.
En aquesta segona setmana del mes de gener,
la primera ja en plena activitat política,
seguim amb el cicle d'entrevistes que engegàvem ahir
amb els portaveus dels grups municipals de l'Ajuntament de Tarragona.
Una setmana per repassar l'actualitat política
i una setmana també per parlar dels pressupostos municipals d'aquest 2012,
que amb tota probabilitat arribaran al ple de l'Ajuntament el pròxim dilluns.
Una setmana, doncs, de converses, de negociacions.
Després, per cert, que ahir a la tarda el tinent d'alcalde d'Hisenda,
de gestió pressupostària, Pau Pérez, presentés als mitjans de comunicació
els números de la proposta de l'equip de govern de cara a aquests pressupostos.
Avui, en aquest cicle d'entrevistes, ens acompanya Arga Sentís,
portaveu del grup municipal d'iniciativa per Catalunya vers a l'Ajuntament de Tarragona.
Arga Sentís, molt bon dia.
Hola, bon dia.
A grans trets, quina opinió li mereixen aquests pressupostos municipals,
aquests números que proposa l'equip de govern?
A veure, és que jo d'entrada hauria d'opinar sobre els números que ha presentat a la premsa,
perquè el que no tenim nosaltres és un projecte que ens hagin presentat
i que hagin pogut parlar.
I es fa difícil de fer-ho d'aquesta manera i amb aquesta precipitació.
A grans trets, home, a grans trets és que, clar, tot s'ha de complementar
el que te posen el pressupost de despeses amb el que és el pressupost d'ingressos
per veure fins a quin punt les despeses que es preveuen són realistes.
S'ha de parlar de prioritats, de quins capítols es redueixen,
per quins conceptes es redueixen.
Tot és més complicat que no pas fer una valoració a partir simplement
d'unes propostes que han fet, d'unes qüestions prèvies que han presentat a la premsa.
En tot cas, el que sí que podria dir és que aquesta manera de funcionar,
la que ja ens tenen acostumats, perquè això també va passar
quan, amb el tema de les ordenances, amb el debat de les ordenances,
en el que sembla que les posicions s'expliquen públicament,
i que tenen dret, vull dir que evidentment ho poden fer d'aquesta manera,
que ho expliquen a la premsa, que avancen unes notícies per la premsa,
que van filtrant comentaris, que van filtrant propostes,
que van explicant unes certes mesures, que prendran,
que van negociant parcialment amb un grup o amb un altre.
Suposo que, a més, amb els que poden, evidentment,
garantir que s'aprovin aquests pressupostos.
És una manera de funcionar poc operativa i poc transparent.
Evidentment, qui té la responsabilitat de fer pressupostos
és l'equip de govern, això és cert.
Han de fer els seus pressupostos i han de buscar l'aprovació d'aquests pressupostos,
però també és cert que hem sentit declaracions públiques
en el sentit que volien uns pressupostos de consens.
No sé què entenen per consens.
Em sembla que, en el fons, quan parlen de consens,
parlen del que parlen sempre, d'aquest joc de majories i minories,
que és en el que s'ha convertit la vida municipal a Tarragona.
Iniciativa per Catalunya.
Per tant, no ha tingut cap contacte ni formal ni informal
amb l'equip de govern per parlar de pressupostos?
Converses informals, evidentment, que n'hem tingut.
I criteris sobre què s'hauria de fer i què no s'hauria de fer.
Evidentment, que has tingut converses informals,
te trobes amb la gent i informalment parles molt del que t'ho faries,
del que farien, del que poden fer, del que no poden fer,
dels procediments, però formals, propostes concretes i formals,
i parlar sobre un document o parlar sobre unes bases,
sobre unes prioritats, no l'hem tingut.
No sé si l'han tingut els altres grups.
De prioritats, en fi, es poden plasmar,
segons els números que avui coneixem de l'Ajuntament de Tarragona,
en el sentit que les úniques partides pràcticament que es mantenen
o que pugen una mica són les de serveis socials, les d'habitatge,
també les de seguretat ciutadana, mobilitat i protecció civil
i les de neteja pública.
