Una música pedra, una cançó, una letra, un músic i un guitarró,
que comença a prendre vida en la veu del cantador, en la veu del cantador.
Comencem ara tot un seguit d'entrevistes relatives a l'agenda del cap de setmana,
en què passarem per diferents sales de la ciutat per, bé, proposar-vos programació teatral i també musical i infantil.
Comencem amb la musical. Aquest dissabte al Teatre Magatzem arribarà aquesta sonoritat en millors condicions,
que nosaltres estem reproduint aquí d'un directe.
Es diuen Riu en So, venen de les Terres de l'Ebre i presenten un espectacle musical que s'anomena Tot això, Eren Horts.
De fet, Riu en So és el projecte de la Sofía Morales. Sofía, bon dia.
Hola, bon dia.
I l'Enric Panicello. Enric, bon dia.
Bon dia, què tal?
Molt bé. Explica'm una miqueta qui sou, Riu en So, i des de quan fa que esteu treballant junts amb aquest projecte.
Qui m'ho explica?
Bé, et ho explico jo. Mira, som un grup de músics de les Terres de l'Ebre
que ens coneixíem per altres circumstàncies d'altres grups
i, bé, teníem una inquietud en mostrar una mica de crítica a tot el que han fet quant al territori
i va ser quan ens vam trobar l'Enric i jo
i a partir d'aquí han fet aquest grup que és molt de real tradicional
i que és molt diferent del que havíem fet fins ara.
Què havíeu fet fins ara, Enric?
Doncs fins ara havíem fet, més que res, bé, com ha dit Sofía,
ens coneixíem d'un grup de folk, també, Terres de l'Ebre,
però més encarat al ball, diguem, al ball tradicional.
Llavors nosaltres, bé, el que volíem una miqueta era fer una coseta més format concert,
diguéssim, més dirigit a un auditori que pogués escoltar les cançons,
més que no pas ballar-les, un públic, diguéssim, una miqueta més madur, per dir-ho d'alguna manera.
volíem cantar i explicar històries, més que no pas ser ballar la gent,
que era el que havíem estat sent durant molts anys.
Llavors va sortir la idea d'aquí, de poder combinar les veus i fer lletres
i buscar cançons tradicionals, combinades amb altres de pròpies
i poder, doncs això, cantar, sobretot cantar.
Tot això, doncs, en el marc, com deies, de la música tradicional,
de la música folk que ja fèieu,
i que representa una mica el so de les Terres de l'Ebre, no?
Un so característic que a vegades recorda les jotes.
Sí, bé, en el nostre repertori, evidentment,
tenim les jotes, jotes de les Terres de l'Ebre,
el País Valencià i de Mallorca,
però, a part, també hem innovat una mica
perquè no ens agrada que ens encasillen només en l'especte de la jota
i també tenim rumbes, balades i cançons de molts estils.
Parlem de l'espectacle concretament.
Tot això era nords, el mateix títol ja és reivindicatiu, no?
Quin és el missatge que voleu transmetre?
Bé, el missatge que volem transmetre és que ens agradaria
que es respectés més els espais que sempre hem conegut
des de la nostra infantesa, que eren verds,
o que eren una miqueta perquè la gent pogués jugar
o prendre la sombra a baix d'un arbre,
que continués sent durant molt de temps, no?,
i que respectés una miqueta més, en general,
a nivell general, la vida, no?, a la nostra terra,
però també al llarg de tot el món, no?,
una miqueta el fet de poder disfrutar més del que ens ha deixat la naturalesa
i no abocar-ho tot a la bogeria de construir, construir diners i diners.
Que us ha canviat molt el paisatge per aquí, per Terres de l'Ebre,
en aquests últims anys?
Perdona?
Us ha canviat molt el paisatge, heu notat molta falera urbanística?
Sí, una miqueta, una miqueta, està començant a arribar,
bueno, ja fa temps que ha arribat una miqueta el boom de la construcció,
ara separat, claro, però sí que ho hem notat, sí.
Molt bé, per on l'heu rodat, aquest espectacle?
