Fins demà!
Atenció informativa que dediquem aquí a Matí de Tarragona Ràdio, concurs de castells d'aquí cap de setmana, fins ara a parlar amb els rostres del concurs, amb aquests dos castellers, en Joan Albert Blanc i Arturo Palavecino, els que han posat la cara a la imatge corporativa, el logotip del concurs d'enguany, i ara volem parlar de l'enxaneta.
És la moneda pròpia que enguany es trena el concurs de castells. De fet, la restauració a l'interior de la Tarragona Plaça anirà a càrrec d'algun dels restauradors de l'ARP, a l'associació de restauradors de l'apart alta.
Tenim a través del fil telefònic el seu president, és el Carles Llobet, del restaurant ARC. Carles, bon dia.
Hola, bon dia.
Teniu ja les enxanetes a punt. L'enxaneta, la tenim a punt ja?
Ja la tenim a punt de fer l'aleta, ja.
Molt bé, molt bé. Com són? O sigui, físicament, com és aquesta moneda?
Bé, a veure, hem fet uns bitllets. És bàsicament un bitllet més que una moneda.
Un bitllet.
És un bitllet, són tres bitllets, d'un, de cinc i de deu, enxanetes.
I, bé, físicament, a veure, parafarejant una cosa que es diu moltes vegades,
sembla un bitllet del Monopoli, no?, per entendre's.
Va, va.
Té un format així petitet, còmode, és una miqueta...
Què hem volgut fer? Doncs fer un tret distintiu, no?,
donar-li un tomb d'arrosc a més a aquelles coses que fem des de l'ARPA.
I, doncs, vam creure que seria molt oportú, dintre del concurs de castells,
doncs, fer, crear aquesta moneda, donar un pas més,
que la restauració del tombant dels castells també tingui importància,
també sigui alguna cosa divertit,
i, doncs, crear la moneda ens va semblar, primer,
que donàvem un... no sé, donàvem...
afegíem el nostre granet de sorra a fer més maco i més bonic
i més... potser amb més ressò aquest concurs de castells,
i, doncs, també l'originalitat, no?,
portar l'originalitat del concurs de castells,
que, bueno, que sempre es repeteix,
i, doncs, vam voler donar aquest petit de pinjada.
Deixem incorporar a la conversa el Quintín Quinsac,
que... Quintín, bon dia.
Hola, bon dia.
Ui, Santín Puixeta, Quintín, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Ara sí, que tal, benvingut. Quintín, com estàs?
Molt bé, molt bé.
També estava al Arp, però bé.
És clar, és que teniu feina, ara, perquè se us agirà feina,
de cara al cap de setmana, Déu-n'hi-do, eh?
Ara tenim també per aquí el president de l'Arp, eh?
El Carles Llobet, vull dir que us podeu saludar, si voleu, ja.
Ah, el tenim per aquí.
Que suposo que ho parlem molt, eh?
Les últimes hores he hagut de parlar molt, no?
Massa, massa. Jo amb aquest tio parlo massa.
Ja ho sé, Carles.
És molt pesat, eh?
Per al·lusions, Carles, si vols respondre, pot ser.
Cap problema.
Escolta, també, el Quintín...
No, val la pena. Ja agafaré pel ganyot, després el passeig.
Escolteu-me, a l'enxaneta que s'apunt hi ha aquests bitllets
d'1, 5 i 10 enxanetes.
No, 1, 5 i 2.
1, 5 i 2.
1, 5 i 2, és veritat, veia-te.
Mea culpa, jo.
Espera, diem un ordre.
1, 2 i 5 enxanetes, eh?
Exactament, 1, 2 i 5.
I estem parlant de, o sigui, l'equivalència per fer allò de la conversió,
si parléssim d'euros, de quan estaríem parlant?
De lo mateix.
De lo mateix.
1 euro, 2 euros, 5 euros.
Perfecte.
