logo

Arxiu/ARXIU 2012/ENTREVISTES 2012/


Transcribed podcasts: 1220
Time transcribed: 17d 4h 50m 41s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Sens dubte que la notícia política del cap de setmana
ha estat al Congrés del Partit Popular Català.
Han aprovat, entre d'altres, una ponència
on es parla d'un autonomisme diferencial per a Catalunya
i d'un finançament singular.
El president provincial del partit a Tarragona, Alejandro Fernández,
seguirà formant part de l'executiu a nivell de Catalunya,
però, això sí, sense un càrrec de vicesecretaria,
com tenia fins ara.
Amb ell, amb Alejandro Fernández,
volem analitzar aquest matí de dilluns els resultats del Congrés.
Alejandro Fernández, molt bon dia.
Molt bon dia.
Forma part, com dèiem, de l'executiva del Partit Popular Català,
perquè és el president provincial, com a membre anat, podríem dir,
però deixa de tenir una vicesecretaria.
És una pèrdua de pes, clara, de pes,
del Partit Popular Tarragona en el conjunt de Catalunya?
No, perquè, entre d'altres coses,
clar, jo quan m'ofereixen la possibilitat
d'anar al Congrés dels Diputats
i, per tant, formar part de l'executiva del Partit Espanya,
alguna cosa...
És a dir, no es pot estar a tot arreu.
Vaja,
si ja normalment es critica l'acumulació de càrrecs,
em fa molta gràcia que els mateixos que critiquen
l'acumulació de càrrecs,
quan dius, escolta'm, no puc arribar a tot
i deixes a noves persones que s'encarreguin
d'aquestes responsabilitats, també et critiquen, no?
Per tant, no es pot criticar una cosa
i la contrària.
Jo ja tenia molt clar,
des del moment en què
vaig decidir acceptar l'oferta
per anar al Congrés dels Diputats,
que em centraria en la ciutat de Tarragona
i, per tant,
de pèrdua de pes, res.
Jo crec que la província de Tarragona
continua igualment representada
a la executiva,
a les figures d'Olga Elvira,
a la figura de Rafa Luna,
a la figura d'Alicia Alegret
i, per tant,
són propostes que van sorgir
i persones de la confiança nostra
que van ser del procés de renovació
del partit a la província de Tarragona.
Hem de recordar
que tant l'Olga com l'Alicia
van entrar dintre
de les màximes responsabilitats
en el darrer congrés provincial del partit,
substituint figures veteranes
del nostre partit
en un procés de renovació
i, per tant,
jo surto molt content del Congrés,
entre altres coses,
perquè, insisteixo,
no es pot estar a la vegada
a Madrid, a Tarragona i a Barcelona.
Seria, en fi,
per tornar-se boig.
Un dels principals missatges
que han llançat aquest cap de setmana
és que aspiren clarament
a ser un partit de govern a Catalunya,
que aspiren a ser
la segona força política
superant els socialistes
i això, segurament,
senyor Fernández,
passa per treure vots
als socialistes
a l'àrea metropolitana de Barcelona
però també
a l'àrea de Tarragona.
Aquesta ciutat
i el seu entorn, per tant,
seran una prioritat
en aquests propers quatre anys
pel Partit Popular Català?
Jo crec que,
i ho dic,
sempre ho he dit,
crec que Tarragona
és molt diferent
a la resta de Catalunya
i, per tant,
Tarragona sempre ha estat prioritària
pel Partit Popular Català,
el que passa és que
quan es parla d'estratègies,
jo crec que l'estratègia
de l'àrea metropolitana
de Barcelona
no té res a veure
amb l'estratègia
que s'ha de seguir
a la ciutat de Tarragona
i al seu entorn.
Tarragona
ha de tenir
la seva veu pròpia,
Tarragona,
i això és importantíssim,
ha de plantejar
les seves estratègies polítiques
de forma absolutament independent
de Barcelona,
tant des del punt de vista institucional
com en el partit.
