Aquest matí de divendres seguim analitzant el paquet de mesures econòmiques
anunciades en dimecres pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy.
Avui en clau política ens acompanya el diputat socialista per Tarragona
al Congrés de Madrid, el senyor Francesc Vallès.
Senyor Vallès, molt bon dia.
Ahir ja va fer públic a través d'una roda de premsa
la posició dels socialistes tarragonins i catalans respecte a les mesures.
Avui coneixerem el detall.
Avui hi ha el Consell de Ministres i concretarem el detall de les mesures
anunciades per Rajoy.
De totes, quina creu que és la més preocupant o la més greu des del seu punt de vista?
Home, jo crec que s'ha d'analitzar el seu conjunt sempre.
De totes formes n'hi ha dues que em preocupen molt.
Jo crec que tot plegat és un despropòsit econòmic i social,
d'efectes dramàtics per al conjunt de la ciutadania,
però n'hi ha dues que afecten d'una forma molt clara a molta i molta gent.
Una és, evidentment, la pujada de l'IVA.
Això afectarà directament el consum i, per tant, en un moment de dificultat,
si la gent té menys disponibilitat de renda,
perquè recordem que ja van pujar l'IRPF,
i, per tant, els ciutadans tenen menys renda disponible
i, per tant, a sobre li pujaran el preu de les coses,
dels productes que hagi de comprar.
Per tant, amb menys diners i amb els productes més cars,
és òbvi que la gent gastarà menys,
perquè tindrà menys disponibilitat de diners i menys líquid,
i això implicarà que les empreses produeixin més,
menys, perquè no vendran tant,
i, per tant, si produeixen menys, necessitaran menys llocs de treball.
Això és un peix que es mossega la cua.
L'Udaliva és dramàtic en el punt en què estem.
I la segona, i jo crec, també perquè afecta a un col·lectiu de gent
en situació de vulnerabilitat molt gran,
és la reducció de la prestació per desocupació, de l'atur.
Jo crec que, per primera vegada,
el Partit Popular ha decidit posar a mà
tot el que és la prestació per desocupació
i ho ha fet d'una forma maldestra.
Ho ha fet, diguem-ne, allò com l'Elefant en Catxerreria,
han entrat aquí estigmatitzant els aturats d'aquest país,
dient-los que els redueix els mesos de prestació per desocupació,
que és un dret que tenen adquirit
com a conseqüència del temps que han estat treballant i cotitzant,
i, a més a més, els dius, home, perquè s'espavilin a buscar feina.
Jo crec que això és una burla intolerable
per part d'un responsable polític i més d'un president del govern,
dir-li a la gent que se l'atur i que vol trobar feina
i no en troba, dir-li que s'espavilin a buscar-la.
Jo em centraria en aquestes dues.
Ara, és evident també que aquesta segona que li explicava,
el de l'atur, és tan dramàtica
que, a més a més, hi ha un altre element
que ha passat bastant desapercebut,
però que també afecta molt directament a les possibilitats
que tots aquells aturats del nostre país
puguin tenir possibilitats reals de trobar feina.
Que és que, per una banda, el Rajoy ens anuncia dimecres
que els redueix el termini de prestació per desocupació,
però, per l'altre, curiosament l'altre dia no en va parlar d'això,
però els seus oients haurien de tenir-ho present,
potser ja se'n recorden,
que és que en els pressupostos generals de l'Estat d'aquest any
hi ha hagut una reducció, pràcticament la desaparició,
de les partides destinades a les polítiques actives d'ocupació,
que és fonamental.
És fonamental.
És a dir, el subsidi d'atur és política passiva.
Escolti, vostè és que és sense feina
i l'Estat, en funció de la cotització que vostè ha fet,
li dona uns diners en funció del sou que vostè ha tingut
perquè en aquest termini, en aquest interval,
pugui trobar feina, pugui mantenir i subsistir.
Segona, home, en el transcurs d'aquest temps,
dediquem uns diners a formar-lo
mentre vostè no troba feina perquè en pugui trobar.
