Fins demà!
¡Celabrem un ases! ¡Ya está!
¡Als Panadés! ¡Als Juanete!
¡Als Camilo Ross! ¡Ya tienen adeus!
¡Al Nástica es la primera!
¡Vamos a hacer mi primera, tío!
¡Toma por todo Tarragona!
¡Y por toda la filión que ha estado desde un principio con nosotros!
¡Esto va por vosotros! ¡Por vosotros va!
¡Ya lo hemos conseguido! ¡Ha costado!
¡Son muchas jornadas!
¡Pero la verdad es que merece la pena mirar esta gente!
¡Esta gente se ha ayudado! ¡Es un gozo!
Hoy es un día muy especial. El mío es el más importante de mi vida deportiva.
Ya lo he dicho ayer y hoy lo tengo que
que repetir porque
hoy es un día que
llevaré siempre en mi corazón
y será un día marcado en mi calendario.
¡1PMela!
¡Sí! ¡Sí!
¡Sí, chavales!
¡De primera! ¡De primera somos!
¡De la primera! ¡De primera!
¡De la primera!
¡De primera! ¡De la primera!
¡De primera!
¡De la de primera!
¡De la noche!
Abans d'arribar aquí, la temporada de somni 2005-2006
s'inicia una tarda calorosa d'estiu a les Illes Canàries.
L'estadi Eliadoro Rodríguez López és l'escenari on el Nàstic debutà
després d'una pretemporada irregular amb moltes cares noves a l'equip.
Jugarem amb aquest 11. València estarà a la porteria,
defensa de 4, la que ve sent habitual durant la pretemporada,
amb Carrion per la dreta, centrals Egoiz Jaios, Jesús Mari Serrano,
lateral esquerra per Ivan Romero, doble pivot ofensiu en aquest cas,
el mateix que va jugant al darrer test del Nàstic a Reus,
al format per Abel Boades i Carlos Merino,
tres mitges puntes per la dreta, Miguel Pérez,
per l'esquerra, Diego Reyes, pel centre, Ismael Irurzún
i la punta d'atac queda per Diego Torres.
Tenerife serveix per encaixar la primera derrota de la temporada
i per escoltar algunes crítiques cap a l'equip.
Els Granach cauen per un clat 3-1
i el gol matiner de Abel Boades esdevé inútil.
El gol que dona l'àrbitre,
però jo crec que l'assistència havia quedat amb la bandera aixecada,
el 45 ara mateix, de la primera meitat,
el gol de Christian Álvarez,
el tercer del Tenerife,
altra vegada errada, crec, de la defensa del central.
El debut a casa tampoc millora la imatge vista a Tenerife.
L'esporting guanya per 0 a 4 al nou estadi
i encén totes les alarmes a l'entorn grana.
El llançament llarg, ara la pilota,
atenció que estava dada en defensa,
la pilota de l'esporting i el gol.
El gol de l'esporting.
La reacció arriba en la tercera jornada
i jugant com a forani
on els tarragonins es mostren intractables
durant bona part de la competició.
Un dels grans estadis de la categoria,
el José Zorrilla,
veu la primera demostració de potencial
d'una plantilla construïda per alguna cosa més que la permanència.
El camp del Valladolid també serà recordat
pel dia del debut de Manel Ruz
amb la samarreta del Nàstic.
A tot això David Collars s'ha quedat fora,
atenció a Merino, atenció a Abel,
dos jugadors que fan la pantalla,
la tocarà Merino amb la cama dreta,
el xuta Merino, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol,
gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol,
gol del Nàstic.
El xuta Merino
ajustat al pel dret de la porteria de Lloradó,
28 de la segona.
Ara sí que el Nàstic
ja ha ampliat diferències.
Valladolid 0,
Nàstic 2, ha marcat Merino.
Sí, sí, la veritat és que sí,
que estic molt content perquè
l'equip ha treballat molt bé
i, bueno, si continuem
en esta dinámica, pues,
poden fer coses molt bones.
Avui era, com dèiem, el dia del teu debut,
i el nàstic ha trencat també aquesta trajectòria
de dues derrotes, amb partits no massa bonics,
i avui sí que s'ha vist un nàstic totalment diferent.
Sí, bueno, si
le fiques ganes
y garra, pues,
tots el partit, pues,
pueden ser més fàcils, y es lo que faltaba,
y yo creo que ahora,
endavant, pues, anem a ficar
al monte més ganes.
La victòria a Valladolid té continuïtat
al nou estadi. Els granes sumen
la primera victòria a casa davant l'Eibar.
Amb la visita dels bascos es comença
a comprovar el potencial d'un nou pitxitxí,
Ismael Irurzun,
que marca el seu segon gol en Lliga.
A la frontal no hi pot arribar Bolo, sí que hi arriba
des del darrere, Mairata,
enviant la pilota lluny de la seva àrea,
recuperar ràpidament el nàstic,
al cop de camp de Joan Pérez Bolo, la pilota per Ismael,
i és l'àrea eixer. Gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol...
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol...
28 de la primera, el gol d'Ismael.
Ho ha fet Bolo.
Li ha deixat parés Mael.
Ha fet el retall la sortida en fals de Echeverría.
el gol a la dreta de la porteria de l'Eivar
28 a la primera al nou estadi
ja guanya el Nàstic
Nàstic 1 a marcat Ismael i Rurzón
Eivar 0
Mentre a la Copa del Rei
el Nàstic elimina l'Hèrcules i el Còrdoba en camp contrari
A la Lliga es prepara la primera gran tarda de futbol de la temporada
El líder llevant visita el nou estadi
El Nàstic arriba després d'una dolorosa derrota a Llorca
i situat en les places baixes de la classificació
Però un gol in extremis de Diego Torres
fa reviure l'èpica de les grans ocasions
I senyal al cornefavorat del Nàstic
A la dreta la porteria Cavallero
El segon d'aquesta segona part, el vuitent, el que va de partit favorable al Nàstic
I atenció que amb aquesta jugada s'acaba el partit
Perenci el Nàstic és capaç de marcar el golet
La traurà Merino
A la dreta Cavallero
La centrada Merino
La pilota
No la acaba de traguir Diego Torres al cuchito Diego
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol...
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
El 49 de la segona, Diego Torres, l'engaltada,
el gol del Nàstic, Nàstic 1, llevant 0.
