Jo ara mateix he perdut de vista, i això que sé que no està molt lluny,
el Josep Ardila. Josep, bon dia, de nou.
Hola, bon dia de nou.
Que no et veig?
Estic tomant per la Rambla, eh?
T'ha engolit, t'ha engolit la multitud.
Jo estic tomant per la Rambla, com dèiem.
De fet, hi ha moltíssimes parades.
Enguany hi ha més de 140, Núria,
estan repartides per tota la Rambla,
i fins i tot al primer tram de la Rambla,
tocada al balcó del Mediterrani,
enguany també hi ha parades.
Al passeig de les Palmeres també hi ha parades.
I és que, vaja, la gent avui ha matinat molt,
des de primera hora del matí que han vingut ja a ocupar un tram de la Rambla,
més o menys bo, més o menys més ben situat uns que d'altres.
Vaja, la qüestió és poder viure un dia com el d'avui a la Rambla.
Per exemple, també hi ha la gent de la People Entertainment,
és aquesta associació que organitza la baixada del Pajarito,
que també estan per aquí, i que us aniré a saludar,
perquè veig que han preparat fins i tot...
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Crispetes.
Crispetes.
El dia de Sant Jordi, home, és original això, o què?
És el que ens caracteritza la People, les crispetes.
Com és que heu decidit venir avui a la Dia de Sant Jordi aquí a la Rambla?
Bueno, per donar-nos a conèixer una miqueta,
i així també veure la gent, i també fer caliu aquí a la Rambla.
A banda de crispetes, però, teniu més coses.
Sí, tenim les...
Bueno, tenim roses, i també tenim unes roses així una mica més originals,
amb crispetes també.
Això són roses?
Sí, són roses de la People, especials.
Aquestes les poden menjar, doncs?
Sí, es poden menjar comestibles.
O sigui que animem a la gent que vingui aquí a la People,
a veure-us, a conèixer-us, eh?
Ni tant, ni tant.
Però per aquells que no us coneguin, qui és i qui sou la People?
Bueno, la People som un grup d'amics que, bueno,
que ens dediquem a que el nostre afany és d'entretenir,
i, bueno, aquest any hem fet la baixa del pajarito,
i tenim molts més projectes més per tirar endavant.
I aquí comenceu, eh?
Tot el dia per aquí, doncs, a la Dia de Sant Jordi?
Per aquí, tot el dia estarem per aquí, sí.
Que vagi bé, doncs.
Gràcies.
Bona diada.
Igualment, bona diada.
Doncs ja el sabeu, eh?
Avui no només hi ha llibreries i foristeries,
hi ha tot tipus d'associacions, entitats, institucions,
que, vaja, aprofiten un dia com el d'avui
per venir a la Rambla, donar-se a conèixer,
també fer una mica de calaix,
vaja, donar a conèixer els seus productes.
I, per exemple, la People, això, eh?
Unes roses, Núria, molt originals,
que són com una mena de paperina en forma de rosa,
i on a dins tenen crispetes d'ousses.
Fa molt bona pinta, eh?
si més no, i també tenen una màquina, doncs,
de fer crispetes, roses, vaja, que hi ha una mica de tot.
I com dèiem, hi ha moltes entitats i associacions,
per exemple, també hi ha el Rugby Tarragona,
que s'ha instal·lat avui aquí a la Rambla de Tarragona.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El Rugby de Tarragona, també a la Dia de Sant Jordi,
avui a la Rambla, eh?
Sí, senyor, un guany que fem 25 anys,
a més, és un bon moment per tornar aquí a la Rambla
i que ens vegi tothom, que som de la ciutat, vés?
A més, a més, teniu flor, teniu roses,
vull dir que teniu una mica de tot, del marxandatge vostre.
Sí, ensenyem una mica el marxandatge, les pilotes
i tot el material que podem donar a conèixer
amb el nom del club i també les roses clàssiques com tothom.
25 anys de Rugby a Tarragona, eh?
Una bona notícia que s'ha de celebrar en guany.