Llavors, un cop siguem a plaça, demà dissata, on trobem aquests enxanetes?
No ens podem fer el pas canvi dels nostres euros per enxanetes?
Bueno, al costat de cada barra, de cada barra de barres,
trobaré alguna, diríem, oficina de canvi, venda de tiquets, vale?
On heu de canviar els tiquets.
La idea és que la gent el que ha de pensar és que sempre això,
i, bueno, doncs, si durant tota la jornada posem 5 euros o 10 euros,
doncs que ja es va fer de l'inici.
I amb aquella moneda pot comprar un entrepà, una coca, una coca o una coca-cola o que sigui.
Val.
Suposo que no ho fem molts, no?
Perquè hi haurà...
La perrícia suposo que, clar, naturalment davant l'allau de persones, no?
Sí, sí, sí.
Em sembla que hem fet 60.000, no sé, 60.000, em sembla.
60.000 enxanetes?
Em sembla que sí.
Però, bueno, és una moneda a l'aire, eh? A veure què passa.
Ah, exacte.
Expliqueu-nos una miqueta, no sé, Carles o tu mateix, Quintín,
on estaran distribuïdes les zones d'àpats, com seran, quants es n'hi ha?
Bueno, nosaltres hem muntat dos megabarres aquí al pati, diguem,
que és la que hi ha en barra castellera, però, bueno, on hi pot anar a tothom.
Després tenim l'antic bar de la plaça i una tercera barra a dintre, a la planta baixa, diguem.
I després, al primer pis, hi ha en tres barres més, d'acord?
Estan posades de manera que tothom té a prop una barra, més o menys, d'acord?
I, a banda d'entrepants que, per segurament, estaran fets allà mateix i al moment, com qui diu, no?
També que tenim posat coca, que em sembla que és una cosa de transportar, coca dels Pallaresos,
i, bueno, doncs, ho dic, fracates, oliva, cervesa, sí.
Carles.
Digue'm.
No, no, dic coca dels Pallaresos.
Sí, home, sí, de Perefort.
De Perefort, de Perefort.
No, no, és que és final.
Al Quintín, què hem dit?
Quintín, el Pallaresos o Perefort?
Pallaresos, Pallaresos.
Al final, Pallaresos.
És tan bona l'una com l'altra, eh?
Jo crec que sí.
Les dues estan de pel·lícula.
Home, una de les coses que hem volgut fer amb el número de barres,
com t'explicava el Quintín, i el número de punts de venda,
és gairebé triplicar els metres de barra que s'havien muntat sempre.
Perquè un dels problemes que nosaltres vèiem clar,
sempre que s'ha fet el concurs,
o sempre que hi ha una massificació,
és l'aglomeració de gent, no?
Aquella sensació que tots hem tingut,
hem anat a un concert, hem anat a qualsevol cosa,
i, home, ho he hagut de fer 20 minuts de cua per prendre una cervesa,
o 20 minuts de cua perquè em donessin un entrepà, no?
Si alguna cosa hem volgut fer nosaltres des d'ARPA,
perquè les coses que nosaltres muntem
intenten tindre aquest segell de qualitat,
i aquest segell...
És igual fer un entrepà que fer un filet en fuà.
Al final, les coses tenen de la qualitat.
I nosaltres intentem imprimir a totes les coses que fem.
Dit això, hem cregut apostar per...
Evidentment, ens costa més diners,
com més metres de barra, més personal,
i més hores invertides.
Però creiem que una de les coses que hem de fer sempre nosaltres,
quan posem el nostre peu dintre d'algun, de qualsevol event,
doncs vegis el sopar sota els focs,
vegis les coses que fem per Santa Tegla,
o ara mateix, que aterrissem aquesta primera vegada,
el concurs de castells,
doncs hem cregut que ho hem de fer de la nostra manera,
amb el nostre segell identitiu.