Aquesta és una idea
que jo sempre he volgut traslladar
i fins ara ho he pogut fer
amb total llibertat
perquè una de les coses
que jo volia fer entendre
la direcció del Partit a Catalunya
i que es va entendre perfectament
és que Tarragona és diferent.
És que és diferent.
és una comunitat,
una província de Catalunya,
només faltaria,
però és diferent.
No té res a veure amb Girona,
no té res a veure amb Lleida,
no té res a veure
amb l'àrea metropolitana de Barcelona.
Vol dir que, d'alguna manera,
el que s'ha acordat també
durant aquest congrés
del cap de setmana
és traslladar
amb més o menys autonomia
els pobles,
les localitats i les ciutats
del Camp de Tarragona
i les Terres de l'Ebre?
A mi,
i tornant una mica
a la pregunta
que em plantejava abans,
jo no he cregut mai
en les estratègies
adreçades a
hem d'anar a buscar
els vots de no ser qui,
hem d'anar a buscar
els vots de no ser qui més,
perquè aquestes estratègies
sempre s'han demostrat equivocades.
Un ha d'aspirar
a tenir grans majories,
ser un projecte atractiu
per una gran majoria
de ciutadans.
I això
t'ha de permetre
fer un discurs,
la paraula està de moda
però és la que faré servir,
transversal,
que pugui arribar a tothom
independentment
de la ideologia que tingui,
que sigui capaç
de generar il·lusió
a qui tothom
s'hi senti representat.
Una de les coses
que a mi m'agrada explicar
i que quan explicava
la ponència política
de la part que em corresponia
de la ponència política
abans d'ahir al Congrés
és que
a Catalunya
es produeix
una paradoxa
que podríem dir
que és una paradoxa
dels valors.
Hi ha molts valors
que defensa el Partit Popular
que segons les enquestes
són majoritaris
a la societat catalana,
per exemple,
el bilingüisme,
la defensa del bilingüisme
o per exemple
la defensa del dret
a escollir l'educació dels fills,
la cultura de l'esforç,
que és un valor
que es defensa
des del Partit Popular
i que tot i ser
valors majoritaris
a la societat catalana
la gent no els veu
refletits
majoritàriament
en el Partit Popular.
I això
no es pot
fer
com fan alguns
que quan li van malament
les coses
que la culpa és de la gent.
No.
La culpa necessàriament
ha de ser del Partit Popular
que no ha fet
fins ara
la feina
prou ben feta
per aconseguir-se
el partit de la majoria.
I nosaltres,
per exemple,
aquí a Tarragona
que és la província
on el Partit Popular
treu millors resultats
i Tarragona,
la capital de província
on el Partit Popular
treu més resultats,
no ens conformem
amb el que tenim.
Hem donat
un salt espectacular
però la nostra vocació
és ser un partit
que representi
la majoria,
gent que amb unes
eleccions autonòmiques
pugui votar
a Convergència,
PSC,
Iniciativa
o Esquerra.
És que més
absolutament indiferent
perquè quan es parla
d'un projecte local,
quan es parla
d'un projecte autonòmic
s'ha de buscar
un projecte per a tothom.
En qualsevol cas
ja recitava la ponència
o les ponències
que s'han discutit
i aprovat aquest cap de setmana
vostès han parlat
d'autonomisme diferencial,
han parlat
de finançament singular,
han incorporat
la senyera
al logotip
del partit.
És el Partit Popular
des d'ahir
un partit
una mica catalanista?
Tot i que després
també han fet missatges
i han llançat missatges
contra una suposada
televisió pública
independentista.
Jo crec
que el Partit Popular
a mi no m'agrada
definir-lo
i ho dic amb tota franquesa
com un partit
catalanista
perquè crec
que el catalanisme
és un terme
ja connotat
i per molta gent
assimilat
al nacionalisme.
i per tant
jo no diria
que s'ha produït
un gir catalanista
perquè això ja s'ha fet
en èpoques anteriors
i a mi
sincerament
no m'agrada
aquest llenguatge
perquè crec
que és estèril
en política.
