.
Quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
El nostre proper convidat és en Joan Andreu Torres.
Fins dissabte serà el president d'Òmnium Cultural del Tarragonès,
després d'una etapa considerable de 13 anys al capdavant de l'entitat,
encara que ja fa 20 que està vinculat a aquesta entitat de promoció de la llengua,
la cultura i el país.
Avui ens acompanya Joan Andreu Torres d'alguna manera per fer una mirada al passat
i fer balanç d'aquesta etapa de 13 anys al capdavant d'Òmnium Cultural.
Joan Andreu Torres, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Per què deixa el càrrec? Perquè li toca?
Primer perquè em toca i segona perquè també retoca.
És a dir, per un costat, ja són molts anys al capdavant,
jo sempre he pensat que l'ideal són dues legislatures,
per tant dues eleccions ja està bé per poder portar un projecte a terme.
La tercera, que com he de fer, doncs ja no va sortir ningú,
no hi havia ningú i fem quatre anys més, va.
Però clar, aquesta ja, prou, s'ha acabat, aquí hem de buscar ja relleu,
però que una mica abans no, una mica una higiene institucional,
que entri gent nova, que renovi, vaig renovant la Junta, els projectes,
gent també més jove, etcètera.
I per tant també interessa una mica que les institucions es vagin també renovant, no?
Quin balanç en fa? Ja sé que és una pregunta típica i tòpica
i segurament vostè aquests dies se la farà,
però ara que deixarà el càrrec, quin balanç en fa d'aquests 13 anys?
Com en tot, vull dir, hi ha coses molt positives
i coses que, bé, que no han sortit tan bé, vull dir,
és allò que hi ha llums i ombres en qualsevol que es posi davant d'una institució,
doncs bé, vull dir, hi ha uns objectius que ha aconseguit i ha superat
i hi ha altres que, evidentment, doncs bé, continuen encara pendent.
A més a més, com que és una institució molt viva
i molt, vull dir, molt, molt, amb un entrellat social molt divers,
clar, això també fa que t'has d'anar adequant a la realitat que va sorgint, no?
I això també té aquesta importància, no?
Vull dir que no és una cosa d'estudis com un centre d'estudis
que està molt, molt, amb un marc molt estricte,
sinó que, clar, que vivim molt de l'actualitat
i, per tant, doncs, campanyes, accions, moviments, relacions, etcètera,
té la gran avantatge que té una vivacitat molt important com a institució.
Però el fet és que, bé, doncs, estem ja a nivell nacional
a 27.000 socis que té Òmnium Cultural de Catalunya.
Per tant, això també vol dir que hi ha hagut una pujada important de l'entitat
i això també és un nivell d'exigència de cara, evidentment, als socis que tens.
I aquí a Tarragona o a la comarca del Tarragonès, quants socis són?
Som 700.
700?
700, sí.
Menys que fa uns anys, ho dic perquè dóna la sensació que Òmnium Cultural
va viure el seu gran moment, potser a la dècada dels 80 i dels 90,
i que aquell esperit reivindicatiu de defensa del país s'ha anat diluint una mica.
Ara ha tornat a revifar, en el sentit que quan jo veia entrar,
com a president, això, en el 98, i llavors érem uns 400.
i últimament, per se li fa molt últimament, arreu de tots aquests canvis socials, polítics, etc.,
que s'ha anat donant situacions de cara també a tot el que és el problema del país, llengua, cultura,
i tot això, també la feina que va fer Òmnium, penso que també és la feina aquella d'anar,
que la gent vagi prenent consciència, i per tant, tampoc no és només de fer actes
de cara al públic, de cara a la gent, sinó també un treball que la gent vagi prenent consciència
de la nostra llengua, de la nostra cultura i del nostre país.
700 socis en un moment actual com aquest, en què, per cert, Òmnium Cultural, recordem,
celebra el seu 50è aniversari. De fet, fa poques setmanes, aquí a Tarragona,
també vam fer un acte commemoratiu amb un dels que va ser president d'Òmnium Cultural a Tarragona,
com és Josep Lluís Carota Rovira. Quin futur li veu a l'entitat?
Joan Andreu.
