Tu a Oxford i jo a Tarragona Ràdio.
Bon dia, Marina.
Bon dia.
La Marina és la Marina Massaguer
i la tenim a Oxford,
d'enviada especial d'aquest bonic programa
que és un quart de català,
dit sigui sense fals orgull.
Marina, què fas a Oxford?
Doncs a Oxford estic fent de professora de català
pels alumnes de la universitat.
Tenim sobretot alumnes de nivell elemental,
però vaja, estic contenta perquè de moment
hi ha molt d'interès tant amb la llengua
com amb la cultura catalana, com amb el país.
Per tant, ha sigut una sorpresa agradable, això.
I què fa una xica com tu en un lloc com aquell?
Com has anat a parar a la capital de la cultura anglo-britànica,
digli com vulguis,
a un dels centres neuràlgics de la cultura anglesa ancestral
i tot això, i a ensenyar-los català?
Doncs mira, cada any l'Institut Ramon Llull,
que és l'Institut de Projecció de la Llengua i de la Cultura catalanes,
convoca una sèrie de places
per ocupar els llocs que estan vacants
en estudis d'ensenyament de català
a universitats d'arreu del món.
I aquest any vaig veure que sortia Oxford
i altres llocs del Regne Unit
i m'interessava perquè ja feia temps
que tenia ganes de conèixer una mica les terres angleses
i dic, mira, pa, m'hi presento
i sí, sí, ha sortit bé
i aquí estem, de moment, passant fred
i aguantant la humitat i la pluja,
però bé, això ja ho sabíem abans de venir.
Aquí de pluja últimament n'hem tingut una mica,
una miqueta, no gaire,
però encara anem amb màniga curta per aquí, eh?
Sí, l'altre dia parlava amb la família,
així també a través de l'Skype
i jo aquí anava amb el forro polar
i teníem la calefacció engegada
i ells anaven amb tirants.
Aquí passa que plou d'una manera diferent.
A Tarragona, quan plou, plou de veritat.
En canvi, aquí passa tot el dia
plovent d'una manera que no acabes de tenir gaire clar
si plou o si és boira
i això, clar, al final és una mica pesadet,
però no passa res.
Això ja et dic, ja ho sabíem abans de venir,
que el temps era diferent.
Molt bé, tornem.
Ara ja estem situats.
Parlem una mica d'això d'estudiants d'Ockford
que aprenen català.
Has dit que són d'un nivell com a elemental?
Sí, del grup més nombrós,
és un grup de 15 estudiants
que volen començar a parlar català.
La majoria són gent que ja saben castellà,
perquè aquí estan especialitzats en l'estudi del castellà
i, per tant, com que ja parlen una llengua romànica,
no els és tan difícil com podria ser
per algú que directament hagués entrat en el català.
I sí, en aquest cas,
molts ho fan pel plaer,
depèn de la llengua,
i també perquè els atreu tot el que és la cultura catalana,
això ho inclou des de Gaudí fins a Miró,
fins i tot el Barça,
i els llogadors del Barça,
que se sap que parlen català
i volen entrar una mica en aquesta cultura
a través de la llengua.
I, clar, l'avantatge que tenim aquí
és que els estudiants són molt bons
i tenen, diguéssim, bona actitud
i, a més a més, són molt intel·ligents.
Per tant, és fàcil fer de professora
quan els alumnes responen tan positivament.
Deixa que et faci una pregunta
d'escombrar cap a casa
i en aquest sentit descombrant cap a Tarragona,
perquè has parlat de què coneixen, el Barça,
que heu dit això,
però Tarragona saben que existeix,
ho tenien situat,
quan tu has arribat,
ha dit, hola, jo vinc de Tarragona,
sabien on era, més o menys, això?
Saben alguna cosa de castells?
Hi havia gent que sí
i hi havia gent que no.
Clar, jo predico això,
que Tarragona és una ciutat
que és a la costa,
que està a 100 quilòmetres al sud de Barcelona
i, en el meu cas,
intento que ho coneguin.
Per exemple, el primer dia,
el primer dia a classe,
quan vam fer les presentacions,
jo vaig explicar que era de Tarragona
i de fons tenia oberta la pàgina web
del Patronat de Turisme
perquè vagessin les imatges
i perquè una mica es fessin la idea
de què parlava quan parlava de Tarragona.
