Les farmàcies tancaran el portes el proper 25 d'aquest mateix mes,
per tant, la setmana vinent hi ha un anunciat com a protesta
per l'impegament de la Generalitat.
Avui en volem parlar, de fet l'anunci s'ha fet de setmana,
va ser fruit d'una reunió aquest mateix dilluns
dels diferents col·legis professionals de Catalunya
i ens acompanya per parlar-ne la presidenta
del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona,
que és l'Anna Sánchez.
Molt bon dia, benvinguda.
Hola, molt bon dia.
Això suposem que ja no hi ha alternativa, no?
Quan es fa una acció d'aquestes,
o se convoca per fer una acció d'aquestes,
és que no hi ha alternativa.
De què vam parlar aquest dilluns?
Quin és una mica el rerefons que els ha portat a prendre aquesta decisió?
A veure, el rerefons sobretot és el no pagament
i el no avisar de com s'ha de realitzar aquest pagament.
Aviam, nosaltres som conscients que la Generalitat de Catalunya,
com actualment totes les administracions,
tenen problemes financers,
però, esclar, el que no podem estar nosaltres
és pendents d'uns fons que se'ns assegura
que aquests fons vindran.
Quan es fan efectius, llavors resulta que no estem a la llista,
llavors un dia, que veiem si ve l'endemà,
o sigui, això no es pot resistir
quan hi ha més que venim d'unes pressions molt fortes,
degudes a la taxa, al copagament,
descensos de la facturació molt alta,
col·laboració amb l'administració
per implementar tots aquests temes nous de funcionament,
i, esclar, arriba un moment en què diem
no podem més, si no se'ns assegura
un sistema de pagament, un pla,
doncs nosaltres ens hem de queixar,
és que la població ha de saber
que és que si no, si segueix d'aquesta manera,
esclar, no podem comprar medicaments,
i si no podem comprar medicaments,
la gent no pot tenir medicaments,
o sigui, que és un problema greu.
Per tant, el proper, crec que és això, el dia 25.
Sí, a veure, nosaltres el que farem...
Què passarà?
És a dir, perquè els usuaris que vinguin a la farmàcia
que troben la porta tancada, els de guàrdia...
A veure, nosaltres, el que, com a col·legis,
com a quatre col·legis,
que ens coordinem amb el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya,
està integrat pels quatre col·legis de farmacèutics,
i el que ahir vam decidir és fer la convocatòria.
Llavors, per fer aquesta convocatòria,
nosaltres també preguntarem primer als nostres col·legiats
si estan d'acord amb aquesta convocatòria.
Avui, amb Junta de Govern, decidirem com farem la consulta,
i llavors, si tiren davant i els farmacèutics
proven que es faci aquesta consulta,
aquesta vaga, llavors, el dia 25, faríem la vaga,
tenim un decret de serveis mínims,
s'aplicarà els decrets de serveis mínims,
i com es fan amb el dret de vaga de tots els altres col·lectius.
Hi haurà, per tant, un servei d'urgències, no?,
com d'urgències per poder atendre les petícies més...
Sí, ho articularem d'acord amb el decret.
No havia passat mai fins ara, no?,
és a dir, que els farmacèutics optéssim per una mesura tan contundent de...
A veure, jo recordo que en algun moment s'havia fet alguna mitja vaga,
una vegada una vaga a la japonesa,
però en els anys recents no s'havia fet.
A veure, nosaltres, sempre els farmacèutics,
intentem de posar-nos d'acord amb l'administració
i tenir una bona sintonia
per solventar els problemes que puguin haver-hi
entre el que l'administració ha de pagar,
l'atenció farmacèutica,
que puguem anar d'una manera conjunta,
fer una sanitat conjunta,
perquè formem part del sistema
i, per tant, que puguem fer una sanitat conjunta.
Però, esclar, si se'ns tracta d'aquesta manera,
llavors nosaltres també ho hem d'expressar.
Exactament, quins són els mesos que els hi deu la Generalitat?
De quants mesos estem parlant?
La xifra, perdó, a nivell de Catalunya,
crec que ronda els 180 milions d'euros, no?
Nosaltres, en aquests moments, ens deuen
el mes de juliol, el mes d'agost
i, evidentment, el mes de setembre.