I tant, i tant, ja hem fet,
van començar les festes al principi de temporada
i ara seguim, i bé, i en guany Sant Jordi,
doncs, seguim celebrant-ho, i tant.
Que vagi bé a la Diada, doncs.
Moltes gràcies.
El Rugby de Tarragona, com deien moltes associacions,
també esportives, que aprofiten aquesta Diada de Sant Jordi
per venir a la Rambla i per donar-se a conèixer.
I com dèiem, també hi ha alguns partits polítics
i molta gent, eh?
Ara mateix, Núria, hi ha moltíssima gent rodant per la Rambla,
molta, que tira amunt i avall,
molts amb els globus que també donen els partits polítics,
amb llibres, amb roses...
Vaja, que hi ha moltíssima gent que avui
no s'ha volgut perdre aquesta cita,
i és que, a més a més, fa un dia perfecte.
Un dia perfecte per sortir, per passejar
i per anar a comprar la rosa i el llibre.
A veure si parlem amb alguna d'aquesta gent.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Ja porteu una rosa, vosaltres?
Una de paper.
On l'has tret, aquesta? Explica'm-ho.
L'ha regalat un noi.
L'ha regalat un noi, molt bé.
I d'on és aquesta rosa?
És de la Creu Roja.
Molt bé. Què tal? Avui el dia a Sant Jordi, bé?
Sí, bé, bé.
Això us agrada a vosaltres el dia o què?
Sí, moltíssim.
Sí?
Sí.
I vosaltres ja heu regalat un llibre o no?
No, encara no.
Encara no? Ja ho teniu pensat, però?
No, no.
Encara no?
Bueno, doncs teniu temps per pensar-ho, eh?
Vale.
Que vagi bé.
Adeu.
Doncs ja ho veieu, eh?
Gent que ja va amb la rosa perquè ja els hi han regalat
i per tant, home, s'ha de lluir, eh?
La rosa avui s'ha de lluir.
Núria, tu ja tens la rosa o què?
Sí, sí, sí.
Sí, ja la tens tu?
Rosa matinera.
Val ha dit?
També deixem dir una cosa.
Hi ha roses per a tots els preus i de tot tipus.
Perquè ara parlaves d'unes roses de crispetes.
Hi ha per aquí al davant.
Estic veient unes afetes amb salofant i que, clar, surten molt baratones.
Vull dir que qui no té rosa o qui no regala les roses, en certa manera, perquè no vol, eh?
De fet, unes de salofant que són de la jove de Tarragona, eh?
Sí, si estàs aquí, Pepe.
Que estan aquí, maques, maques, eh?
Molt boniques.
Sí.
I deuen certes anals, el teu no haver fet elles.
Sí, home, i tant.
Els anem a preguntar.
Dica, va.
Hola, bon dia.
Qui m'ho va explicar, això? Bon dia.
Bon dia.
Teniu unes roses molt maques, eh?
Nosaltres també.
De salofant, no, aquestes?
Eh? Sí, són guais, són guais.
Avui va jove de Tarragona, també a la Rambla, eh?
I tant, com sempre.
I a més a més, amb tot de marxandatge vostre.
Sí, sí, sí, total, total.
Que la gent us vingui a veure, doncs, eh?
Sí, sí, sí.
Bona diada.
Bona diada.
Doncs ja el veieu, eh?
Aquesta gent...
Visc la jove.
I visc la jove.
Tant fan castells com te fan roses de salofant.
I tant, i tant.
És que ho sàvem fer tot.
Bé que ja estàs ben acompanyada, Núria.
Sí, tu t'has animat a parlar i tal.
Dius, molta gent caminant per la Rambla,
però un que no està caminant,
que ara el tenim aquest segrestat assegut,
és l'Òscar Ramírez.
Òscar, bon dia.
Bon dia.
L'Òscar presenta llibre.
Te tenem aquí com a autor.
Podríem tenir com a home polifacètic que ets,
però avui has vingut com a autor.
Sí.
A foro completo.
A foro completo.
Però té un subtítol en italià.