Bueno, pues hem anat per Tortosa, vam fer la presentació del disc
i també la Terra Alta, Gandesa,
i, bueno, tenim uns quants concerts pendents per Terres de l'Ebre,
lògicament.
Molt bé, a possibilitat de pujar una mica més, diguéssim,
de sortir de la demarcació de Tarragona,
dic perquè tracteu un tema o uns temes, uns continguts bastant centrats,
no?, en Terres de l'Ebre, per entendre'ns.
Llavors, això és exportable? Us ho heu plantejat?
Sí, és que és un plantejat, de fet, vull dir,
és que sí que partim de la base que estem vivint a les Terres de l'Ebre
i que ens preocupem més del que, bueno, del que passa per aquí baix, no?
Però, però, no, doncs pel carrer.
Tranquil, tranquil.
Però, de fet, és un tema que es pot extrapolar a tot el que és el nostre país, Catalunya,
i tot el que és el món, ja et dic.
Vull dir, jo crec que és una cosa que pot sentir-se identificar a tothom.
Molt bé. Com sereu, dalt de l'escenari? Com serà el concert que veurem al Teatre Magatzem?
Varíeu vosaltres dos sols o porteu algun altre músic?
No, no, no, portem... Som sis músics.
Molt bé.
Perquè, de fet, en principi, quan vam començar el grup, érem nosaltres dos, veus i guitarra,
però, bueno, com sempre ens agrada fer música de qualitat, al final som sis
i, bueno, amb moltes ganes la gent que vindrà veurà un espectacle molt variat,
bé, ja us he dit, en diferents estils, en música defensant la llengua i el territori
i en alguna sorpresa afegida.
Alguna sorpresa afegida.
Sí.
I no podem dir res més. Més enllà de la música, vols dir?
Sí, molt bé.
Val més de la música.
Val, ens quedem amb això.
Escolta, alguna... els instruments, vaja, que utilitzeu?
Alguna d'especial?
Bueno, pues tenim... tenim la dos aina.
Sí.
Tenim la viola de roda, el sac de jamex, flauta travessera, baix elèctric
i tot tipus... guitarra i tot tipus de percussions.
Sí, intentem combinar una miqueta el que és la real tradicional,
obrint una mica el ventall amb altres instruments més comercials,
que la gent està més habituada en ells.
Molt bé.
Doncs nosaltres n'hem parlat, però vaja, el millor és escoltar la seva música.
Si en voleu, un bon tast, teniu ocasió de veure Riu en So.
Aquest dissabte, dos quarts d'onze, al Teatre, al Magatzem,
amb l'espectacle Tot Això Era Nords.
Un concert, com dèiem, un espectacle musical reivindicatiu
en defensa de la terra i la llengua,
que té molt de regurs de Terres de Libre.
N'hem parlat amb dos dels seus artífecs,
la Sofía Morales i l'Enric Panicello.
Nois, felicitats per aquesta proposta
i ens veiem dissabte al Magatzem.
Moltes gràcies, a vosaltres.
Un abraçada.
Adéu.
I com passa sempre amb els espectacles del Teatre Magatzem,
tenim entrades per regalar-vos,
dues trucades, una entrada per cada persona que truqui.
Regalem entrades per aquest concert,
aquest espectacle musical, dissabte,
recordeu, a dos quarts d'onze, al Teatre Magatzem,
regalarem una entrada a cada persona que ens truqui
i podem recollir dues trucades.
Vaja, que tenim dues entrades per regalar, doncs això,
i les escamparem, perquè toqui, no per donar ocasió,
anar a veure aquest concert a més d'una persona.
977-24-4767.
977-24-4767.
darrere crida que fem per aquestes entrades,
recordeu l'espectacle, es diu Tot això, era nords,
és un espectacle musical, darrere el fol, darrere el tradicional,
i que té molta sonoritat de les Terres de l'Ebre,
de fet, de lliçó, en aquesta formació, riu en so.
El podreu escoltar al concert dissabte,
aquest dissabte, a dos quarts d'onze, al Teatre Magatzem.
Si voleu entrades, truqueu-nos al 977-24-4767.