En canvi, baixen de manera espectacular les aportacions
a relacions ciutadanes, a l'àmbit de les festes,
la cultura i el patrimoni, a l'àmbit dels esports,
a l'àmbit de la joventut, del Palau de Congressos
o de la cooperació.
En fi, per posar-ne alguns exemples,
perquè, clar, els números són moltíssims.
També, per exemple, a l'àmbit del planejament urbanístic
i de les obres.
Veure aquests números, encara que sigui justament això
per la primera impressió, en fi,
quina impressió li fan a vostè?
Home, la primera impressió que es mantingui,
que es mantingui pràcticament,
i fins i tot que tingui un lliur increment
al pressupost en serveis socials,
em sembla que tothom hauria de veure com una cosa positiva.
Evidentment, nosaltres ho veiem com una cosa positiva.
Respecte als capítols que tenen rebaixes,
al tanto, perquè hi ha coses
que de vegades semblen d'una manera,
però en realitat són d'una altra.
quan parlem de reducció en cultura, festes, oci,
distingim, perquè no és el mateix les festes,
no és el mateix l'oci que la cultura.
Són conceptes absolutament diferents.
En cultura es pot racionalitzar la despesa,
es poden buscar patrocinis,
es poden fer moltes coses,
però la despesa de cultura és una despesa social.
La cultura és un dret.
La cultura no és una cosa que vingui de més a més
o que sigui una cosa prescindible.
I s'ha de ser molt curós quan dius que redueixes en cultura
en explicar exactament què redueixes,
per què redueixes i sota quins criteris.
I que prioritzes, llavors, de les coses que fas
o de les coses que deixes de fer.
Respecte també a aquesta tendència
de disminuir en tot el que diuen que són
programes, serveis,
parlem-ne,
perquè moltes vegades del concepte de programes
o del capítol 2 el que acaben depenent són serveis.
Això podria passar, per exemple, en temes com a joventut,
en joventut durant aquests anys s'ha fet una aposta
per una determinada manera d'entendre
el que és la joventut oferint uns serveis
que també tenen un fort contingut social.
Hi ha una inèrcia
o hi ha una determinada manera d'entendre
el que són despeses de joventut
com unes despeses negligibles
que tendeixen cap a l'oci, cap a l'espor.
Això no és cert.
El que és l'apartat de joventut
inclou moltes coses
que són molt necessàries.
inclou des de temes culturals,
temes de formació,
temes ocupacionals.
És una prioritat
que entenguis o no entenguis la joventut
des d'aquest punt de vista.
I retallar en un moment donat
les aportacions que s'ha estat fet,
les inversions que s'ha estat fet,
fins i tot negligir
unes certes maneres de fer
que s'han anat consolidant
i que han donat uns resultats positius
pot ser molt negatiu per a la ciutat.
Ja que ha abordat la qüestió de cultura,
la setmana passada,
en una presentació prèvia dels pressupostos
a càrrega de l'alcalde,
es van posar alguns exemples concrets.
Reduint un 50%, per exemple,
els pressupostos destinats a les festes
de Santa Tecla i de Sant Magí
i plantejar-se la continuïtat o no
d'alguns esdeveniments culturals
com el concurs de focs artificials
o el festival Dixilan
si no es troben patrocinadors privats.
Amb aquesta filosofia ja està d'acord?
Clar, però és que aquí entrem
en què definim com a oci
i què definim com a cultura.
Que les festes tenen un component cultural,
clar que tenen un component cultural,
però a veure,
portar un macroconcert,
sincerament,
és una cosa negligible.
