Doncs Franca Masso ja ocupa la seva localitat amb un vestit negre,
acompanyat d'un mocador amb diversos lluantons vermells,
el cabell curt, ella serà la protagonista d'avui.
També l'alcalde acaba d'accedir a la sala de plens
i a tot a punt perquè presideixi aquest acte institucional.
S'aixeca l'alcalde, comença aquí l'acte.
Molt bona tarda.
Senyores, senyors, autoritats, no les esmentaré totes
perquè, en fi, el llistat, com podem veure, és important.
En tot cas, permeti'm que saludi de manera especial
el síndago de l'Alguero que es troba entre nosaltres.
Benvingut, després ens hi referirem.
Donem inici, doncs, a l'acte que oficialment
arrenca l'última part, la darrera part d'aquest calendari
intens festiu de les nostres festes,
de les festes de Santa Tecla.
Té la paraula, a continuació,
la senyora Rosa Maria Codines I. Ferrer,
presidenta de la delegació del Tarragonès d'Òmnium Cultural
que eclosarà la trajectòria de l'entitat Portants de l'Aigua de Sant Magí
guardonada en guany amb el Premi Al Balcó Tarragoní de l'any 2012.
Serà la presidenta d'Òmnium Cultural
que dóna obertura a l'entrega lliurament del Premi Al Balcó
parlant dels Portants de l'Aigua de Sant Magí,
els reconeguts en guany.
Alcalde, arquivisbe, autoritats, amigues i amics,
Òmnium Cultural del Tarragonès,
amb la col·laboració de l'Ajuntament de Tarragona,
es complau en aquesta data significativa per la ciutat,
com és el dia de Santa Tecla, la festa de Santa Tecla,
i per tots els tarragonins i tarragonines,
otorgar el Premi Al Balcó als Portants de l'Aigua de Sant Magí
després que el jurat hagués valorat els mèrits
que han fet mereixedora aquesta entitat.
Any rere any, els vols de la festa de Sant Magí,
un conjunt humà de persones,
10 carros provenents de la societat de Sant Antoni de Valls
i 65 persones,
es posa en marxa fins a Sant Magí de la Brufeganya.
70 quilòmetres separen aquest emplaçament
de la ciutat de Tarragona.
Dos dies de camí.
Els portants de l'aigua
s'encarreguen de conduir aquest conjunt humà
entre el catacroc de les ferradures dels cavalls
i el dringar dels cèrcols metàl·lics
de les rodes de carros
a través, amb un únic objectiu,
portar aigua miraculosa a Tarragona.
Actualment, només es fa el recorregut de tornada,
des de les fonts de la Brufeganya fins a Tarragona,
respectant els dies i el trajecte
que realitzaven els portants allà pel segle XIX.
Arriben a les fonts,
omplen i l'endemà surten cap a Puntils,
continuen cap a Santa Perpètua de Gaià,
posen rumm cap a Querol,
segueixen fins al pont de l'Armentera
i a Santes Greus, a Iguamúrcia,
fan reposar els cavalls i dinen.
A la tarda s'arriba fins a Bràfim,
on passen la seva segona nit.
Continuen cap a l'Argelaga,
segueixen per la secuita,
després, pels pallaresos,
per després arribar a Tarragona,
on els espera un recorregut
pels carrers de la ciutat
fins a arribar a l'ermita del Portal del Carro.
Es té constància documental
de la primera baixada de l'aigua
l'any 1843.
El 1936,
amb motiu de la Guerra Civil,
es va aturar
i no va ser fins al 1994
que és recuperar aquesta tradició.
I avui,
gràcies a la voluntat,
perquè és voluntat,
d'aquest equip humà
de portants de l'aigua,
aquesta tradició
es manté viva,
ja que s'ha adaptat
en el nou context local
i temporal,
amb la conquesta del carrer,
amb la conquesta de la plaça,
de la gent,
amb la participació
dels habitants dels pobles
per on passa
i amb la manifestació festiva
de la nostra ciutat.
Tot plegat,
són les característiques
que la fan singular i única.
Destacar també
l'acollida
que en aquests darrers anys
ha tingut
per part de la ciutadania
i la participació
de col·lectius i colles
de festa que l'acompanyen.
Així doncs,
un valor
que hem de considerar
ha estat el fet
d'haver recuperat
aquesta tradició,
d'haver-la fet viva
i a poc a poc
haver-la incorporat
com una més
al nostre país.
Aquest és
un acte
que ens dignifica
a tots
i ens ajuda
a saber
dels orígens
i de les costums
dels nostres avantpassats.
la portada
de l'aigua
de Sant Magí
és també
i no ho podem opiar
un acte
de generositat
vers els altres.
Ciutadans
avui
anònims
per nosaltres
i actuant
amb generositat
acudien
a les fonts
de la Brufeganya
per dur
l'aigua
miraculosa
a aquelles persones
de la ciutat
que no podien anar-hi,
ja que es trobaven
mancades
de transport
i de recursos.
Acudien
a les fonts
de Sant Magí
de la Brufeganya
amb els seus carros
i la duien
a la ciutat
en benefici
de tots aquests.
aquest record
aquesta tasca
altruista
i desinteressada
cap als altres
ens fa pensar
en aquest sentit
en persones
compromeses
en persones
que ajuden
en persones
que estimen
i volem
el millor
a la vida
del dia a dia
per als altres.
És doncs
un esforç
col·lectiu
que en temps
reculats
tenia unes
conseqüències
molt beneficioses
pels altres.
A més
podem dir
que els portants
de l'aigua
de Sant Magí
ho neixen.
Sí,
ho neixen
pobles
i ho neixen
comarques
i porten
la festa
a un banc.
