Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No se nos ocurrió, fue hablando cuando estudiábamos en la escuela de arte todavía, hipotéticamente, utópicamente hablábamos de si montáramos alguna empresa, pues cómo nos llamaríamos.
Y empezamos a decir chorradas y surgió el nombre que creo que utilizamos para un trabajo de la escuela como nombre.
Entonces luego lo que pasó, cuando ya decidimos hacernos empresa, intentábamos buscar un nombre más serio o diferente y no había manera de encontrar un nombre distinto porque continuamente nos acordábamos de Mermelada de Chocolate.
Sí, va ser així. I al final ens va fer gràcia perquè dèiem que era un nom que no tenia cap referent a nivell de disseny, era un nom que la gent el podia deixar una mica descol·locat.
I vam apostar, primer ens va fer una mica de vergonya el tema del nom, vam dir vinga va provem-ho. La veritat és que va agradar molt perquè és un nom que queda molt ràpid i la gent, pues això, que es digui Mermelada de Chocolate, que s'imaginen altres coses, no?
Que pot ser un nom referent gastronòmic o el que sigui, el C del disseny, doncs li es queda gravat superràpid i això també és alguna cosa interessant.
Y por otra parte, Femenino, que es un nombre que se asocia probablemente a una empresa de mujeres.
Sobre una empresa de dones, sou vosaltres dues, no?
Sí.
I jo, Jéscar, abans ho explicava que l'última creació vostra la vam veure en aquest xopar solidari a l'antiga universitat laboral, en benefici de la Lliga contra el Càncer i de la Fundació Jurep Carreras,
ja era el segon any que ho fèieu ja, no? Tot el disseny de l'interior.
M'agradaria explicar-ho, és que jo, clar, jo ho vaig veure, eh?
Eren com una mena de cubs minimalistes, no?
Que entre ells formaven com una mena de...
Bé, formaven la paraula gràcies, no?
Per si havien de composar i més a més hi havia un menú.
Com va anar la posta de creació d'aquest treball, Laura, Victoria?
Bé, sempre que sorgeix un event d'aquesta magnitud,
nosaltres com ens hem de dir que volem que sigui alguna cosa molt visual
i sempre busquem la part conceptual, no?
A veure, un missatge, què volem transmetre al públic.
No només que sigui alguna cosa bonica a nivell ambiental ni gràfic,
sinó que et transmeti alguna cosa.
I, bueno, vam començar a donar-li toms, eh, Victoria?
Sí.
I, bueno, i llavors vam tenir molt clar que com que l'espai no és un espai molt atractiu...
És l'àntica laboral, no?
És el menjador, era l'àntica laboral.
És l'àntica laboral, exacte, de l'escola.
Doncs, bueno, sempre l'has de vestir una miqueta, donant-li aquest toc,
perquè, clar, ha d'anar en consonància amb el menjar,
que és un menjar de les tres estrelles Michelin,
i és un menjar que...
Molt elaborat.
Exacte, molt de nivell.
I llavors, bueno, s'ha d'acompanyar, però tampoc passar-se,
perquè tampoc hem d'oblidar l'espai que estem.
O sigui, has de fer aquesta combinació que és una mica complicada.
Com fue la idea conceptual en este caso?
Como el año pasado fue una idea conceptual
que se trataba de una baraja de naipes
que seguían montando, dando mensajes muy emotivos,
porque eran testimonios de personas que habían superado la leucemia.
y el mensaje no fue claro, pero sí era muy emotivo.
Incluso conseguimos que hubiese gente que llorara con los mensajes.
En este caso queríamos huir de esto
y que el mensaje fuera impactante y claro.
Nada más entrar en la sala, tú ya veías lo que se estaba diciendo,
que era gracias por estar aquí.
La palabra gracias repetida continuamente.
Y de una manera diferente.
Es decir, vamos a jugar al juego interactivo,
que es lo que nos gusta mucho a nosotras,
que haya diseño, que haya concepto
y que haya interacción de la gente.