Són tres mesos.
Són tres mesos.
Llavors, clar, estem parlant no de grans empreses,
estem parlant d'empreses mitjanes,
petites i molt petites.
Llavors, la capacitat d'aguantar financerament
aquests endarreriments,
doncs, és molt complicat.
No és el mateix una gran empresa
que potser pot tenir més sortides financeres
per corregir aquest dèficit, aquest deute,
que no una farmàcia.
Clar, el moviment que té la farmàcia
per mantenir-se financerament
és més petit.
Aquest pas ha estat ja la gota que ha de ser el got?
Sí.
Després d'un seguit dels propòsits?
Sí, sí, sí.
Nosaltres vam estar...
O sigui, hem patit molt
i heu vingut aquí amb el meu convidat
diverses vegades, ja,
almenys hi he vingut un parell de vegades
i el vicepresident també va venir una vegada
a parlar amb vosaltres.
i hem parlat de la taxa,
hem parlat dels efectes de la taxa,
hem parlat dels efectes del copagament,
hem parlat de totes aquestes repercussions
i com anaven repercutint
a la dinàmica de la farmàcia i als usuaris.
Llavors, encaixar tot això ens ha costat molt
amb molts recursos de diners i recursos humans.
i, esclar, que damunt que passes tot aquest periple
d'aquests mesos,
ara ens diguin que no ens arriben els diners per nosaltres
i que no, a més, no ens assegurin.
Com?
Això és el que fa més mal.
O sigui, no és tant...
Si ens asseiem i es marca un pla financer
o es marca un pla per fer front a aquesta factura,
doncs és un tema...
Esclar, si hem d'estar expenses...
Ara, a veure què passa el dia 23.
Primer el dia 5, després, si no arribaven
amb els del dia 5, amb els dia 7,
després amb els del dia 12.
Ara arribaran el 31, però potser ho avancem el 23.
Clar, això és que no es pot treballar de cap manera.
Vull dir, això no pot ser.
I això és el que és més la gota que ens fa passar.
O sigui, aquesta incertesa és el que ens ha dut
a proposar aquestes accions.
Esperen algun anunci per part del conseller Boer Ruiz
abans del proper 25 que pugui...
A veure, nosaltres amb el conseller Boer Ruiz
li hem manifestat aquest malestar.
Ell ho sap, sap que la farmàcia pateix,
per tant, ell n'és conscient d'això.
I ahir, de fet, en les seves declaracions,
va agrair a l'esforç que havien estat fent
els farmacèutics durant aquests mesos.
Per tant, ell ho sap
i ell ha de poder fer les accions
o ha de poder treballar perquè puguin aquests diners.
Nosaltres el que demanem és que els diners que arribin
que n'hi hagi per nosaltres.
Senzillament és això.
O que muntem un pla de viabilitat en aquest sentit,
un pla econòmic de dir,
escolta'm, si no hi ha diners,
doncs fem aquests passos
o no ho sé, busquem solucions, no?
Conjuntes, busquem solucions.
Però esclar, el que no ens poden tenir
és així, en l'aire, no?
Totalment en l'aire.
Arran de l'aplicació d'Europa Recepta,
també del copagament,
aquests d'erres dies hem parlat
dels problemes informatis que va haver-hi en el sistema,
de cert col·lapse en aquests moments.
Tot això s'ha resolt ja?
S'ha calma la situació?
A veure, tot això s'ha resolt
i s'ha resolt amb un cert enlentiment
de la dispensació.
O sigui, la introducció de topalls
dintre del mecanisme de la recepta electrònica
i després dels copagaments
que també van amb topalls,
això enlenteix els sistemes informàtics.
Llavors, ara el que haurem...
S'ha resolt, però s'ha resolt
mantenint una certa...
demora.
O sigui, un temps més llarg
que l'hora de la dispensació.
La qual cosa també ens fa
que tot el procés de dispensació
sigui més feixuc.
Amb això s'haurà d'invertir
en què es pugui millorar
aquest temps d'espera de dispensació.
I és una cosa que s'haurà de fer.
