Avui torna a la Índia de Santa Lúcia, a Tarragona,
d'Ònium Cultural, després de 40 anys
de celebrar-se la gran festa de les teatres catalanes.
En volem parlar i ho fem amb la presidenta de l'Ònium Cultural,
en Muriel Casals.
En Muriel, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Parlàvem ahir amb l'alcalde, Josep Félix Vallès-Sedero,
i deia que hi feia molta il·lusió que es pogués fer a Tarragona,
això, quatre dècades després.
Suposo que has compartit, això.
A nosaltres també.
A nosaltres també ens fa molta, molta il·lusió.
Tarragona va ser el primer lloc on es va fer fora de Barcelona,
on va començar la itinerància de la festa, fa 40 anys.
Doncs 40 anys després se torna, i a més a més,
amb l'enhorabona que es fa un teatre
pràcticament acabat d'inaugurar un altre element.
Sí, gairebé l'estrenem, sí, sí.
Hem estat pendents fins a última hora,
que estigui tot a punt, farà olor de nou.
Com serà aquesta festa, aquesta gran festa de les lletres catalanes?
Aquesta festa, com sabeu, aquests últims anys ha canviat el format.
Abans era un sopar, ara no és un sopar,
sinó que hi ha una primera part on es donen els premis principals,
el Sant Jordi, el Mercè Rodoreda,
i on hi ha un espectacle.
La gràcia de la primera part d'aquesta, de la festa,
és que TV3 la dona en directe a una hora molt bona,
és a dir, abans del Telenotícies.
O sigui que hi haurà aquest espectacle,
aquesta expressió artística i els premis,
que la gràcia és que els premiats de l'any passat
passaran el relleu, passaran el premi,
els premiats d'aquest any.
És una festa de la vitalitat de la literatura catalana,
és això el que celebrem demà la nit,
o aquesta nit, vaja.
És més que mai necessari, diria,
reivindicar aquesta culturalitat, aquesta essència?
És més que mai necessari,
perquè, curiosament,
en uns moments de democràcia
i de desenvolupament econòmic
i de tot el que vulguis dir,
encara hi ha qui dubta
que la llengua i la cultura catalana
siguin dignes del respecte
i de la brillantor que tenen.
Per tant, tota aquesta exhibició,
que és el que fem aquesta nit,
tota aquesta exhibició de riquesa cultural,
de capacitat creativa,
d'autors boníssims,
és una manera de dir a nosaltres mateixos
i al món,
i als que encara no s'ho vulguin creure,
que tenen aquí a costat una cultura molt bona.
Com analitzen des de l'Unió Cultural,
podrien dir no sé si les ofensives,
o en fi els inputs que ens arriben
en contra de Catalunya o del català?
Doncs la veritat és que costa d'entendre,
costa d'entendre que hi hagi algú
en el context europeu
que no visqui com una festa
i com una riquesa
disposar de la diversitat
que significa la llengua i la cultura catalanes.
Però, vaja,
ja sabem que hi ha aquesta cosa atàvica
d'algunes forces espanyoles,
d'una vocació molt forta
per la homogeneïtat
i que tot el que és diferent
els hi fa angúnia.
Estem també immersos en un procés
en el que ha de veure una constitució
d'un nou govern
i també una proposta de referèndum.
Des d'aquest punt de vista,
creuen que s'hauria de tirar endavant aquest referèndum
malgrat que tingui portes tancades,
per exemple, a Europa?
No, les portes d'Europa
no estan tancades,
no estan tancades mai.
Això estaria renyit
amb el propi concepte d'Europa.
El que passa és que
les institucions europees
han de ser molt prudents
a l'hora de fer demostracions explícites
que no agradin
algun dels seus estats membres.
Però les portes d'Europa
les entenem absolutament obertes
i, a més, creiem que si és cert
que Catalunya necessita Europa,
també és molt cert
que Europa necessita Catalunya.
En qualsevol cas,
de l'Ebre cap a baix serà complicat,
serà complexa, no?
És complicada,
la situació és complicada,
sí, perquè,
de fet,
estem davant d'una mena de topada,
no?,
de la voluntat legítima i democràtica
dels catalans
de viure com a tal,
com a poble diferenciat dins d'Europa,
i la voluntat,
també molt explícita,
d'una gran part
de les institucions espanyoles
i, en aquests moments,
del govern espanyol,
de no deixar-nos fer aquests passos endavant.
Per tant,
hem de trobar la manera
d'avançar,
malgrat les reticències
d'això,
de forces polítiques espanyoles.
Aquesta reivindicació,
Muriel,
creu que estarà present
aquesta nit
a la Gran Nita de les Jets Catalanes?
Estarà present d'alguna manera?
Jo crec que aquesta reivindicació
és present contínuament.
Últimament els catalans vivim
en un estat de tensió,
de tensió positiva,
d'il·lusió,
i parlem del que parlem,
fem el que fem,
sembla sempre com
amb un sobreaixidor
que surti aquesta voluntat,
aquestes ganes de...
Catalunya,
nou estat d'Europa,
això és present contínuament,
però no vol dir
que ho farem explícit
a cada cosa que fem.
és una nit literària
la d'aquesta nit.
Celebrem la literatura
i celebrem la nostra vitalitat.
No estarem fent proclames
a cada vegada
que cobrim la boca.
Naturalment.
Aquesta nit serà
la Gran Nita de les Jets Catalanes.