I on ha ficat preus, més o menys,
o cada restaurant que pren part de l'iniciativa posa els seus?
No, no, no, no, no.
No és cada restaurant.
Pensa que això no ho fa cada restaurant, això ho fa l'ARPA.
Això és restaurant de la part alta.
Dintre de l'ARPA hi ha hagut uns quants restaurants,
com totes les accions que fem,
que han volgut pujar a aquest carro,
i uns quants que han preferit obrir el seu restaurant
aquest cap de setmana sense cap tipus de problema.
Llavors, nosaltres funcionem com un ent, com un grup sencer.
No cada restaurant gestiona una barra,
ni cada restaurant va per lliure.
No, no, nosaltres, l'organització ha anat de la mà del Quintín.
El Quintín ha organitzat el pàning de treball,
ens ha organitzat una miqueta tots,
i tots tenim les nostres responsabilitats dintre del grup.
no, aquell dia no som ni restaurant-arcs,
ni restaurant-taller de cuina,
ni restaurant-tecles i xanta, ni restaurant-recola elevat.
No, aquell any, allà dintre som ARPA.
Això sempre ho hem tingut molt clar.
Inclús, quan hem fet samarretes per events,
no hi ha nom de restaurant,
hi ha el nom de l'ARPA,
o en aquest cas hi ha el nom del concurs de castells.
Això ho tenim força clar quan funcionem.
Era així, Quintín.
Quintín.
Ah, sí que m'he confessat.
Ja t'ho deia jo, eh?
És així, però no?
És això, no?
La que has de fer és aquesta.
De raó, de raó.
Clar, aquí és el grup, eh?
Volem sortir com a grup
i volem que no hi ha més nois, ni molt menys.
I els preus que t'ho preguntaves,
hem respectat els preus de l'any passat,
vull dir que de fa dos anys,
vull dir, no és més car, al contrari.
Un entrepà val 3 euros,
fred,
he vist un talent val 4,
vull dir,
sí,
els preus que hem es trobat normals,
no s'aprofita.
Fareu cafès, també?
Pardon?
Cafè, hi haurà cafè?
No, no, no.
Fereu un cafè,
però per tanta gent
és molt complicat.
Si no es pot fer bé,
doncs preferim no fer.
No, no fer-lo.
Home, ja sabeu que
les normes
de l'esaveniment,
del concurs,
preveu-nos que no es puguin entrar
ampolles tancades,
això ja ens ho van explicar ahir
als organitzadors.
Això ho notareu, també, no?
M'imagino, clar,
si no es pot entrar beguda tancada,
allò, tancada vull dir amb el tap posat,
ni a llaunes,
clar, és que no hi haurà alternativa, no?
Disculpa,
que sí, aquí no...
No, que dic que no es permet entrar
ni a llaunes, ni a begudes
al recinte.
Com a final,
nosaltres també hem de servir
la beuda amb un got, eh?
És a dir que
que el refresc ha d'anar amb un got.
No podem donar una llauna al client
ni una botella de tancada,
amb el qual,
serviré amb un got
amb el guany i tal,
normal,
però el got i la cerveja
també hem de ser durat canya, no?
Carles,
heu fet alguna previsió,
més o menys,
de gent que podríem passar
per aquestes diferents barres que teniu?
Heu fet algun càlcul, així,
per parlar de xifres?
La previsió
és el que l'Ajuntament ens diu.
En teoria es preveu
que hi hagi cada dia
12.000 persones,
6.000 a plaça
i 6.000 a les grades,
que és l'aforament
que podem tindre.
Jo suposem
que dissabte
no n'hi haurà tanta,
no ho sé,
suposem,
això ja et dic,
és la primera vegada
que ens hi trobem
amb aquest toro,
mai més ben dit,
no?,
és tirar una moneda a l'aire.
Perdó.