A més s'haurem de fer
i constantment amb la recepta electrònica
ja ens vam comprometre
i la part de farmàcia dels CIFARES
és pagada pels farmacèutics,
doncs esclar, ja és que més coses...
Ja ens sembla que ja està fora de lloc.
Què diuen els usuaris?
A veure, els usuaris
ja, evidentment, sempre és variable.
Hi ha usuaris que entenen
que estem en un moment difícil,
comprenen molt el farmacèutic,
o sigui, no s'acostumen a enfadar amb el farmacèutic,
sinó més amb el sistema.
acaben pagant, la majoria acaben pagant,
tant la taxa com tenim.
Ens manté els usuaris
que no volen pagar l'euro per recepta
és un tant percent
que no ni disminueix ni augmenta,
o sigui, és un usuari que una mica,
doncs, per la seva convicció,
doncs, no paga l'euro per recepta.
Això no augmenta.
I la resta d'usuaris,
el que passa és que se'ls ha d'explicar molt,
se'ls ha d'explicar, doncs, ara ve el copagament
i, a veure, totes les coses que van pagant.
N'hi ha que no hi arriben.
I això també nosaltres ho estem veient.
I n'hi ha que no hi arriben
i que pot ser, doncs, que no es prenguin la medicació
com els toqui, perquè no agafen tota la medicació.
És un tema que ja també he repetit aquí altres vegades,
que ens hi haurem de posar
i haurem de seguir-ho bé.
Són persones jubilades, majoritàriament.
majoritàriament persones jubilades.
A veure, la persona activa
tampoc no li ha canviat gaire la situació més
que el fet de pagar l'euro per recepta.
Els actius, curiosament, els passa
que a vegades, en segons quin medicament,
et diuen, com em costa més car?
Perquè hi ha alguns medicaments que costen més car
amb recepta que sense.
I com és això?
Doncs perquè es va fer el topall.
O sigui, els que paguen el 50%,
resulta que tenen, per exemple,
un medicament que val 1,80.
Si paguen el 50%, pagaran 0,90.
Més la taxa, és 1,90.
Per tant, és així.
O sigui, que qui tingui un medicament
que li costi 1,80,
doncs, esclar,
si el compra amb recepta,
li costa més car.
I esclar, a més, n'hi ha que...
Bé, la majoria de medicaments
és obligatori amb recepta, no?
La recepta la tenim.
O sigui, físicament,
l'altra cosa és que ho abonis d'una manera
o abonis d'una altra, no?
Perquè la recepta com a tal és ja la recepta.
Però, a veure, és curiós.
Tenen quantificat les persones
que s'han negat a pagar l'euro per recepta?
Sí.
Això, nosaltres, cada mes,
quan fem el...
Quan fem el...
Aquí a Tarragona estem amb uns...
Hi ha en sobre unes 700-800 receptes
que no es paguen cada mes.
Que no es paguen l'euro per recepta.
Cada mes, eh?
A veure, no.
És un 0,7%, penso.
I amb el copagament,
com estan reaccionant els usuaris?
Els usuaris amb el copagament
n'hi ha que se sorprenen,
però, en principi, reaccionen
doncs dient, bueno, s'hi toca.
Clar, l'usuari, al final,
acaba pagant el que li toca,
perquè, a més, amb el copagament
no hi ha ni insomisos.
Amb el copagament no podem anar
i dir, aquesta persona, doncs,
que no...
Si no vol pagar,
si no paga,
clar, no pot prendre la medicació.
Per tant, amb el copagament,
la gent reacciona, doncs,
d'una manera...
A veure,
més o menys tranquil·la.
Si pot haver-hi algú que s'enfadi,
perquè, evidentment,
vull dir, és que hi ha moltes coses, no?
Però, fins i tot,
ara que ja ens surt
per cobrar els endarreriments
del mes de juliol,
perquè, com sabeu,
aquí a Catalunya
no es va posar en funcionament
el copagament de pensionistes
fins ara al mes d'octubre.
Octubre, pensi que és d'octubre.
Per tant, com que la llei
és de l'1 de juliol,
ens queden tots aquest...
el mes de juliol,
agost i setembre,
que ho han de cobrar.
Quan informes en el pacient
que del mes de juliol
té un tema pendent,
doncs hi ha molta gent
que també ho paga
i no vol tenir deutes.