Conca de Barberà,
Alcàm i Tarragonès
i els conseqüents
pobles i pobles.
Els seus habitants
esperen
que passin.
Volen
formar part
del seguici.
Els nostres
pobles
les nostres
arrels,
els nostres
costums
es troben
intercalats
enmig
d'aquest
seguici,
d'aquesta
activitat
que arriba
del tot
del tot
a la plana,
a Tarragona
i la seva gent.
Avui,
més que mai,
en els temps
que ens ha tocat
viure,
recuperar
tradicions
que són
ben nostres,
mostrar
el treball
col·lectiu,
compromès,
vetllar per la tasca
de l'establir
lligams fraternals
entre els pobles
i les ciutats,
han de ser
valors
a difondre,
a ensenyar.
I aquesta,
pensem,
des del jurat,
ha estat una
de les raons
que ha fet
que aquest 2012
siguin mereixedors
del Premi
el Balcó
d'Òmnium Cultural
del Tarragonès.
I la casualitat
ha fet
que avui,
amb aquest acte,
en ple inici
de la festa major,
de la festa gran,
de la festa
de Santa Tecla,
hagin fet
avui aquí
un lligam estret
amb la festa
de Sant Magí,
la festa gran
i la festa petita
de la nostra ciutat.
Enhorabona
per aquest
merescut guardó
els portants
de l'aigua
de Sant Magí
en nom d'Òmnium
i en nom
de la ciutat
de Tarragona
i que continuï
la festa major.
Aplaudiments
per Rosa Maria Codines,
la presidenta
d'Òmnium Cultural
de la Tarragona
que s'estrena
en aquesta glossa
que ha fet en Guany
i en el lliurament
del Premi
al Balcó
perquè fins ara
havia estat
Joan Andreu Torres
el que era president
el que s'encarregava
de lliurar
aquest premi.
Vicenç Gabriel,
el president
dels portants
de l'aigua
de Sant Magí
va recollir
aquest premi,
aquesta insígnia
d'Òmnium Cultural
del Tarragonès
i ara
amb l'alcalde,
amb la presidenta
i amb el president
dels portants
de l'aigua
posa endavant
dels fotògrafs
i ara mateix
escoltarem
unes paraules
d'un altre
dels protagonistes
de l'acte del pregó
que és Vicenç Gabriel
que ha rebut
aquest guardó
que ha recollit aquest guardó
en nom dels portants
de l'aigua.
El senyor Vicenç Gabriel
i Escasso
que porta l'aigua
de la festa
també gran
de Sant Magí.
Moltes gràcies,
això de gran.
Ara,
bona tarda,
il·lustríssim senyor alcalde,
senyora presidenta
d'Òmnium Cultural,
excel·lentíssim
i regalentíssim
senyor alcavisbe,
autoritats,
regidors,
regidores,
capellà administrador,
de la capella de Sant Magí
del Portal del Carro
i del Santuari
de la Bufeganya,
senyora pregonera,
companys,
portants de l'aigua,
amics i amics,
senyores i senyors.
Avui,
pels portants
de Sant Magí,
de l'aigua de Sant Magí
és un dia de joia.
En aquest moment,
i en nom de totes les famílies
dels portants
i com a president,
com no podia ser d'altra manera,
sols puc donar les gràcies
a tothom,
a molta gent.
gràcies a l'Òmnium Cultural,
al jurat que per unanimitat
ha tingut la generositat
de concedir-nos
els portants
de l'aigua de Sant Magí
el Premi del Balcó,
gràcies a les persones
que van proposar-nos
el Premi,
gràcies a tots
els companys portants
que enrere any
comparteixen juntament
amb els amics
de la societat
Sant Antoni de Valls,
amb els seus carros
i cavalleries,
la baixada de l'aigua
miraculosa
des de la Bufeganya.
gràcies a totes les institucions,
entitats,
empreses i persones
que ens han apujat
durant aquests 19 anys
de la baixada,
gràcies als mitjans
de comunicació
pel seu suport,
gràcies a les autoritats
i veïns dels pobles
per on passem
per la seva
meravellosa acollida
i com no
a la ciutat de Tarragona
per la rebuda
tan multitudinària
i sentida
que ens brinda quedant.
Deixeu-me donar
les gràcies
d'una forma
molt personal
avui el meu avi
i també el meu pare
el cel siguin
ells van ser els que
van ensenyar-me
estimat Tarragona
l'avi i les tradicions
i el pare
a Sant Magí.
Les tradicions
són el llegat
dels nostres amants passats
i en aquest cas
la baixada
a l'aigua miraculosa
de Sant Magí
des de la Bufeganya
és un patrimoni
immaterial
de la nostra ciutat
lligat a la devoció
popular dels Tarragonins
pel Sant.
Com diu l'amic
Josep Maria Sabater
el primer rodolí
de l'auca dels portants
diu així
a l'agost
des de fa anys
llarga
i vella tradició
reviscula
amb nous portants
i ho testimoni
un penó.
Aquest premi
té un significat
si cal
més especial
per nosaltres
el rebem
en el moment
que encetem l'any
de la vintena baixada
que si Déu vol
i Sant Magí
ens ajuda
el celebarem
el proper
mes d'agost.
poc podíem pensar-nos
a l'any 1994
el primer any
de recuperar
la baixada
de l'aigua
en carros
i cavalleries
que un dia
tindríem l'honor
de rebre
aquests guardors
en aquest marc
al Saló de Plens
de l'Ajuntament
de Tarragona
a l'Inici
del Pergó
de les Festes
de Santa Tecla
i de mans
d'Àmnium Cultural.