Però creiem això,
que posa 12.000 diumenge
persones dintre de la plaça
i unes 10.000
o 11.000 dissabte,
no?
i el que et deia abans,
el poder donar abast
a molta gent,
això,
molts metres de barra,
tu ho has dit,
en teoria no està permès
entrar a beguda,
el que has de fer
és que sigui àgil,
no?,
que tothom pugui
aprendre's el que li convingui,
no?,
per això hem fet molts metres
de barra
i molts punts de banda.
Sí,
que heu hagut de comprar
moltes barres de pa,
eh?
Bé,
el compraré,
suposo,
moltes barres de pa,
eh?
Déu-n'hi-duret,
Déu-n'hi-duret.
Milers de barres de pa,
no?
Home,
doncs tenim previst
fer uns 4.000
entrepans,
aproximadament.
D'acord.
Aproximadament.
i a Quintín,
abans ja ho deies,
eh?
Però s'ha de dir això,
eh?
Fred, calent,
no?
Suposo que has triat allò,
doncs,
no sé,
per mil,
almenys comú?
El tema està,
mira,
per exemple,
el diumenge
hem de donar al forner
que es porti el pa
amb dues tongades,
amb dues fornades diferents.
Ah, molt bé.
Entrarem dintre de lo possible
que sigui el millor
entrepà que es pugui menjar.
No saps no de ser
avui,
tot termina entrepans
i dintre els demà.
No,
intentarem que,
que, bueno,
que tinguin qualitat,
és el que és el de sempre,
no?
És a dir,
que el passi pot ser cruixent,
millor,
naturalment.
I el calent el farem allà,
vull dir,
hem llogat dos planxes,
de metro i pico cada planxa,
en el qual un estarà
continuament fent
entrepans d'allò,
i en el qual un estarà
fent entrepans de llonganissa,
no?
Això també et dona
un plus afegit
que l'estan fent
a l'entrepà allà al davant,
sempre respectant
el no fer desperar la gent,
amb el qual
has de posar una brigada
contundent.
Si algú ho sabem fer nosaltres
és això.
és donar menjar
a molta gent
el millor possible
i el més possible.
Si alguna cosa
podem fer,
bé,
creiem que és aquesta.
És que ja en porteu,
de fet,
en porteu unes quantes,
no?
En portem moltes muesques
a la colada
i a la pitula.
En porteu unes quantes
i serà una més,
home,
aquesta, diguéssim,
de dimensions
una mica més colossals,
no?
Dimensions una mica
més considerables,
però vaja,
serà una més
per l'arpa,
doncs bé,
que també podreu
tirar endavant.
Les coques,
m'ho dic,
que seran dels pallaresos,
que seran de recat,
coques d'aquesta,
coca de ceba?
Hi haurà una bolsa
de xocolata
i la típica de ceba.
Hi haurà dues,
dues obors.
Sí,
coca de ceba
i coca dolça.
Exacte,
exacte.
La de xocolata
d'aquesta farcida
i l'altra,
la de ceba.
Molt bé.
Doncs ja ho sabeu,
és l'oferta gastronòmica
que hauran que casa
dissabte i diumenge
a l'interior
de la Tarcorena Plaça
a càrrec de l'ARPA,
l'associació de restauradors
de la part alta.
I home,
volíem parlar,
volíem explicar-vos-ho
perquè heu de preveure
si aneu allà com a públic
o si us porteu
l'entrapa de casa.
Si ho feu allà mateix,
sàpigueu que tenim
tota aquesta oferta
aquest cap de setmana
a la Tarcorena Plaça.
Quant temps fa
que porteu això,
preparant això?
Carles,
Quintín,
porteu moltes setmanes
allò pensant-hi?
Semmanes no,
suma, suma.
De munt de les setmanes
hi ha mesos.
Mesos.
Porta-hi mesos.
Més pensant-ho, no?
Sí, sí,
porten mesos.
Des que sabem
que vam accedir
amb això
estem treballant
i des de les setmanes
ja era tope, no?