I optar cap a un altre model de festa,
que sigui un model de festa més participatiu,
un model de festa en què la societat civil,
tots en general,
ens hi pliquem més
i busquem una sèrie d'activitats
que siguin molt més sostenibles
i que depenguin molt més
de la iniciativa ciutadana,
de la participació de tots els ciutadans,
que no pas de l'aportació municipal
o de portar grans figures de l'espectacle,
doncs em sembla que és una cosa
amb la que tots hi estarem d'acord,
no hi ha cap problema.
Però, al tanto, no confonguem les coses.
I que els aveniments culturals
depenguin de què trobem patrocinadors privats
i que això, si es fan,
serà perquè hi ha una esponsorització darrere?
Depèn de quins esdeveniments culturals
i depèn de quines dinàmiques trenquis amb això.
Hi ha dinàmiques que s'han anat construint
al llarg dels anys
i que han suposat un esforç
i que ara estan començant a donar els seus fruits.
Estic passant, per exemple, amb Terracó Viva.
A veure,
que deixar de fer coses
que s'han manifestat com a productives
i que al darrere porten l'esforç
de molta gent i de molt de temps
d'anar consolidant-ho,
doncs seria una pèrdua,
seria una pèrdua per tots.
Terracó Viva no s'havia posat com a exemple,
sinó, en qualsevol cas,
el Festival de Dixielan
o el concurs de focs artificials.
De totes maneres,
això també el que posa en qüestió
és fins ara com s'ha anat funcionant, no?
Que això és un tema
que tampoc no s'hi entra mai,
però que també val la pena que s'hi reflexioni.
Durant el temps en què els ajuntaments
tenien diners,
tenien diners, a veure,
tenien diners d'aquella manera,
perquè en el fons de tot
també està el problema del finançament
de les administracions locals
que no ha acabat de solucionar-se mai.
Però durant el tema
en què d'alguna manera
hi havia ingressos,
perquè l'activitat econòmica
proporcionava ingressos,
perquè l'urbanisme, en el fons,
era aquella maquineta de fer diners
que encara que els ajuntaments
estiguessin insuficientment finançats
sempre anaven traient diners
del que s'anava construint.
Aquí tothom ha estat molt feliç
i ha estat destinant molts diners
a moltes coses
que eren absolutament prescindibles,
des dels macroconcerts
a les subvencions per festes
d'una manera bastant indiscriminada,
a la subvenció de l'esport d'elit,
clubs esportius,
i podries posar a la llista
fins i tot algunes inversions d'aquestes
absolutament faraòniques,
d'aquests projectes constructius
que havien de ser,
que aquí amb qualsevol cosa
una cosa que funcionés
no et conformaves,
havia de ser una cosa
absolutament desmesurada
i podríem trobar exemples
a la ciutat,
en aquesta ciutat
i en altres ciutats,
però amb aquestes també,
d'aquestes equipaments
absolutament sobredimensionats
que després fent arràixer
a mantenir-los o acabar-los.
Clar, mentre això ha funcionat,
s'ha anat tirant,
s'ha anat tirant,
s'ha anat tirant
i quan arriba l'hora de reduir
te trobes amb un problema,
te trobes amb un problema
perquè, evidentment,
quan has de fer racionalització
de la despesa,
quan has de fer reestructuració,
quan has d'introduir criteris
d'austeritat i d'estalvi,
el millor és que ho facis
quan encara tens diners.
Haver d'estalviar,
haver de reduir,
haver de prioritzar
quan no tens més remei
perquè no tens ingressos,
sempre et col·loca
en situacions molt difícils
perquè has d'escapçar
o has d'anar tirant-te enrere
de compromisos previs.
I això ho estem veient.
Ho estem veient
i ho estem veient
d'una manera
absolutament lamentable.
I fa quatre anys
segurament
s'ha podien haver fet
una racionalització,
una reestructuració
de prioritats,
de despeses,
de qüestions
que s'arraven arrossegant
molt més valenta
i ara estaríem
en unes situacions
molt més millors
per encarar aquest problema,
aquest temps
de falta d'ingressos.
Però és que això
és de sentit comú, eh?