Els que baixem
l'aigua
ens sentim
molt satisfets
de la nostra tasca
i ho fem
amb un esperit
de servei
per tots els
tarragonins
i de bons
del Sant
especialment
els malalts
i creiem
que aquests dies
fem reviure
a la ciutat
la fe
amb l'aigua
miraculosa.
Moltes gràcies
i que els nostres
dos patrons
Sant Magí
i Sant Tecla
ens ajudin.
Paraules
del guardonat
de Vicenç Gabriel
el president
dels portants
de l'aigua
de Sant Magí
un guardó
que el re
per a l'escoltàvem
tot just
l'any que
s'encetarà
que s'acomplirà
el 20è aniversari
d'aquesta baixada
des de les fons
de la Brufeganya
fins a la ciutat
de Tarragona
amb aquesta aigua
que se reparteix
el dia de Sant Magí
entre tots els tarragonins.
Acaba doncs
la primera part
d'aquesta cerimònia
d'aquest acte
torna a prendre la paraula
l'alcalde
Josep Félix Ballesteros
l'escoltem.
La senyora
tinent d'alcalde
Carme Crespo
que farà
la presentació
de la pregonera
de les festes
de Santa Tecla
2012
la senyora
Franca Masso
cantant
el Gresa
i en qui ja
aprofitem
per donar-li
les gràcies
per haver acceptat
el fer el pregó
a la nostra ciutat.
Gràcies l'alcalde.
Ara fa 40 anys
el 22 de setembre
de 1972
en plena festa major
s'assignava
el protocol
de l'agermanament
entre l'Alguer
i Tarragona.
D'aquella manera
les dues ciutats
reforçaven
lligams
que venien
de temps antics
del segle XIV
l'època
l'època del primer
poblament català
de la ciutat
Sarda
en què la majoria
de repobladors
procedien
justament
de les comarques
de Tarragona.
Al llarg de 2012
l'any
en què
precisament
la nostra ciutat
desplega
la designació
de capital
de la cultura
catalana
a Tarragona
s'han organitzat
diversos actes
de celebració
d'aquest aniversari
de germanament
tan especial
però sense dubte
aquests dies
de setembre
en què
any rere any
vivim
una reivindicació
desbordada
de la pròpia
identitat
tarragonina
és quan arribem
al punt
culminant
del festeig
i ho fem
sentint la veu
passional
i matisada
de Franca Maso
una pregonera
ampliament
reconeguda
a Europa
i Amèrica del Nord
cruïlla de ritmes
temperament
i alhora
precisió subtil
Franca Maso
és l'exponent
més internacional
de la llengua
i cultura
ancestrals
catalanes
vigents
a la petita
vila marinera
de l'Alguer
també anomenada
la Barceloneta
de Sardenya
i que
té poc més
de 40.000 habitants
el jazz
el fado
i el tango
argentí
conflueixen
en la seva música
i juguen
amb la sonoritat
cantada
del català
que tal com
ella explica
va descobrir
el 1998
i que des de llavors
ha exportat
a tot el món
el 2011
precisament
Franca Maso
va editar
un volum
que celebrava
els seus 10 anys
dalt de l'escenari
i recollia
la millor collita
d'aquesta dècada
plena d'èxits
el meu viatge
al Guimia
a Coamare
o Icomoayer
i el recopilatori
Franca Maso
10 anys
són 5 volums
d'una discografia
oberta al mestissatge
que explora
continuament
nous territoris
sonors
i que combina
tradició
i innovació
els crítics
han definit
la nostra pregonera
d'enguany
com una figura
femenina
del Mediterrani
maternal
i seductora
decent
i rebel
tendra
i aspera
sentimental
i atrevida
l'associació
dels amics
de l'Alguer
ja fa temps
que realitza
una tasca
constant
per promoure
els intercanvis
i la mútua coneixença
entre l'Alguer
i Tarragona
i avui
la dolçor
decidida
de la veu
de Franca Maso
és una manera
excel·lent
de reforçar
un cop més
els lligams
que estrenyen
les nostres ciutats
ciutats
de mar salada
de sol
de blaus il·luminats
i pedres daurades
cruïlles
de gent
de viatges
i de cultures
ciutats
de calma
i de trànsit
ports
ciutats catalanes
Franca
moltes gràcies
per ser a Tarragona
i per posar
la teva música
a les nostres festes
a les nostres festes
l'alcalde de cultura
Carme
creix poca
després d'introduir
el pregó
de Franca Maso
li dóna ja pas
l'escoltem
comença el pregó
conselleres i consellers
taragonines
i tarragonins
us agraeixo sincerament
perquè m'heu donat
l'oportunitat
d'essar en guany
la pregonera
de la festa major
de Santa Tecla
de la ciutat
germana
de Tarragona
és un gran honor
i un privilegi
per a mi
i avui és un dia
de joia
i espero que l'autèntica
i profunda
emoció
que tinc
a rins meu
no me superi
mentre vos dedicaré
a aquestes mies paraules
la relació
entre l'Alguei
i Tarragona
és feta
de la mateixa
antiga magia
que rendeix
la meva ciutat
filla
no solament
de la sua isola
la Sardenya
ma també espiritualment
i profundament
filla d'una pàtria
física
i metafísica
feta de mites
d'història
llunyana
i separada
i al mateix temps
així a prop
al punt d'essar
a rins
de la nostra ànima
i en la nostra llengua
Catalunya
se sentir
sarda
se sentir
catalana
de l'Alguer
se sentir
italiana
i se reconeixer