Bé, a veure, el futur dependrà molt de com evolucioni el país.
Vull dir, nosaltres som conscients que és una entitat que hauria de desaparèixer
o canviar els seus objectius, una vegada ja el país sigui normal.
Vull dir, ja siguem una nació, en el qual siguem un estat,
en el qual ja no ens anem discutint cada dia, ni cada dos per tres,
ni quina llengua hem de parlar, ni quina ha de ser llengua viacular,
ni en quina llengua hem de posar els escrits, ni cap on va el nostre país,
ni quin és el futur del nostre país.
És a dir, quan ja tinguem clar tot això,
lògicament la nostra entitat és una entitat que o desapareix
o haurà, evidentment, d'agafar altres objectius, més nacionals, evidentment,
però ja no seran aquesta situació, a vegades,
que contínuament hem d'anar reivindicant qui som, per què ho som,
què volem ser i per què no ens deixen ser el que volem ser.
Però mentrestant, aleshores, en el futur més immediat,
la reivindicació política, per exemple,
haurà de ser, haurà de passar per damunt d'altres qüestions
més vinculades a la llengua o a la defensa de la pròpia cultura?
Això va en funció del moment.
En aquest moment tenim diversos fronts oberts,
reivindicatius, evidentment, perquè, lògicament,
no només és qüestió de defensar-se,
és qüestió també de dir, escolteu, així i aquesta situació que ens estan posant
entra en perill la nostra identitat nacional.
I, per tant, tenim atacs a la llengua,
tot el que és el problema de la llengua a l'escola.
Nosaltres ja tenim la campanya SomEscola.cat,
en la qual reivindiquem que la llengua vehicular a l'escola
ha de ser el català, vull dir, el tipus d'immersió lingüística
que s'està fent a Catalunya creiem que s'ha de mantenir
i és la més idònia per a la cohesió social.
En aquesta campanya de cohesió social també treballem
tot el que és un projecte de relació amb els nouvinguts
i, per tant, fer tot un treball d'integració
amb un projecte que es diu Cadem,
d'integració de la gent de fora amb la gent nouvinguda
amb la gent del país,
de cara també a mantenir una relació
des del punt de vista cultural i lingüístic.
Per tant, hi ha tota una sèrie de reivindicacions.
Hem entrat ja també a reivindicar de cara a que fa un temps
i nosaltres pensàvem que havíem de salvar la llengua
per salvar el país, no?
Vull dir, ara pensem que ja hem de salvar el país
per salvar la llengua i la cultura,
perquè, clar, tal com pinten i tal com van sortint
o tal com esperen alguns canvis d'algunes línies polítiques
de nivell nacional, clar, doncs hem de dir,
bé, doncs fins aquí hem arribat.
I, per tant, no és nosaltres que a vegades se'ns fa gent
si ens hem de declarar independentistes.
Nosaltres, l'òmni hume que ha de fer és dir
preparar pel dia que hi hagi i el poble pugui tenir la possibilitat
de decidir que pugui decidir.
I, per tant, no és tant una...
Perquè ja hi ha moviments independentistes
i moviments que fan aquesta feina.
I, per tant, no és que estiguem en contra,
al contrari, vol dir, recolzem i tirem, no?
Però també, vull dir, la línia que té marcada Òmnium
molt clara és dir, no, no, nosaltres hem de preparar
perquè la gent el dia que hi hagi, voti sí.
Després que decideixi el que decideixi, no?
Però, vull dir, que almenys, vull dir,
lluitar perquè hi hagi aquesta possibilitat
del que el poble pugui decidir, no?
I, per tant, doncs, així, doncs som una nació
i és una mica el lema de la manifestació, no?
Som una nació i volem decidir.
Vull dir, són prou granders per poder decidir què volem.
I el poble s'ha de preparar primer per això, no?
Per poder, perquè vulgui decidir.
Evidentment, s'ha d'anar mentalitzant la gent
i veure quins avantatges té i quins comunions té.
Això ha de ser, això ha de poder decidir sí o no.
Aquella manifestació que ara recordava,
la del 10 de juliol de l'any passat,
ha servit d'alguna manera,
ha esperonat la gent, els socis de la pròpia entitat?