A finals d'octubre, l'equip toca a fons en una setmana més que negra
després de l'eliminació de la Copa a la feixa llarga davant l'Hospitalet
i la derrota contra l'Elx a Terres Alacantines.
La mitja volta d'Axel, no sé qui és l'home que ha marcat el gol
perquè s'ha tret fins i tot la samarreta
i el gol de l'Hospitalet, el gol de l'Hospitalet
l'ha baixat fins i tot a celebrar Eduardo
i el Nàstic acabarà sortint per la porta d'alarrere d'aquesta edició
de la Copa del Rei.
Estamos en un momento triste, delicado, hemos caído en la Copa,
venimos de perder un partido de Liga
y tenemos que afrontar el futuro con ambición
y no desesperarnos, no nos vamos a anclar en las derrotas,
si nos anclamos en las derrotas estamos cavando ya nuestra tumba.
Bueno, normalmente cometemos fallos graves, está claro.
Tratamos de subsanarlos, tratamos de entrenarlos,
tratamos de corregirlos, pero bueno,
hoy ha sido un poco más de lo mismo.
y como tú dices, un equipo que gana 0-2 en el descanso
no debe de encajar cuatro goles.
Aquesta és també, però, la lliga de les lesions de llarga durada.
A la baixa d'Alfonso Vera s'hi sumen dos puntals de l'equip,
Manolo Martínez i Marco.
Precisament, Manolo es trenca en la novena jornada
en la fatídica tarda al camp de l'Elx,
després d'una topada amb Alfredo.
I una topada entre Alfredo i Manolo,
i van unes quantes ja.
És el que ha sortit més mal més per això, Manolo Martínez,
el que ha anat al xoc ha sigut Manolo davant d'Alfredo,
però el que es pot haver fet mal és Manolo Martínez,
un jugador que no s'acostuma a caixar,
està estès sobre la gespa,
ara està a venger i ell-li alguna cosa,
ja fica escalfat a Jesús Maria Serrano.
A més, ha fet una senyal clara cap a l'entrenador,
com volent dir, no puc continuar.
Sí, sí, Serrano està per caventar.
Jordi, amb Carles Hernández, Carles, què té Manolo?
Bé, és un desplaçament del genoll,
pots un estirament del creuat,
ara parant el genoll és estable
i el jugador vol seguir provant perquè s'hi troba estable,
però porta l'indicació que a la mínima molestia ens ho tigui fora.
Segurament es canvia.
S'ha trencat, s'ha trencat, s'ha trencat Manolo Martínez,
corre ja el Carles Hernández, s'ha acabat de trencar, eh?
S'ha acabat de trencar, on ja esclava Manolo Martínez de Dolors.
S'ha de llançar la pilota fora,
Manolo Martínez s'ha quedat clavat ara,
ara s'ha quedat clavat Manolo Martínez.
I ull que té pinta de lligaments, el teu rei.
Sí, sí, sí, ull que té pinta de lligaments.
Jo crec que perdem a Manolo Martínez per bastant de temps, eh?
Té pinta dels lligaments del creuat, suposo,
i això acaba amb 5 o 6 mesos de lesió,
que és el que ha patit Alfonso Vera,
potser algun menys, depèn una mica.
I fa molt mal, eh?
Sí, posant que sigui el trencament, no?
En principi, desplaçament de genolls,
però és que ara s'ha quedat, Lluís,
saps aquest gest típic quan et peten els lligaments
que no et pots ni moure?
Sí, sí.
Doncs això, eh?
Marco, un dels fixes en l'equip de Luis César,
diu adeu a la temporada a la jornada número 26,
en la matinal de l'últim diumenge de febrer,
davant del Llorca.
Doncs Marco ha fet un giro sobtat sobre el genoll esquerre,
i amb una primera valoració estem tractant
sobre una petita distanció dels lligaments.
Ara estem tractament,
hem ficat gel i amb antiflamators,
on mirarem ara l'acabar el partit.
Res complicat, res de trencament,
lligaments, menys...
Bueno, les primeres valoracions,
ara no podem dir gaire cosa.
Hi ha alguna coseta de lligaments,
ja que a veure si simplement és una distanció
o és una mica més gran.
Por una parte estoy contento,
porque el equipo saca un partido importante,
pero en lo personal,
de momento con la incógnita,
y esta mañana de saber qué es lo que dicen en las pruebas.
Mañana passaràs pel hospital,
tindràs ja un primer diagnóstico.
¿Cómo ha sido la jugada?
Ha sido fortuita.
¿Te lo has hecho tú solo?
Sí, ha sido al despejar
y cuando he ido a apoyar otra vez en el terreno de juego,
bueno, no sé tampoco,
porque en ese momento ya he sentido el dolor
y me imagino que se me habrá ido la rodilla
y he sentido un dolor por dentro.
Tornem al mes d'octubre.
Després de l'ensopagada d'Elx,
el Nàstic comença a aixecar el vol a la Lliga
i goleja consecutivament 3 a 1 al Murcia al nou estadi
i 1 a 4 a l'Albacete al Carlos Belmonte.
Atenció, right al Nàstic,
la pilota és per Carlos Merino,
està envoltat pràcticament de jugadors del Murcia,
tot i que recupera la pilota del sud de Merino.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
De l'àstic, el 13 de la segona.
Merino a la contra.
Ho havia intentat.
Li han refusat la pilota.
Li han deixat a la frontal.
L'encalte de Merino.
El gol del l'àstic.
Capgira el marcador.
13 de la segona.
Ja guanya el l'àstic.
El gol de Merino.
Nàstic 2 ha marcat Merino.
Murcio 1.
Atenció.
El llançament de Diego Reyes en l'aira.
el braç dret és jugar d'estratègia per part dels homes de Luis César.
El llançament amb la cama esquerra.
El cop de cap i el gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol de Miguel Angelera.
La centrada a la falta de Diego Reyes.
El cop de cap de Miguel Angelera.
El segon pal a l'11 ara mateix.
De la primera meitat, el Carlos Belmonte.
està guanyant el l'àstic amb el gol de Miguel Angelera.
El Bacete 0.
Nàstic 1 a l'arcallera.
Tot i que els gran A a casa no acaben de funcionar,
les sortides converteixen l'equip en el conjunt rècord de la segona A.
El nàstic encadena 14 jornades sense conèixer la derrota lluny del nou estadi.
Des del Baceti fins a Huelva passen gairebé 5 mesos sense perdre ni un sol partit.