Però...
Des del març, potser, no?
Abril, potser?
Des de l'abril,
que ho sabem, no?
Em sembla...
Jo diria que va por ahí, no?
Pensa també
que el tema
de fer la moneda,
que tot això
és una feina previa
que se sabe fer.
Hem fet un logotip
molt xulo
amb el Poliíntegrem
el logotip
de concurs
que estiguem el nostre,
és a dir,
són temes
que creiem que
donen un plus de qualitat
a l'edent,
a lo gastronòmic, no?
I que nosaltres
hem sent molt contentes
d'estar aquí dintre, no?
La feina
de muntar això
no és només el que es veu,
no és que l'entrepàs
no és tot el que hi ha al darrere, no?
I portar un equip
de 50 persones
que ho farem demà,
no,
més de 50,
doncs, home,
tot ha d'estar
molt ben guiat
perquè si no...
Bueno, si no està ben guiat
se'n posarà
marxarà més fàcil, no?
Teníeu clar
d'entrada
el tema d'entrepans
o us havíeu plantejat
també alguna altra
no sé,
alguna altra oferta
que finalment
ho descartem
perquè no estaria viable?
O de seguida
vol pensar
que l'entrepans
seria el més adequat?
Vols dir, per exemple,
fer pitres?
Per exemple,
o fer, no sé,
fer tapes o...
Clar, però una pitres
que no està calent
que res a fer tapos
doncs no, no?
És a dir,
el que passi
és que has de pensar
en poder fer
que tire jo,
potser som d'entrepans
amb mitja hora
i que estiguin bons, no?
Tot el que no...
al client no li arribi
una qualitat opcional
doncs no convé,
no val a mi.
I no hem de perdre
de vista una cosa també.
Al final,
el que va la gent a fer
és a veure el concurs
de castells.
Sí.
O sigui,
l'apollo gastronòmic
és un apollo
bo de qualitat
del que vulguis
però al final
és un apollo
entre cometes
de supervivència
perquè vols seguir
mirant castells
i no agafar una marejada.
És a dir,
doncs ara és una cosa
pràctica,
ràpida, fàcil
i un entrepà
amb una sola mà
el domines
de pensar en la practicitat
de la gent.
I tornant
al que dèiem abans
dels enxanetes,
crec que el que en tinc
ho ha pinzellat
però s'ha de recalcar
molt en la gent,
tothom que em sent
que els enxanetes,
a part de ser una moneda
bonica,
instal·lada al món castell
i tot el que tu vulguis,
però el que ha de ser
és una eina
de facilitat per la gent.
Canviar euros
per enxanetes
et permet
no haver de fer cues
cada vegada
que vols una cervesa,
treure un tiquet
una cervesa
i anar-te'n a la barra.
Pogueres canviar
uns quants enxanetes
quan arribes
i llavors
durant tot l'event,
tot el dematiu,
tota la tarda,
si és demà,
poder anar directament
a les barres
a demanar el que vulguis.
També hem intentat
la practicitat,
a part de lo entranyable,
lo bonic que és
els enxanetes com a moneda,
que sigui molt pràctic,
que la gent
intentar comunicar
el màxim possible
a la gent
aquesta història.
Aneu a canviar,
només entrar,
busqueu una oficina,
un centre,
com deia aquí dint,
de venda de tiquets
barra canvi de moneda,
perquè al final
és canvi de moneda
noventa d'etiquets
i vas canviar-ho enxanetes
i a partir d'aquí
durant tota la jornada
podem anar treballant amb ells.
És aquesta la idea.
I evidentment,
i evidentment,
enxaneta
que es quedi a la butxaca
a l'hora de plegar
el mateix canvi de moneda
et canviarà
per euros
quan marxis per la porta,
evidentment.
El típic no.
Perdona,
sí,
sí,
sempre més.