Sincerament.
una altra cosa
i que crec
que és un pas important
és la qüestió
del finançament
i explicaré per què.
Dintre
de l'imaginari
nacionalista
a Catalunya
la gran majoria
de les coses
a la societat catalana
li importen
més aviat
poca cosa.
Per exemple
les seleccions esportives
catalanes
diferents de les espanyoles
a la societat catalana
li importen poc.
Les matrícules
si han de portar
el CAT
o han de portar
l'E
li importa poc.
els fets
succeïts
l'any 1714
a Catalunya
a la majoria
de la societat catalana
li importen
més aviat poc.
En canvi
la qüestió
del finançament
s'importa.
I per tant
el que hem fet
nosaltres
és proposar
el màxim
finançament
per Catalunya
en el marc
constitucional.
Perquè
el que fa
Convergència i Unió
és el mateix
que va fer
el tripartit
amb l'Estatut.
És proposar
una cosa
que és inconstitucional
esgotar
la societat catalana
i després
aquestes coses
acaben sempre malament.
El principal
perjudicat
del procés estatutari
va ser el tripartit.
Volien enfonsar
el PP
i els que es van
enfonsar
són ells.
Convergència
corre el risc
de si torna
a establir
un procés
de tensió
constant
amb la resta
d'Espanya
esgotar
la societat catalana
i anar-se'n
a l'oposició.
Què és el que
li va passar
al tripartit?
Què és el que
proposem
des del Partit Popular?
Que efectivament
fins ara
el model
de finançament
del govern
de la Generalitat
de Catalunya
ha sigut
insuficient.
L'hem de
massimitzar
però
amb el marc
constitucional
que és com
es pot fer.
I a més
com que
anem a Espanya
ho podrem fer.
Ara bé
quan es podrà fer?
Quan hi hagi
diners,
clar,
perquè ara mateix
el repartiment
quan has de
repartir zero
doncs et toca
zero.
Sempre diem
que el
període
de més
recaptació
de la història
del govern
de Catalunya
va ser
en el període
2000-2007
amb un model
de finançament
signat
pel Partit Popular.
Per què?
Perquè en aquell moment
hi havia activitat econòmica
i es recaptava molt.
Per tant,
que aquell model
és millorable?
Per suposat que sí.
Però el primer
és la recuperació econòmica.
Si no hi ha recuperació econòmica
el model de finançament
ja pot ser com vulguis
que no serveix per res.
Per tant,
ara no es pot negociar res
de nou sistema de finançament
ni fins i tot
els que vostès
proposen com a populars catalans.
Nosaltres,
la proposta nostra
de finançament
està damunt de la taula.
Però és evident
que nosaltres
sabem
que ara mateix
i en un període
de un,
dos anys
serà molt difícil
redefinir aquestes coses
perquè
estem en un país
que està en un procés
de complir
unes obligacions
i uns compromisos
adquirits
amb la Unió Europea
que no permeten
marge de maniobra.
I aquests compromisos
amb la Unió Europea,
com sempre diem nosaltres,
nosaltres estem a la Unió Europea
perquè volem,
no ens va obligar a ningú.
Per tant,
un país seriós
ha de pagar els seus deutes
i ha de complir els seus compromisos.
La ponència social
d'altra banda
aprovada al Congrés
aquest cap de setmana
rebutja clarament
la multiculturalitat
i parla de restringir
els drets
als ajuts socials
i econòmics
als immigrants
en regulars.
La persona de referència
del PP català
en aquest àmbit
és l'alcalde de Badalona,
una persona,
una personalitat política
que genera
un gran debat.
Vostè,
que és regidor aquí
a Tarragona,
s'ha sent plenament
identificat
amb el que diu
aquesta part
de la ponència social
parlant d'immigració?
Absolutament.
Absolutament.