El año pasado era una baraja de naipes
que la gente enseguida empezó a montar y a desmontar
y a jugar con ella.
Y en este caso, este año, esta palabra gracias
era un puzle.
Eran unos cubos que formaban la palabra entera.
Y invitaba otra vez a que la gente
no respetara, entre comillas, la decoración
y se pusiera a jugar con los cubos.
¿Cómo van fer?
De fet, el primer que van fer el seure a les taules
va ser començar a moure cubos
i a jugar una mica amb ells, no?
Que era una mica la gràcia, no?
Ja, clar.
Perquè al final no deixa de ser un centre.
La primera vegada que ens vam venir a buscar
ens demanaven un centre de taula.
Nosaltres, doncs, bueno, sempre basant-nos
que és un centre de taula,
però donant-li el tom,
que és el que acaba d'explicar la victòria.
I, a més, nosaltres creiem que quan
en un tipus d'event d'aquesta magnitud
o qualsevol altre,
quan el disseny és interactiu,
creiem que se queda més en el record d'aquestes persones.
Si hubies habido unes flores,
que pot ser precioso,
tal vegades s'haginat a la seva casa
i no s'acuerdan.
Però de los cubos i de la palabra gràcia
segur que s'acuerdan
durant bastant temps.
Perquè hem aconseguit que lo toquen,
que lo manipulen,
que jueguen amb això.
A els cubos també hi havia més informació,
no només la palabra gràcia,
sinó que amb una de les cares
es podia formar la palabra gràcia
de clor vermell.
Els cubos eren de color blanc
i de color...
No, no era vermell.
Era fucsia.
Com un fucsia.
Gràcies que es podia formar amb aquests cubos,
però també hi havia més informació, Laura.
A més a més hi havia un menú.
Exacte.
Es va ficar un cub centrat
en cada plat que tocava cada persona
on anaves girant les cares
i anaves trobant-la a tota la minuta,
tot el que la gent podria
menjar.
I s'obria.
I s'obria.
I a dins tenies el llacet del càncer.
Perquè al final,
sí, al final estos cubos
realmente eran cajas.
Cajas que también el objetivo era
vamos a reaprovechar el decorado
e invitar a la gente
que se pueda llevar las cajas a su casa
y guardarlas.
Y vimos a gente que sí que se lleva un record.
Cubos, o sea, que al final
la finalidad la conseguimos por completo.
De tot aquest procés,
quina és la part que us porta més hores?
Depende en què projectes.
És la parte conceptual.
Hay muchísimo estudio
porque al final
tú estuviste allí y lo viste.
Parece algo muy sencillo
porque visualmente era clarísimo,
colores hay poquísimos
y el mensaje es claro.
pero la parte conceptual
y el desarrollo este del diseño
para poder montar algo
nos lleva muchísimas horas.
Que es la parte que normalmente
no nos valora,
no se aprecia.
Porque la gente ya ve el resultado final
y muchas veces,
como jugamos con mucho minimalismo,
parece que no ha habido
tanta elaboración detrás de esto.
pero muchas veces
hay horas, horas, días
y días de trabajo.
Es que lo complexo a vegades
es arribar a això,
al minimalismo,
algo que sea muy net
y muy claro
es lo que es muy complicado
aconseguirlo bien.
Y que funcione.
A vegades la idea
a vegades se'ns acudir
molt ràpid.
Nos posamos a hacer
un cafetor o el que sigui
y venga va.
Después lo más complicado
siempre es cómo
elaborar.
Elaborar es lo más complicado.
Una vez ya tenemos claro
porque a nosotros
siempre se nos ocurre
primero la idea
y luego ya veremos
cómo lo hacemos.
Pero una vez ya
empezamos a elaborar
o tenemos ya claro
cómo se va a elaborar,
aunque da mucho trabajo
de gráfica o de ordenador
o de imprenta
o de autocad
o de lo que sea,
ya está en marcha.