naturalment
mediterrània
doncs
una dona
privilegiada
filla
d'una així
complexa
senzillesa
d'on arriba
aquest privilegi
d'on arriba
la consciència
de tot això
d'on naix
la emoció
de sentir
també la vida
aquí
a casa
com un regal
he reflectit
molt sobre
aquesta curiosa
manera
de declinar
la propria existència
i he compès
que tot naix
d'alguna cosa
que és
assai senzilla
però al mateix temps
immensament
profunda
naix
de les
reguines
o com dieu vosaltres
de les
arrels
i les reguines
t'havenen donades
així com
els teus genitors
t'ensenyen
a respirar
la vida mateixa
el teu saber
estar al món
i primer de tot
en la tua terra
la terra
que t'ha agullit
la mia terra
és la sardenya
la mia casa
és l'alguer
la mia segona mare
és la marina
i les muntanyes
que la protigin
són com una força
d'un pare
jo me senteixo
filla
d'aquesta isola
i forç
serà
per això
que sepa
escoltar
la marina
quan me parla
quan me prohibeix
de realitzar
els meus somnis
constringint-me
a viure
sempre en un temps
d'espera
un temps d'atenció
per a qual cosa
o per a qual
que de la mar
arribarà
primer o després
quan serà possible
si serà possible
i forcis
forcis serà
també per això
que sepa
a tal vent
que revoluciona
tots els meus plans
que t'itirria
coses que a vegades
no vull entendre
mentre
m'agita
les idees
i els sentiments
i diventa-nos
confundits
com un dia
de tempesta
i després
serà que cada tarda
jo m'aconfront
amb les roques
ensanguinades
a la colgada
del sol
quan el silenci
m'ensurdeix
l'ànima
mentre l'última
ferida
mata el dia
que pareixera
furiós
etern
invencible
i ha inacabat
la meva ciutat
de sabó
de treball

i s'ha desperta
i s'ha desperta
a l'improvís
tornant
a s'encendre
tota de prata
com un prodigio
que m'apareix
de cara
a la meva finestra
cara a maïtí
pels meus ulls
meravellats
és la lluna
que estuja
tots els segrets
de tots els minyons
dels vells
i dels poetes
d'aquesta meva ciutat
siguin per això
que ma germana
és la lluna
que sap tot de mi
i que de sempre
m'acuïda
d'anar-te
d'un cel
que pareix
tan a prop
tan a prop
que se pogués
trucar
a la lluna
se mira
s'aurora
se demana
i se canta
de sempre
jo coneix
la meva lluna
algaresa
jo canti
sempre a ella
i de dia
jo vif
la meva ciutat
cercant-li
la història
les històries
pels carrers
els carreronets
els bastions
les prassetes
entre les cares
de la meva gent
així que
entre les
mentre que passeig
pels jardins
públics
plens de minyonets
que juguen
a ser grans
i jaios
que somien
d'ésser minyons
jo maturen
davant
d'un monument
encara jove
all'aspecte
fresc
com si fossi
posat d'epoca
i aquest monument
és anellí
de mici secol
i raccorda
la germanament
entre l'Algei
Tarragona
i m'estic allà
imaginant-me
que siguin
també
Pasqual Scano
Rafael Sari
Antoni
Simon Mossa
Rafael Catardi
Antoni
era
pera
català
i roca
i tants
altres
intèrprets
de la nostra cultura
algaresos
i catalans
testimonis i protagonistes
del nostre retrobament
que la germanament
entre l'Algei
i Tarragona
oltres a qualsevol altra cosa
representa
i celebra
i ara
endavant d'aquest monument
a la meva petita ciutat
m'apareix gran
immensa
la meva ciutat
és una pàtria
una ísola
un continent
és tota la terra
que els meus pous
en qualsevol lloc
que jo vagi
continuen a tripijar
i entendre
ben ferma
la meva ciutat
té un gran pont
que travessa la mar
i aponent
porta
els meus passos
vers Tarragona
camí
matur
mir
entenc
en l'Alguimia
la història
i les històries
que són penetrades
a rins
de cada perra
que són estudiades
en els portons
i enrere
de cada petita fenestra
tota la història
i totes les històries
passades
a través d'aquestos carerons
a sota d'aquestes teurades
entenc les ànimes
les ànimes dels poetes
que habiten la meva ciutat
els meus carrers
i les sig
les entenc murmurar
de quan era minyona
i quan caminava
entre les cases d'ells
una a costat de l'altra
tenia una sensació
entre respecte
i port
aquella mateixa sensació
que m'adona
l'ànima secular
i metafísica
d'aquest lloc
i arriba un dia
en què d'improvís adulta
t'adones que tot això
no sol ho coneixes
si no sol és entrat
a les tues entranyes
així profundament
que no te'n pots
de llibrar
arriba el dia
en què comprens
que tot aquest viure
així introspectiu
quasi metafísic
diventa el teu destí
i comprens
i comprens encara més bé
que té un sentit
si el comptes
si el reveles
si el tradueixes
en la tua llengua
aquella llengua
que existi
de sècols
en aquella mar
en aquell vent
en aquelles roques
en la lluna
en aquesta ciutat
en aquesta Ísola
en l'Ísola
en aquest archipèl·leg
d'ànimes
la meva veu
tremora
si pens
en altres veus
que vos volguaria apoltar
les mies paraules