Igual que quan parlem
de racionalitzar,
per exemple,
la despesa energètica.
Clar,
ara no tindrem més remei.
Evidentment,
és urgent,
és imprescindible
que ara fem
un pla d'estalvi energètic
d'edificis públics
o d'enllumenat públic.
Però la llàstima
és que no siguem capaços
de fer aquestes mesures
quan hi som a temps
perquè tenim diners.
En qualsevol cas,
i ja que ho esmentava,
estaria d'acord
el grup d'iniciativa
per Catalunya
amb tota aquesta reducció dràstica
que s'ha anunciat
en l'àmbit
de les subvencions
a entitats cíviques,
associacions de veïns,
clubs esportius,
etcètera?
Que la cultura
de la subvenció
és una cultura
que no s'aguanta
i que s'ha de reestructurar.
Em sembla
que és una qüestió
en què tots
hi podem estar d'acord
i nosaltres
hi estem d'acord.
El que passa
és que també distingim
molt bé
unes coses
de les altres
perquè estàs creant dinàmiques
que de vegades
són insostenibles
però que també
pel mig
tenen moltes situacions
particulars
o moltes situacions concretes
que necessiten
un tractament especial.
Quan parlem
de subvencions
no podem col·locar
totes les subvencions
al mateix nivell.
I la reducció
de l'estructura
de personal
en l'estructura administrativa
que també s'ha anunciat
des de l'equip de govern
i que passaria
per un centenar de persones
aquest 2012
però que tindria
com a objectiu
segons s'explicava
l'alcalde
la setmana passada
en fi
arribar a reduir
l'estructura
en un 20%
al llarg
del mandat municipal?
Mira,
jo parlar
de reducció
de treballadors municipals
o de l'estructura municipal
em sembla que no toca
no toca en absolut.
El que s'ha de fer
amb l'Ajuntament
però des de fa molt de temps
és un catàleg
de llocs de treball
és una estructuració racional
del que és
l'estructura municipal
però l'Ajuntament
dic que està
sobredimensionat
en relació a què?
Comparant-ho amb què?
Amb quines ràtios?
És acceptar
com a veritat
immutable
simplement
que les administracions
s'han de primar
i punto
i ja està.
No,
el que s'han de fer
és racionalitzar-les
i dotar-les
d'una estructura
que sigui operativa.
i tenint en compte
també que veure
que perquè un servei
funcioni
necessita estar
suficientment dotat
de personal.
Parlem per exemple
que volem potenciar
les polítiques d'ocupació
perfecte,
estem absolutament d'acord
en potenciar
les polítiques d'ocupació
però per potenciar
les polítiques d'ocupació
necessites un servei
municipal d'ocupació
que estigui suficientment
dotat de personal
perquè si no
simplement és impossible
i en aquests moments
no ho està.
Jo avançaria
el nombre de treballadors
que hi ha al servei
municipal d'ocupació
em sembla que en aquest moment
és que em sembla
que hi ha quatre persones
és que és una cosa
perquè clar
és una cosa
que no s'aguanta
com pots
com pots
com pots fer unes polítiques
d'ocupació
que siguin
que tinguin una continuïtat
que estiguin estructurades
que realment
puguin tenir futur
que puguin
planificar-se
adequadament
però que a més
puguin avaluar-se
i puguin tenir continuïtat
si no tens un equip
que ho pugui fer
que te permeti fer-ho
és impossible.
Aquesta necessàriament
haurà de ser
una setmana
de converses
i de negociacions
entre totes les forces polítiques
un cop ja tenim els números
que ahir presentava
el tinent d'alcalde
Pau Pérez
i un cop tenim
la perspectiva
segurament
amb tota probabilitat
del proper dilluns
per fer el ple
de l'Ajuntament
de Tarragona.
Des del punt de vista
d'iniciativa
quines són les dos
tres o quatre coses
que considera
fonamentals
i prioritàries
que hauria de contemplar
aquest pressupost?
