Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Però la dels Oscars no t'hi van convidar.
Ara t'anava a dir que avui sí que no en perdrem detalls,
perquè el dia que vam comentar els Premis Gaudí
vaig sortir així com encorreguda,
perquè tant d'entrar en detalls de cosetes que vam anar veient
i del currículum d'una sèrie de premiats,
va haver d'acabar comentant els Premis, no?
Al final correns-hi de pressa, no?
Sí, vam comentar més la gala que els Premis.
Exacte, avui té sort perquè com que no m'han convidat al teatre Kodak,
que per cert diu que la Kodak ja no hi ha posat ni un duro,
perquè amb tot això de la digitalització,
doncs és una empresa que ha entrat en suspensió de pagaments,
però el teatre on es celebra els Oscars encara és el famós teatre Kodak.
Però bé, no hi vaig poder anar,
i el que he hagut de fer de bon dematí és entrar a internet,
que per això està, no?,
per ajudar-nos en aquestes situacions de canvis horaris
i poder dir-vos avui una mica
què em semblava fer una valoració d'aquests Oscars.
També he dit que algun segur que ho ha seguit en directe,
jo sé de molts amants del cinema
que avui no treballaven al dematí,
que han fet una nit en blanc,
però no és el meu cas, eh?
O sigui que jo t'ho he de dir a través del que he pogut llegir.
És igual, perquè...
Amb Gala o sense Gala ens interessa la teva valoració també sobre les pel·lícules.
Però sí que et puc dir que gairebé les he vist totes
i que des d'aquest punt de vista es poden valorar.
Tu saps que jo quan vaig venir de Sant Sebastià
et vaig parlar de The Artist molt i molt bé,
i et vaig dir que la tindríem a la vuit i mig,
i la vam tenir,
i de fet no va estar a la vuit i mig
perquè es va saltar a la vuit i mig
i no sé si va estar quatre o cinc setmanes,
i no m'estranyaria que ara la tornessin a programar
perquè penso que s'ho val.
Doncs de les deu denominacions que tenia,
s'han emportat cinc,
jo penso que ben merescudes.
El gran drama de tot això
és que sempre quan competeixes
en segons quina pel·lícula
pot ser que d'altres
quedin com a més diluïdes
i no s'ho mereixen.
I jo en aquest cas estic molt contenta
que The Artist hagi guanyat,
però penso que l'àrvol de la vida
del Terrence Malick
ja em semblava una pel·lícula difícil,
d'alguna manera ja és un guany
que hagi estat nominada,
però tot i així em sap greu
que no hagi rebut res de res.
Perquè s'ho mereix també, vols dir no, Ter?
S'ho mereix també a l'àrvol de la vida.
i de fet jo hauria nominat
millor actor més aviat
al Brad Pitt per l'àrvol de la vida
que no pas per la que està nominat,
però després ho comentarem.
Per tant, per mi s'ha obviat
a l'àrvol de la vida,
s'ha obviat a les nominacions Shame,
que és una grandíssima pel·lícula
que en aquest moment
es pot veure a la vuit i mig.
Sí, Shame.
Shame, culpa,
amb un extraordinari
Fassbinder,
que és un dels actors més guapos
que ara es poden veure
en les nostres pantalles,
però a marge d'això
un grandíssim actor
i he de dir que
m'hauria agradat
algun dels grans premis també,
potser jo pel·lícula,
no ho sé,
hauria repartit director pel·lícula
entre The Artist
i la invenció d'Hugo,
que en parlarem...
Sí, la invenció d'Hugo
d'Scorsese,
penso que només donar-li
premis menors
em diuen, home,
que es poden reconeixer,
que són importants,
però penso que
algun premi de direcció
jo l'hi hauria repartit.
Fa l'efecte, Esther,
enguany,
pel que estem veient
de les nominacions
i els títols que sonaven,
que tot i no haver-hi
cap pel·lícula espectacular,
per, no sé,
que destaqués excessivament
per alguna qüestió,
recordo l'any d'Abatar,
per exemple,
tot i això,
doncs hi havia
moltes pel·lícules
que tenien un segell
de qualitat, no?
O bé pel director,
o bé pel actor...
Sí, sí, exactament.