O sigui, el català
no vol tenir gaire deutes.
No, però és molt això
l'acumulat de dos mesos o...?
No, a veure,
pensem que els medicaments
cada dia són més econòmics,
són molt i molt baratos.
Per tant, a veure,
depèn de la medicació que tingui, no?
Però tampoc no...
Hi ha gent que paga, no sé,
fins a 8 euros
i n'hi ha que paguen fins a 18.
I el que paga fins a 8,
doncs n'hi ha que li arriba fins a 8,
però n'hi ha que tampoc no arriba
durant un mes,
no arriba fins a 8.
Clar, això depèn molt
de la medicació que porti cadascú.
A quina valoració en fan
des del Col·legi de Farmacèutics
de Tarragona
d'aquestes mesures
de l'euro per recepta
i del copagament?
De tot plegat?
Perquè clar, tot suma, al final.
Tot suma.
Tot suma
i per això ens dona
aquesta sensació ara
d'asfixia, no?
Perquè tot ens suma.
O sigui,
s'han posat unes mesures
unes darrere de l'altra.
Ara el que necessitaríem
és que això es normalitzés,
que es canvien lleis
i que es posin un copagament
que fins ara no hi havia hagut,
doncs, a veure,
és un tema legislatiu
i que entra d'aquesta manera.
Llavors, ho adaptem
i, a veure,
és qüestió de posar-s'hi,
doncs, a partir d'ara així.
Clar,
però també necessitem uns temps
per anar adaptant tot el sistema.
O sigui,
tens la sensació
que tot va a sobre, no?
Que ara et cau això,
ara et cau això.
I la gent està molt cansada,
el nostre col·lectiu
amb això està molt cansat.
Està molt cansat.
És una situació
que pateix la farmàcia,
un dia,
en desfixia,
i és que és així.
Ho està notant
en el fet de,
en fi,
en el lloc de treball,
s'ha hagut de reestructurar
una mica el sector.
La gent ha hagut de reestructurar
llocs de treball.
Han de tenir
molta paciència.
A vegades penses
que caldria un psicòleg
també que ha de farmàcia
perquè el que és
la feina que fa,
que està fent
el personal de la farmàcia,
en aquests moments
és increïble.
Se'ls ha d'explicar,
a la gent se'ls ha d'explicar
perquè l'administració
tampoc no ha explicat
directament a l'usuari
ni qui ha de pagar
ni qui no ha de pagar.
Per tant,
és una feina constant
d'en cada dispensació
haver d'explicar
i ara hi ha això,
i ara hi ha això,
d'acord,
aquest moment
és un moment dur,
passem-lo
i entrem
en una certa tranquil·litat.
Al final,
t'has d'adaptar
a les situacions
que venen,
però després
de tot això
tinguem
una certa tranquil·litat
i que et puguin
anar pagant.
Resulta que
per tots aquests decrets
les facturacions
baixen,
perquè hem baixat moltíssim.
I has de donar
més explicacions,
has de tenir més
a la gent,
la tens més estona
allà a la farmàcia.
Per problemes informàtics,
a vegades,
doncs,
els sistemes
no acaben d'anar bé
i a damunt,
quan arriba el dia
que has de cobrar,
que al final
el dia que has de cobrar
és el que tots diem,
bueno,
amb totes les feines,
no?
amb la feina que sigui,
m'hi esforço molt,
però arriba un dia,
cobres
i dius,
és clar,
que no cobrem,
penseu que nosaltres
no cobrem,
o sigui,
la nostra feina
és del marge,
els nostres ingressos
són del marge
del medicament
i a més
hem de comprar medicaments,
o sigui,
el tema és que
nosaltres no ens paguen
i nosaltres
hem de comprar medicaments
per servir la població,
per tant,
estem donant-li
finançant
la medicació,
en aquests moments
estem finançant
la medicació
de la població,
això en altres països
com és a França,
doncs a França
la gent paga la medicació
i després
l'hi tornen amb ells,
o sigui,
pensem que si no hi hagués
aquest sistema
ara aquí
a la farmàcia,
si estiguéssim
amb un sistema francès
i passés aquesta situació
econòmica
i de no pagament,
serien els usuaris
que no els hi tornarien
els diners,
i ara és el farmacèutic
que està aguantant
tota aquesta pressió econòmica
damunt de les seves espatlles
i amb unes economies
que a veure,
en poden haver-hi
algunes molt sanejades
però n'hi ha moltes
molt complicades
tenim farmàcies
que són molt petites,
tenim gent
que ha comprat farmàcies
i per tant
ha de pagar,
ha de pagar
les seves hipoteques,
ha de pagar...