Ha posat d'alguna manera les piles,
ha recarregat les piles d'Òmnium Cultural?
Jo crec, bé, d'entrada, d'entrada,
a partir d'aquesta mesura,
hi ha hagut un augment espectacular de socis
i també un passar a primer pla també
tot el que són l'entitat d'Òmnium de banda del país,
com a entitat cívica.
Nosaltres no hem de fer política,
nosaltres hem de dir als polítics què volem que facin.
I per això, quan vam fer l'acte del 50 aniversari,
se'ls va dir, clar, escolteu,
no podem, heu d'anar a Madrid
i això que sigui pacte fiscal,
sigui concert econòmic, el que sigui,
s'ha d'aconseguir.
Si no, estem mirant ja
i fórmules i maneres jurídiques
de començar a fer l'objectió fiscal.
I a veure de quina manera...
I per tant, doncs...
Però clar, tampoc no podem
llançar iniciatives
sense realment tenir un recolzament
o tenir realment legalment
alguna possibilitat
que no ha llançat, diguem-ne,
la gent als lleons
i després es trobes que tothom fuig
i tothom s'escapi,
és que hi ha la gent baix, no?
Ho dic perquè hi ha,
concretament hi ha comencem a haver iniciatives,
aquella família de Siorana, no?
De Siorana, sí, ara li anava a comentar
que objecta fiscalment a l'Estat
i està disposada a pagar
o vol pagar els seus impostos a Catalunya.
Bueno, clar,
fer una entitat sola,
una empresa sola,
això doncs és complicat.
A mi, que és el que diuen vegades
quan diuen,
clar, això aquí s'hi ha d'embolicar
nosaltres des de la societat civil
hem d'empenyar que els polítics
això ho facin.
Quines accions podem fer?
Bueno, jo no sé fins a quin punt.
Això doncs pot,
una persona sola,
una empresa sola,
pel seu compte,
ho pot fer molt bé,
se li pot recolzar,
se la pot ajudar,
se la pot animar
i per exemple que és demà
també venen a explicar-ho
aquí a Tarragona,
vull dir aquesta família
venen a tenir una xerrada
per explicar-ho
com ho tenen,
com ho fan, etcètera,
però clar,
una entitat no pot,
una entitat com a mi no pot dir
escolta,
tirem-se a l'aigua
i a la piscina
i llavors no hi ha aigua,
no pot dir,
i per tant s'està treballant
seriosament,
clar,
tot el que és la part legal,
d'embocats,
de fiscalitat,
etcètera,
per veure quina seria
la mètode,
la motologia
o la manera de poder-ho,
de poder fer aquest únic fiscal
si realment aquesta legislatura
no es aconsegueix
el concepte econòmic
que es vol.
En aquests anys
en què Joan Andreu Torres
ha estat president d'Òmnium Cultural,
a nivell local,
a nivell de Tarragona,
destacen algunes iniciatives
impulsades ja en èpoques anteriors,
com per exemple
els Premis Literaris
Ciutat de Tarragona.
Quin balanç en fa
de tota la feina feta
en aquests darrers anys?
I després parlarem del present.
Bé,
home,
aquí nosaltres vam començar
amb la festa de Pompeu Fabra,
Altafulla va ser el primer esclat
que es va fer
el 77 sobre els Premis,
i llavors es va començar
a iniciar aquests Premis
portats per Òmnium.
S'hi va afegir,
van cert,
vull dir,
es va afegir l'Ajuntament
per poder donar-li
també un caire més
de Ciutat,
i per tant
que tingués,
i per això es va canviar
el nom,
es va donar Premis Ciutat de Tarragona,
en el qual donava també
un relleu
i una importància
a la mateixa Ciutat
i els mateixos Premis.
es va estar un any
treballant amb això,
ha tingut els seus punts alts
en aquest moment,
per tant en aquest moment
el balançament és positiu,
perquè doncs
el tipus també
que nosaltres
de fet de Premi,
també l'avantatge
que no és un Premi
d'aquells que pràcticament
tothom ja sap qui guanyarà,
per tant no són
d'encàrrec,
perquè trobes Premis
que tots els que estem
en aquest món
saben que clar,
que l'editorial
que el patrocina
té el seu escriptor
que evidentment
li interessa
que surti,
per 50.000 motius,
evidentment,
sobretot econòmics.