De fet, més que el subtítol,
el llibre està, doncs, en els dos idiomes, no?
Sí, és un llibre fet en castellà i en italià,
perquè la intenció atès que aquí, doncs,
ja tinc el meu públic i gent que coneix la meva obra
i que sóc un enamorat d'Itàlia
i tinc molts víncles d'amistat.
Vaig decidir fer la targeta de presentació en aquest país
i fer aquell llibre en italià
que el presentarem a metats del mes de juny
a diferents ciutats, a Roma, a Florència, a Bari i a Palermo.
Déu-n'hi-do.
Això no és la primera vegada que ho fa l'Òscar.
Bé, presentar-ho a Itàlia potser sí.
Sí, a Itàlia sí.
Però d'escriure ja ho feies.
És que l'Òscar potser el tenim més catalogat nosaltres
com a home de mitjà de comunicació,
però, en fi, la teva tasca literària ja fa temps que la portes.
Fes-nos així un resum ràpid, un currículum ràpid.
Vaig començar el 2005 amb un llibre que em van encarregar
i que era el Pere Tàpies,
un llibre de restaurants de la Costa D'Orada,
i més tard vaig seguir amb llibres que em van encarregar,
de l'editorial Silva, en aquest cas,
el de la història de Matxa dels 25 anys de l'empresa d'aigües.
N'he fet un altre sobre blocs.
Vaig fer una aportació als 35 anys de l'Emeroteca de Tarragona
i entre aquests que m'encarreguen hi ha els que faig,
jo, diguem, per plaer.
Aquest de la Fora Completa tanca una trilogia.
El primer del 2010 era Pensaments lleugers, en català,
el segon es deia, en 2011, Esperant de l'Aucència,
i aquest tanca la trilogia.
Aquesta jo dic que tanco també un capítol de la meva vida,
complicat o convuls, amb històries difícils,
i acaba una mudança sentimental.
Quan fas el que vols, fas poesia, Òscar?
Això t'ho has plantejat?
Sí, això de la poesia és molt relatiu.
Jo, amb el Manolo Rivera, el meu auditor,
dic que això no és poesia, per mi són pensaments lleugers,
aforismes, en tot cas.
Ell diu, no, això és poesia.
Si ell hi entén més, si és poesia, és poesia.
A tu te sali, sí.
Sí, sí, a mi em surt així, eh?
I et surt en castellà o et surt en italià?
Què et surt primer?
Em surt en castellà, i ha acabat en italià.
He de dir que jo parlo l'italià sense problemes,
però que no l'escric.
Per tant, la traducció l'ha fet el Miquel Vidalba,
és a dir, jo el vaig llegir l'italià sense cap problema,
però no el vaig escriure encara, eh?
Perquè no he anat mai a cap acadèmia,
ho he fet de forma autodidacta,
escoltant cançons, traduint-les,
des de fa molts anys,
i anant a cap allà, que és quan operen realment, no?
Però encara em falta, com a pendent, escriure l'italià.
T'agrada com sonen aquests pensaments lleugers que dius tu en italià?
És que l'italià és molt dolç com a llengua.
A part que s'assembla moltíssim al català,
a moltes paraules,
és una llengua molt dolça.
I a part és un país romàntic, no?
Totes les balades i les cançons parlen d'amor.
Llegeix-ne'ns alguna,
perquè n'hi ha alguna que ja et digui que en castellà sona bé,
però en italià, bueno, ja és.
Estupenda, no són poemes o pensaments que tinguin a veure,
no són romàntics, adulcorats,
ni, bueno, n'hi ha que tenen a veure amb l'amor,
amb el desamor, amb la vida, amb tot.
Sí, hi ha poemes d'amor, hi ha de desamor.
És un llibre que cabalca entre la mort del meu germà l'any 2009
i la meva separació.
Per tant, són dos moments traumàtics com a persona
i és l'essència d'aquest llibre,
que té com a regal per al públic d'aquí
els noves pensamientos,
que aquests no estan traduïts a l'italià,
estan dins del llibre,
i que és, bueno, és això, és un regal més
on ja són poemes o pensaments més vitalistes
i menys traumàtics.