Retallar pels dos costats és deixar la seva sort
a milers i milers de persones.
67.000 persones de les comarques de Tarragona,
Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre,
67.000 són a l'atur.
I 47.000 estan cobrant algun tipus de prestació.
Això vol dir que a hores d'ara
ja hi ha 20.000 persones que no cobren res.
Jo crec que això és dramàtic
i ens situa en un moment molt, molt, molt difícil.
La pregunta, senyor Valles, de totes maneres,
que es fan molts ciutadans, és sí, alternativa.
Ho dic perquè la compareixença de Mariano Rajoy
d'aquest dimecres sembla que vagi en la línia,
encara augmentada, a la que fa dos anys
va haver de fer el president Zapatero,
el mes de maig del 2010.
I també de les paraules del líder socialista actual,
Rubalcaba, dimecres al Congrés dels Diputats,
s'entén, fins i tot oferint d'alguna manera
un pacte d'estat,
en què sembla que no hi hagi,
el ciutadat té la sensació que no hi ha alternativa
a la política que s'està fent,
perquè ve imposada per Europa
i que si hi hagués un govern segurament d'un altre color,
socialista, progressista,
potser hauríem de fer el mateix.
Jo crec que això és el que la dreta
i el partit de govern actual vol instal·lar
en el subconscient dels ciutadans.
El senyor Rajoy ha volgut vendre'ns com a inevitables
les mesures que va proposar dimecres,
de retallades,
quan el cert és que hi ha una altra manera de fer les coses,
que hi ha alternativa.
perquè d'entre les mesures que va anunciar l'altre dia
no hi ha cap estímul per la dinamització econòmica,
per l'impuls de l'economia,
la reactivació del teixit productiu del nostre país.
No n'hi ha cap, només són mesures de retallades.
No hi ha cap mesura que serveixi per reactivar l'economia.
De fet, el que va anunciar l'altre dia el senyor Rajoy
són més aviat garanties
que aquells que ens han deixat uns diners,
que ens han fet un préstec,
ens han posat per tal de tenir la seguretat
que aquells diners que ens deixen els acabarem tornant.
Si vostè se'n recorda el senyor,
el ministre d'Economia, el senyor De Guindos,
quan va fer aquella compareixença
i després ho ha anat mantenint el temps,
ho he dit diverses vegades,
ha dit que estava satisfet perquè el govern,
Espanya, havia aconseguit un préstec
amb condicions molt ventajoses, havia dit.
Bé, les condicions molt ventajoses
és el que vam veure dimecres al Congrés dels Diputats.
Condicions i vantajoses molt poc,
retallades i retallades.
Però tothom coincideix
en que aquestes condicions molt ventajoses,
que ja hem vist de què van,
no són mesures per a l'estímul econòmic.
Jo vaig trobar a faltar això.
D'entre les mesures que el senyor Rajoy va anunciar,
quines serveixen per estimular l'economia?
Quines serveixen per apostar clarament
per als motors de creixement econòmic del nostre país?
El cas del turisme, per exemple,
que és dels pocs àmbits
on s'està generant ocupació en el nostre país
des de fa temps, i ho sabem.
En el cas de Tarragona,
el turisme representa un 20% del nostre producte,
de la riquesa que genera a Tarragona,
un 20% del PIB està vinculat al turisme.
Hoteleria, hostaleria, comerç a banda,
vinculat també amb tot això.
Esclar, amb una pujada de l'IVA
d'aquestes característiques en aquest moment,
estem començant a veure,
quan han posat el clín al cel,
tots aquests empresaris turístics
que ens han de servir, en bona mesura,
no només, però en molt bona mesura,
o sigui, una cinquena part de la riquesa de Tarragona
és el 20% del PIB,
és vinculada a l'àmbit del turisme.
