hem dit bé, no ens hem equivocat.
Of Màgia, dissabte, a les 7 de la tarda,
al Teatre El Magatzem.
Perfecte.
Abans de parlar d'aquest espectacle,
parla'm una mica de tu, Daniel Arbonés,
perquè ets mag, il·lusionista,
creador de somnis, així et defineixes tu una mica.
Sí.
Aviam, com et definiries a tu mateix?
Doncs això, soc mag, un apassionat de la màgia,
un apassionat que, com molts mags des de petit,
doncs van veure aquella capsa de màgia
en unes magatzems, en una secció de joguina,
en aquells magatzems,
i llavors, doncs, des de llavors,
des que vaig tenir aquella capsa,
i no sé, i més endavant,
veient els programes del Tamariz, de la tele,
el Fantàstic Màgia Potàgia.
doncs, doncs, clar,
doncs, apassionat de la màgia,
m'agrada estudiar màgia,
m'agrada la història de la màgia,
m'agrada...
tinc una pàgina web on fins i tot explico,
doncs això, anècdotes de màgia,
no sé, màgia, en definitiva.
Perquè has estudiat màgia, tu, o no?
Sí, bueno, els mags...
De fet, els mags, estudiar màgia
sempre comença com una cosa bastant autodidacta,
no?, i llavors vas aprofundint,
vas... diguéssim que d'alguna manera
la Universitat de la Màgia
te la vas fent tu,
després hi ha les associacions de mags
que, doncs, ens reunim
i estudiem jocs concrets
d'efectes d'il·lusionisme,
no sé, és tot un procés
que a poc a poc
doncs vas adquirint coneixements,
no tenim Universitat de la Màgia,
que estaria molt bé,
però, bueno,
anem aprofundint.
Avui dia, Daniel,
ara pensava allò que em comentaves,
allò en aquest moment
que quan ets nen trobes aquesta caixa,
suposo que amb alguns artilugis
per fer trucs,
d'aquells bàsics de màgia
que molts hem tingut,
doncs, quan hem estat nens,
creus que avui en dia
els nens encara s'il·lusionen tant
amb una capsa de màgia,
o no?
O s'està perdent una mica
el tema de fer-la?
Ja no tant d'anar-la a veure,
perquè suposo que això encara
impacta i impressiona,
però sí que, no sé,
potser hem deixat aquestes capses
de màgia més manuals
i les hem deixat per altres coses,
no?
És possible que sí,
tot i que jo crec que
el problema de les capses de màgia,
això és un tema
molt profund,
el problema és que
tu obres la capsa de màgia
i acabes sent una mica
d'il·lusió,
perquè, clar,
en aquell moment
descobreixes els secrets,
i a vegades
hi ha capses de màgia
que estan molt ben enfocades
i que estan fetes
com un joc
perquè els nens
vagin aprenent,
però n'hi ha altres
que no,
que és més, doncs,
cosetes de plàstic,
allí,
llavors,
la feina és molt del nen
de llegir-se aquest llibret,
ara avui dia
hi ha capses de màgia
amb DVD,
o si hi ha un DVD inclòs
que t'expliquen les instruccions,
a veure,
és,
jo crec que la màgia,
el problema de la màgia
amb els nens
és que als nens
els agrada molt la màgia
veure-la,
però un cop obren la capsa
de màgia
haurien d'estar assessorats
o ajudats
per alguna persona gran
que els va ajudant
i els va fent...
La gràcia de tot plegat
seria,
doncs,
fer-li primer el joc al nen,
que li faci gràcia,
que li faci il·lusió,
que vegi exactament
quina és la il·lusió
que es transmet
i llavors,
si ell vol,
doncs,
explicar-li el secret.
Perquè, clar...
Primer que ho vegi
i després que ho aprengui,
en tot cas, no?
Clar.
Per no perdre
i per no desvirtuar
el secret o la il·lusió
de la màgia.