És clar,
aquesta és la problemàtica
que ara tenim
damunt de la taula.
Podem derivar
si no canvia la situació
en un no proveïment
de les farmàcies?
Sí, sí.
O ja està passant,
no sé fins i tot,
perquè si no t'ingressen
el que t'ha ingressat
no es compres menys
i al final no hi ha producte.
Clar,
això s'enfada
les comptades,
a veure si no tenim diners,
si nosaltres no tenim
diners en els nostres comptes,
no podem comprar,
no podem comprar producte.
És clar,
si no hi ha diners
no podem comprar,
ens hem de finançar,
si no hem de buscar
finançaments externs,
que ja portem
un...
Mira,
del 2010,
que hem buscat
fórmules
dintre de la corporació,
perquè ja teníem
alguna situació
d'enderrariment
i llavors vam buscar
fórmules
dintre
del propi col·lectiu
per poder-ho solucionar,
fórmules conjuntes.
Però, esclar,
arribat a aquest punt
ja no en podem
tenir més.
I clar,
fórmules,
que vol dir
que has de demanar crèdits,
que hi ha diners
d'interessos,
que, a veure,
demanar diners al banc
no te'ls donen
perquè sí.
Per tant,
són uns diners afegits
d'interessos
que carregues
a les espatlles
del farmacèutic.
En positiu,
què podríem destacar?
de totes aquestes mesures,
eh?
En aquests moments
és difícil,
però, a veure,
jo el que sí
que diria en positiu
és que en cap moment
amb aquesta situació
difícil
que estem passant,
els usuaris
s'han sentit
desatesos
per part de la farmàcia.
O sigui,
el col·lectiu
està actuant
responsablement
de cara
als nostres pacients
i
no se senten,
no se senten,
no s'han sentit
desatesos
al contrari,
no?
S'ha racionalitzat
en certa mesura
el consum
de fàrmacs
de manera que
no se n'abusa?
A veure,
la recepta electrònica
va ser una eina
molt ben
pensada
i en la qual
quan es va proposar
en el col·lectiu
farmacèutic
conjuntament
amb l'administració
va semblar
que era una bona eina
justament
per aquesta racionalització.
Perquè no sé
si sabeu
com funciona
la recepta electrònica.
Ara ens ho explicarà.
no s'ho explicarà.
és molt jove
i la gent gran
ho saben
molt bé
i jo tinc
una anècdota
que estàvem
a la farmàcia
al començament
de la recepta electrònica
i hi havia
una senyora gran
i ja venien
amb els papers
i els hi havies
d'enviar
i els hi havies
d'explicar
tot el tema així
i ve una senyora jove
i al final
diu
miri
diu
sap què?
diu
expliqui-m'ho
com aquesta senyora gran
diu
perquè és que si no
no ho entenc
però la recepta electrònica
és un sistema
que
la medicació
està
penjada
a internet
perquè
o sigui
el metge
fa la prescripció
per tot l'any
i la penja
i la penja
a internet
llavors
quan el pacient
va a la farmàcia
connectem
amb aquesta bossa
de medicaments
d'aquesta persona
que té pautada
doncs per
normalment
o per un any
o per tres mesos
o pel que sigui
i amb la pauta
que diu
que el metge posa
per tant
amb la pauta
que hi hagi
de
de si són
una cada vuit hores
a veure
amb el que sigui
per tant
amb això
ja es va
racionalitzar
molt
l'ús del medicament
perquè
esclar
no hi haurà
medicaments
que no s'hagin prescrit
ni pots anar
a buscar
més receptes
del compte
vull dir això
si
t'has de prendre
una nena a l'april
cada dia
i n'hi van 28
doncs al cap de l'any
et sortiran 13 capses
d'anar a l'april
clar
si te l'aprens
cada dia
no te'n sobrarà ni una
si no t'ho prens bé
doncs llavors sí
passa això
és a dir
troben usuaris
que no els hi toca
i que el demanen
que diuen
no és que ja me'ls he pres
ja m'ls he acabat
sí
això passa
però
justament amb la recepta electrònica
ens ha anat molt bé
per vigilar aquests temes
d'adherència
també
perquè si tu veus una persona
que hi ha un medicament
que no el vol sistemàticament
o bé
que l'està prenent més
pots pensar
que és o un abús
o un deixar de prendre-ho
no?