Perquè fixa't,
si repassem,
doncs això,
The Artist
és una gran pel·lícula,
Los Descendientes
és una gran pel·lícula,
L'Arbol de la Vida
també ho és
i la invenció d'Hugo,
per mi,
totes aquestes,
per mi,
totes tenen valors
per poder estar
la millor pel·lícula.
A més,
valors com a petitets,
és això,
no hi havia cap primadona,
però sí que hi havia
petites joies.
L'Arbol de la Vida
té una part,
diríem,
allò de tesi,
que és una pel·lícula
molt valenta
i difícil de fer.
La invenció d'Hugo
ja ha tingut premi
a efectes especials
perquè realment
és una grandiosa pel·lícula
que jo recomano
per anar
amb família
a nivell de cinèfils,
o sigui,
si vas amb els nens
t'ho passes bé
i l'entenen.
Si vas amb una colla
de cinèfils
deureixen
de tots i cadascun
dels mil detalls
que hi ha
perquè és que és
com una nena
de llibre de cinema,
dels primers anys
del cinema
i un homenatge
increïble
a George Melies.
Aquest matí
he de dir
Catalunya Ràdio
ha relliscat
amb els tertulians
del matí.
He sentit coses
tan bàrbares
com era
una pel·lícula
dedicada
a Griffith,
això ho deia
el senyor Sardà
i m'ha caigut
el món al damunt
i un tertulià
de categoria
que vagi dient
aquestes rocades
és una pel·lícula
sobre Melies
i sobre
la visió del cinema
com a entreteniment,
o sigui,
la que ha triomfat,
la visió del cinema
com a artilogia
de màgia
i no pas
el que proposaven
altres vies
més documentalistes
als inicis
de la invenció
del cinema.
La invenció
d'Hugo.
La invenció
d'Hugo
que no ha guanyat
en l'aspecte
de pel·lícula,
però que l'estic posant
pel cel
perquè de fet
Di Artis
ja te la vaig lluar
molt en el seu moment.
Sí,
recordem,
però escolta,
Di Artis
a mi sempre
em quedarà el dubte
de dir si no era
una mica allò
per puretes
o el fet de dir
fem una pel·li
en blanc i negre.
No,
ho hem de dir
perquè també s'ha dit
això avui
a la ràdio
i m'ha semblat
una...
pretensiosa,
diríem,
pretensiosa no.
No, no,
de tot el més
la gent que opinava
en aquesta tertúlia
ningú l'havia vist
i anaven opinant
que em sembla
també molt fort.
Di Artis
és una pel·lícula
i ho vaig dir
ja en el seu moment
que deixa molt bon rotllo.
O sigui,
sóc content de la sala
i no has de ser pureta
i no...
i alguna referència
hi ha,
diríem,
als inicis del cinema
però si no les coneixes
l'entens igual
i t'ho passes molt bé.
I de fet,
avui s'estava
altre cop dient
gràcies a Billy Wilder
perquè diríem
que l'origen d'aquesta pel·lícula
està en una pel·lícula
d'en Sunset Boulevard,
no?
Que és això,
el final d'una estrella
del cinema mut
però aquella és una pel·lícula trista,
Sunset Boulevard,
no?
És una pel·lícula crepuscular.
En canvi,
Di Artis
és una pel·lícula alegre
de bon rotllo
que surts content
i per això
també podríem dir,
doncs,
que tot i que em sap greu
que el Martin Scorsese
no hagi tingut
l'Òscar de millor director
que el Michael Esnaví
l'hagi tingut,
doncs ja m'està bé.
Per tant,
van dos.
Millor pel·lícula,
millor director...
Sí,
i millor actor,
atenció,
i competint,
però competint amb Brad Pitt
que feia doblete a més
a la cartellera dels Òscars,
amb George Clooney,
amb Gary Oldman
i amb Demian Bichir
que jo ja no sé
qui és aquest senyor.
Sí,
de Tre Life
encara no l'hem pogut veure,
eh?
I a mi també aquí em sap greu
perquè tots ho feien...
A veure,
jo penso que el Brad Pitt...
És que era difícil,
Esther,
era difícil.
Era difícil.
El Brad Pitt per Moneyball,
rompiendo las reglas,
jo penso que és una pel·lícula menor
en aquest cas.
És molt millor el paper
que va fer
a l'Ear de Vol,
de la vida,
no?
Sí.
Aquí,
el Jean Dujardin
li van dir
a ell que no fes vector
que tenia un cap gros,
això ho s'ha dit molt,
i ara ell ho va repetir,
no?