No,
i a més a més així,
doncs,
és que clar,
jo sempre penso
que quan una persona
acaba sabent un secret,
doncs,
és una mica trist,
no?
Perquè si ell no vol saber-lo
i l'acaba sabent,
doncs,
doncs,
clar,
li trenquem
aquella petita il·lusió
que podia tenir
o podia haver tingut.
No.
Però no.
Jo no et demanaré,
d'any,
el que ens expliquis
els secrets
del teu espectacle,
òbviament,
perquè si no,
com tu dius,
doncs,
l'estaríem desvirtuant
o perdent-li la...
o traient-li la gràcia,
però parla'ns d'Off-Màgia,
perquè és aquest espectacle,
diu que tu sí que ens...
vaja,
diu la descripció,
que tu sí que ens expliques
una mica
els teus secrets
en aquest espectacle.
Sí,
sí,
és una mica
una trampa,
bé,
els mags sempre,
d'alguna manera,
en el bon sentit,
enganyem
i expliquem una mica mentides,
no?
Però són mentides
per ajudar
a la il·lusió,
no?
Doncs això,
doncs,
realment sí,
el subtítol de l'espectacle
és
Off-Màgia,
l'espectacle de màgia
on el mag us explicarà
els seus secrets.
Clar,
a vegades no us vull desenganyar
una mica,
però els secrets que expliquem
són secrets,
són preguntes que es fa al mag.
O sigui,
per exemple,
per què els mags tallen
sempre les seves assistents,
que són els que precisament
l'ajuden,
no?
Clar,
clar,
sou una mica egoistes
en aquest sentit,
eh?
Sí,
o per què...
Sí,
sí,
o per què...
o sigui,
sabem si les anelles de mag
somien en algun moment
determinat
quan estan allà,
quan el mag els està fent
doncs jugar amb elles.
És a dir,
Daniel,
que teniu secrets
de diverses categories
i ens expliqueu
aquells més...
Sí.
que es poden explicar,
vaja,
els més importants
no ens els explicaràs pas.
No,
però potser sí
que explicarem
algun secret
dels que es puguin explicar,
evidentment,
no?
Però, bueno,
tot sempre jugant...
De fet,
és millor no saber els secrets,
aquesta seria la conclusió,
però, bueno,
per això,
jugarem amb el públic
i jugarem amb la imaginació
i una de les coses
amb què jugarem
serà en això,
en explicar
o no explicar els secrets.
A banda d'explicar o no explicar secrets
amb aquest espectacle,
també,
com deies,
jugarem amb el públic
i haurem de...
Vaja,
gaudirem de màgia,
no?
És a dir,
tindrem allò
les desaparicions,
els alliberaments,
no?
Això també ho tindrem.
Sí, sí,
farem...
Què podrem veure?
Aviam.
Mira, mira,
farem un viatge en el temps,
farem, per exemple,
una teletransportació,
farem...
Què més farem?
Mira,
tindrem un efecte final
que tampoc podem explicar gran cosa,
en el que m'escaparé
rememorant una mica
aquells espectacles de màgia teatral
de l'edat dorada,
d'aurada de la màgia,
en el que,
per exemple,
un dels exponents
màxims seria en Houdini,
no?
Sí.
Doncs, d'alguna manera,
reviurem
un dels efectes clau
que feia en Houdini,
però,
revisitats una mica
o amb la nostra visió,
que és una mica
menys transcendent
i més divertida
i enfocada
d'aquesta manera.
Escolta, Daniel,
i què vol dir
que podrem saber
el que penses tu?
Clar,
perquè resulta
que el títol
de l'espectacle
es diu
Of Màgia,
no?
Sí.
Doncs resulta que
l'Of,
aquest Of Màgia,
té dos vessants.
Una vessant seria
rememorant una mica
l'Of Broadway,
aquests petits teatres,
els cabarets,
aquests teatres
on el títol del teatre
està envoltat
de llumetes
que fan
pompallugues,
no?