Pero hacer todo
ese proceso constructivo
es lo que más...
¿Estáis siempre d'acord
o no?
¿O coincidís bastant?
Pues el 95%
de las veces.
Por eso nos juntamos.
Ya coincidís estudiando.
De hecho,
cuando estudiaba
ya coincidís bastant
y por aquí va a venir
la empresa.
Ahí está.
Tenemos el mismo estilo
y sobre todo
lo que más nos gusta
en este caso
de nosotras
es que explicamos
verbalmente una idea
y a otras personas
la entenderé.
Cada uno
lo entiende diferente
el no dibujar una idea.
Yo te puedo explicar
a ti algo,
tú lo vas a entender
de una manera,
el otro de otra,
el otro de otra.
Con Laura
esto no pasa.
Yo estoy explicándole
una idea
o ella a mí
y la visualización
que tengo yo
es la misma
que tiene ella
en el 95%
de las veces.
Con lo cual
vemos lo mismo rápido
y esto ya...
Esto es muchísimo.
Es muy importante.
Es muchísimo.
Son muy creativas, ¿no?
¿Os definiría
como muy creativas?
Bueno.
¿Mens creativas?
Muy creativas...
Es que según
pot sonar
una mica
pedante, ¿no?
Nos gusta crear,
sí,
pero bueno,
hay fuentes.
Es decir,
el otro día
dábamos un curso
de escaparatismo
y es lo que decía
estas ideas
no salen de la nada.
Tienes que estar
constantemente
mirando,
observando
cuando viajas
las revistas,
los museos,
el arte,
la pintura
y todo esto
muchas veces
es lo que te lleva
a ser creativa.
Pero soy muy creativa
o no,
pues no lo sé,
pero intento
alimentarme mucho
de creadores
y entonces
es mucho más fácil
que la idea surja
que si no
mires nada.
Si neix
o si fa un creativo?
Home,
jo crec que si neix,
perquè una part
que sí,
que hi ha des de petitet,
ets com més inquieta
en moltes coses,
tens més sensibilitat,
exacte.
Jo moltes vegades ho diem,
et mires ja la belleza
en general,
en general,
o sigui,
t'atrau a veure
una persona guapa,
t'atrau a veure
un cotxe,
un paisatge,
un quadro...
I després també
li dones el to
en veus coses
que podrien ser
que hi ha gent
que no ho veu,
però després,
evidentment,
és com tota professió
i un processo
de formación
i d'ir a ferias
i de mirar
i d'estar puesto
i de saber
lo que ha hecho
el último diseñador
de moda
en una pasarela
o lo que ha hecho
el último artista
en la Galeria T.
I què és el que es porta ara?
Cap on van les tendències?
Jo crec que les tendències
ara ja és com amb tot,
de tot.
Ai,
de tot.
O sigui,
i reinventar-te cada vegada més,
però amb coses
que ja està tot fet.
Vull dir,
el que pot ser és
donar-li una mica
de gir a alguna cosa,
però ja avui en dia
heu dir que inventaràs alguna cosa
o seràs supermega creatiu
tu sol.
Això és impossible.
Les tendències van
en totes direccions,
però sí que
nosaltres apostem
per una
que s'està
andant amb molta força
ja fa temps,
que és la del reciclaje,
entre comillas,
o el utilizar
un material pobre
per aconseguir
un efecte rico.
Nosaltres,
en este caso,
en la universitat laboral,
utilitzem un material pobre
como mantel,
no era ni tela,
y utilitzem un material
entre comillas pobre
que era papel.
Y con eso conseguimos
un efecto rico
y contundente.
Y esta tendencia
se está dando mucho.
Es decir,
no necesariamente
tenemos que utilizar
materiales ricos
para conseguir el efecto.
Lo que pasa
es que detrás
de este material pobre
sí que tiene que haber
mucha creatividad
y mucho estudio.
Porque,
como Laura dice siempre,
la línea
entre lo pobre
y cutre
y lo pobre y rico
es mínima.