Si això li poses càrregues adicionals,
quin estímul, quin incentiu tenen
tota aquesta gent,
emprenedors, empresaris,
que s'estan dedicant al turisme,
que és una activitat, diguem-ne,
en augment, no?,
hauria de ser-ho,
i que permet contractar gent,
quin estímul han de tenir
per invertir,
per modernitzar,
per contractar gent que treballi,
perquè no saben si això els afecta molt,
sí que ho saben, no?,
molt probablement els afectarà
als paquets turístics que puguin contractar,
a les pernoctacions que pugui haver-hi,
als menjars que puguin oferir i servir,
en fi,
a tota l'oferta que es pugui fer, no?
Per tant,
jo crec que hi ha alternativa, certament,
que falten les mesures d'estímul econòmic
perquè no els veiem per enlloc,
que això,
no perquè ho digui jo,
ho han dit
la pràctica unanimitat
dels analistes econòmics
del nostre país
i de l'estranger, no?
El premi Nobel-Krugman
deia aleshores,
al cap de poques hores
de l'anunci d'aquestes menures
per part del Rajoy,
va publicar un article
a través del New York Times
i que a través dels mitjans digitals
és accessible per internet,
per Facebook, per Twitter,
tot això,
en el que deia
que s'estava sotmetent
a un patiment innecessari
als ciutadans espanyols,
com a conseqüència d'aquesta mesura,
i que això no faria altra cosa
que porta més recessió
i més atur.
Això és l'efecte immediat
que tindrem, no?
I per tant,
jo crec que són decisions
que una vegada més,
una vegada més,
carreguen sobre les espatlles
d'aquelles persones
que no han tingut res a veure
en la creació
o la generació
d'aquesta crisi econòmica,
els efectes
o les conseqüències
de la possible sortida, no?
I s'està, com et deia,
sometent a un patiment
innecessari i injustificat
a milers o milions de persones
que sobre les seves espatlles
doncs hauran de fer front
a totes aquestes retallades
que ens estan anunciant.
Aleshores,
en aquest context
de fortes retallades,
que sembla que encara
van a més,
i baixant el terreny
més local,
més del territori,
i seguint una mica
l'actualitat de la setmana,
l'anunci de la ministra,
la visita de la ministra de Foment
i l'anunci,
la reiteració
del que ja havia dit
que s'obtarà
per fer el tercer fil
a la xarxa actual ferroviària
en el tram,
Castellbisbal, Tarragona
i després cap al sud,
cap a València i Alacant,
podem considerar
que és una bona notícia?
Sí,
no li dic que no,
és a dir,
qualsevol anunci
que vagi en la direcció
d'impulsar
i modernitzar
línies de comunicació
que han de ser fonamentals
per a la creació
d'activitat econòmica
és una bona notícia.
De fet,
és un compromís,
no és altra cosa
que un compromís.
En algun moment
jo he tingut dubtes
de si la ministra
distingeix clarament
entre el tercer fil
i el tercer carril,
perquè quan escolto
algunes declaracions
no sé si sempre
sap exactament
de què està parlant,
però,
escolta,
això com la gran majoria
de gent,
jo crec que les preocupacions
en el dia a dia
a mi la gent
en parla d'altres coses,
al carrer,
en parla d'això
del subsidí
de la prestació
per desocupació,
de la pujada de l'IVA,
de que s'ha de pagar
els productes farmacèutics
i a més a més a Catalunya
com que encara
som més valents
i sumem un euro més
per cada una
de les receptes
que ens fan,
a mi la gent
en parla d'aquestes coses.
Ara,
tercer fil fonamental,
tercer fil és clau
per què?
Per què és clau per mi?
Home,
perquè servirà
per impulsar
l'activitat econòmica
d'un pol,
diguem-ne,
de generació
o de riquesa
que és el Port de Tarragona.
Per tant,
no ens podem permetre
el luxe
de perdre més temps
sense tenir
aquesta connexió
entre el Port de Tarragona
i Europa.
En el fons és això,
això s'ha de fer.
Certament,
el tercer fil
és una solució provisional.
Sí,
però provisional fins quan?