Una suposo que ja ho ha dit
que està relacionada
amb serveis socials
i que bàsicament
contempla
la proposta
de l'equip de Guàrdia
que és com a mínim
mantenir
fins i tot
amb un petit augment
les aportacions
a aquesta àrea
de serveis
a les persones.
N'hi ha d'altres punts?
Mantenir els serveis públics
em sembla que
mantenir els serveis públics
és imprescindible
i quan parlo
de serveis públics
inclou la cultura
em sembla que la cultura
és una aposta
estratègica
d'aquesta ciutat
però més enllà
de tot això
és un dret dels ciutadans
gaudir d'uns serveis culturals
tenir uns equipaments
culturals
en condicions
evidentment
apostar també
pels serveis públics
inclou
apostar
pel transport públic
i aquí ja hem vist
com han funcionat
les discussions
a l'entorn
de l'empresa municipal
de transports
i aquesta aposta
pel transport públic
està actualment
en perill
i està en perill
també en un context
en què precisament
ja teníem aprovat
un pla de mobilitat
que anava
en la bona direcció
vull dir que
fins i tot
està posant en qüestió
o està posant en perill
avanços que s'havien fet
en la bona direcció
d'intentar racionalitzar
el transport públic
en aquesta ciutat
i després
pel que fa
a l'apartat
diguéssim
del capítol 1
del que és els treballadors municipals
el que necessitem
és una estructura municipal
que funcioni
perquè sigui racional
això vol dir
tenir una estructura municipal
definida
un catàleg
de llocs de treball
no anar d'aquestes maneres
en què no
en què es van
fent
arreglant les coses
puntualment
però sense
una visió
global
i estratègica
de com ha de ser
l'administració municipal
racionalitzar
evidentment
les empreses municipals
tenint en compte
per què serveixen
que porten
en quines
s'ha d'assumir
que l'Ajuntament
hi ha de portar diners
perquè estan donant
un servei a la ciutadania
i quines han de ser rendibles
perquè depèn
tot és qüestionable
i després també
és evident
que és una època
en què hauríem de prioritzar
el que són
les petites inversions
les petites obres
i no
les grans infraestructures
o els grans equipaments
pendents
i en aquest sentit
clar
arrosseguem
uns compromisos
previs
arrosseguem
uns projectes
que venen
d'altres
d'altres anys
i fins i tot
de molt lluny
que ens estan suposant
un obstacle
o sigui
estem a punt
d'inaugurar
el Teatre Tarragona
una inversió
que ha costat moltíssim
i a veure
com s'aprogramarà
el Teatre Tarragona
clar
perquè aquí
ens podem trobar
amb un equipament obert
en el millor dels casos
però
com s'adotarà
de contingut
i altres coses
podríem parlar
de les obres
del mercat central
és aquella manera
que tenim aquí
d'intentar
fer el més macro projecte
la cosa més maca
la cosa més moderna
la cosa que bueno
ha de ser allò
i al final
el que et trobes
és una obra caríssima
que no s'acaba mai
que és impossible
de mantenir
i que has de pagar
en una situació
en què no hi ha diners
i això nosaltres
ja ho havíem dit
que la millor obra
no és la més cara
en aquest context
en què s'han de debat
els pressupostos municipals
clar
les finances
estan malament a tot arreu
a totes les administracions
l'Ajuntament ja des de fa setmana
es diu públicament
i reclama diners a la Generalitat
en molts àmbits
per exemple serveis socials
o per exemple
també es queixa
de la reducció
de les aportacions
a la Generalitat
en les llars d'infants
que és un tema
que ahir comentàvem
també en aquest programa
creu irreversible
i estaria a favor
que els pares
les famílies
assumeixin aquesta quota
al proper curs
si és necessari
també tenim després
que avui també és notícia
el cas de l'escola
l'escola municipal de música
l'escola municipal de música
sí
a veure
jo no estic a favor
que els pares assumeixin
la despesa de les llars d'infants
és una cosa que evidentment
no hi podem estar a favor
però també és cert
que tenim un problema
i el problema de fons
és el problema
del finançament
de tots els serveis
que està oferint l'Ajuntament
durant molts anys
els ajuntaments
han anat assumint competències
és una incompetència
si donen serveis
als ciutadans
i no han tingut
un finançament adequat
per poder assumir
totes aquestes competències