Tot i que a Tarragona
s'ha de dir
no tenim
si acceptuem
la part baixa
Sant Salvador,
Torreforta,
algunes parts
de Sant Pere i Sant Pau
que clar,
segur que em deixo
algun barri
i si m'està sentint
algú
és qüestió de temps.
Aquests barris
ho deia
perquè són els que
tenen uns nivells
d'immigració
més importants.
Ha dit vostè
que el Partit Popular
rebuig el multiculturalisme.
Efectivament.
Què és el multiculturalisme?
El multiculturalisme
no és el pluralisme cultural
ni respecte
a la resta de cultures.
És una cosa molt pitjor.
El multiculturalisme
significa,
per exemple,
que
com que hi ha cultures
i s'han de respectar
totes per igual,
si en una cultura
que està vivint
ara mateix aquí
les dones
han d'anar
dos passos
darrere dels homes
quan van passejant
pel carrer,
que això s'ha de respectar
perquè és la seva cultura.
Multiculturalisme
és que com que
a determinades cultures
es fa l'ablació
de clítoris,
com que és la seva cultura
s'ha de respectar.
Nosaltres diem que no,
que hi ha uns mínims
que són els drets humans
que estan per sobre
de qualsevol cultura
i que si aquí
hi ha uns senyors
que arriben a Espanya,
que arriben a Catalunya,
que arriben a Tarragona
i ens intenten convèncer
que ells són superiors
a les seves dones,
ho sento,
però aquí no tenen lloc
i el que han de fer
és marxar.
Punto.
O accepten
les nostres normes
de convivència
o no tenen lloc.
I si aquí hi ha gent,
i ho he dit repetidament,
que perquè la seva cultura
ho diu,
que consideren
que les seves dones
han d'anar tapades
fins dalt,
amb un burca
o amb el que sigui,
perquè ho diu
la seva cultura,
nosaltres els diem que no,
que no tenen lloc
a la nostra cultura,
que marxin,
que marxin,
perquè aquí no s'accepta això,
aquí homes i dones
són iguals,
i el que em sorprèn
és que l'esquerra,
que tant parla de feminisme,
accepti aquestes coses.
Ahir,
en la cluenda del Congrés,
va participar
la vicepresidenta
del Govern Central,
Soraya Senda
de Santa Maria,
afirmava,
entre moltes altres coses,
que el Govern espanyol
està plenament compromès
amb Catalunya,
però clar,
tenint en compte
els pressupostos
d'aquest 2012,
del qual vostè
en conegi molt
sent diputat a Madrid,
potser no ho sembla,
o com a mínim
el compromís
amb el conjunt
de Catalunya
i amb les comarques
de Tarragona.
Li pregunto això
perquè també ara
comença el període
de debat d'esmenes,
d'esmenes particulars
als pressupostos
generals de l'Estat
d'aquest 2012.
N'hi haurà
alguna modificació
o alguns canvis
més o menys substancials
en aquestes esmenes,
algunes de les quals
poden presentar
vostès mateixos?