Perquè precisament
en aquest context de crisi
de fortes retallades,
clar,
el corredor del Mediterrani
quan?
D'aquí 20 anys?
Doncs,
miri,
no ho sé,
nosaltres teníem
un calendari,
és veritat
que la crisi econòmica
obliga
a reconsiderar
segons quins terminis,
però,
tot i que s'hagi de reconsiderar,
hi ha d'haver prioritats
i el corredor del Mediterrani
jo crec que és un.
A més a més,
Europa també va veure-ho,
recordem
aquesta passada tardor
com es va incloure
el corredor del Mediterrani
en el que era
la xarxa transeuropea
de transports
i per tant
tenim garantida
la inversió
de la Unió Europea
per fer-ho.
És a dir,
és una obra
fonamental,
no només perquè ho diguem
des d'aquí,
sinó des de fora
també ho han detectat,
Europa ha vist
que això és clau
i per tant
està disposada
a bucar-hi diners,
si Europa hi posa diners,
és evident
que d'entre les inversions
que són prioritàries
hauríem de coincidir
amb aquells
que estan disposats
també a invertir
una bona part dels diners,
jo crec que és clau
posats a deixar de fer una cosa
o fer-ne una altra
anem a apostar
en aquelles que generen
més riquesa,
per tant,
el corredor del Mediterrani
jo crec que és fonamental.
Els terminis,
ja hem vist
que en els pressupostos
generals de l'Estat
això no ho han contemplat,
una partida
d'11 milions d'euros
pel corredor del Mediterrani
que és també
com una broma
de mal gust,
tot i ser molts diners,
òbviament,
però això no permet
ni molt menys garantir
el calendari
que teníem previst
del 2015.
Per tant,
sortir de mercaderies
del port de Tarragona
és indispensable,
jo crec que hem d'abocar
pràcticament
tots els esforços
i recursos
a que això se solucioni.
És una solució provisional,
per què?
Perquè des del propi port
i les empreses vinculades
ja saben
el nombre de convois
que podran sortir
per aquest tercer fil
perquè això
fa bescomptades,
és a dir,
jo li construeixo
un carril
però sé
en funció
de les hores
que poden circular,
de les hores
de manteniment
que requerim
del temps
que es tarda
en carregar
aquests convois
i treure'ls
un darrere l'altre
ja sabem
quants en surten
cada dia.
Per tant,
és evident que
si anem dinamitzant
l'activitat portuària
i a més importació
i exportació,
és fonamental,
no hem de tenir en compte
els dos aspectes,
és evident que això
hi haurà un moment
que s'haurà col·lapsat.
Per tant,
aquesta solució
és transitoria,
jo la contemplo
com a transitoria,
és fonamental
però és transitoria
perquè sembla ser
que pot ser
més ràpid
que la construcció
del famós
tercer carril
o la sortida
del tren
a través
de la línia
Reus-Rodo.
Ara,
em deia,
la ministra
és una bona notícia,
sí,
l'anunci
és una bona notícia.
De fet,
en el moment
en què la ministra
anunciava això aquí
vaig tenir
una trucada
i un comentari
d'un conegut
d'Aragó
que em deia,
Francesc,
sàpigues
que la setmana
passada
va estar
per aquí a Aragó
i va dir
coses similars
la ministra,
no?
És a dir,
bueno...
Fins que no veig
els pressupostos
no s'ho creu?
Perquè això
ha d'anar
els pressupostos
del 2013.
Necessàriament,
no m'ho acabaré
de creure,
no?
Però,
però,
escolti,
això no opsta
perquè jo digui
que és una bona notícia,
és fonamental.
Això s'ha de fer,
això s'ha de fer
i per tant
els pressupostos
ho ha d'incloure
d'alguna forma
però fixi's
que el Rajoy
també va dir
una altra cosa
el d'Imecres,
va dir que
congelava
totes les partides
d'inversió,
o sigui,
els crèdits
que hi ha
als diferents
ministeris
queden congelats
per aquest any,
no?