Per tant,
tenir un Premi
en el qual
podia guanyar qualsevol,
el Brunet
o el Tinyena
de Tarragona
o,
en el cas,
el Cabrer,
per tant,
podria guanyar
qualsevol
des d'una persona
que era
completament desconocida
o el mateix
Joan Giner
de l'institut,
per tant,
que el pot guanyar
qualsevol,
això també
és una mica
aquesta línia
de dir,
home,
aquí poden sortir
i pots afavorir
gent que no tindrà
possibilitats
d'anar
amb altres Premis
i això et permet
poder descobrir
nous valors
i nous talents
que després
continuaran o continuaran
o faran o deixaran de fer
i és una altra cosa,
però almenys
era un tipus de Premi
que en aquesta línia
crec que
era molt vàlid,
que és molt vàlid.
Hem tingut més Premis
de narrativa,
de poesia,
de traducció,
de cultura popular,
el Premi Tinet
de narrativa curta,
aquesta explosió
que hi ha hagut
en els últims anys
i varietat en els Premis,
li ha semblat
adequada,
oportuna?
A mi em semblava bé,
el que passa és que
lògicament els Premis
també és veritat
que es van
multiplicant,
se n'anen multiplicant
per tot arreu
i llavors hi ha
que cada poble
té el seu Premi
i cada ciutat
té els seus
i tal i qual
i això
evidentment
també fa una mica
deteriorar
a vegades alguns.
Què s'ha de fer llavors?
Només hi ha
les possibilitats,
és a dir,
un jurat
de proloms,
un jurat
amb gent
que és molt reconeguda
i que per tant
hi ha qui s'hi presenta
perquè el coneguin
i també
la dotació econòmica,
són els dos aspectes
que algun premi,
entre altres no,
vull dir,
però un premi
que pot donar
prestigi tant pel jurat
com evidentment
per l'aportació econòmica
i després la publicació
que es pugui fer.
Clar,
depèn de quin editorial
també te la publica,
doncs clar,
pot tenir
una publicitat
i per tant
te la ditin,
te la venguin
i te l'explicitin
tot arreu,
no?
Segons quina clà,
evidentment,
se queda molt,
molt tancadeta.
També era veritat
que alguns premis
no tenien tant dèxit
però també era important
com el de Saix,
no?
Vull dir,
Saix,
Virofi,
etcètera,
que era un premi
que la gent
a vegades
fa coses
i no té possibilitat
de publicar-ho
i encara que sigui
minoria,
però són treballs
que dius,
home,
les val la pena
que almenys estiguin editats,
que el consultaran
10,
potser,
o 20,
o 30,
però estan editats
i és un treball
que a la nostra història
no només literària,
sinó cultural,
i que hi ha treballs
interessants,
el sindicalisme,
etcètera,
que a vegades
no sortirien
de cap manera
perquè quedarien
allí amb quatre folis
amb un record
de la biblioteca
d'aquesta persona,
no?
És que tenia
aquests avantatges,
no?
Ara hem reduït
la cartellera de premis,
això ja es va anunciar
l'any passat,
canviant també
en el calendari,
la nova fórmula,
què li sembla?
Nosaltres optàvem
i seguim optant
des d'Ònyum
per poder fer-ho,
que seria una oficina
dels premis literaris,
nosaltres volíem,
i això hem parlat
amb Cultura,
amb l'Ajuntament,
amb el debat,
que d'alguna manera
es pogués portar
semi-externalitzat,
vull dir,
per tant,
que hi hagués
alguna empresa,
alguna entitat,
o algunes persones,
etcètera,
del món cultural,
que poguessin dur a terme
aquesta oficina
dels premis literaris,
que això sí que et donaria
peu a que durant tot l'any
s'hi va treballant,
o la majoria de l'any
s'hi va treballant,
i per tant,
et permetria també
descarregar feines
burocràtiques,
inclús,
de la gent que té
l'Ajuntament,
per tant,
dels funcionaris,
i, bueno,
organitzat d'aquesta manera,
en molts llocs
en fan com a fundació,
però, bueno,
nosaltres en dèiem una mica
això,
l'oficina dels premis,
la qual, doncs,
també pensaven que,
o pensem que seria
una bona línia
a treballar
per poder,
per poder, doncs,
empènyer,
publicitar,
i exportar a tot arreu
els nostres premis.