Atenció al llançament de Diego Reyes en l'air al braç dret.
És jugada estratègia per part dels homes de Luis César.
Al llançament amb la cama esquerra.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Atenció a la jugada d'Ismael.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Atenció a la jugada de David Cuellar.
La pilota per Lluís Codina d'Islària.
Atenció a la frontal per Serrano.
Que intentaran caltar el xute.
Serrano, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
El cop de cap de Diego Torres.
Atenció a la pilota a l'espai.
Atenció a David Cuellar d'Islària.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Atenció a Codina que intenta fer de la seva safota
anava amb la pilota controlada molt bé de Taradella.
Atenció a la centrada forçada.
El xute de bola. Gol, gol, gol, gol, gol.
La pilota per Irurzu.
Atenció al llançament d'Iruzu.
La pilota... Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Perdona, la pilota d'Islària.
Atenció al xute de bola.
A l'acaba tocant, Atenció a Irurzu.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Atenció al llançament a l'Havda Vicoll, la pilota passada,
cap d'atar, per aquí, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Atenció a Pichichi Irurzu.
Vuit gols d'aquesta temporada.
Per què no s'ho va al 9?
Fa el llançament amb la dreta.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Caballero sota pals, Irurzu, que la tocarà amb la dreta.
A veurem si ara entra bé.
I l'àrbitre dona el gol.
Atenció a Ismael.
Xuta amb la dreta, Irurzu.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Atenció a Alcorna, que surt ara! I ara sí! Gol, gol!
Atenció a Bellbouades, sota pels càlquez,
els chiuleix a la cota mina.
Atenció al llançament de Bell! Gol, gol, gol!
Atenció al llançament del Davenidomo, la pilot del segon...
Gol, gol, gol!
Gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol! Gol, gol, gol! Gol del Màstic! Gol del Màstic!
La lliga del retorn a primera no s'ha alliurat dels serials de jugadors.
El primer col·laborot de la temporada porta el nom de Jonathan Soriano.
El davanter havia d'omplir la posició de nou,
però al final fa les maletes i se'n va cap a Almeria.
Diego Torres i Bolo aprofiten per reivindicar-se davant del Ciudad de Murcia
després d'una setmana més que complicada pels dos davanters grana.
La treu aquí l'Avi Campinha sense cap problema.
Pilota per Abel Wades. Abel Wades busca l'espai amb en Toni Pinilla.
Atenció, en Toni Pinilla, que té terreny de soc per davant.
La moureix en Toni Pinilla, la deixarà per David Cuellar a la banda esquerra.
Intenta fer aquesta jugada, fa la centrada David Cuellar.
Diego! Gol, gol, gol, gol, gol! Gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol! Gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Ara sí que ha entrat! Ara sí que ha entrat! Ara sí que ha entrat!
Diego, Diego, Diego, Diego, Diego.
39 de la segona.
I Diego Torres, cap al gol del Nàstic.
Nàstic 1, Ciutat de Múrcia 0.
El tercer de Diego aquesta temporada.
No el volien, no el volien.
I ell ha fet el gol.
Diego Torres, el tercer de la temporada.
El pitxichi de les dues temporades anteriors.
Qui va dir que no volia Diego Torres?
39, 40 de la primera al nou estadi.
Diego Torres, Nàstic 1, Ciutat de Múrcia 0.
Sens dubte el gol que necessitàvem i que al fi ha pujat el marcador.
Ara arriba Abel i també hi arribava Marc,
on han arribat tots dos a totes per emportar-se la pilota davant de Coytó.
L'atenció, Toni Pinilla dins l'àrea.
Intentarà fer la jugada.
La deixaran Toni Pinilla a la dins, molt bé.
Buscant a David Cuellar, la central de David Cuellar.
La pilota per vol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol de Bolo, gol de Bolo.
La pilota ha passat el segon pal.
El gol de Bolo, el segon del Nàstic.
Qui és, com deia el equip, qui és Jonathan Soriano?
Ha marcat Diego, ha marcat Bolo.
El Nàstic guanya el partit.
El 46 de la segona.
Nàstic 2.
Ha marcat John Pérez Bolo.
Ciutat de Murcia 0.
La temporada de serial s'allarga amb el cas del porter.
La marxa el 31 de gener a darrera hora de Juanjo Valencia
comporta l'arribada a correcuita d'un desconegut, Rubén Pérez.
Tarragona Ràdio recull les veus dels protagonistes.
A mí me enfada que me diga
¿cómo crees que voy a entrenar yo mañana en ese campo de mierda,
de hierba artificial, pudiendo estar entrenando en primera?
Esa frase a mí me impacta y me molesta.
Y lo digo públicamente porque se lo he dicho a mis futbolistas
y se lo he dicho al presidente.
Ese campo de mierda que él denomina
ya estaba aquí cuando él vino al Nàstic.
Juanjo, tan dura fue la conversa.
Bueno, a mí también me duele
el trato que me ha dado a él desde que llegué al Nàstic de Tarragona.
Su falta de respeto hacia mi persona.
Muchas cosas también me duelen a mí.
Yo creo que una conversación entre dos personas adultas
se queda ahí.
No creo que sea necesario comentarlas.
Yo creo que él también me dijo cosas de a mí
que no estuvieron bien.
Me voy con un gran recuerdo de Tarragona,
del Nàstic, del club, de mis compañeros.
Pero bueno, me voy con un sabor amargo
por mi relación con este hombre
que no entiendo muy bien por qué.
Pues no ha terminado así.
Hola, buenas noches, ¿qué tal?
¿Te podemos dar ya la enhorabuena
por ser nuevo portero en Nàstic?
Pues sinceramente aquí estoy un poco liado con los papeles
y aún no sé si he firmado lo que vale o lo que no.
Vale, esperemos que hayas firmado el contrato bueno.
La verdad, ahora mismo acabo de firmar un papel
que es como que estoy de acuerdo en cambiar de club
y nada, ahora mismo se ha mandado por facto a la federación
y esperemos que todo salga bien.
Rubén, sabemos que estás liado ya para acabar.
¿Mañana estás aquí en Tarragona ya?
Sí, mañana tenemos pensado llegar a las 5 o 6 de la tarde allí
para firmar unos documentos y así terminaría con todo.
La mateixa setmana que el porter Valencia deixa el Nàstic,
l'equip se situa per primer cop en places de 100
després de guanyar el Molinón
amb gol d'Ekpoqui i dedicatòria del nigerià.