i això la recepta electrònica
ens ha permès
veure-ho
i tenim les eines
per veure
i aquest és l'avantatge
de la recepta electrònica
en aquest moment
la introducció
de la recepta electrònica
amb aquest aspecte
i amb l'aspecte
d'adherència
que la gent
pugui prendre
la medicació
que prengui
la medicació
que toca
ha estat bé
el tema del copagament
a veure
el copagament
doncs pot fer
que algú
hi hagi
no sé
que li surti
més medicació
que és
amb la recepta electrònica
no és tan fàcil
i que racionalitzi
més
algun medicament
sobretot
medicaments
que no són
d'ús
molt
imprescindible
perquè els d'ús
imprescindible
no els deixaràs
no els deixaràs
de prendre
però esclar
també hi ha el risc
de l'altre
llavors amb això
amb el copagament
ara
hauria d'haver-hi
una època
d'assentar-se
les coses
o sigui
primer hi ha
la revolució
després de la tempestat
de la calma
i ara
hauríem de poder entrar
després de tots aquests canvis
doncs amb la calma
amb la recepta electrònica
i ens va passar
el començament
va ser com una revolució
i després va entrar
un període de calma
de calma
de funcionament normal
doncs ara
amb això
hauria de ser
el mateix
hem començat parlant
amb la president
del col·legi
de farmaceutic de Tarragona
d'aquesta protesta
de cara a la setmana vinent
per l'impagament
de la Generalitat
hem parlat una mica
de tot
d'acopagament
de l'Europa Recepta
i voldríem
acabar parlant
també en positiu
d'alguna campanya
si és que en fan cap
properament
doncs de farmacologia
des del col·legi
sí
a veure
nosaltres constantment
des del col·legi
estem fent
cursos
d'actualització
en farmacologia
i després
el que
també
amb els
quatre col·legis
de farmacèutics
s'aposta
és per la cartera
de serveis
que això també
és un pla
que tenim
conjuntament
amb el departament
una sèrie de serveis
que es puguin fer
des de la farmàcia
i que en algun cas
alguns d'ells
puguin ser
renumerats
i
puguin ser remunerats
perquè si no
sempre ho dic malament
i
que llavors
doncs
segueixin
uns protocols
un d'ells
és
el sistema
de dosificació
personalitzada
que
això el que fa
és que la gent
gran
que no pugui
no estigui
vàlida
no estigui
per prendre
tota la medicació
doncs des de la farmàcia
se li prepara
la medicació
llavors la ve a buscar
cada setmana
no té estocs
a casa seva
i la farmàcia
li porta
tota
la medicació
llavors aquest
és un sistema
d'adherència
a dintre
per la medicació
és un d'ells
després
constantment
hi ha altres
campanyes
hi ha campanyes
de
van fer una campanya
de valor
hi ha campanyes
per temes més concrets
per alguna patologia
més concreta
d'estudiar
d'estudiar
les adherències
o
el funcionament
dels fàrmacs
Anna Sánchez
presidenta
del Col·legi Oficial
de Farmacèutics
de Tarragona
gràcies per acompanyar-nos
avui al matí
a Tarragona Ràdio
i des d'avui
fins dijous vinent
ja anirem parlant
a veure si canviem les coses
i podem
s'arribar un acord
i podem desconvocar
a veure si es pogués desconvocar
i s'arribés
d'alguna manera
amb algun acord
perquè pogués
arribar
arribar
aquests diners
i
poder pagar
aquestes
factures
que ens deuen
moltes gràcies
a vosaltres
gràcies