Queden al calaix, doncs, aquestes dues entrades,
però queda també, doncs, anunciat aquest concert,
riu en so, Tot això era nords dissabte al Magatzem.
Tenim més propostes dins l'agenda del Cap de Setmana.
Tot seguit, us en fem una de teatral.
Ens apropem a la Sala Trona per dir-vos que aquest cap de setmana,
atenció, diumenge a les 7 de la tarda,
i això no és que sigui molt habitual, per això hi posem incidència,
diumenge a les 7 de la tarda,
tenir una proposta musical, la música balcànica,
una formació que es diu Balcanskoeo,
segurament m'ho haurà pronunciat malament,
però, vaja, que ens apropa a la música, doncs, això,
tradicional de la pelínsula balcànica,
d'Albània, de Bòsnia i Herzegovina,
de Bulgària, de Croàcia, Eslovènia, Grècia,
Macedònia, Sèrbia i Montenegro,
i la Turquia Europea.
Totes aquestes influències musicals d'aquesta zona ben concreta
ens arribaran a aquestes sonoritats
a les 7 de la tarda, diumenge,
a la Sala Trona, perdoneu.
Bé, tot i això,
tot i la música, avui, divendres i demà dissabte,
tenim Teatre,
una obra que ens arriba des de Granada
amb la companyia Ni un palo a l'arte
i que es diu Los Sustitutos.
En parlem amb el seu director
i un dels intèrprets, Asensio Gómez.
Asensio, buenos días.
Hola, buenos días.
¿Quién és Maritxo?
Bueno, Maritxo es mi compañera,
mi compañera que me guía de teatro en teatro
con la ilusió de que podamos representar nuestra obra,
por fin.
De eso van Los Sustitutos, ¿no?
Sois una compañía de teatro un poco desafortunada.
Sí, bueno,
en los tiempos que corren hoy día...
Si no, cualquiera parecido con la realidad.
Sí, sí, totalmente.
O sea, nosotros nos dedicamos a ir de teatro en teatro
con ilusión de que la obra programada falle
y podés tomar la alternativa.
Y Maritxo, como te he comentado antes,
es el motor de la compañía.
Gingo es el compañero que, bueno,
lo sigue porque es lo que toca, ¿no?
Pero igual le daría hasta en otro sitio.
Es una obra, estos Sustitutos,
basada en cierta manera también en los personajes, ¿no?
Vuestros personajes son como muy distintos.
Sí, bueno, digamos eso,
que Maritxo es el motor de la compañía
quien obliga casi a Gingo
de ir de un sitio a otro.
Y Gingo, bueno, no tiene trabajo,
le dan 100 euros al mes por seguirla
y ahí va.
Os mueve un poco la ilusión, ¿eh?
Con esta obra de teatro.
¿Pasa un poco como en la vida real también?
Sí, nosotros además siempre decimos
que nuestros personajes son perdedores e idealistas.
Y bueno, nuestras personas,
nuestro día a día también somos perdedores e idealistas.
Porque nos consideramos perdedores,
pero como algo positivo.
Porque ganar, gana uno.
Pero perder, perdemos el resto, ¿no?
Y entonces es como...
Sí, nosotros lo consideramos
una oportunidad de atreverte
y de poder hacer cosas.
¿Cuándo escribisteis esta obra?
Es vuestra, ¿eh?
¿No?
En nuestra creación propia,
ya llevamos dos añitos con ella.
Sí.
Fue nuestro primer montaje
y la verdad que, bueno,
ahora venimos de gira
de Galicia, Asturias y Cantabria
y llegamos ya a Cataluña
donde acabamos la gira en la Sala Trono.
¿Es el primer montaje que hacéis como compañía?
Sí, fue el primer montaje que hicimos.
En la actualidad tenemos tres.
Ah, vale.
Sí, Embancado y Síndrome de Estoclomo,
son los otros dos.
Sí.
Pero con este es con la que
mayor difusión nacional hemos tenido.
¿Por qué es tan divertida la obra?
¿En qué se basa vuestro humor?
Lo basamos fundamentalmente en el clown.