És el dissabte 4 de febrer.
Atenció, la falta que la traurà David Wehrer.
Aquesta és bona pel Nàstic.
Y peligrosa, porque en todas las partes
ha habido peligro, a ver si se repite.
Atenció, llançament a la David Wehrer,
la pilota passada, tot de atarra a Ekpoqui,
gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Ha marcat Echpoki, ha marcat Echpoki, el 5 de la segona, la falta de David Cuellar, la centrada, l'Ocerret avisava, ojo a la falta, que hi pot haver perill, el cop de cap de Rasac Echpoki, la pilota que es cola, a la dreta de la porteria, la porteria de Roberto, el gol del Nastic amb dedicatòria, aquests crits que escoltaven de fons, de Rasac Echpoki, 5 de la segona, el Molinón, guanya el Nastic,
Nastic, Esporting 0, Nastic 1, ha marcat Echpoki.
Soc el més feliç del món, estic avui molt content, perquè avui a Espanya hi ha una ciutat que és feliç, que és Tarragona, per com avui dormirem a primera, i això per vosaltres és històric.
Sí, és bonic i maco estar a dalt de la classificació, i bueno, de moment avui dormirem entre les passes de 300, i demà estar pendents de la resta de partits, i bueno.
Sí, la veritat és que sí, que ja tenien ganes d'estar entre els tres primers, i bueno, ha tardat, però el que tarda és bo.
Jo li he dit a la meva dona que m'agravi el teletexto, no?
En plena ratxa victoriosa lluny de Tarragona, el calendari li té preparats dos partits claus, la visita del Llorca al nou estadi, i el desplaçament del Nastic al camp del Llevant.
Els granes superen els murcians al nou estadi amb dos gols de Diego Torres, i segueixen en places de 100.
Ara el gol, ara el gol, ara el gol.
Diego gol, Diego Torres, gol del Nastic, gol de Diego, 7 de la segona, Nastic 2, ha tornat a marcar Diego Torres, Llorca 0.
Amb l'abaraix favorable a Mallorca, el proper pas serà el que es qualifica com a primera gran final de la temporada, el Llevant Nastic del 5 de març a València.
Dos mil aficionats tarragonins es desplacen fins a la ciutat d'Altúria.
Ismael Irurzun ha de repetir dos cops el llançament d'un penal que dona un valuós punt al Nastic, i el passaport per seguir somiant amb la primera divisió.
Doncs hem de tornar al patiment altra vegada.
Lluís Fàbregas torna a agafar la bufanda.
Un moment que jo li vaig dir rodar que no em queden ungles, per favor.
Déu-n'hi-do, eh? Quin patiment.
Doncs ara va cap allà Ismael l'altra vegada, i ara atenció perquè Caballero ja sap on l'ha xutat abans Irurzun, eh?
Clar.
Ara aquest és el problema, veurem Irurzun, vinga.
Però jo crec que l'hi xuta amb ells lloc, eh?
Vinga, Ismael, tranquil.
I ara que li explica Rodado, és que això pel que llença el penal ha de ser una pressió brutal, eh?
Li pot explicar, veurem.
Fa un petó la pilota Ismael.
Atenció al llançament, vinga.
Caballero sota pals, Irurzun que la tocarà amb la dreta.
Vastreu si ara entra bé.
I a l'àrbitre dona el gol, Atenció Ismael.
Xuta amb la dreta Irurzun.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol.
Gol del Nòstic.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol del Nòstic.
Gol d'Iruzun de paral.
Ara mateix, el 13 de la segona, ha margat Irurzun.
Empat! El partit del Nòstic.
13 de la segona.
al Ciutat de València,
que embujeix amb l'ofició del Nàstic,
13 de la segona,
llevant un de Sicon
a Mercat Iurto.
La Ciutat de València
és la primera mostra de Marea Grana,
però el desplaçament més multitudinari
de la història del Nàstic el viurem,
sentirem i l'explicarem des de Lleida.
Un 15 d'abril,
dissabte sant,
la capital de la terra ferma
es tinta de grana per ribre als més de 6.000
aficionats que omplen el camp d'esports
en un d'aquells derbis
que recordarem durant molt de temps.
Veig a Pinilla abraçant-se amb Cuellar,
veig a Pinilla abraçant-se amb Rubén Pérez,
veig a David García donant-li cops a l'esquena
a Ismael Iruzún, Ismael que li xoca
a Matip la mà, a Diego Torres,
salta el Nàstic al camp d'esports
de Lleida, Antoni Pinilla
amb la senyera al seu braç esquerre,
seguit a Rubén Pérez, de David García,
de Dieguito Torres, d'Àngel Morales,
de David Cuellar,
d'Ismael Iruzún,
de Goizjaio, Miguel Ángelera,
Manel Ruz i Abel
Orrey Buárez.
La pell de gallina, impressionant,
la pell de gallina, veure aquesta missió dreta,
cridar Nàstic, banderes,
és realment espectacular, és per viure-ho.
Això és indescriptible, no?
Vull dir, a mi me'n recorda bé els temps,
que realment, quan estàs baix al camp
i veus tota aquesta afició que tenim
i que et jaleja, vull dir, és que no pots fallar,
no pots fallar, ho tens que donar tot.
Tot està a punt, arrencarà la
trenta-trecem a jornada de Lliga,
a segona divisió, fora mateix.
Atenció a la pilota,
que la porta de la Unió Esportiva Lleida,
per la banda dreta,
intentarà arribar i Juanlu,
atenció a la centrada de Juanlu,
la centrada del punt de penal,
al cop de cap, al pal!
Al cop de cap,
el jugador de Lleida,
la pilota al pal i acaba sortint fora,
Mate Billitz.
Atenció a la pilota,
la posarà Bill Boades,
a l'esquerra la portaria Arangel,
atenció al llançament del de ben y domo,
la pilota al segon pal!
Gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
el segon pal, el gol a l'esquerra
de la porteria de Rangel
27 ara mateix
de la primera al camp d'esports
guanya el làstic, gol de Miguel Ángel Lleira
Lleida 0
Nascun i camí de primera
No pinta massa bé
Miguel Ángel Lleira perquè suposo
que ha topat amb Rangel
Sí, sí, Rangel arriba tard
i li ha pagat un cop de puny intentant
doncs toca la pilota
Ja està escalfant Jauscar Alvarez
S'anticipa molt bé Lleira
Lleira és un autèntic màxim
Grits de Lleira, Lleira, Lleira, Lleira
Lleira, el camp d'esports Lleira
que ha marcat el gol del nàstic
Lleida es converteix per molts
en l'assaig general de l'ascens
La bujeria dels aficionats i jugadors del nàstic
els jugadors que s'aniran ara
suposo cap a l'afició
cap allà a tota l'afició
David Coeller, David, què victòria, què gol
Pues sí, esto es impresionante, la verdad
Vamos a ver si le damos la camiseta a los aficionados
Líderes, eh? Sí, sí, ha perdido el recre
A ver si seguimos ahí hasta el final
Felicidades, David
Bolo, saltan, l'afició, saltan
Que llevas entre esa barreta, Rubén
Felicidades
Muchas gracias
¿A quién has dado la camiseta?
Hemos dado un paso grandísima
Que sea, que sea, se lo merecen todo
Esto es brutal, eh?
Esto es lo mejor que hay
El president de la Georgia está plorant
Esto es increíble, eh?
Sí, la verdad que sí, ¿no?
Hemos dado un paso muy importante
Pero hay que saber que eran nueve finales
Y todavía no está hecho
Déu-n'hi-do
Com s'està posant el camp d'espoca
El tema del president, Jordi
I el president del nàstic, el Josep Maria Andreu
Que tu ens deies, Ricard, que estava plorant
El president que està plorant
Josep Maria Andreu
Avui sí que l'home més feliç del món
I a més suposo que això ja sembla
Com si haguéssim pujat de primera, no?
És increïble, mira, mira la gent
Hòstia, mira Tarragona
Visca el nàstic, me catxin la mar
Hòstia, som els millors
Ha patit molt o no?
Som els millors, he patit molt
Però, jo, tenia a fer que aquest partit el guanyàvem
No, si ho mereixíem
Sé bé que hem lluitat molt per arribar fins aquí
I hem patit moltíssim
I ara solament un accident faria que el nàstic no pugi primera
Estic molt content
Ara i la intimitat, se't recorda d'algú especialment?
Joder, meu pare, hòstia
¡Que vote el presidente!
¡Que vote el presidente!
Els resultats s'acompanyen
I tot convida a seguir pensant
En que la realitat de la primera cada cop està més a prop
L'equip ens ho pega a Huelva i a Madrid
Però, en canvi, es fa fora el nou estadi
Les relliscades davant del recre posen fi, això sí, al rècord grana
Mosaic deslluït al nuevo colombino
Doncs el mosaic aquest que intenten fer els seguidors del recreativo de Huelva
Que no acaba de tenir la forma que de ben segur esperaven
Localitats totalment buides
Com deia el Ricard, suposo que són aquells abonats que avui no han vingut aquí
Tot i això, déu-n'hi-do l'ambient, Ricard, que hi ha ara mateix al colombino
Ambient de primera, cartulines de color blanc, cartulines de color blau i també d'altres de color groc
Però no hem arribat a veure realment qui era el que volia posar...
Vamos recre
Nos ha quedat molt desuït, eh?
No es pot fer un mosaic aguantant el paraigües i ensenyant la cartulina que t'hi manges a televisió
No hi ha alguna cosa que falla, no?
Creo que nos va bien, nos va bien por un motivo, porque ellos no van intentar pressionar muy arriba
No pot relliscar el davantier, el que no pot relliscar és el central ni el porter
Clar, clar, clar...
Per una relliscada l'Òscar Álvarez
Doble relliscada, primer Òscar Álvarez, després ha relliscat Miguel Ángel Llera, calla xuta de rebot i la pilota acaba a córrer
Té que anar amb compte perquè l'Òscar Álvarez ja és la segona vegada que rellisca, eh?
M'agradaria saber què és el tipus d'atacs que porten a les botes perquè jo només veig relliscar els jugadors d'Al·làstic
No he vist relliscar a cap jugador del Recre, encara
No sé si s'ha posat els tacs de les botes bé
Però Déu-n'hi-do com rellisquem una i altra vegada als jugadors d'Al·làstic
Cap relliscada per part dels jugadors del Recreatiu de Buelo
Però el camp l'està una mica mullat i això s'aprodirà diverses vegades, eh?
Que hem relliscat...
I atenció, ara altra vegada a relliscar allà de David García
Però què passa amb les botes?
No ho sé, no ho entenc, la veritat és que sembla que porten tacs de ferro
Per descomptat, però deuen ser de mida curta
Perquè estem tenint molts, molts problemes
Crec que una de les causes principals del mal inici de l'equip és aquesta
No portar els tacs adequats amb les botes
Hoy necesitábamos cadenas o otros neumáticos
El Nàstic segueix ficat de ple en la lluita per l'ascens
I les tres victòries a casa contra l'Albacete, el Màlagabé i l'Almeria
Que posen ara sí, la primera a un sol pas
La deixen redere per l'Antoni Pinilla quan es fa l'onada ara mateix
Laola aquí al nou Estadi.
Atenció Abel Buades a la frutada.
El Xute, Abel...
Gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Del que amb li venia Abel Buades.
El quart del Nàstic, l'encantar de Abel.
El gol del Nàstic, la pilota al fons de la xarxa,
de Rubén Martín, 19 de la segona.
el Nàstic amplia diferències
el Nàstic aguleja
el rei Boades que posa la pilota
al fons de la xarxa
Nàstic 4
Albacete 1
M'aixeco perquè ha marcat Boades
Arraplaca una mica de més, intenta fer la centrada
la pilota a sobre d'un dels jugadors de l'Almeria
recupera bé el Boades, la deix per David García
David García la torna a deixar per Carlos Merino a la banda dreta
atenció a la centrada de Carlos Merino
Iruzzut no hi arriba, Iruzzut
la pilota encara es viva també, Iballera
finalment la pilota acaba sortint per Pinilla
GOL, GOL, GOL, GOL
GOL, GOL, GOL, GOL
GOL, GOL, GOL, GOL
GOL, GOL, GOL
GOL, GOL, GOL, GOL
GOL, GOL, GOL
GOL, GOL, GOL
GOL, GOL, GOL
GOL, GOL, GOL, GOL
El 5 de la primera, Pinilla no s'ho ha pensat
l'ha engaltada
l'ha picat amb força
i l'ha posat a rebentar la porteria de Valerio
5 de la primera
el nou estadi que s'enxorra
guanya el Nàstic
ha marcat Pinilla
Nàstic 1
Almeria 0
Amb la Lliga de les Estrelles a només un pas
Tarragona Ràdio incrementa
la programació esportiva
donant veu a desenes de protagonistes
Per les zones de la ràdio de la ciutat
arribaran a passar exjugadors
tècnics, directius i periodistes
i també els supervivents
d'aquell nàstic de primera de l'any 47
del Soro, Babot
Penedès o Roig
Una d'aquelles veus per a la història
és la de Juan García
Juanete
¿Qué consejos daría
a los jugadores del Nàstic
que tienen la oportunidad
esta temporada de
volver a estar en la categoría de oro del fútbol español?