diventen inadequades
si pens en aquelles
que vos volguaria
fer entendre
llegir
i descobrir
la veu
i els versos
de Ramon Cravaller
animant
amant passional
amant passional
del somni catalanista
desaparegut a Catalunya
la veu
i les paraules
d'Antoni Simón Mossa
geni renascentista
i paladí
d'una minoria lingüística
la veu
i el cant
de Pinopiras
l'autor irònic
i riverent
i verd
de la meva gent
la poesia
del bon mestre
Rafael Sari
els estudis
i la passió
del professor
Pasqual Escano
el cant
de Rafael Catardi
d'Antonela Salvetti
de Rafael Caria
que és estat
el meu primer
gran mestre
intel·lectual
inolvidable
amic
de l'air
fins la bui
d'on cas
vull recordar
els versos
d'Antoni Cano
que si també
no és natal·alguer
s'ha enamorat
del més profund
de la nostra llengua
escrivint llíriques
verament delicades
que són quasi
un himne
a la terra
a la vida
a la bellesa
i al misteri
de la natura
vull recordar
també
la recerca
històrica
i la poesia
de Rafael Sari
Bozzolo
nebot del gran
Rafael Sari
m'agradaria
que llegissi
els versos
d'aquest jove
poeta
d'aquest jove
autor
perquè la sua
escritura
i la sua
passió
ofereixen avui
a la meva ciutat
una veu
profunda
i encantadora
una contribució
indispensable
per una nova
renaixència
que torni a portar
a nivells
altíssims
i universals
la nostra
preciosa
literatura
la veritat
és que a mi
m'ha fos agradat
vos portar
totes les paraules
totes les veus
per vos fer sentir
com és encara més gran
la mia
la nostra
pàtria
metafísica
i ara sabeu
per què jo canto
per què jo estim
ric i plor
mentre canto
per què la veu
se fa instrument
per poder contar
un petit viure
un petit rocó
del món
aquest meu petit jardí
però és així
que se pot
diventar
universal
i abraçar
el cor dels altres
amb l'esperança
de compartir
la poesia
que és amagada
a dins nostre
mentre curim
mentre mosafenem
mentre lluitem
tantes vegades
sense saber-ne
la raó
alhora jo dic
sí
tot això
és un autèntic
privilegi
i tot torna
i si aquesta tarda
sóc en aquí
és per creure
una vegada més
que existi
entre mi
i vosaltres
un fil vermell
que mos uneix
i mos uneix
de tant de temps
és un fil subtil
construït
amb amor
i amb esperances
de qui has estat
primer de mi
i primer de vosaltres
que en el segle XIV
la roca forta
de l'Alguer
és estada
refondada
dels catalans
i després
la història
mos ha separat
però la força
la cultura
la intel·ligència
dels nostres homes
i les nostres dones
mos han unit
de nou
com fills
d'una mateixa
llengua mare
i d'un cas germans
construint
el pont
que jo he atrevessat
per arribar
fins aquí
i a partir
de la fi
del segle XIX
Catalunya
ha redescobert
l'Alguer
i l'Alguer
ha retrobat
Catalunya
així que
en poc més
d'un segle
la nostra llengua
sobrevivida
a les llengües
més fortes
que l'han
dominada
però no vencida
és tornada
a estar
protagonista
d'una cultura
viva
i extraordinàriament
rica
d'autors
d'obres
que ara jo
entenc
a damunt
de les meves espatlles
mentre vos dirigeix
aquest salut
que m'ha inspirat
aquest emocionat
pregó
Catalunya
és la nostra
pàtria antiga
i la nostra
mare llunyana
ma a Tarragona
nosaltres
tenim
una germana
més que mai
a prop
així a prop
que dona
avui
els meus peus
aquella segura
fermesa
que m'adona
la terra
de la meva ciutat
us volgueria
portar
tot sol
tras la mar
entre les antigues
muralles
de l'Alguer
per vos contar
les històries
d'aquesta mia
i vostra terra
ciutat dels destins
encreuats
com és
estada definida
on un jove
balzac
ha cercat
fortuna
on Sènec
Superi
ha vivit
els últims
mesos
de la seva vida
i Forcis
Forcis ha escrit
les últimes
sues obres
on Richard
Barton
s'està enamorat
novament
de Liz Taylor
i on
l'orei
Humbert
II
de Savoy
fugit
en un exili
portugués
ha tocat
l'última
terra
italiana
on Samuel Beckett
i Alfonso Gatto
i Filippo
Tomaso
Marinetti
Gabriele
Danuncio
Amelie
Posse
i altres
han cercat
noves
inspiracions
vos
volgueria
portant
aquesta
mi
ciutat
rica
d'història
i d'històries
on la història
de les històries
i les històries
de la història
se són
encreuades
en una
intrigant
llista
de noms
obres
destins
befes
i amors
quasi
indexifrables
si és ver
que ni manco
l'on
malguer
és estat
del tot
dexifrat
i ni manco
l'any
o simplement
l'ús ècola
de fundació
és verament
cert
i en aquests dies
celebrem
Santa Tecla
Màrtir i Dona
doncs les mies
paraules
volen també
celebrar
aquest moment
de memòria
i de reflexió
i les pronunç
pensant
que tendrà
de tendrà
amb mi
la força
tota la força
de les dones
que proponen
aquest període
de crisi
poden assumir
un rol decisiu
la força
de la terra
la força creativa
la primordial
de Amara
té d'afrontar
les grans
esfides
els grans