Digues, digues, digues.
que la gent entengui
que no ha de tenir por,
perquè
que demana més
i li sobren
que en qualsevol moment
ho pot tornar.
Això és molt important.
Tot i que segurament
anava a dir
que a algú
se'ls voldrà quedar de record,
perquè és la primera vegada
que es fa
i també,
home,
fa gràcia,
encara que sigui un de un
o de dos
o de cinc,
com a record
de la participació
al concurs de Castells.
No,
no sé si
l'enxaneta
d'un
és un enxaneta,
el de dos
és un graguer
i el de cinc és un cap de colla,
no?
Bé,
són divertits,
són solos.
Molt bé, Carles,
aquí en tinc...
Demà,
a quina hora us hi poseu?
Perquè suposo que...
A les vuit, Carles?
No, demà,
demà, no,
demà dissabte.
Demà dissabte?
Ah, no, demà dissabte,
no, no.
Demà a la tarda,
però...
No, demà dissabte si posem...
No, demà a la xarxa
tot el dematí
estarem pencant,
si posem
l'engròs del personal,
l'ofort de la festa,
a nosaltres ens comença
cap a la una al migdia,
que ja hem de començar
a ser tots a plaça
i començar a funcionar.
A les dues
han d'arribar tot el personal
i a les quatre
tot com si fos un servei
als nostres restaurants.
Porta oberta,
amb bon somriure,
llums enteses
i gas a fondo.
I, escolta'm,
el que nosaltres no comencem demà,
jo estic aquí a la plaça
des de les 9
i avui a les 4...
Jo estic a la plaça, sí.
I avui a les 4
estarem aquí
unes 15 o 20 persones
que hi ha treballat, eh?
Quin ambient ja,
quin té aquí a la plaça?
Sí, aquí hi ha un merder al·lucinant.
Aquí hi ha molt de gent,
de camions...
Jo estic al·lucinant.
Jo no havia vist
un muntatge com aquest
de dintre mai
i estic al·lucinant.
Això és...
M'acaben de deixar
les capses de patates
i m'han deixat una muntanya ja
que dic, ostres,
vols dir que no ens hem passat?
No, no, em sembla que no,
que això és molt gran, eh?
És a dir que per dins la plaça
també hi ha molta gent
treballant ara mateix, no?
Preparant...
Aquí, això?
Això és increïble.
És que no,
saps què passa?
que hi ha gent que no ho sap,
però, clar,
per exemple,
perquè es pugui emetre en directe
per la tele,
per les xarxes de visions locals
a Catalunya,
ja s'ha tirat
tota una quantitat de cables
per la zona de dalt,
cables, trípodes, càmeres...
És al·lucinant.
Jo estic al·lucinant
de l'agenda dels generadors,
els que posen a dalt
les grades
pel segon pis,
en fi,
la senyalítica...
Hi ha un munt de coses
que no em sembla,
però, clar, eh?
Hi ha un munt de metres de cables
també de DSL,
en fi,
les cabines de premsa,
les cabines d'autoritats,
la zona VIP,
tot això, clar,
tot això s'ha de muntar.
Sí, això no ben bossa.
No, no,
accepta, no,
m'has desplegat-ho, eh?
Això s'ha de pencar.
Això és el que molta gent no veu
des d'un restaurant
fins a una botiga,
fins a vosaltres
que esteu fent la ràdio,
vull dir,
no veniu a fer un micro,
comenceu a piular,
perquè sí.
I tot té un munt de feina al darrere
i quan està ben feta
crec que al final
el fruit és bo, no?
I això la gent sí,
ho hauria de saber
una mica més,
encara que també està bé
per la Joubet,
quin tinc, quin sac.
Gràcies per explicar-nos
com dirà això
el cap de setmana.
L'enhorabona per la iniciativa
i, en fi,
que vagi molt bé,
que s'hi conèixi.
Moltes gràcies.
Una abraçada.
Gràcies a vosaltres.
Vinga, adeus.