Y en esta obra el público,
bueno, es partícipe 100% de lo que hacemos.
Uy, uy, uy, que eso siempre da un poco de miedo.
A ver, a ver, aclara, Asensio.
¿Qué quiere decir que el público
va a participar de lo que hacéis?
Bueno, que digamos que hacemos un teatro
en el cual es aquí y ahora.
Entonces el público también está aquí y ahora.
Así que aprovechamos muchísimo
lo que nos da el público
para meterlo en la obra
y, bueno, a partir de ahí
confluir en lo que va a pasar.
¿Hay cierto grado de improvisación, pues?
Sí, siempre.
O sea, el clown siempre,
la improvisación siempre está
siempre está en la orden del día.
Bueno, y el público en principio
responde en todas partes.
Sí, estamos muy contentos, la verdad,
porque ha tenido una aceptación bastante
para ser nuestro primer montaje.
Ya te digo, llevamos dos años como compañía
y esta obra, bueno, no caduca, ¿no?
Digamos que es la que más alegría nos ha dado
y, bueno, llevamos un mesecito de gira
y muy contentos, la verdad.
Muy bien.
Los personajes, bueno, es que claro,
si te pido el final,
te iba a decir al final,
¿lográis representar la obra o no?
O no se sabe.
Bueno, va a tener que ir la gente
a la sala trono a ver qué pasa al final.
Vamos a adelantar que algo sí que pasa, ¿no?
Vale.
Vamos a la obra que algo pasa.
Oye, ¿tú eres el personaje este estupendo
que estamos viendo vestido como de...
con mallas de ballet?
Sí.
Y un cartel donde pone Billy Elliot.
Sí.
Esta foto la tiene toda Tarragona, ¿eh?
Sí, bueno, eh...
Eres consciente que ahora mismo la gente está diciendo
¡Ostras!
¿Qué pintas lleva Asensio?
Sí, bueno, he escuchado de todo, la verdad, ¿eh?
He escuchado de todo.
Pero bueno, digamos,
mientras que la gente se divierta y se ría,
tengo la suerte de no vivir en Tarragona, ¿eh?
Es verdad.
Y solo voy a estar dos días,
así que aguantaré, aguantaré el tirón.
Asensio, oye, pues nada,
representáis lo que en cierta manera
le pasa a algunas compañías,
que es, bueno, el vivir de la ilusión
más que del teatro que hacen, ¿no?
Bueno, a vosotros os va bien,
pero estáis contentos.
Sí, nosotros afortunadamente
no somos tanto como nuestros personajes
y sí que podemos vivir de esto por ahora.
Así que sí, muy contentos.
Vale.
Bueno, pues Asensio, os esperamos en Tarragona.
Ah, supongo que en Granada
también decís mucha mierda
para que vayan bien las cosas, ¿sí?
Vale.
Sí, me sienta bien, ¿eh?
Pues muchísima, oye.
Para ti y para María.
Muchísimas gracias, un saludo.
Gracias por la entrevista, gracias.
Hasta luego.
Chao.
Chao.
Recordeu la cita a la Sala Trono,
tant avui com demà dissabte,
sempre a les 9 del vespre,
Los Sustitutos,
una comèdia a càrrec de la companyia
ni un palo a l'arter
que arriben des de Granada
molt, molt divertida,
tanquen la gira
de l'estat espanyol a Catalunya
i concretament a la Sala Trono.
I és això,
ja ens ho deia l'Asensio Gómez,
el seu director i també un dels actors.
Era una companyia formada per actor i actriu,
doncs una mica acabant de teatre en teatre
esperant que l'obra programada falli
i puguin ells representar la seva,
vivint més aviat de la il·lusió.
Amb aquest plan,
se suposa que passarem una bona vetllada
i riurem molt.
I recordeu també que diumenge
tenim música a la Sala Trono.
Canviem, però,
de programació o de proposta,
encara en tenim una altra
abans de tancar l'agenda del cap de setmana.
El que passa és que és una proposta
que no ve acompanyada d'entrevista.