Nosaltres hem presentat
una que evidentment
s'aprovarà perquè tenin la majoria,
una que corregeix
com vam demostrar
una mancança
de l'anterior govern
i és que el conveni
que hi havia
pel Mercat Central
només durava
fins l'any 2011,
presentem una esmena tècnica
per redactar
un conveni nou
i rebre aquest any
400.000 euros
i la resta,
jo sempre dic el mateix,
a mi,
que es parli ara
de males notícies
quan resulta
que el govern
Zapatero
i el José Blanco
va anunciar
la suspensió
de les obres
de l'A27,
la suspensió
de les obres
de la variant
de l'Aldea
i nosaltres
recuperem
aquestes obres
és evident
que no és un pressupost
per fer una festa
al carrer
perquè hi ha el que hi ha
però és que com a mínim
recupera les obres
que havien estat
aturades
pel govern anterior
i a la 27
s'està treballant
i a la variant
de l'Aldea
es començarà
ben aviat
a treballar
perquè torna
a haver-hi diners
per tant
evidentment
que no és
un pressupost
de gran alegria
però comparat
amb el que van fer
els anteriors
és gairebé
una orgia
pressupostària
amb tot el respecte
i comparat
amb el que ha invertit
el govern de la Generalitat
de Catalunya
a la província
de Tarragona
encara més
encara més
perquè
la gran diferència
que hi ha
és que nosaltres
som comprensius
amb el que està passant
i quan
Convergència i Unió
presenta el pressupost
de la Generalitat
a la província
de Tarragona
i no hi ha ni un euro
per la ciutat judicial
tot i que estava licitada
i no hi ha un euro
per desenvolupar la presó
i no hi ha un euro
pràcticament
per res
som plenament conscients
que la situació
és la que és
i no comencem
a fer rodes de premsa
dient que Barcelona
no ens estima
que per cert
és evident
que no ens estima
però
en proporció
és molt pitjor
el pressupost
de la Generalitat
amb Tarragona
és molt pitjor
el centralisme
barceloní
amb Tarragona
perquè en el fons
a Madrid
no tenen res
en contra nostre
a Tarragona
en canvi
molt entenc
que a Barcelona

com s'han demostrat
en els seus pressupostos
que són pitjors
que els del tripartit
els nostres del govern central
són millors
que els del govern zapatero
tenen
no només
es recuperen obres paralitzades
sinó que es posa
una miqueta d'ordre
amb un desgavell
que no permetia
rebre diner
i que no s'executava
el Congrés
del Partit Popular Català
d'aquest cap de setmana
suposarà alguna modificació
interna
a nivell provincial
del Partit Popular
de la província de Tarragona
no
són coses
absolutament independents
nosaltres tenim
el Congrés
els dies 15 i 16 de juny
evidentment
tinc la voluntat
de presentar-me
a la reelecció
això evidentment
ho decideixen
els afiliats
de la província de Tarragona
i el que volem donar
és continuïtat
a un projecte
que ha portat
els millors resultats
de la història
del Partit Popular
aquí
i per tant
la meva intenció
és
sempre es pot retocar
alguna cosa
però és donar continuïtat
a un projecte
que es va iniciar
fa 3 anys i mig
i que ja va ser
en aquell moment
de renovació
va entrar gent molt jove
i per tant el que s'ha de donar
és recorregut
a aquella generació
de persones com el Màrio García Salou
com l'Alicia Alegreta Reus
com l'Olga Calafell
i com tants i tants d'altres
que som d'una generació
com s'ha demostrat també
a l'Ajuntament de Tarragona
amb una renovació
molt profunda
de tothom
preveu tenir rival?
vaja
aquestes coses
mai se saben
jo sóc un gran fan
de la democràcia
i a mi m'agraden
els congressos
moguts i no moguts
jo de moment
a dia d'avui
ningú no ha presentat candidatura
i un cop celebrin
aquest congrés provincial
a planificar
i a preparar
les eleccions municipals
del 2015
a Tarragona Ciutat
i en el conjunt
de la demarcació
com a gran objectiu?
efectivament
una direcció provincial
del partit
ha de tenir
com gran objectiu
els municipis
que és
on es vertebra un partit
on es fa fort
on és capaç
de tenir una xarxa important
nosaltres
ja hem tret
uns resultats
a les eleccions generals
espectaculars
sobretot aquí a Tarragona
també ho han estat
a la resta d'eleccions
però han de donar
un salt
en l'àmbit municipal
Alejandro Fernández
president províncial
del partit
popular a Tarragona
regidor
portaveu
del grup municipal
a l'Ajuntament
i diputat a Madrid
moltes gràcies
per compartir
aquest matí de dilluns
uns minuts
amb els oients
de Tarragona Ràdio
després del congrés
d'aquest cap de setmana
del partit popular català
gràcies
i molta sort
que vagi bé
moltíssimes gràcies
bon dia