reptes
del nostre temps
aquesta és
la més armada
per guanyar
o conduir
a la victòria final
un gran exèrcit
de voluntat
de somnis
d'esperances
i d'idees
Santa Tecla
ha il·luminat
amb el seu sacrifici
el del llibrament
del paganisme
i ha obert
el camí
a la nova era cristiana
avui
Donques
és un dia
de joia
de somnis
i de reflexió
sense temps
i d'altíssims ideals
serm aquí
sense nostàlgies
estèrils
amb la força
dels nostres intents concrets
i amb la modernitat
i de les estratègies
i dels projectes
que tenim a disposició
que tenim a disposició
fem en manera
que d'una manera
que d'una manera
que d'una manera
que d'una manera
que d'una manera
que d'una manera
que d'una manera
Tarragona
i l'Alguer
marquin un destí
comú
fet de lligams
ferms
i constructius
d'intercanvis
no solament
culturals
però també eficaçment
econòmics
i dinàmics
que s'acrei
una reda
de desenvolupament
en tots aquells fronts
que podem compartir
per sentir-nos
en la millor sintonia
per implantar
perquè no
també
aquells pressupostos
de possibles riqueses
que els nostres fills
pogaran gaudir
de creixement
i de recíproc
sosteniment
i estímul
de solidarietat
i creativitat
de vera
i concreta
material
i ferma
humanitat
i agermanament
avui
som units
en la joia
de la festa
amb la consciència
i la determinació
que tenim
de combatir
una crisi difícil
i que a les dones
serà demanat
d'ésser protagonistes
d'aquesta lluita
per al renaixement
vivim
un tipus
de postguerra
encara que no
hi sigui
estat una vera guerra
esperem
tots una primavera
de fe
i de valors
arribarem
o vulgarem
tot això
es succeirà
molt prest
així com
nosaltres
vulgarem
i com
primer de
nosaltres
l'hem sabut
somiar
i arribarem
junts
l'Alguer i Tarragona
arribarem a guanyar
la nostra batalla
per la passió
per la fe
la magia
de la nostra gent
de la nostra identitat
i com no creure
tot això
és suficient
passar un dia
aquí a Tarragona
o la mia Alguer
és suficient
una tarda
quan baixa el sol
una passejada nocturna
per sentir l'atmosfera misteriosa
i l'abraç
l'abraç
d'aquelles mateixes veus
que havien parlat
en un temps
en un temps passat
que havien projectat
que havien volgut
el que avui
és la nostra proximitat
el nostre germenament
siguaria suficient
retrobar
aquell entusiasme
per afrontar
unes altres esfides
altres reptes
de la mia Alguer
no vos puc dir
ara altre
amb més d'allò
que sep cantar
Josep Pla
la descriu
encantat
Pere Català i Roca
n'ha fet
la sua segona patria
i Duartoda
li ha dedicat
apassionats estudis
Carles Duarte
la tinyida
de Mils Corolls
i la tinguda presència
en moltes de les sues
poesies
i així encara
innumerables noms
de la cultura catalana
lligats a la mia ciutat
per sempre
solamente
després
d'una casual trobada
de la vostra Tarragona
us puc dir
que
allò que coneix
i reconeix
més familiar
íntim
a fi
com si jo mateixa
fossi tarragonina
cartaginesos
romans
bizantins
àrabos
aquests són estats
els vostres
i els nostres
dominadors
la vostra història
és la història
d'un port
de mar
desitjat
estratègic
com és
estat
la nostra
Rocaforta


un regal de la història
que la mare
que la mare ha protegit
que el vent
ha anat
que el sol
ha solidificat
i que
aquest pont
d'ànimes
a través del temps
encara més
de l'espai
vos ha portat
a vosaltres
la meva llengua
algeresa
la meva ànima
accepteu
aquesta
com el meu pregó
accepteu
amb la màxima benevolència
i moltes gràcies
viva Santa Tecla
i viva Tarragona
amb aquest
viva Santa Tecla
i viva Tarragona
la pregonera
d'en Guany
Franca Masu
ha posat
el punt i final
el seu relat
preparat
especialment
per obrir
el tram
important
de la festa
major
de la ciutat
de Tarragona
s'ha definit
com una
tarragonina
de l'Alguer
ha parlat
precisament
de la relació
entre l'Alguer
i Tarragona
ha dit
que se sent
sarda
catalana
de l'Alguer
italiana
que la seva terra
és la Sardenya
que la seva casa
és l'Alguer
i que sent a Tarragona
com aquella germana
i a Catalunya
com una mare
que tot sovint
pot visitar
hem escoltat
que parlava
Franca Masu
amb aquest dialecte
algarès
ella de fet
no és català
no parlant
sinó que es va
aficionar
la llengua catalana
a través
d'un concert
de Maria del Mar
Bonet
a partir d'aquí
va aprendre la llengua
i va decidir
cantar també
en català
parla ara
l'alcalde de Tarragona
que tancarà
l'acte
amb aquest
el seu discurs
excel·lentíssim
i reverendíssim
senyor
arquivisbe
de Tarragona
i Primalt
moltes gràcies
senyor alcalde
moltes gràcies
Franca
bellíssimo
el discurso
que es fa
ple d'emoció
i de sentiments
i de passió
no?
jo crec que és
el que es podria definir
no?
hi ha dues coses
que m'han passat
aquest any
molt importants
no?