Es moce,
es moce.
vas de un efecto
al otro
y no te quedas
en medio.
Lo que hicimos
podría haber quedado
muy mal,
muy mal
o muy bien.
No se queda en medio.
¿Y qué es la que
posa el fre
siempre de las ugas?
¿Hay alguna que
posa el fre
cuando dice
que tenemos
una rosa
a la línea
o no?
No,
es que de veridad
que nos entendemos
mucho.
Súper conectados
en aquest aspecte.
De veridad,
no tenemos
mai cap problema
en aquest aspecte.
Sí que es verdad
que para conseguir
el efecto rico
con este tipo
de materiales
tiene que haber
muchísimo trabajo.
muchísimo trabajo
de repetición.
No es lo mismo
que haya 15 cubos
a que haya 2.500
como había
en este caso
en el evento.
Entonces,
de lo que
nos hemos dado cuenta
después de tres años
es que es imposible
conseguir
un efecto
impactante
en poco tiempo.
A no ser
que te gastes
mucho dinero.
Es decir,
la fórmula
me gasto poco dinero
efecto impactante
nos hemos dado cuenta
que es imposible
absolutamente.
Pero bueno,
creemos que en el campo
este y en cualquier otro
bueno, bonito, barato
bueno, bonito, barato
no.
Pero si hay tiempo
si hay tiempo
por medio
si trabajamos
en tiempo
en previsión
diguessin que
l'enginy
puede ir más allá
y buscar
siempre.
Un proyecto
nunca está acabado
y nosotros
acabamos el proyecto
como en el caso
de la laboral
y sigues viendo
podríamos haber hecho
esto,
lo podríamos haber hecho
así,
de otra manera,
hubiese quedado
mejor así,
siempre,
pero eso es lo bonito
de un proyecto
de este estilo
que realmente
no está nunca acabado
y creemos
que es muy bueno
porque al final
tú te quieres superar
en lo que has hecho.
Hem linkat la por
la vostra pàgina web
al nostre perfil
de Twitter
per si algú la vol
i vol fer una ullada
allà es veuen
algun dels projectes
que heu fet
durant aquests tres anys
a què destacaríeu
perquè heu fet
una mica de tot
des de decoració
de Carriol
decoració d'interior
explica una miqueta
com ha anat
aquests tres anys.
Bueno, la web
primer que tot
dir que s'ha d'actualitzar
ja
perquè hem estat
tot a tope de feina
les últimes coses
no estan posades
i les hem de posar
i bueno
ens ho hem passat superbé
jo crec que és el més important
de dir
i hem fet de tot
que això és molt enriquidor
per nosaltres també
perquè si només fessis events
pot arribar un dia
també que estigues
com a saturats
només fessis interiorisme
el mateix
si només fessis
estants o operadors
al final crees
una dinàmica
una mica
com monòtona
i bueno
hi ha hagut
un pica-pica
podríem dir
i la veritat
és que ens agrada tot
perquè cada projecte
és alguna cosa
és com si cada dia
et camissis de feina
i això a nosaltres
ens enriqueix
ens agrada moltíssim
ens dona molta vida
però alguno que tengamos
especial cariño
Laura
especial cariño
el primero
el primero
el primero que lo hicimos
como alumnas
en la escuela de arte
y fue lo que nos hizo
ver que nos gustaba esto
y trabajábamos bien en equipo
com era aquest primer treball
de què anava
el de Eros
era artístico
és artístic
però ara m'ho ha d'explicar
una miqueta
sí
però a més això va ser
un repte brutal
perquè nosaltres
estàvem fent primer
ho feien els de segon
no ens volien
no ens volien deixar
que ho féssim
que no tindríem nota
ni res de tot això
i nosaltres insistint
i tant ens van deixar
i bueno
era
era cobrir un carrer
una espècie de toldus
no sé si ho estàs veient tu
estic veient ara el Pere Hill
un altre dels projectes