Un, per exemple, que es diu Incierto,
Incierto, en italià,
i que diu
O abastanza con l'essere, con la chiare.
Això vol dir
Me basta con estar y besar.
Així de senzill, de directe,
dues frases i ja està.
Sí, jo, quan em diuen que és aquell llibre,
dic, bueno, és com un medicament, són píndoles,
cada nit abans d'anar a dormir,
anem a llegir una, perquè tampoc és bo,
és fàcil devorar-lo ràpidament, com són...
Però t'intoxiques, no?
Sí, sí, et caotitzen.
Llavors, per tant, una al dia o dos al dia,
o una cada vuit hores, allò en pla medicina.
Això és el que recomanes per llegir-lo,
però com l'has escrit?
L'has escrit també en moments, doncs...
L'he escrit, he de dir que l'he escrit molt ràpid,
perquè hi ha hagut dies que m'han vingut al cap
set, vuit, nou pensaments,
altres dies cap ni un, altres dies n'he fet quatre o cinc,
per tant, és un llibre que s'ha fet de forma bastant ràpida.
Si fos... Home, hi ha textos...
Hi ha alguns textos, per exemple,
els dedicats a les ciutats que m'agraden,
que sí que estan fets amb més calma.
N'hi ha un dedicat a Ischia, que és una illa italiana.
Hi ha altres textos que vaig fer
mentre feia una campanya política,
allò entre meeting i meeting,
que anava a ciutats,
doncs anava escrivint, per exemple,
Laia de los Hérvios del Cielo,
que és una fotografia feta amb un arbre de les borges del camp,
un que es diu Barberia,
feta amb una porta d'una barberia de l'espluga de Francolí,
hi ha una mica de tot, no?
Ja ho veig, que no és només introspecció,
sinó que també fa, bueno,
paisatge i, bueno, vivències.
Sí, hi ha de tot, hi ha vivències,
hi ha la foto del dia,
jo sempre dic que cada dia a l'acabar
faig la foto de la jornada,
una foto positiva,
i a vegades pot ser això,
veus una portalada d'una barberia antiga tancada
i porta moltes sensacions, no?,
de què hi havia potser abans allí, no?
El que passa és que les sensacions
tens la virtut de comprimir-les molt,
o sigui, de fer-ho,
doncs això, sintetitzar-ho molt.
Sí, sí, sí.
De fer el xarop.
No sé si és una virtut o és un defecte,
perquè hi ha gent que li agrada molt més
la literatura amb moltes més paraules,
però a mi m'agrada molt comprimir-ho,
jo crec que les coses han de ser breus i concises,
i a vegades explicades de forma breu
són més contundents i arriben més.
I ja és el lector qui acaba d'expandir-ho, no?,
que s'ho fasseu.
Sí, és el lector, exactament,
és el lector que acaba de païr-ho,
ja et dic que hi ha tot tipus de lector,
però jo sé que hi ha el lector que li agrada molt
la farra ser curta i contundent.
Per què dius que amb aquest llibre,
que amb aquest aforo completo,
tanques la trilogia i tanques una etapa, ja?
Perquè em feia falta...
Aquest llibre a mi m'ha servit de teràpia,
tot allò que tenia al cap,
ho he expulsat en lletres, en els papers,
i encara feia falta l'última etapa,
que era publicar-ho.
Aquest també és complicat,
perquè és cert que normalment l'autor ja diuen
que es despulla davant del lector,
quan es tracta de temes molt, molt privats,
és més complicat,
però crec que ho havia de fer,
i per tant, ara ja crec que aquest capítol
de coses dolentes, entre cometes, s'ha tancat,
òbviament els records queden,
i les emocions queden,
però hem d'anar un pas en van,
i ara el següent que faré de llibre,
que també serà un llibre de textos breus,
però més llargs que aquests,
que en principi es dirà Agricultura mental,
ja és un llibre que parla de coses molt més positives,
i de, no sé, parla un text sobre els núvols,
un sobre papers,
en fi, sobre elements i fets quotidians,
però que és un llibre molt més optimista,
molt més vitalista.