Per tant,
bueno,
ara estan començant
a elaborar
el davant projecte
de pressupostos
generals de l'Estat
que haurem de veure
a partir del setembre
i d'octubre
al Congrés dels Diputats
veurem què és el que hi ha,
la situació
és la que és,
però,
escolti,
sempre hi ha diners
per alguna cosa
i jo crec que aquí
coincidiria a tothom
que el fonamental
amb obra pública,
amb gran obra pública,
el fonamental
del conjunt del país,
Catalunya,
em refereixo ja,
l'obra més prioritària
de totes
és el cordó mediterrani,
per tant,
els pocs recursos
que pugui haver-hi
jo els destinaria aquí,
intentem mantenir
calendaris com puguem
i la resta,
tot i que
es fa difícil d'assumir,
però hem de ser també
molt realistes
en la situació
en què estem,
home,
si podem mantenir l'obra
que vagi tirant,
per exemple,
la T11,
la T11,
la connexió entre Tarragona
i Reus
és fonamental,
s'està treballant,
s'està invertint,
jo crec que va a bon ritme,
és una obra que ve de fa temps,
aturar la T11
em semblaria un despropòsit
perquè el caos
que generaries
en una via
que és de comunicació fluida
entre dues grans ciutats,
diguem-ne,
des del punt de vista
d'anar desvingudes
de treballadors,
d'empreses que es mouen,
jo crec que és segurament
l'eix més transitat
de tota la demarcació,
clar,
en la situació en què està
d'aturar una obra com aquesta,
que és una obra de l'Estat,
genera un caos
que no ens ho podem permetre.
Segurament no és tan estratègic
com el corredor mediterrani,
és fonamental,
però tampoc s'hauria d'aturar.
Ara,
jo posaria la majoria dels ous
en el cistell del corredor mediterrani
per l'activitat
que generarà econòmica.
Posem algun ou a l'A27,
perquè clar,
l'A27 encara no s'ha inaugurat
el primer tram
i jo no sé si precisament,
insistent en el context
en el que parlem
i més aquesta setmana
amb aquesta sensació
que tenim un període molt llarg
de crisi,
de retallades pressupostàries,
hem d'oblidar-nos
que l'A27 pugui continuar
més enllà del Morell
i que ara ens haurem de conformar
per molts i molts anys
amb aquest tram
quan s'obri entre Tarragona i el Morell?
Saps què passa?
Que hem donat tantes voltes
amb la carretera de Tarragona-Montblanc,
amb la 27.
Ara hem arribat tard,
arribem tard, segur.
Jo recordo,
els anys 2006, 2007, 2008,
quan es posaven obstacles
a la construcció d'aquesta carretera,
es posaven al·legacions
fora de termini,
en fi,
jo anava dient,
escolti,
que anem perdent oportunitats,
que això no es farà,
que si aquí no ens posem d'acord,
aquests diners s'aninen,
no sé,
a Galícia o Andalusia
o en un altre lloc
a fer una altra infraestructura,
perquè, en el fons,
quan tens els diners consignats,
aquestes coses
han de començar a tirar endavant, no?
És veritat que és una via
que ha tingut els seus problemes
en l'oreografia,
és una carretera
que traspassa el francolí,
que passa per poliguts petroquímics,
que ha de traspassar el coll de l'illa,
tot això és dificultats,
no?
És com si passa pel mig de la manxa, no?
Que no,
que és una cosa plana
que pràcticament no troba
dificultats en el terreny.
Això és una mica més complex,
això ja ho entenc.
Però també hem d'aprendre lliçons,
no?,
de cara a futurs,
i la crisi econòmica que hem patit
ens il·lustra
i ens ha d'ensenyar
que determinades coses,
doncs,
en el futur
no s'haurien de poder fer
i que quan tenim,
diguem-ne,
decisions i diners
per fer determinades coses
que estan ben pensades,
que són racionals,
que ens serveixen per generar
activitat econòmica i riquesa,
no podem perdre massa temps.