Bé, malament,
la retallada
no només ha estat,
en què això,
vull dir,
no ha estat,
sinó que, a més a més,
s'han retallat premis,
que queda reduït,
volen que quedi reduït
només el de traducció,
pràcticament,
i el Piní Soler,
el Tinet,
continua perquè és
de la Diputació,
i, bueno,
la Mades ja passa
un guardó,
per tant,
la Mades també ja funcionava
a part,
perquè era la seva fundació
i tal,
i, per tant,
tant el de l'assaig
com el de poesia,
doncs,
cauen.
Bé,
doncs,
és una llàstima,
vull dir llàstima,
perquè tampoc
vas a mirar,
dius,
home,
doncs,
fem un esforç
a veure on puguem trobar
per 4 euros més
o per uns quants mils euros més
poder trobar uns potenciadors,
encara que sigui,
a veure on sigui o com sigui
per poder-ho,
bueno,
aquí una mica la veu cantant
la té cultura de l'Ajuntament
i així estem.
Home,
clar,
lògicament,
l'Òmnium
i els socis
i els que portem l'entitat,
no fa cap gràcia
ni ens il·lusiona
avui dia aquest projecte,
no?
vull dir,
però,
però,
però,
llavors s'ha fet el canvi,
també de passar de novembre,
perquè, bueno,
si hi ha molts premis,
tal i qual,
a passar-ho a primavera,
bueno,
això doncs és un canvi
d'allò
en el qual només salvàvem
tot aquest any
que no n'hi ha hagut,
perquè, bueno,
doncs,
van trobar-nos
amb problemes
de pressupost.
Parlen de premis literaris,
parlen de cultura,
parlen d'Òmnium,
parlen de l'Ajuntament,
en Guany,
també Tarragona
és la capital
de la cultura catalana.
Òmnium voldria
o vol participar
o vol contribuir
d'alguna manera,
tenint en compte això,
que és capital
de la cultura del país?
Nosaltres hem proposat
a l'Ajuntament
que la nit de Santa Llúcia,
per tant,
la nit dels premis
de lletres catalanes,
es faci a Tarragona.
Ja ho vam proposar
fa temps,
decida que es va dir això,
doncs,
la proposta d'Òmnium
és portar
aquesta festa
de lletres catalanes,
la nit de Santa Llúcia,
al desembre,
portar-la aquí
a la ciutat de Tarragona.
Amb això estem.
i sé que,
doncs,
bé,
la idea
va aquallar,
per tant,
va agradar
a l'Ajuntament
en aquell moment
i,
bé,
i amb alguns
powers,
pocs,
que algunes presentacions
que s'han fet
del Tarragona,
de la ciutat de Tarragona,
el Tarragona 2012,
doncs,
surt
aquesta possibilitat.
No s'ha fet mai?
No s'ha fet mai
la nit de Santa Llúcia
a Tarragona?
No,
es va fer uns premis,
sí,
es va fer ja,
però fa,
els inicios,
els primers,
es va fer,
sí,
sí,
però es va agafar molt,
ja,
els 70,
80 i alguna cosa.
Recordo als oients
que la nit de Santa Llúcia
es fa al desembre,
cada any és itinerant
per diferents punts
del país
i és la nit
en què s'entreguen
un munt de premis,
entre altres,
el Premi Sant Jordi,
que és l'insigne.
Per tant,
la idea seria
portar-lo a Tarragona
aquest any.
Aquesta és la proposta
i amb això estem treballant.
Ho veu factible?
Té a veure l'Ajuntament,
clar,
perquè això vol dir
que l'Ajuntament
ha de posar
damunt la taula
una sèrie de coses,
entre elles
un espai
on es pugui fer,
a més a més,
té l'avantatge
que tot l'acte
és transmès
per televisió,
per tant,
també té un ressò
a nivell nacional
i,
per altra banda,
doncs,
veu que hi ha també
un cost econòmic
que l'Ajuntament
ha de posar.