I, per una altra banda,
tenim
l'Of
de
Veus en Of,
perquè ens agrada molt
jugar
amb els sons,
amb la música,
i tot això
és el que
es conforma
Of Màgia,
espectacle de màgia,
on el mag
us explica
com una mena
de monòleg màgic
en el que
entremig
hi ha
música,
músiques
amb referències
mediàtiques,
coses que a mi
des de sempre
m'han agradat
i llavors
estan totes
plasmades
en aquest espectacle.
Molt bé.
La banda sonora
també és una
part important,
no?,
dintre de l'espectacle,
perquè ara
deies tu
cançons,
efectes,
referències mediàtiques,
coses que a tu t'agraden,
has utilitzat també
la música
per apropar al públic,
allò que t'agrada
i allò que penses,
suposo.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, l'espectacle d'això és una, està enfocat, està fet de manera que a qualsevol persona li pugui agradar, o sigui, té una, segurament hi haurà algú que li agradarà més com comença l'espectacle,
una altra persona, o sigui, una altra persona que li farà molta gràcia els números musicals, algú que disfrutarà en un moment en què s'endevina una carta, o sigui, intentarem d'alguna manera que tothom, tota la família, perquè és un espectacle familiar, s'ho passi bé.
Fins i tot hi ha un moment en què proposo a tot el públic que es converteixi en nens i que d'alguna manera percebin la màgia com si fossin nens. Fins i tot els diríem als nens que sobretot en aquell moment siguin nens.
Saps? I aquest seria, doncs, també coses, coses que fem en l'espectacle. Té moltes vessants.
És una molt bona proposta. No ens desvelgis més secrets, perquè així podrem venir dissabte.
Però si vols... Sí, digues.
No, no, si vols, podem fer un joc amb els espectadors que tenen pensat venir a veure l'espectacle.
Aviam, doncs.
Per la gent que hem convençut en aquests moments...
Vinga, va.
Mira, simplement, jo el que faria és, totes les persones que estan escoltant,
que se'n vagin a buscar una baralla d'aquestes de pòquer...
Una baralla.
Sí, una baralla de cartes.
De cartes, molt bé.
Sí, d'aquestes on hi ha trebos, cors, piques o diamants.
Llàstima no tenir una per aquí, a la ràdio, perquè ho aniríem fent, eh?
No, és igual, és igual.
Vinga, anem a buscar una baralla, imaginem-ho.
Sí, perquè fins i tot la gent que no tingui cap baralla a casa, que agafi un paper, que agafi un paper i un boli...
Molt bé.
I la idea és que la gent que tingui una baralla, que barregin les cartes, de la manera que ells no sàpiguen
com estan, on estan cadascuna de les cartes, i que sense mirar la carta, sense mirar, agafin una carta ells mateixos.
Es facin com si fossin un joc per ells mateixos.
Molt bé.
I aquesta carta, que no la mirin, que la posin a la butxaca.
Molt bé.
O a la butxaca d'un pantaló, del pantaló que portaran el dia que venen l'espectacle, o dins la bossa, dins el bolso, que vinguin, que sobretot no s'oblidin, com vinguin a l'espectacle.
T'imagines que tres dies abans de l'espectacle algú que ha triat una carta, t'imagines que jo l'endevini?
Seria una passada, no?
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Fem el repte, no?
Sí, fem el repte.
Fem el repte, vinga, doncs, si algú té aquesta baralla de cartes, que se'n posi una a la butxaca, que se'n prepari una, i ha d'anar, evidentment, dissabte, que la porti, i aviam si el Daniel és capaç d'endevinar-la, que segur que sí.
Sí, però aquests petits miracles, i miracles una mica, això, petits o grans, com aquest, són dels que farem al teatre d'emmagatzem.
Molt bé.