Diu,
mira,
van dir que no fes vector
que tenia el cap gros,
doncs veus,
fixa't,
fals,
no?
I a mi em sembla bé.
El que passa que diria
que en aquest cas
el paper
del Jean Dujardin
és un senyor
que sobreactua el paper
i que això és molt més fàcil,
perquè clar,
com que fa d'actores
i anem a mutar
de sobreactuar,
no per ser altra cosa,
o per broma,
si no,
li falten les paraules
i així com s'actuava.
Potser avui en dia
costa fer això,
perquè clar,
la gent està acostumada
a recolzar-se
en el que diu,
no?
No només en el que fa.
Però jo sí que penso
que el Gary Olman
al topo
era una actuació
d'aquelles contingudes
que a mi m'encanten,
brutal,
i el George Clooney
exactament el mateix
a los descendientes
i per tots dos
em sap especialment greu,
però bé,
ha de guanyar un sol.
Quan a la millor actriu...
Encantadíssima, no?
Encantadíssima,
n'estic amb la dama de hierro
perquè em va agradar molt,
a mi era una pel·lícula
que em feia por,
a veure què ens vendran,
sobretot perquè era un biòpic
en el qual el personatge
no s'havia mort
i ves com l'acabes,
al marge d'això,
avui dia és una pel·lícula
que té un molt bon guió
perquè al final
està molt ben trobat
i enllaça amb un principi
i la Merri de la Strip
està increïble,
a més en més,
jo els hauria donat
passant el premi al maquillatge
perquè està molt ben caracteritzada
i la Merri de la Strip,
tot i que ja té
els seus Òscars a casa,
jo penso que aquest
és molt merescut
per damunt de la Glenn Close,
que a mi és una actriu
que m'agrada molt,
però Albert Nobs
és una pel·lícula
que no la vaig acabar de trobar,
si es disfressa d'home,
però no m'assembla
el seu gran paper,
ni de bon tros.
Després,
si anem a l'actriu
de repartiment
he estat buscant
què està fent
en aquests moments
el Christopher Plummer,
que és el que ha guanyat.
Principiante,
és una pel·lícula
que ja ha arribat o no?
Encara no,
aquesta és encara
a les 20 hores.
Té 82 anys,
aquest senyor,
i després d'aquesta
que s'ha estrenat el 2011,
encara ha fet
3 o 4 projectes
i ara té
una pel·lícula
en postproducció
d'Estifem Friars,
vull dir que
és un treballador
compulsiu,
és un magnífic
secundari
que alguna vegada
hauria d'haver tingut,
bé, sí,
teníem l'última estació
en Cent de Tolstoi,
és una pel·lícula
que vam passar
aquí a la vuit i mig
l'any passat.
Sí, se la recorreu.
Aquí era un paper
de protagonista
que està extraordinari,
a mi és un actor
que m'agradaria molt més
haver-lo trobat
en per aquesta protagonista,
però és igual,
sempre brilla
perquè és un grandíssim actor
i penso que en 82 anys
i amb el seu nivell de treball
tocava donar-li aquest premi
per damunt de tots els altres,
un Max Boncida
que també, clar,
és un gran actorat,
teníem un Ignolte,
però bé,
què hi farem?
Jo penso que és un bon premi.
Christopher Plummer
per actor secundari.
Exactament.
Després tenim
per actriu secundària
Octavia Spencer,
de Criades i Senyores,
jo era una pel·lícula
que pel perfil dels americans
pensava que tindria més premis,
perquè era una mica allò
com potser un mea culpa
de l'udolent
que hem arribat a estar
amb els negres
i com al final
se'n surten i tal
i a vegades
els hi va dels americans
fer aquestes històries
perquè, bueno,
sembla que...
Es redimeixen, no?
Es redimeixen,
fan una autoanàlisi
i tots queden tan bé.
Bé,
només s'han portat
aquesta actriu secundària.
Penso que també està
prou bé.
De totes maneres,
bé,
ja estava bé,
a Artis no n'hi podien donar més,
no?
Hi havia dues nominades
a actriu secundària
a Criades i Senyores.
Sí.
No n'hi va haver una.
A Uder Nob,
sí que la Janet Mácteer
m'ha semblat,
que és l'altra
que es disfressa d'home,
hauria tingut un reconeixement.
Està extraordinària.