dues coses
la primera és
va ser
el que m'han fet
fill adoptiu
d'aquesta ciutat
i per mi això
és un dels moments
més importants
de la meva vida
i ho dic sincerament
després de vuit anys
d'estar aquí
a Tarragona
i la segona
vam tindre un congrés
sobre Santa Tecla
m'hauria fet il·lusió
avui portar
el volum
de les actes
de Santa Tecla
perquè sortirà
un volum
molt gran
l'estan editant
en aquests moments
però no he hagut temps
per portar-lo aquí
i estic segur
que la gent
que podrà
gaudir
d'un congrés internacional
que vam tindre
sobre Santa Tecla
amb uns estudis
molt bonics
sobre
la nostra patrona
per tant
és un moment
per mi
molt feliç
un any més
celebrar Santa Tecla
i escoltar
aquest preu tan bonic
també
de veritat
esperíem
aquesta seda
esperem aquesta tarda
que puguem sentir
cantar també
amb la teva veu
meravellosa
moltes gràcies
a tots vosaltres
i que tingueu
una
bones festes
de Santa Tecla
doncs no era encara
el torn de l'alcalde
ha pres la paraula
l'arcabisbe
Jaume Pujol
ara sí ho fa
Josep Fèlix Ballesteros
per tancar
amb el seu discurs
l'acte
del pregó
de la festa major
de la ciutat
de Tarragona
moltes gràcies
senyora pregonera
moltes gràcies
senyora Franca Masso
per aquest pregó
que ha estat molt poètic
molt musical
molt enfàtic
i molt sensorial
a l'hora
moltíssimes gràcies
gràcies
gràcies també
per brindar-nos
aquest pont
metafísic
de mediterraneïtat
i de catalanïtat
que ens uneix
no des de fa 40 anys
des de fa
moltes dècades
i molts segles
moltíssimes gràcies
i ens has
emocionat
profundament
com espero
que ens emocionis
després
amb les teves cançons
i amb la teva música
aquests dies
ens movem
entre la tirania
dels moments
difícils
pels quals
passa la nostra
societat
i alguns moments
dolços
com els de la nostra
festa major
són moments
per fer
una aturada
mental
una aturada
anímica
i una aturada
real
moments
per recordar
i solidaritzar-nos
amb els malalts
de l'Alzheimer
tenim aquí
l'associació
de familiars
malalts
de l'Alzheimer
amb el seu president
en Jaume Soler
al capdavant
que ens han lliurat
aquests
llaços
verds
que significa
que tots
hem de contribuir
a eliminar
aquesta xacra
aquesta malaltia
que està molt estesa
i cada vegada més
per tant
gràcies
per tant
a la feina
feta per aquesta
associació
a la nostra ciutat
avui
i així
com per enorgullir-nos
amb la nostra
generositat
que any
rere any
fan els tarragonins
amb la donació
de sang
que enguany
el Metropol
va batre
rècords històrics
més de 1.500
donacions de sang
fetes en un sol dia
és la ciutat d'Europa
ens ho deia
el director
del banc
de sang
i teixits
és la ciutat d'Europa
que fa més donacions
per un sol dia
per tant
ens hem de sentir
orgullosos
i cofois
moments també
com els actuals
per agrair Òmnium
el Premi
al Balcó
Tarragoní
de l'any 2012
sempre ens acompanya Òmnium
per guardonar
per recordar
per destacar
una tasca continuada
en benefici
de la nostra ciutat
de la nostra societat
moltíssimes gràcies
Òmnium
per aquesta constància
i per aquest acompanyament
que enguany
ens portarà
el dia 14 de desembre
a fer un gran acte
de la cultura catalana
amb la nit de Santa Llúcia
inaugurant
el Teatre Tarragona
gràcies també
i felicitats
als portants de l'aigua
a mossèn Gallar
que celebro
que estigui perfectament
en forma
al seu president
al president
de la Cofreria
de Sant Magí
i a tots plegats
jo sempre explico
que quan torno
de vacances
a l'estiu
torno content
no perquè s'acabin
les vacances
sinó perquè
després dedico
dues jornades
i mitja intenses
a baixar l'aigua
de Sant Magí
una aigua de Sant Magí
que més enllà
ja s'ha dit aquí
més enllà de ser
un acte
més o menys divertit
més o menys lúdic
que lliga
tres comarques
que ens garantirà
té aquesta
capitalitat generosa
de relació
amb els altres pobles
i ciutats
del nostre entorn
és un acte
originàriament
de generositat
i de solidaritat
aquestes famílies
anaven a buscar
l'aigua de Sant Magí
perquè la gent
pobra de Tarragona
la gent que no tenia
mitjans
per poder traslladar-se
i passar uns dies
buscant l'aigua
de Sant Magí
la tingués
més enllà
de si és miraculós o no
que ho és
hem de creure que ho és
és un acte també
de generositat
i de solidaritat
tan necessària
en aquests temps
moments
que aprofitem també
per recordar la relació
com hem fet
amb aquest pregó
de la ciutat germana
de l'Alguer
l'Alguero
any
l'any del seu naixement
va ser
el 1971
però va tenir
un antecedent
precisament l'any
que jo vaig néixer
l'any 59
amb un article
d'en Pere Català Roca
la revista Destino
que deia
que ja s'havia de fer
un agermanament
entre l'Alguer
i Tarragona
i l'any 71
l'Ajuntament de Tarragona
aprova formalment
aquest agermanament
abans
l'any 1963
s'inaugurava també
a la nostra ciutat
el carrer
dedicat
a la ciutat
de l'Alguer
una gran
història
d'afecte
d'afecte mutu
d'intercanvi
que probablement
haurem d'intensificar
més en els propers temps
des de la distància
des de la distància
però des de la proximitat
d'aquests ponts
metafísics
aprofito per saludar
el seu alcalde
i el síndaco
Estefano
L'Obrano
benvingut
i felicitats
pel teu
nomenament
o elecció
recent
el mes de juny
també de manera especial
perquè en guany
estarà entre nosaltres
el síndaco
que fa 40 anys
a l'Alguero
va fer possible