En eso del fútbol no se pueden dar consejos
Se puede decir que se luche
que tengan moral
que piensen en el club
y no hay más
El consejo no se puede decir
porque una cosa que yo le hables le digas
y luego a lo mejor no les hagas bien las cosas
Estas noves tecnologies
fan possible a través d'internet
que es pugui sintonitzar a Tarragona Ràdio
des de qualsevol lloc del món
Els seguidors granes segueixen
l'eufòria del nàstic des de la distància
De Costa Rica a Finlàndia
De Santiago a Madrid
De Londres a Sydney
Han sonat en guany
els gols i la sents grana
Londres, Elisenda, bona tarda
Doncs mira, estic molt lluny
però el sentir que he escrit
m'he fet emocionar
També m'he posat la pell de gallina des d'aquí
Aquestes hores de mes a Austràlia
deuen fer-te difícil seguir el nàstic
no a vegades?
Home, la veritat és que sí
gairebé sempre és de matinada
però bé, faig el que puc
Anem ara mateix a Costa Rica
Volem saludar allà un aficionat del nàstic
el Ferran Díaz
Què tal Ferran?
Bon dia, com estem?
Hola, molt bon dia
Com va tot?
Sí, jo parlo amb tots els meus companys de la feina
Ells no saben pràcticament de l'equip
que us parlo
encara que la primera segueix
la segona no
però jo cada dilluns
els mantenc informats
i celebro amb ells les victòries
Dos partits de la recta final de la temporada
marcaran l'ascens
El primer a Castàlia
i en un ambient molt contrari
apareix el geni de Pinilla
i el crit de moda de l'afició
afinat per Jordi Blanc a ritme de gols
Tothom del nàstic a la frontal de l'àrea
els homes als intentant la rematada
ja Xuxerrano
ja Joan Pérez Bolo
ja Antoni Pinilla
ja Esmael Irurzun
Abel Cala tocarà amb l'esquerra
Atenció Abel
ho ha de ser llançament a l'esquerra
la pilota directa
GOL GOL
Illa Illa Illa
Pinilla meravilla
Illa Illa Illa
pinilla meravilla
el 9 de la primera
el club de cap de Pinilla
la falta de Vell impecable
el club de cap de Pinilla
Pinyira al fons de la xarxa, no de la primera.
Castàlia s'ensorra amb l'afició del Nàstic.
Guanya el Nàstic.
Nàstic 1 ha marcat Pinyira.
Castelló 0.
Atenció a la pilota...
Gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol!
Illa, Illa, Illa! Pinilla, meravilla!
El segon d'El·làstic, el segon de Pinilla!
El 18 a la primera meitat a Castàlia!
El·làstic que torna a posar-se en el marcador la diferència!
Castelló 0, l'àstic 2, ha marcat Pinilla!
I el segon partit decisiu és el del 28 de maig al nou estadi contra el Numància.
Un solitari gol del Pichichi de les últimes temporades, Diego Torres,
ho deixa tot preparat per acabar de fer el camí en la jornada següent.
Recupera Manel Ruz, pilota per Cuellar altra vegada,
la pilota per Lupidio, Lupidio és qui intenta fer el retall,
Lupidio s'està sentint còmode amb aquest partit, eh?
Atenció a Lupidio, que intenta fer el retall cap dintre,
Atenció a Lupidio, que se'n va cap a l'afronta, la deixaran curt,
busca Diego Torres i es l'òria!
El gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
El gol de Diego, el color d'Esperanza, el nou estadi,
l'esperança de la primera divisió,
l'havia de posar el Pichichi de les dues darreres temporades d'Atlàstic,
El gol del Diego, el 17 de la segona A.
Finalment, el dia indicat és el 3 de juny de 2006.
L'escenari, l'estadi de Chapin, a Xerès.
El cantalismà de la segona A acaba de confirmar l'ascens,
un fet històric al final d'una campanya
que ha portat el nàstic 55 anys, 11 mesos i un dia més tard,
a la que diuen és la millor lliga del món.
Culmina així una temporada de somni
que ha viscut intensament Tarragona Ràdio
coincidint amb el seu 20è aniversari.
Mai la ràdio de la ciutat havia fet un desplegament tan gran
de mitjans tècnics i humans
per ser testimoni d'un cap de setmana de celebracions
que ningú no podrà oblidar.
Surt el nàstic amb Serrano al capdavant,
amb Senyera al seu braç esquerre, Rubén Pérez completament de blanc darrere,
amb David García, David Cuellar, Carlos Merino, Cristiano Marlupidio,
Antoni Pinilla, John Pérez Bolo, Diego Torres, Manalet Ruz i Abelo Ray Buades.
Aquest és el nàstic que ara aplaudeix al seu públic,
és el nàstic que pot escriure la pàgina més gloriosa de la seva història
aquest 3 de juny del 2006 a l'estadi del nou ochepín, aquí a Xerès.
Doncs de moment el nàstic ha estat el primer a moure la pilota,
i ara estàvem de dir que el nàstic matemàticament és equip de la Lliga de les Estrelles,
això ara sí, cal aguantar-ho fins al final del partit.
Ja som de primera, això és la història del nàstic,
el 3 de juny del 2006,
el llançament, els crits de primera a primera,
Arcas Piqueras, que dóna el servei de porteria.
La banqueta dreta, final, final, final, final, final, final, final, final.
Ja som de primera, ja som de primera, 50 nàu anys als 3,
celebrem una 6, ja està,
els canadés, els cuarentes, els camílons rots,
ja tenen a Deus, el nàstic és la primera.
Vam a fer mi a primera, tio,
tova por tot a Aragona
i por tota la filó que ha estat d'un principi amb nosaltres.