Eros
exacte
el que busquen per aquí
és el primero
i era una malla
de gallinera
no no no
electrosoldada
crec que era
però bueno
és igual
de l'estil
i una quantitat
de bolses brutals
bolses d'aquestes típiques
on posem de fruita
les tomàques
inflades
inflades
i les anàvem lligant
entre elles
a mirar aquest aquí
creant tot un toldo
i que va crear
una expectació brutal
perquè a més a més
va ser un repte
con las triangulaciones
de las bolsas
los vértices
los íbamos atando
i creaven forma de flor
i creaven formas de flor
sí sí
no l'estem a punt de veure
el que més ens va agradar
d'aquest projecte
va ser
a part que érem
supernovates
en aquell moment
con lo cual
nos hizo mucha ilusión
l'aposta que vam fer
i que tothom
deia que no sortiria bé
perquè les bosses
es desinflarien
perquè això era el mes de juny
que la gent s'ho carregaria
nosaltres vam ser
supertostudes
érem ella i jo
més
tres companyes més
en aquell moment
i la veritat
és que va quedar
impactant
la gent li va encantar
i el més bonic de tot
era
el que sempre
busquem la Victoria i jo
que agradi a tothom
des d'un nen petit
des d'una persona
de la nostra edat
des d'una persona gran
quan la gent entrava
passava per sota
deien
es quedaven meravellats
i no sabien
quin material era
i això també ens agradava molt
jugar amb això
i eren bosses
de plàstic
inflades
imagínate
però jugant amb la llum
del sol
et creava
tota o no
és conseguir
este efecto rico
que estás viendo
tu ahora mismo
en pantalla
de transparencia
con este material
tan pobre
pero claro
que trabajo hay aquí detrás
inflar miles de bolsas
atar-las entre ellas
perquè vosaltres
feu tot el procés
de principi i final
sí
les 350 cases
l'altre dia
les va haver de col·locar
una per una
tuvimos ayudantes
pero nos damos cuenta
que nos cuesta mucho
mira
va ser tan senzill
com que ens van dir
que ens deixarien voluntaris
a la lliga contra el càncer
perquè els havíem d'encular
nosaltres
perquè la imprenta
pobres no arribaven a més
perquè va ser tot
molt ràpid
i primer vam dir que sí
que vale
que ens en portessin
tres o quatre i tal
i quan ja portàvem un dia
em diem
ja deixem-ho estar
perquè nosaltres
ho controlem més
perquè fem
que no fem
i sí
ens agrada
realment fer-ho tu
vull dir
al final
és com una criatura
i la vols mimar
i la vols
fer-ho tot tu
no vols que entri ningú més
i ventos també en feu?
sí, no?
com ara aquest?
sí
això que estem veient
què és?
què seria?
bueno
eso fue un showroom nuestro
para darnos un poquito
a conocer
el
hicimos una reunión
en una casa
de estas centenarias
invitamos a gente
conocida
si no tan conocida
un poquito
para que conocieran
lo que hacíamos
porque es tan difícil
explicarlo con palabras
hasta que no ves
que hicimos una especie
de mini exposición
con fotografías
de cosas que habíamos hecho
para que nos conocieran
un poquito más
incluso nuestros amigos
etcétera
familiares
porque por mucho
que les expliques
hago diseño
como no vayan al evento
del otro día
o vayan
no ven lo que estás haciendo
porque al final
es algo ecímero
que desaparece
con lo cual
es muy difícil
comunicar
vas a trobar
amb cas d'amics
amics amics
que encara diuen
però ben bé tu
què fas?
però què haces
exactament?
quan dius dissenyar
per diuen
això és una feina
sí, sí, sí
no?
les costa
per això
que vegin
i amb ment
teniu algun projecte
amb ment ara
properament?
esteu preparant alguna?