A la seva emissora
ha dit diverses vegades
que entre tots
ens haurien de comprometre
o gairebé conjurar
que les grans decisions
polítiques
dels diferents governs
que s'hagin de prendre
ens haurien de donar
un termini màxim
de sis mesos,
de sis mesos entre tots,
per discutir-les
màxim,
em refereixo,
és a dir,
donem-li les voltes que vulguem
però passats sis mesos
la decisió s'ha de prendre,
o sí o no,
o per aquí o per allà.
Però estar anys i anys
decidint sobre si una cosa
es fa o no es fa,
això ens fa perdre oportunitats,
genera totalment desconcert,
desconfiança
i al final
els trens passen de llargs,
per això
no podem
no podem perdre temps
amb aquestes coses
i de cara a futur
hauríem de prendre
moltes lliçons
del que ens ha passat.
Però aleshores
amb aquesta què?
Renunciem?
No, no, no.
No, jo no hi renuncio.
Però hi haurà diners,
realment?
Doncs espero que pugui haver-hi
alguna cosa
com a mínim
per anar avançant
en els diferents.
Mira,
això és una qüestió
de prioritats.
És una qüestió
de prioritats
i els diners
que hi hagi
els recursos
s'hauran de posar.
Jo el que veig
és que,
miri,
espectacle
esparpèntic,
un president del govern
que jo el veia
en alguns moments
neguitós
en les mesures
que anava anunciant
però aplaudit
per els diputats
del Partit Popular
quan anunciava
les retallades
en la prestació
per desocupació.
Jo crec que això
és lamentable
en una democràcia.
Fins i tot ahir
van sortir unes imatges
d'una diputada
del Partit Popular
en la que,
en fi,
utilitzava expressions
jo crec que
molt poc afortunades
dirigint-se
als aturats
d'aquest país
quan el Rajoy
anunciava
la disminució
d'aquesta prestació
per desocupació.
El que va dir
el Rajoy
l'altre dia
és una esmena
a la totalitat
al seu programa electoral
i al debat d'investidura,
allò que va prometre.
Vostè creu
que s'hagin de convocar eleccions
tenint en compte això?
Jo crec.
Que a més en això
coincideix gairebé tothom
que ha incomplert
tot el programa electoral
de fa sis mesos?
Miri,
convocar eleccions
és molt complicat.
Jo no crec
que s'hagin de convocar eleccions
perquè el que es requereixen
són estabilitats
en aquest moment.
Queda molt bé
dir que s'ha de convocar eleccions.
Jo el que veig
és que
això és una
esmena a la totalitat
al seu programa electoral,
és una esmena a la totalitat
al que va dir
en el debat d'investidura,
és un gir radical,
és un viratge tan gran
d'allò que va dir
que faria
amb allò que està fent
i ha estat sis mesos
dient que no ho faria
i ho ha acabat fent,
sis mesos,
marejant
a molta gent
i sotmetent
al desconcert
i al patiment
a molts ciutadans
d'aquest país,
a molts empresaris
i molts emprenedors,
que
jo crec que això
requereix
que intenti
visualitzar
que continua
tenint la confiança
de la ciutadania
o com a menys
del Congrés
dels Diputats.
Jo ja sé
que el senyor Rajoy
té majoria absoluta,
és evident,
els ciutadans
van votar
i té els diputats
que li donin suport.
Però
és veritat
que en un moment
com aquest
requeriria
intentar
tornar a demostrar
si té o no té
aquesta confiança.
És molt possible
que la ciutadania
no li tornés a donar,
però també
ho hauria de fer
a través dels seus representants
en el Congrés
dels Diputats,
perquè el canvi
és tan brusc,
és tot tan diferent
que requereix
que és
amb quins suports
compto jo,
perquè fixis,
el debat del dimecres
ens va dir
coses molt grosses
i avui
en sentirem
unes quantes més
al Consell de Ministres,
no descarto
que hi hagi
alguna sorpresa nova
també,
una desagradable,
però fixis
que aquell era
un debat,
el del dimecres,
per informar
sobre la reunió
del Consell Europeu
de la setmana passada.