que acabaven oferint
i això
a veure
és que
això ja se sabia
això no és una cosa nova
i el que estranya
és que precisament
els partits
que d'alguna manera
podien haver solucionat
des de les altres administracions
aquest deficitari
i finançament
del món local
mai no ho han fet
i ara es troben
amb el problema
en què han d'administrar
la misèria
i l'han d'administrar
amb un finançament
absolutament inadequat
és evident
que si no tens els ingressos
que necessites
per mantenir aquests serveis
alguna cosa
hauràs de fer
és que no els pots
continuar oferint
però també és evident
que hem arribat
a aquesta situació
perquè durant molt de temps
no s'ha tingut la valentia
d'encarar
d'una vegada per totes
el lloc
on pertocava
a les administracions superiors
com se finançaven
les administracions locals
i això té uns responsables
que són els partits majoritaris
que ho podien haver solucionat
Vostè seria partidària
de retornar competències
a alguns serveis en concret?
Home, si no estàs finançat
per fer determinades competències
no les pots assumir
és que no les pots assumir
si no les pots oferir
com les has d'assumir?
Com has d'assumir
aquestes competències
si no tens els diners
per poder-les executar?
I a més en un context
en què el dèficit zero
està constitucionalitzat
que és que no pots
no pots endeutar-te
i no pots gastar
més del que ingresses
que has de fer
és una situació
sense sortida
Aquest debat
de pressupostos municipals
i aquesta situació
aquest context econòmic
tan complicat
i tan difícil
coincideix
amb els primers sis mesos
amb el primer mitjany
del mandat municipal
ja fa una miqueta més
i de fet
aquesta sèrie d'entrevistes
que fem al matí
de Tarraona Ràdio
també té com a objectiu
fer una mica de balanç
i en el cas d'Iniciativa
per Catalunya Verge
i de la seva regidora
Arga Sentís
també són els primers sis mesos
de retorn
d'entrada
a l'Ajuntament de Tarraona
després d'una absència
de quatre anys
quin balanç en fa
personalment
fins i tot
primer
Arga Sentís
del seu pas
per l'Ajuntament
en aquests sis mesos
tota aquesta primera època
municipal
diguéssim
ha estat una època
bastant complicada
i estranya
suposo perquè
com que venien
unes quantes eleccions
seguides
totes les actuacions
que veies a l'Ajuntament
moltes vegades
les valoraves
més en clau
d'estratègia electoral
que no pas
d'un projecte municipal
suposo que és
a partir d'ara
a partir de les eleccions
o sigui
a partir de les eleccions
a partir que s'han acabat
les eleccions
i tenim una situació
diguéssim
estable
per dir-ho d'alguna manera
una situació
en què ja no t'has d'anar
posicionant públicament
en funció dels resultats
que podràs obtenir
amb la propera contesa
veurem realment
com s'estabilitza
el tema
i cap on tiren les coses
però el que és evident
és que ara
a l'Ajuntament de Tarragona
tenim una aritmètica
complicadíssima
que és el que s'ha vist
des del començament
tenim un equip de govern
que està en minoria
que no pot aplicar
el que serien
les seves polítiques
tampoc no sé
quines serien
les seves polítiques
en realitat
però el que sé
és que tampoc
no les pot aplicar
siguin quines siguin
aquestes
no les podrà aplicar
perquè sempre
haurà de buscar
el suport
de dues forces
d'una o d'altra força
que evidentment
se suposa
que no tenen
les seves prioritats
se suposa
no ho sé
i clar
això sempre et col·loca
en una situació
d'aquestes
complicades
amb unes aritmètiques
complicades
amb uns jocs
de majoria
i minoria
complicats
i sobretot
amb
amb aquesta dinàmica
que hi ha
que s'actua molt
de cara a la galeria
no sé
ho veus
amb el debat
que ahir va haver
de les ordenances
es veu
amb el tema
dels pressupostos
aquesta posada
en escena
en què surten uns
i demanen una cosa
surten els altres
i demanen una altra cosa
que es fan moltes
declaracions públiques
sobre
sobre qüestions
prioritàries
principis
i tirant en cara
els uns
els altres
el que fan
el que no fan
el que és millor
el que és pitjor
que fan que tot sigui
bastant
de cara a la galeria
bastant complicat
i bastant difícil
d'organitzar racionalment
Aprova
aquests primers sis mesos
l'equip de govern?