Esto va por vosotros, por vosotros va.
Ja ho hem aconseguïo, ha costat,
son muchas jornadas,
però la verdad que merece la pena mirar a aquesta gent,
aquesta gent que les ha llegat, la verdad que és un gozo.
Hoy es un dia muy especial, el mío es el más importante de mi vida deportiva.
Ya lo he dicho ayer y hoy lo tengo que repetir
porque hoy es un día que llevaré siempre en mi corazón
y será un día marcado en mi calendario.
La ciudad de Tarragona y Tarragona van a competir con las mejores capitales del país,
van a jugar contra los mejores rivales que se pueden encontrar en España.
Se va a ver en Tarragona muchos futbolistas que están llamados a ser y son,
muchos de ellos los mejores futbolistas del mundo.
Esto no se ve todos los días.
Sí, chavales, sí. De primera, de primera somos.
Doncs estem al vestidor. Escolta.
Aquí celebrant-ho i, bueno, aquí corre a parell tothom, inclús tu.
I tenim grigits, eh? Començo?
Som-hi, sí. Vinga. Primer grigit, eh?
El año que viene, nastic Real Madrid. La tonadilla seria...
El año que viene, nastic Real Madrid. El año que viene, nastic Real Madrid.
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la...
Vinga, va, el segon. Som grigit. Aquest ja és una mica més alcohòlic.
Vaya pelotazo, vamos a pillar, vaya pelotazo, vamos a pillar, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la...
I seguiria així, eh?
En éxtasis, Tere, perquè sonen els compassos de la Will Survive.
Així vibra la plaça de la Fona d'Aquest web.
Vaig a intentar fer una mica d'arc de l'Ivés, a intentar parlar una mica amb els aficionats.
Bé, teníem una ciutat de primera, teníem una afició de primera i ara ja l'equip ja és de primera.
Per tant, ara ho tenim tot complet. Ha sigut emocionant, molts nervis emocionant.
Felicitats. Gràcies, moltíssimes gràcies.
Una abraçada molt forta, eh?
Moltíssimes gràcies. Avui és un dia...
Això és un somni.
Vos heu guanyat a pols, eh?
És un somni, és un somni. Moltíssimes gràcies.
Perquè mira, jo crec que amb la Catalunya victoriosa, però amb la Catalunya plural, saps?
Com ha anat, com ha anat?
Bé, hem patit una mica perquè sabíem que el resultat era molt just, no?
Sí.
Però sabíem que amb un puntet de teníem prou i ha sigut extraordinari, extraordinari.
Som de primera, som de primera.
Som de primera.
I la gent del Nàstic i de Tarragona és de Champions.
Lluís!
Sí?
Hola, mi!
Soc el Jordi.
Jordi?
Què passa?
Jordi, quins obriu de dia, Jordi?
Bueno, menys, ostres, quina alegria ens has donat aquesta tarda, eh?
Ja he vist el missatge, eh?
Com esteu?
Bé, eh? Tu ho pots imaginar.
Desbordats, no?
Miruzo!
Dime!
Soy Kini.
Pobre, brujo, què tal estàs, majo?
Hombre, no tan contento como tú, pero bueno, pero bien.
Hombre, ya sabes...
Muchas felicidades, eh?
Muchas gracias.
Ya sabes que, bueno, me vienen muy buenos recuerdos de esta situación que nos tocó vivir hace un par de años y que, lástima que no pudimos conseguirla.
Yo he hecho felicidades, tío.
Muchas gracias.
Ya te he estado viendo por la tele un ratito, tío.
Buah, esto es la bomba, tío.
Es lo más.
Estoy recordando lo que vivimos con el Rayo Gaicano hace años.
Kai Luis, hola.
Buenas noches, alcalde.
¿Qué tal?
Oye, enhorabuena.
Aunque todo es alegría ahora, y te he estado escuchando, y efectivamente, los que somos deportistas sabemos que hay que sufrir mucho y trabajar mucho para llegar hasta ahí, ¿no?
Enhorabuena, tío.
Hostia, qué campeón.
¿Qué pasa, tío?
¿Sabes dónde estoy, además?
¿Dónde estás?
Estoy en Jerez, también.
No joda, ¿dónde estás, cabrón?
Vete para aquí.
¿Qué haces?
Porque estamos dando para cuatro el fútbol indoor, con Maradona aquí y compañía.
Sí, sabíamos que...
Estabas grandes jugadores aquí, estaba Maradona y estabas tú también.
¿Cuál es tu ídolo?
No sé, ahora mismo, cómo va...
Tú has jugado en el Betis.
Sí, sí.
¿Y cuál es el ejemplo a seguir?
Bueno, Rafa Gordillo, ¿no? Yo creo que es un fiel ejemplo para poder seguir, ¿no? Sobre todo porque juega a mi puesto y siempre lo he tenido como ídolo, ¿no? Para el futbolístico.
Rafa Gordillo, buenas noches.
Hola, ¿qué hay? Buenas noches.
Pues ya has oído lo que dice Marco. Felicítalo, ¿no? Que ha conseguido el ascenso.
Hombre, claro. Hombre, Marco, felicidades por el ascenso.
Hola, buenas noches, Antonio.
¿Qué tal? ¿Cómo estás?
¿Cómo estás? ¿Qué tal todo?
Bien, bien. Felices, ya lo puedes suponer, ¿no? Tú he vivido cosas de estas. Mucho más importantes todavía, pero sabes lo que es el trabajo de un equipo, de un grupo durante todo un año y ver la recompensa al final, pues es la hostia.
Hola, hijo.
¿Cómo andas, loco?
Muy bien, muy contento. Me pasé toda la tarde escuchando la radio y re feliz de que hayan ascendido.
Gracias por haberme traído a este mundo, querido.
No, por favor.
¿Eres McAllister? No.
Sí, sí, sí.
¡Ostia, a mí qué roteta! ¡Me cagando, enriado!
Muy bien, muy bien.
¡Ostia, a mí qué muchas felicidades!
Muchas gracias.
Morales, que hay un tal Mauricio que demana por tú, el saludemos.
¿Aquí, aquí?
Un tal Mauricio.
No, no conec.
Buenas noches.
Poquetino.
Buenas noches.
Buenas noches, Mauricio.
Buenas noches y felicidades, Ángel.
Muchas gracias.
La verdad que una alegría enorme.
Venga, David, enhorabuena, ¿eh?