aquesta magnífica relació
que avui
gaudim
amb goig i amb honor
i el síndaco
Salvatore
Piccioni
és un honor
que el tinguem aquí
és un honor
tenir-te
síndaco
entre nosaltres
també vull aprofitar
per agrair
a la coral
Gregal
que ens dedicarà
unes peces
al final
d'aquest pregó
en honor
precisament
a aquesta germanament
i el 40è aniversari
d'aquesta germanament
moments també
que hem d'homenatjar
recordar
i agrair
la feina
continuada
d'aquelles entitats
que han fet anys
en guany amb nosaltres
el 125è aniversari
de la Cambra de Comerç
de Tarragona
els 30 anys
de l'Esbarc d'Ensaire
de Tarragona
els 30 anys
de la mostra
de folclora viu
els 25 anys
de la Molassa
amb un munt
d'actes
extraordinaris
els 25 anys
de la Colla
de Grellers
sonat
de la nostra ciutat
els 25 anys
de la samarreta
de les festes
el merchandising
també s'ha fet
un forat
en el nostre calendari
festiu
els 15 anys
del Ball
de Valencians
i els 10 anys
del Ball
dels 7 Pecats Capitals
que en guany
llueixen
en el cartell
de les nostres festes
també vull tenir
un record especial
pel 25è aniversari
de la representació
del retaule
de Santa Tecla
que vam viure
ahir a la nit
i un record
profundament emocionat
pel seu creador
en Jaume Guas
que després
de les festes majors
de l'any passat
ens va abandonar
però ell va tenir
forces
per aguantar
amb nosaltres
passades
aquelles festes
amb una catedral
preciosa
amb una catedral
restaurada
amb una catedral
de la que ens sentim
molt orgullosos
record
record també
com no
per una persona
que forma part
del moll de l'os
d'aquesta festa
el perpetuador
d'enguany
de l'any 2012
el sastre
tarragoní
Ambrós Domingo
autor
entre d'altres coses
dels vestits
dels nanos vells
de la ciutat
del bou
d'alguns elements
de la molassa
dels gegants
tant els negrets
com el Moro i la Mora
de tants i tants
elements
del nostre seguici
que avui llueixen
i són
envejats
a tot Catalunya
record també
perquè l'any passat
no ho vaig fer
el gremi
de pastissers
artisans
de Tarragona
per aquesta
convidada
pública
a la plaça
de la Font
a gaudir
del braç
de Santa Tecla
i especialment
aquesta sensibilitat
que hem posat
per aquells
malalts
celíacs
que tenen celíacs
i que també
poden gaudir
els nens i nenes
de la nostra ciutat
d'aquest braç
de Santa Tecla
i
que a més en guany
han fet unes galetes
molt boniques
reproduint
algunes figures
del nostre seguici popular
els gegants
i crec que
si no recordo malament
el drac
de Sant Roc
que són precioses
també vull agrair
perquè estan aquí
amb nosaltres
amb aquestes festes
els amics
de la Xartrés
que no ens fallen mai
i ells saben
que la ciutat
tampoc els falla
mai
amb tots els sentits
ahir la nit
a la catedral
restaurada
com dèiem
de Santa Maria
de Tarragona
en la representació
del retaula
la representació
del retaula
que començava
amb la conversió
de Tecla
d'Iconi
per part
de Pau de Tarragona
era l'any 47
que
Sant Pau
va arribar
d'Iconi
i predicava
a la casa
d'Onesifer
que era
just davant
de la casa
de Tecla
Fou
el primer
sermó
el de les
benhaurances
que escoltà
Santa Tecla
l'emocionar
la culpí
la cridar
i el va seguir
amb la seva
prèdica
per tot arreu
i per això
va arribar
a Tarragona
les benhaurances
que són
l'inici
com saben
vostès
del sermó
de la muntanya
benhaurats
els pobres
d'esperit
els pacífics
els que són
perseguits
els nets
de cor
els que ploren
en definitiva
tots aquells
que pateixen
en aquests moments
difícils
les benhaurances
la presència
constant
de persones
i famílies
que pateixen
i el nostre compromís
per ajudar-los
ha de ser present
i permanent
també
en aquests moments
d'alegria festiva
els demano
que cridin en mi
visca Santa Tecla
visca
visca l'Alguer
visca
i visca Tarragona
visca
a la sala de plens
a la sala de plens
els membres
els membres del cor
gregal
ara interpretaran
aquesta cançó
estancar així
l'acte central
del tram important
de la festa major
l'acte del pregó
de Santa Tecla
preparat ja
l'hemicicle
el punt central
d'aquesta sala
tots els membres
d'aquesta coral
tarragonina
i arrenca l'actuació
el cor gregal
té el gust
d'oferir-los
en aquestes festes
que celebrem
de Santa Tecla
i també
pels amics
que ens han fet
una grata visita
que són els amics
de l'Alguer
dues cançons
la primera
és el Miquel
de paraules
d'Antoni Adomi
i música
d'Agostí Arrigoiti
i la segona
la verem
Paraules i música
de Pasqual Gallo
preparats doncs
per l'actuació
els membres
del cor gregal
esperant
les indicacions
del director
d'aquest acord
a Tarragoní
començarà
la primera
de les dues
interpretacions
que oferiran
a la sala
de plens
de l'Ajuntament
de Tarragona
per cloure
ja l'acte
del pregó
endavant
oh Miquel
oh Miquel
on
l'import
Una polla, una porcuna, cada dia la roba enxuta, no podem mancó parlar.
Oh, Miquel, salvo Tengueu, tu, dos filles, la margarina,
i la filla, la padrina, o vi, o prins sempre a escoltar.
Tu ets més bé, d'una canyí, reposant en llançolets,
i nosaltres, de la set, se'ns giran-nos a la canyà.
Posa, vols que jo treballi, que mon pare, que és una breu,
a posar la cadena al pèl, i no deixa de ballar.
Domus vi, domus vi, domus vi, domus vi, domus vi, domus vi, domus vi, domus vi, domus vi,
o si no no sóc anar-me d'aquí.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.