I la veritat,
no sé si és que és la perspectiva
d'estar més lluny,
però dius que ets de Tarragona
amb un cert orgull,
i quan veus les imatges de la catedral,
del serrall o de Tarracoviu
o de l'amfeteatre,
dius, mira, jo sóc d'aquí
i veus que a ells els agrada
i a més a més s'emporten una sorpresa
perquè molta gent ni sabia
que la ciutat existia.
Per tant, és una bona oportunitat
per donar a conèixer Tarragona al món.
Et deia fa un moment el tema de Tarragona
i també els castells,
perquè últimament aquí,
entre el concurs i Santa Grusola,
hem tingut unes diades
i des de Santa Tegla,
fins ara hem estat un últim mes,
l'últim mes hem tingut
unes quantes diades castelleres
d'aquelles apoteòsiques
i espectaculars
i amb protagonisme tarragoní notable també
i per això deia,
si el tema castells el coneixen una mica,
el sona,
perquè ara també hi ha hagut
unes construccions tan espectaculars
que s'han vist també per les webs
i pels diaris de mig món.
Saben alguna cosa d'això?
Sí, sí, sí.
La majoria no els coneixien els castells,
sinó que hi ha algun cas,
algú que ha anat alguna vegada a Catalunya
o sobretot a Barcelona,
els que han anat a Catalunya
han anat sobretot a Barcelona
i realment els crida molt l'atenció
el tema dels castells.
Clar, nosaltres perquè hi estem acostumats,
però si no hi estàs acostumat,
et crida l'atenció
el fet de veure un grup de gent
que s'enfilen uns damunt dels altres
i com que les imatges són espectaculars,
doncs amb ells els et trau.
A més a més del concurs
de castells de Tarragona
van sortir fotos molt xules,
aquí, de fet,
algunes se n'han publicat
en diaris del Regne Unit
i també els hi vaig passar a classe
el primer dia,
sobretot perquè el primer dia
els vaig fer com una introducció
del que era la cultura
i la llengua catalana,
i dintre de la cultura popular
vam parlar dels castells
i ja s'havia celebrat el concurs
i per tant vaig poder agafar fotos
que hi havia per internet
i realment, clar,
els va agradar molt, no?,
perquè ja no és només
l'espectacularitat del castell
en si mateix,
sinó en el cas del concurs, no?,
doncs tota la plaça de toros
amb els diferents colors
de les diferents colles
i quan els expliques una mica
realment els fan preguntes
i els hi atrau.
Molt bé, Marina.
Des d'aquí de Tarragona,
de la Costa Daurada,
on encara anem amb màniga curta
i els forros polars
els tenim amagats a l'almari,
t'haig de començar a comiatat,
perquè ja saps que un quart de català
dura un quart i una miqueta més,
però tampoc en vull que duri molt més.
La idea és que un cop al mes
ens trucarem
i ens explicaràs les teves aventures
i com evolucionen els teus alumnes
i també la pròxima vegada
preguntarem si ja els has fet escoltar
algun programa d'aquests
que fem aquí del quart de català,
que tu pots baixar-te amb el podcast
i els hi pots fer escoltar.
Per exemple,
aquesta entrevista que tenim
els hi passaràs.
Entrarem a veure si podem fer una connexió
i poden explicar una mica també ells
com ho veuen
des del seu punt de vista
que també no és exactament igual que el meu
i segur que també és molt interessant.
Sí, això de cara cap a final de curs,
la intenció nostra
és que puguem fer una videoconferència,
per exemple,
entre els teus alumnes
i les nostres parelles lingüístiques.
Què et sembla?
Jo crec que pot ser molt interessant
i que els pot agradar
tant en un grup com en l'altre.
Doncs queda apuntat a la idea
de cara ja més cap a la primavera
quan aquí tothom demanant màniga curta
i vosaltres encara no.
I de moment,
moltes gràcies per escoltar-nos,
per la teva corresponsalia a distància.
Una abraçada des de Tarragona Ràdio
i fins al desvinent.
Molt bé, una abraçada.
Vinga, que vagi bé.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.