No era ni un debat
de l'Estat de la Nació,
ni una qüestió
de confiança,
ni hi havia resolucions,
no,
tot aquell debat,
tota aquella compareixença
del senyor Rajoy
a iniciativa pròpia,
perquè,
en fes,
de tradició,
que quan hi ha
un Consell Europeu
el president del Govern
comparegui i expliqui,
es va saldar
sense cap votació,
és a dir,
ningú va votar res allà.
Va venir el senyor Rajoy
i en lloc d'explicar-nos
el que va pensar
el Consell Europeu,
ens anuncia
tot un reguitzell
de mesures
i de retallades
que deixa
totalment
desconcertar tothom.
Defectes devastadors
i dramàtics
per a l'economia
d'aquest país
i pels ciutadans
que estan en una situació
de vulnerabilitat terrible
que jo crec que poden quedar
amb risc
d'exclusió social,
perquè s'estan retallant
absolutament per tot arreu
i no sé com les famílies
podran arribar
a final de mes
i assumir
les qüestions
més bàsiques.
Però no hi ha hagut
una votació sobre això.
No s'ha pronunciat ningú aquí.
Per tant,
en un moment
en què no tocava
o que tocava parlar
d'una altra cosa
ve el senyor Rajoy
i ens anuncia
tota una sèrie de mesures
que ningú
s'hi ha pogut pronunciar.
Vol que se sotmeti
a una qüestió de confiança?
Jo crec,
jo crec
en un país
diguem-ne
amb una democràcia
forta i consolidada
que un president del govern
que fa un canvi
tan brusc
entre allò que va
dir que faria
i allò que està fent
com a mínim
requeriria
intentar sotmetre's
a una nova confiança
del Congrés dels Diputats.
És a dir,
que hi hagi una votació
que avali
les mesures
que el senyor Rajoy
ha anunciat
i a veure
amb quins suports porta.
El millor per Espanya
seria un govern
de concentració PP-PSOE?
Això no ho sé.
Jo crec que
en moments de dificultat
convéren estabilitats.
No el que va fer
el Partit Popular
quan nosaltres governàvem.
Ja li vaig dir
en el seu moment.
És el mateix
que havia passat
en el cas de Portugal.
En Portugal hi havia
un primer ministre socialdemòcrata
un partit de dretes
que va fer
la mateixa estratègia
que el PP havia fet aquí.
Van aconseguir
arribar al poder
i al final
la situació va anar pitjor,
van continuar caient
i per tant
les confiances
són mínimes.
Aquí el PP
ha adoptat
la mateixa estratègia,
ha guanyat,
certament,
per tant,
jo no qüestionaré
la legitimitat
d'una victòria electoral
ni molt menys,
faltaria més.
Per tant,
els resultats
són els que són,
però jo crec
que el que convenen
són governs
estables i sòlids.
Ara,
el que no
no consentirem mai
és que això
sigui un contracte
d'adhesió.
És evident
que nosaltres
no compartim
la immensa majoria
de les mesures
anunciades
pel senyor Rajoy,
ni coincidim
ni les compartim.
De fet,
creiem que són
un error,
un error històric
d'efectes dramàtics,
però aquí el que convé
és,
en fi,
reconsiderar
alguna d'aquestes mesures
i sobretot
posar elements
damunt de la taula
que permetin
la reactivació econòmica.
Fixi's,
abans li deia
la inevitabilitat
de les mesures.
Algú ens està dient
aquest dia
el propi Rajoy
que això és inevitable,
no es pot fer res més,
s'havia de fer això
i no hi ha alternativa
ni opció.
Escolta,
jo crec que ja fan falta
mesures d'estímul econòmic
que no n'hi ha cap,
no en vaig veure cap el dimecres,
cap, cap, cap ni una,
i a més a més fan falta
la generació d'ingressos
d'on els treu.