Aquí estem.
L'espai,
quin seria?
Segons Omniun,
quin greu que volia ser?
Això depèn una mica
del tipus d'espectacle
que muntin,
i, per tant,
segons el tipus d'espectacle,
nosaltres,
en principi,
fer il·lusió
poder inaugurar
el que és
la plaça de Braus,
vull dir,
això depèn de la Diputació,
però, bueno,
un espai
possiblement,
bé,
així més,
no ho sé,
més emblemàtic
que podria ser,
si no,
bé,
clar,
tens el Plau de Congressos
o el Plau Firal,
vull dir,
bé,
espais diferents
per poder-ho adaptar.
En qualsevol cas,
això és el desembre,
per tant,
tenim un marge de temps
per confirmar
si realment podem portar
la nit de Setaius a Tarragona.
Aquí,
una mica que t'obliga també
és el fet de televisar-ho,
vull dir,
és el que condicionen
els espais,
vull dir,
perquè, clar,
les càmeres,
l'espectacle,
etcètera,
etcètera,
el tipus d'espectacle que fan,
doncs clar,
això t'ho condiciona.
És diferent,
que dius,
només,
com abans era un sopar,
i llavors,
ho diria,
molt més fàcil,
poder fer un cus
amb un poliesportiu,
o en qualsevol lloc
era més fàcil.
Però bé,
tenim espais suficients
per aquí a Tarragona
per poder-ho fer dignament.
Hem parlat dels premis literaris,
com una de les activitats
s'aprogrammogudes
en els darrers anys
per l'Omni Un Cultural,
recordem que també fan
el Premi al Balcó,
al Terra Unida l'any,
això continuarà?
Sí, sí,
això continua,
vull dir,
cada any busquem
una entitat
o una personalitat
del món
de la llengua,
de la cultura,
del peristal,
i, doncs,
se li fa
durant la festa del pregó,
vull dir,
abans del pregó de Santa Tegla,
doncs,
evidentment,
se li fa aquest homenatge
a una entitat
o un reconeixement públic
a una persona
o un personatge
o una entitat,
això,
evidentment,
continuarà com cada any.
Joan Andreu Torres
de serà de ser president,
com dèiem,
dissabte,
president d'Omni Un Cultural,
ja té relleu?
Ja hi ha una candidatura nova,
per tant,
això vol dir,
doncs bé,
que està bé,
perquè almenys...
Podem anunciar el nom,
podem dir el nom.
Sí,
perquè,
clar,
la candidatura,
vull dir,
ja són públiques,
perquè,
la que és actualment
vicepresidenta,
que és la Rosa Maria Codines,
la persona,
i llavors,
seguint la tradició,
perquè va començar
el Baixeres,
un home,
va venir l'Oga Xirinac,
una dona,
va venir el Carot,
el Jair Lluís Carot,
un home,
va venir la Núria,
una dona,
vaig venir jo,
un home,
i ara ve una dona,
vull dir,
per tant,
en aquest aspecte...
No sabia que tenien aquesta...
Doncs mira,
ha seguit així,
aquesta paritat.
Doncs ja aquesta paritat,
és a dir,
s'ha anat alternant
home-dona
a la presidència d'Òmnium del Tarragonès.
Acabo.
Coincidint, per cert,
amb l'Assemblea d'Òmnium Cultural,
i ara que nomenava Olga Xirinac,
recordem que demà Olga Xirinac
rebrà un homenatge
en el marc del Congrés de Llibreters
en Llengua Catalana,
que es farà aquest cap de setmana
a Tarragona.
Una altra cita cultural
vinculada a la cultura del país,
a la llengua,
llibres,
llibreters
que treballen en català
i que es trobaran a Tarragona
entre aquest divendres
i aquest diumenge.
I el mateix cap de setmana,
com deia,
amb dissabte,
aquesta assemblea
d'Òmnium Cultural del Tarragonès.
Joan Andreu Torres,
moltes gràcies per compartir
amb nosaltres
aquests minuts
amb la sintonia
amb els oients
de Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé.
Molta sort i fins la propera.
Igualment.
Adéu, bon dia.