No
El que passa
que reconec també
que estaven en una situació
molt difícil
jo he de reconèixer
que estaven en una situació
molt difícil
i suposo
que s'han hagut
d'empassar
decisions
que no haurien estat
les seves decisions
i tenim l'exemple
si vols
de la MT
vull dir
que ells tenien
un pla de viabilitat
i han hagut d'assumir
que aquell pla de viabilitat
no es podia aplicar
perquè no tenien
la majoria suficient
per aplicar-lo
i hauran d'assumir
com a responsabilitat pròpia
perquè són el govern
el que són les exigències
d'uns altres
bé
és el que toca
és difícil
però és el que hi ha
que hi ha hagut
aquests sis mesos
no és previst que canviï
per tant
no
no és previst que canviï
i aquest joc
diguéssim
una miqueta
aquest joc
de majories
aquest joc
de posar contra les cordes
algú
i que uns
pateixin
el desgast
del govern
d'unes accions
que en principi
no saps fins a quin punt
responen al seu programa
o són les úniques
que poden aplicar
suposo que és el que veurem
durant aquests anys
i amb aquest panorama tan complex
que vostè definís
d'aquesta manera
a què aspira
iniciativa per Catalunya
quin paper vol donar
el seu grup municipal
durant aquest 2012
que acabem d'estrenar
per exemple
mira
jo tinc la
nosaltres tenim
la llibertat
de poder parlar
d'ideologia
i de projecte
no necessitem
posicionar-nos
en aquest joc
de majories
o minories
simplement
entre altres coses
perquè no assegurem
cap majoria
i no tenim
la responsabilitat
d'aprovar
o no aprovar
determinades
possibilitats
sinó que
podem fer
el nostre discurs
podem explicar
les nostres prioritats
i podem defensar
allò que nosaltres
pensem que s'ha de defensar
des de les institucions
tenim la llibertat
de poder actuar
ideològicament
sempre
i de poder explicar
les nostres propostes
i tenim el repte
de poder-ho fer
sent al mateix temps
responsables
sense fer d'amagoja
i expliquen propostes
que siguin realistes
i que estiguin fonamentades
reconec que és un repte
difícil
però tampoc
no voldria caure
amb el fet
perquè tenim
la llibertat absoluta
de posicionar-nos
com vulguem
en fer posicions
maximalistes
que no siguin aplicables
perquè em sembla
que tampoc
és el que s'ha de fer
a les institucions
s'ha de ser realista
s'ha de ser constructiu
però sobretot
s'ha de partir
d'un fonament ideològic
que és en el que bases
les teves propostes
Arca Santís
portaveu del grup
municipal d'iniciativa
per Catalunya Verge
a l'Ajuntament de Tarraona
gràcies
per compartir també
aquesta estona
amb els oients
de Tarraona Ràdio
i per exposar-nos
les seves postures
sobre en fi
els principals temes
de l'actualitat
que hi ha en aquests moments
a la ciutat de Tarraona
i concretament a l'Ajuntament
gràcies
i que vagi molt bé
fins la propera
gràcies a vosaltres
bon dia
bon dia
gràcies a vosaltres