bueno
estamos ahora
haciendo un pequeño proyecto
que es un stand
para la fira de Totnubis
que es este fin de semana
i bueno
decorar el stand
l'important és que
intentar que sigui
un stand diferent
això és el que ens agrada
a nosaltres
no fer el que fa tothom
aquí almenys
intentar sorprendre mínimament
això és el que ens agrada
però no el nostre
l'stand
para un cliente
un cliente us contracta
us el feu bastant
i el futur
com el veieu?
ja porteu 3 anys
a quin balans feu?
uf
el futur el veiem
incert
no
nosaltres optimistes
perquè ens agrada
sí, estem contentes
perquè ens agrada
i bueno
ho vas fent
estem contentes
però sí que tenim molt clar
que ens hem d'obrir una mica
sí
hem de buscar
ampliar fronteres
empezamos a tener
mal empresa
o por lo menos
más que madurez
creer en nosotras mismas
porque hasta ahora
nos costaba creer
hasta en nosotras mismas
a medida que ha ido pasando el tiempo
y vemos que sí que hay resultado
que a la gente le gusta
es cuando dices
bueno pues debemos ser buenas
entonces nos hemos dado cuenta
que aquí estamos muy limitadas
porque cosas tan especiales
no te contratan cada día
tenemos que abrir fronteras
e intentar hacer trabajo fuera
cuando digo fuera digo Tarragona
ya sea donde sea
el futuro como lo vemos
bueno
como lo está viendo todo el mundo
la suerte que hemos tenido nosotras
es que hemos empezado
en un momento ya muy malo
y no hemos conocido
un bajón
un bajón
bastante importante
sino que poco a poco
vamos conociendo
una pequeña subida
que es muy muy lenta
pero cada vez nos conocen más
nos llaman más
y tenemos más trabajo
y creemos que eso es importante
sí
Laura
sí sí
és així
el que passa que bueno
és el que diem al futur
avui en dia
és complicat
és complicat
però bueno
amb alegria i amb il·lusió
nosotras confiamos mucho
y estamos
el que sí que también es veritat
és que tenim molt clar
que t'has de moure molt
vull dir
a casa no et vindran a buscar
no
teniu perfil
veig a la banda de la pàgina web
a Facebook també
també esteu a xarxes socials
mireu de moure's també per aquí
sí
sí sí
sí sí
és important avui en dia
i nos ha funcionado a nosotras
nos funciona
Facebook nos funciona
també
ella es un aparador
també
és una mena de aparador
la feina que feu
a la banda de la web
carria molta gent
és un boca a boca
y además es un
como nuestro trabajo
es muy visual
que se explica con
o estar en el evento
con fotografías
o con imágenes
el Facebook es muy adecuado
porque es una manera de
a més és molt ràpid
és molt dinàmic
així com la web
està molt bé
a més a més la pots tenir
més cuidada i tal
però a la web
ja hi entrarà la persona específica
que vulgui veure
exactament què estàs fent
al Facebook
la gent ja té aquell punt
de cotilla
i de morbós
que vulguis que no
t'ho miren
i llavors està entrant
amb moltíssima gent
que és molt interessant
de quin color pintarí-lo
aquest estudi a la ràdio
blanco
sí
no lo he dicho
ves
nos hemos mirado
a ver si dice
el mismo que he pensado
lo que acaba de decir Laura
blanc
i lletres
de quin color es posaríem
les lletres de Tarragona Ràdio
ara són blaves
mireu
va
de color blau
igual ¿verdad?
ves
blanc sobre blau
doncs ho apuntem
tenim apuntat per aquí
i escolta'm
aquesta idea
la deixem per aquí gravada
de moment
i a veure què surt d'aquí
noies
moltes gràcies
per acompanyar-nos
Laura Cot i Victoria Castillo
Mermenada de Chocolate
és l'empresa
que fan
això
des de Tarragona
d'interiors
i arquitectura efímera
gràcies per acompanyar-nos
i que vagi molt bé
gràcies a tu
gràcies
ques a escoltan-ni a l'an Dale
que es
Williams
bisgehen que gas-cau
un
Miracle
paginare més