Daniel, veiem també que ets un apassionat de les xarxes socials, perquè tens presència al Facebook, tens presència al Twitter, des del 2006, no?, publiques aquest diari d'un mag, que és aquest blog que escrius en primera persona.
Això també és una manera, no?, d'instruir, d'ensenyar, de donar conèixer la màgia a través d'internet, és el que pretens amb aquest blog i amb les xarxes socials?
Sí, el blog va aneixer com això, com una inquietud de jo mateix anar explicant coses que jo anava descobrint, que anava veient, sense explicar cap secret, simplement una divulgació de màgia.
I llavors és això, m'ajuda molt a mi, us ho he de dir, m'ajuda molt a mi, i també m'agrada molt que la gent de tant en tant em digui,
oi, mira, aquest tema m'ha agradat molt i tot això, i sí, sí, faig a vegades, doncs, articles temàtics, parlant, per exemple, últimament,
al CTM vaig fer un, que és molt graciós, perquè anava investigant diferents mags que havien fet aparèixer o desaparèixer un helicòpter.
I llavors els vaig posar tots en aquell article, llavors vaig fer una recerca pel YouTube i així,
i llavors era molt divertit veure com aquell joc, el joc de fer aparèixer o desaparèixer un helicòpter,
doncs els mags l'havien enfocat de manera diferent, i era molt... i això, i mira, coses d'aquestes...
i cadascú l'havia portat a la seva manera de fer, no?
Recorda'ns l'adreça d'aquest blog.
Sí, mira, és molt fàcil, és magia.cat.
Molt bé, 3W.magia.cat.
Punt cat, sí.
Doncs, el proper dissabte, aquest dissabte, 10 de novembre, a les 7 de la tarda,
al Teatre El Magatzem de Tarragona, Daniel Arbonés, amb aquest Of Magia,
la recaptació destinada a l'Associació de Voluntaris Bambú de Tarragona.
Sí, sí, que això ens fa molta il·lusió, perquè és d'alguna manera...
és una manera de fer que la màgia escènica que fem, que és teatre, no?,
acabi sent màgia real, màgia de veritat,
i acabi sent màgia que, doncs, ajudi a la gent.
I això ens fa particularment feliços.
El preu de 6 euros l'entrada.
Daniel Arbonés, moltíssimes gràcies, que vagi bé dissabte,
i sobretot, no s'oblidin els oients que desitgen anar-hi,
de portar la carta, i no t'oblidis tu d'endevinar-la, tampoc.
Ho farem, ho farem. Gràcies.
Ho intentarem, a veure, és molt difícil, però ho intentarem.
Ho intentarem. Vinga, Daniel, que vagi bé.
Vale, gràcies.
Adéu, adéu.
Doncs aquest Festival Teatre Màgic comptarà també amb d'altres actuacions,
que ja us anirem explicant també a través del matí de Tarragona Ràdio,
amb noves ubicacions, aquest dissabte.
I ara hem de regalar dues entrades, molt ràpidament.
Com es diu l'espectacle que ens proposa aquest dissabte Daniel Arbonés?
Tenim trucada, Lluís?
Sí? Sí?
Aviam si tenim trucada.
Bona tarda, Tarragona Ràdio. Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Amb qui parlem?
David García.
David García.
Aviam, com es diu l'espectacle Daniel Arbonés,
que ens oferirà aquest dissabte?
Of Màgia i portaré el dos de cos,
ja que no n'ho s'escolta perquè ho sàpigues.
Of Màgia. Ostres, i el problema és si ens escolta.
Que clar, igual li has dit i...
No, no, no, no.
No potser.
Bueno...
Te trucaré, eh, te trucaré, t'ho diré.
Si el dos de cos ha sortit o no.
Has de trucar dilluns,
ja que tens aquestes dues entrades per anar dissabte al teatre,
i explicar-nos si t'ha encertat aquesta carta.
David, moltíssimes gràcies per a tu les entrades.
Adéu.
Que vagi bé.
Adéu.
Adéu.