Per mi,
molt millor que la Glenn Close,
eh?
com això d'una dona
que fa d'home
i que té tot un passat
al darrere.
Després,
estic encantadíssima
de la vida
amb
Nader i Simen,
una separació.
Millor pel·lícula
de parlar no anglesa,
que ha passat,
és l'única
que ha estat programada
de les 5,
nominada,
és l'única programada
a la 8 i mig,
eh?
per culpa de l'Esther.
O sigui,
tu ja tenies l'ell
posat en aquesta pel·li.
Nader i Simen,
una separació.
És una pel·lícula
que va deixar tothom
absolutament,
i a més a més
va durar més d'una setmana
també,
vull dir que aquí
el públic ens va ajudar molt.
Era aquesta doblada,
la vam passar doblada,
però tot i així
jo penso que
no va ser per això
que va durar tant,
sinó per la
exquisitíssima qualitat.
Ara,
des del meu cor
te diria
que m'hagués agradat molt
que Panegra
hagués estat preseleccionada
i que hagués passat
en aquesta final.
Però què hi farem?
Tothom no pot sortir,
eh?
Tothom no.
I després tenim
el millor guió original.
Esther,
tenim un minut.
Un minut, Esther.
Doncs mira,
el Woody Allen,
finalment alguna cosa
s'han emportat TV3
i la producció catalana,
eh?
Amb el millor guió original
de Woody Allen,
un guió que també s'havia dit
que no aniria a cap lloc
perquè la gent no coneixia
els protagonistes,
jo penso que els americans
tenen molt poca cultura.
La germana de la Woody Allen
li va dir
si ningú coneixerà Picasso,
si ningú coneixerà
la Gertrude Enns,
deien,
doncs mira,
finalment,
i el millor guió adaptat,
guió adaptat,
els descendants.
Aquí jo també,
el Topo penso
que també és una gran adaptació
i la invenció d'Hugo també
perquè a partir d'un llibre gràfic
s'ha fet tot un guió preciós.
Per tant,
bé,
què hi farem?
Els descendants
també era bona,
eh?
Vull dir que
no em queixo
però és que és d'aquells anys
que tens el coração partido,
no?
Jo em quedo amb aquesta idea,
Esther,
que molt bé
les que han guanyat,
estupendo,
però les altres també,
eh?
Vull dir que tenim feina al cinema.
molt, molt de greu
que l'Alberto Iglesias,
un gran compositor espanyol,
clar,
lluitava amb John Williams
i amb Ludovic Burst,
amb The Artist,
i no es van portar
la millor banda sonora
pel Topo,
però sí que es van portar
amb els Òscars
la millor música
per la tia El Quedito,
però et dic
que aquest Alberto Iglesias
és un dels nostres
grandiosos
compositors internacionals
que també s'hi ha de fer esment,
eh?
Però bé.
A veure,
si et serveix de consol
l'Alberguino Bar,
també català de Pro i Música,
que és responsable,
diuen,
de part d'haver orquestrat
doncs la banda sonora,
no?,
el The Artist.
Bé,
doncs un trosset,
un trosset d'Òscar
que té a casa.
El podrà el tenir aquí,
dius?
Final,
no,
avui no,
no sé si demà el contactarem,
però finalment no,
perquè...
Ara no s'ho pot escoltar
que m'agradarà molt.
Avui no podrem,
Esther,
perquè l'estan entrevistant
pobra tot arreu
i l'hem trucat
i va de vol.
Clar, clar, clar.
L'intentarem fitxar
per un altre dia.
Molt bé.
Bueno,
Esther Ferrer,
moltíssimes gràcies,
un cop més.
Gràcies a vosaltres.
Avui hem complert objectius,
no, Núria?
Sí,
l'altre dia també,
escolta,
que Déu-n'hi-do
el que vam parlar.
És que tots els dies
no pots anar en una gala
i llavors migalles una mica,
no?
No, no,
Esther,
que està molt bé.
Ens has fet venir ganes
d'anar al cine,
que això és el que sempre
valoro jo a tu.
Això jo,
sempre que tinc algú al costat,
ho aconsegueixo,
ja et dic.
El nostre especialista en cinema,
un dia més que ens ha ajudat.
No,
però fer venir ganes
en el cinema,
sí.
Gràcies,
Esther Ferrer.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-n'hi-do.
Adéu, Núria.