Escolta,
algú ha sentit aquí
com es poden gravar
les grans fortunes
d'aquest país?
Perquè al final,
amb tota aquesta història,
els únics ben parats
són aquells que han defraudat
Hisenda, eh?
Els que van defraudar
Hisenda en el seu moment
són els que en surten
més ben parats
perquè poden fer aflorar
tot allò que han defraudat
amb un interès,
diguem-ne,
més baix?
Això és el que ha passat
amb aquest país,
aquestes són les lliçons
que estem donant.
Per tant,
es poden treure diners
d'un altre costat,
posi-me a les grans fortunes,
posi-me a les rendes
més altes,
atreveixis amb els més rics,
posi-se aquí,
intenta buscar recursos
d'un altre lloc
i posi mesures
d'estímul
i de reactivació econòmica.
Tot això no ho hem vist,
per tant,
hi ha alternativa?
Sí,
jo crec que hi ha alternativa,
que hi ha una altra manera
de fer les coses,
però el que convé,
jo crec que en aquest moment
és estabilitat,
posar tot això
damunt de la taula
i sobretot
intentar recuperar,
no recuperar,
intentar demostrar
que es continua
gaudint
de la confiança
dels ciutadans
i del Congrés dels Diputats,
perquè jo crec que
el canvi que s'ha fet
és tan gros
que, en fi,
això necessita
un altre val.
El senyor Rajoy
ha adoptat
totes aquestes mesures,
totes aquestes condicions,
que no són
d'estímul econòmic,
com l'hi deia,
sinó que són
unes condicions
per tornar un préstec
que ens han donat,
i per tant,
els que et donen els diners
establis les condicions,
el Rajoy ha vingut aquí
lligat de peus i mans,
i per tant,
això ja està decidit.
Aquest senyor,
el president del govern
i el seu partit,
tenen la majoria
per tirar això endavant
si volen,
sense els suports
de ningú més.
Ells sabran el que fan.
Jo crec que és un error històric
i una indecència en molts casos.
I per tant,
nosaltres què farem?
Primer,
insinuar quina és l'alternativa,
ensenyar-la,
perquè creiem que n'hi ha,
i li he posat alguns exemples
aquí també,
però sobretot,
sobretot,
des d'allà on siguem,
i en els nostres àmbits
de responsabilitat,
bé sigui l'oposició,
però allà on estiguem governant
també,
intentar minimitzar
l'impacte
que aquestes mesures
tindran
en els ciutadans
del nostre país.
Per tant,
des d'allà on governem,
els socialistes,
el que intentarem fer
és minimitzar
l'impacte d'aquestes mesures
en els ciutadans.
Crec que és el que toca,
ensenyar quina és l'alternativa,
deixar ben clar
que això és habitable,
la inevitabilitat
d'aquestes mesures,
jo crec que és un concepte
que s'ha de trencar,
hi ha una altra manera
de poder-ho fer,
fixi-s'hi molt en França,
com s'ha atrevit
a fer determinades coses,
jo no dic que el seguim,
cada país té les seves singularitats,
però,
òbviament,
ja insinua,
ensenya que hi ha
una altra manera
de fer les coses,
per tant,
hem de mostrar
una alternativa,
que hi ha coses diferents
i, sobretot,
hem d'intentar,
i ho farem,
mentre el senyor Rajoy
no reconsideri
les seves decisions
i rectifiqui
d'unes mesures
que crec,
sincerament,
que són un error
històric
d'efectes devastadors,
nosaltres,
des d'allà on siguem,
intentarem minimitzar
l'impacte
que aquestes mesures
tenen
en el dia a dia
dels ciutadans
i en la seva qualitat de vida.
Ho deixem aquí,
senyor Francesc Vallès,
amb diputat socialista
per Tarragona al Congrés.
Gràcies per atendre
la invitació del matí
de Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé.
Fins la propera.
Gràcies a vosaltres,
com sempre.