Mira, havíem quedat
i sembla que el César Serrat,
que és l'artífex de la programació infantil
aquest cap de setmana a Caixa Tarragona,
no pot atendre la telèfon.
En tot cas,
que sapigueu que a la Fundació Caixa Tarragona
tenim diumenge espectacle infantil,
espectacle familiar,
un espectacle que es diu
Granotes, Gripaus i altres trifulques,
en què el César Serrat
barreja contes, cançons i músiques
i, a més, titelles.
Si voleu anar amb la família,
tenim quatre entrades per regalar-vos.
us truqueu ja al 977-24-47-67.
Això serà diumenge,
tinc per aquí l'agenda,
diumenge, aquest diumenge,
dia 4 de març,
a les 12 del migdia.
Un espectacle familiar
per al migdia de diumenge,
a les 12,
Granotes, Gripaus i altres trifulques,
amb el César Serrat.
977-24-47-67.
Ens hem quedat sense entrada,
però, vaja,
jo us dic que és un espectacle
en què la música i les cançons
hi tenen molt a veure,
els contes també.
Tenim un narrador, doncs,
que explica les rondalles,
que explica aquests contes
i que es fa acompanyar
per instruments
i que, a més,
cada un d'aquests contes,
doncs, està relacionat
o està suportat
amb una banda sonora,
com dèiem,
peces musicals,
però també amb titelles,
amb uns espectacles
que surten, doncs,
a l'escenari.
Home,
un espectacle ben completito, eh?
977-24-47-67.
Podeu trucar?
Sí, voleu les entrades.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Qui ets?
Soc l'Esteve Iniesta.
Esteve Iniesta.
Sí.
Esteve.
Hola.
Hola.
Acabo de connectar la ràdio
i he dit que donava entrades.
Oh, però no saps per què són?
Sí, dona,
per aquest cap de setmana
espectacle de titelles,
però és que ho he sentit
tot molt llampant.
Clar, és que ja parlo molt ràpid.
I vaig a trucar
però així tinc espectacle.
A veure, Esteve,
mira, espectacle de titelles diumenge,
assegure't sobretot que vagi bé diumenge,
a les 12 del migdia.
Sabia, ho sabia.
Caixa Tarragona.
Vale, vale.
Quanta gent sou?
No en tens tant.
Des de la fauna som 5.
Ah, ja en tinc 4, Esteve.
Doncs ja...
4?
Ja ens ho farem igual,
sí, sisplau.
En tinc 4, vale.
Doncs ja està, fet.
4.
Això sí,
Esteve,
les deixo les 4 a nom teu
a Caixa Tarragona.
i les has de passar a recollir per allà,
per taquilles.
Una miqueta abans de l'espectacle,
quan vagis a l'espectacle,
tindran el teu nom.
D'acord.
Tu pren el DNI, d'acord?
D'acord, moltes gràcies.
Gràcies a tu.
Adéu-me, adéu-me, adéu-me.
Ho hem fet així ràpid perquè sí,
perquè ja està,
el meu tenir entrevista amb el Cesc Serrat,
simplement us hem avisat que hi ha això.
Jo crec que un espectacle interessant
per allò complet que resultarà, eh?
Espectacle infantil,
però veja que acostumen a ser familiars,
granotes, gripaus i altres trifulgues,
un conte a contes amb música i titelles.
Recordeu, aquest diumenge a les 12
a l'Auditori de Caixa Tarragona.
Amy Winehouse ens fa, doncs,
canviar totalment d'àmbit.
Amb ella arribem a la una del migdia.
No sé, no ens hi cabrà tota la cançó, no,
Joan Maria?
Llàstima.
Titulars a la una del migdia
i tot seguit donem pas a l'última mitja hora.
Ah, i al futboler.
I don't know if you can teach me
But I can't learn
From Mr. Hathaway
I didn't get a lot in class
But I know it don't come
In a sharp glass
So they try to make me go to rehab
But I say no, no, no
Yes, I've been black
But when I come back
And no, no, no
I ain't got the time
And if my daddy thinks I'm fine
Just try to make me go to rehab
I go, go, go, go
The man said
Why do you think you hate
I said
I got no