Per quan?
Aquest el trec abans d'any.
He de dir que el dijous passat
em van presentar un altre, a Reus,
que és la història del Jaume Joan Magrinyà,
que és l'amo del pub Keyboard,
que és el que va fundar els festivals de jazz de Reus,
i hem sigut tres autors,
el van presentar a la biblioteca Javier Morós,
on també presentaré aquell llibre d'aquí a dues o tres setmanes,
i que va anar molt bé.
Avui també està a la venda aquell llibre del Jaume Joan Magrinyà,
i és molt interessant.
Molt interessant.
Sí, com deies tu,
l'artífax una mica del festival de jazz de Reus,
la referència del jazz a Reus, del pub Keyboard.
Hi ha gent que fa coses en vida,
que en Capat, òbviament, se li ha de recordar.
És molt important fer homenatges a les persones que fan coses.
Tant de bo poguessin fer-les quan estan entre nosaltres.
Està molt bé que vagis a la biblioteca Javier Morós
i vegis els Javier Morós allí, mirant-s'ho.
Això és un...
És un goig.
No passa sovint, però...
No passa, no passa.
Però hauríem de veure mort, no?
Escolta'm, no?
Veiem-ho viu.
Heu dit més, no?
Doncs, Òscar Ramírez,
escolta, és un llibre,
aquest llibre de pensaments breus,
el Lleugès, com diu l'Òscar,
a foro completo,
jo vaig recordant el títol, perquè us quedi.
Són gavines, no?
Sí.
Això que hi ha aquí a la portada.
És una foto que vaig fer sortint del port de Nàpols
anant cap a la illa d'Íschia
i em va agradar perquè la foto no està girada, eh?
Són gavines que pujaven
i acabat baixen per agafar el peix.
Molt bé.
La metàfora de la vida.
Sí.
Menjar, menjar, menjar, menjar ara, menjar a Itàlia.
Menjar, menjar, menjar.
Aquí va adreçat aquest llibre,
ho dic perquè és per tim de pensaments
o de sensacions molt personals,
però clar que són temes molt universals també alhora, no?
Va adreçat a qualsevol persona
que en algun moment de la seva vida
hagi patit una pèrdua,
hagi patit d'amor,
amb tot el que és l'amor i l'enamorament,
hagi patit del desamor
i, per tant, aquell procés complicat
que han acabat et permet cicatritzar
i també fer reflexions
i tenir aportacions noves.
Per tant, jo crec que el públic és amplíssim.
Tothom per deixar-se en aquesta vida
ha perdut un ésser estimat,
s'haurà reflectit,
tothom en aquesta vida ha patit
amb goig de l'amor
i ha patit del desamor,
per tant, jo crec que el perfil és ampli.
M'agrada moltíssim el pensament lleuger
que li dediques a ta germà,
me'l pots llegir?
A més, és d'aquests que,
no sé si ho trobarem fàcil,
és d'aquests que en italià
sonen, són sentits,
guanyen, és molt bonic.
Es diu Carles i diu,
torna a penapoi,
no m'hi constringeré a tant d'aresú,
que vol dir,
cuando puedas vuelve,
no m'obligues a subir.
I he de dir que,
això en cap a rat ho vaig ampliar
i em van fer una cançó
que la canta el Javis,
el seu darrer disc,
que està dedicada a monjorma Carles,
que comença amb aquesta frase
i en cap a rat hi ha molt més.
Déu-n'hi-do,
Òscar Ramírez,
recordeu aquest llibre de,
jo no he dit poemes,
ell li diu pensaments lleugers,
prengueu-vos-ho com vulgueu,
a píndoles,
a trossets,
com diu ell.
Aforo completo
i recordeu també,
fas bé de dir-ho, Òscar,
que també ets un dels coautors
d'un llibre
que també és novetat d'enguany
i que és dedicat
al Jaume Magreña.
Exacte.
Gràcies, Òscar Ramírez.
Felicitats.
Gràcies.