Muchas gracias.
Ya nos hemos enterado de que habéis conseguido el ascenso y nada, daros la enhorabuena y
a ti personalmente porque has hecho una temporada fabulosa y que nada.
¿Qué te parece?
Ya tienes a uno de la cuadrilla en primera división.
Sí, pues fenomenal.
A gusto, contentos todos.
Ahí va la...
Sí.
¿Qué dice, qué dice, qué dice mi colega?
¿Qué dice?
Está alucinando.
Sí, ¿dónde lo crees?
¿Dónde han...
No, no, no, no, no, no, no, no.
Lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo.
Eso es María Andrea.
Mi nombre es Carlos Díaz García y en nombre de toda la circulación que componemos este
vuelo quisiera darles la bienvenida a bordo.
Quisiera comunicarles que debido a un slot que tenemos de entrar en Barcelona vamos a
tener un pequeñísimo retraso, unos 10 minutos de retraso a partir de ahora, que intentaremos
compensar volando más rápido para poder llegar a Barcelona.
a la hora programada y no hacer esperar mucho a la afición del Nástic de Tarragona,
al cual equipo, directiva y toda afición felicitamos por haber conseguido la censura primera.
¡Bravo!
¡Bravo!
¡Bravo!
En cuanto al tiempo de vuelo, la temperatura actual es de 18 grados centígrados.
muchas gracias por su atención, le reiteramos en nombre de todo la circulación nuestra
legislación del Nástic y que tengan ustedes un buen pueblo.
Gracias.
Hola, muy buen día, Yolanda.
Pues efectivamente ha llegado ya la expedición del Nástic aquí a aeroporto del Prat.
¡Bien, bien! ¡Bien, bien! ¡Bien, bien! ¡Bien, bien! ¡Bien, bien!
Hola, muy buen día de nuevo.
Yolanda, estamos ahora mismo a la terminal B de aquí de l'aeroporto del Prat, aquí a
la de la aficionada de la Giga de Tarragona.
¡Bien, bien! ¡Bien, bien! ¡Bien, bien! ¡Bien, bien!
Tere, ara mateix estem sortint de les instal·lacions de la bodellera amb aquests tres autocars.
Anem just darrere de l'autobús, com us deia, al cobert, l'autobús del Nástic,
darrere d'una furgoneta de la Guàrdia Urbana, la unitat mòbil de Tarragona Ràdio.
El so perfecte, ara.
Seguint aquesta rua.
L'imperial Tarragona, ara mateix la rua està aturada, la gent està tirada als carrers,
els jugadors saltant.
Un bote, dos botes, levanta el que no bote. Un bote, dos botes, levanta el que no bote.
Ens acaben de confirmar que l'organització de la rua, l'organització de l'Ajuntament,
ha decidit escurçar tot el passeig dels autobusos amb els jugadors del Nástic,
no tornant a baixar fins a la font del centenari.
L'autocarra dels directius està ara mateix a la plaça Verdaguer, amb la megafonia a darrere,
i el dels jugadors encara està maniobrant per agafar aquest carrer senagostí.
La plaça es fosca, dos grans projectors de llum reflexen la imatge de l'Ajuntament,
que podreu veure millor que nosaltres, no, Jordi?
Doncs efectivament, perquè es veu aquesta llum, com dèiem, l'Ajuntament totalment vestit de grana.
Gràcies, Tarragona. Gràcies, Nástic.
Són els animes que hi posa, en aquest cas sobreposat sobre la façana de l'Ajuntament de la ciutat.
Ja no és un somni, és una realitat.
Som de primera!
El crit de som a primera!
Gràcies, gràcies perquè amb vosaltres hem lobrat d'arribar aquí.
Gràcies, Tarragona. Visca el Nástic. Visca Tarragona. Gràcies.
Y ahora, ahora todos juntos, campeones, campeones, ohé, ohé, ohé, ohé, campeones, campeones...
Hola, don Pepito!
Hola, don Pepito!
¿Pasó usted ya por casa?
Hola, don Pepito!
¿Pasó usted ya por casa?
¿Qui era aquel?
No sé, no sé...
¿Él a Miri, no?
Adéu usted a mi abuela!
Ah, no, es Manel Ruz.
Es Manel Ruz, eh?
Mayor, don Pepito!
Y bueno, sento ser molt repetitiu, pero...
Illa, Illa, Illa, Pirilla, maravilla!
Illa, Illa, Illa, Pirilla, maravilla!
Illa, Illa, Illa, Pirilla, maravilla!
Illa, Illa, Illa, Pirilla, maravilla!
Así que...
A primera, ohé, a primera, ohé.
A primera, ohé, a primera, eh, ohé.
Y ahora os paso con Kiko.
Felicitar desde aquí a Tarragona, a toda la provincia
y que el Nasti es muy grande
y hay sitio para todos.
Gracias, Nasti.
Vote, vote, vote, de segunda que no vote.
Vote, vote, vote, de segunda que no vote.
Vote, vote, vote, de segunda que no vote.
¡Al año que viene, nos tiendra el Madrid!
¡Al año que viene, nos tiendra el Madrid!
¡Nos tiendra el Madrid!
Tenía razón lo del tímido.
Y para demostrarles, quiero que me ayudéis.
Ahora sal la primera.
Y el que nos agache...
Y el que nos agache...
Un espectro espectacular.
Alaví, a la VAT, alaví, bomba.
De segundal que no, bailele, bailelele.
De segundal que no, bailelele, bailelelele, cabrón.
Barça-Padri, el násti ja està aquí.
Barça-Padri, el násti ja està aquí.
Barça-Padri, el násti ja està aquí.
Barça-Padri, el násti ja està aquí.
Gràcies a tots vosaltres.
Gràcies per ser la millor afició del món.
Gràcies, visca el Nàstic i visca Tarragona!
Avui m'heu emocionat. No m'ho crec, el que ha passat avui aquí.
I només dic gràcies. Visca el Nàstic i visca el Tarragona!
Ho hem de despertar d'aquest somni i fem realitat que ja estem en primera.
Visca el Nàstic i visca Tarragona!
Visca el Nàstic i visca Tarragona!
Visca el Nàstic i visca Tarragona!
La plantilla de l'Ascens l'han composat...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I la col·laboració de la redacció d'esports de Tarragona Ràdio
amb Jordi Blanc, Joan Andreu Pérez i Teresa Ortega.