Hi ha un premi que destaca
per sobre dels altres,
el Premi Sant Jordi de Novel·la,
el més prestigiós
de les Jets Catalanes.
Hi han tingut molts originals?
Hi ha hagut molt d'interès aquest any?
Hi han hagut bastants originals
i n'hi han hagut bastants
de molt bons.
El jurat ens va dir
que havien tingut dificultats
a l'hora de triar,
la qual cosa és una bona notícia
perquè vol dir
que la qualitat
de les obres presentades,
és a dir,
la qualitat dels nostres escriptors,
és molt alta.
Avui mateix,
cap al migdia,
hi haurà una roda de premsa
on sabrem qui haurà guanyat
i aquesta nit
hi haurà la sorpresa oficial.
El Sant Jordi
és el més ben dotat,
però m'agrada també destacar
els altres,
el Mercè Rodoreda,
el de Contes,
el Carles Riba de Poesia,
en fi,
hi ha molts altres guardons també,
no?
No és l'únic.
Són guardons interessants
perquè el Carles Riba de Poesia
doncs ens fa,
bueno,
aquesta part de la nostra civilització,
no?,
llegir poesia
demana una actitud,
és una mica com meditar,
no?
i és bo saber
que hi ha persones
que mediten,
que llegeixen
i que escriuen poesia.
El Mercè Rodoreda
ja fa diversos anys
doncs que
es descobreixen
escriptors
poc coneguts
o no gaire coneguts
i per tant
també és una part
de la riquesa,
és una altra forma
de lectura
els contes
o les narracions
més curtes.
I després també
donem
el Premi
Sandrós
que premia
les activitats
en favor
de la internacionalització
de la nostra
cultura
i del nostre país
i també
el Premi
Òmnium
de comunicació.
Justament
l'editor de Proa,
en Josep Lluc,
ha explicat
que la dificultat
per tal
d'editar
treballs
i de dotacions
dels premis
han fet que en guany
ara ho comentava
una miqueta,
que s'hagin presentat
més originals
que mai.
També ha passat
en el cas
del Mercè Rodoreda
i del Carles Riba?
Se n'han presentat
més que l'any passat,
la tendència
és creixent,
però o sigui,
no cada any
és molt més
que l'any anterior,
va creixent.
Sembla que
la crescuda
més forta
ha estat
en el
Sant Jordi.
Va una mica
com va això.
Fèiem una mica
de comentaris,
no deien
alguns membres
del jurat,
potser
la situació
de crisi econòmica
fa que els nostres
escriptors
tenen més temps
per escriure
i per això
s'han presentat
més obres,
no t'ho sabria dir.
Ja per anar acabant,
també a nosaltres
ens fa molta il·lusió
que l'espectacle,
o si més no,
la part teatral
de l'espectacle
estigui dirigida
des de Tarragona
per Marge Ornet
i Noëlia Pérez,
dos dramaturgs
aquí tarragonins.
També això
a nosaltres
particularment
ens fa molta il·lusió.
Hem de recordar
que hi ha hagut
un procés
per triar
diferents projectes
i finalment
s'ha d'aquest
l'escollit,
no?
Sí,
això s'ha
per un concurs
on es presenten
diferents propostes
que també
val a dir
que els nostres
creatius
són fantàstics
perquè
sembla ser
que hi havia
diverses propostes
interessants.
té un sentit
que fent
això
en una ciutat
de la càrrega
cultural
fortíssima
com té Tarragona
doncs siguin
artistes
tarragonins
que evidentment
lligaran l'espectacle
amb la realitat
de Tarragona
perquè
si això
ho fem a Tarragona
és
amb un sentit
i amb una intenció
que es vegi
on som.
No estem a Tarragona
com si estiguéssim
flotant en un núvol
sinó que
som a Tarragona.
Una darrera qüestió
l'actriu Estel Soler
serà una mica
la qui portarà
la batuta
ja bé coneguda
per la sèrie
La Riera
Sí
Sí, sí
nosaltres
això que et deia
entre altres coses
l'Òmnium cultural
és molt fort
a Tarragona
suposo que heu parlat
amb la presidenta
la Rosa Maria Codines
i tenim
una activitat
molt clara
a Tarragona
per tant
un coneixement
de la vida
cultural
de Tarragona
que
que ens dona moral
a tots
aquesta és la força
d'Òmnium
que el que passa
a Tarragona
dona força
a la seu d'Urgell
el que passa
a Vic
dona força
a Terres de l'Ebre
i el Terres de l'Ebre
dona força
a el Val Llobregat
Última pregunta
Muriel
passaran 40 anys més
o no?
No i no ho sé
potser no
oi?
potser no caldria
esperar 40 anys més
per tornar-ho
a fer Tarragona
Muriel Casals
la presidenta
de l'Òmnium Cultural
una forta abraçada
des de Tarragona
avui la veurem
aquí amb nosaltres
i esperem que sigui
un èxit
aquesta gala
fins al vespre
una abraçada
a vosaltres
doncs Muriel Casals
que parla
d'aquesta força
d'Òmnium Cultural
una força
de la qual
també en podem seguir
parlant
i per fer-ho
parlem
ara saudem
la presidenta
de l'Òmnium Cultural
del Tarragonès
Rosa Maria Codines
Rosa Maria
què tal?
bon dia
hola
bon dia
què tal?
quina és aquesta força
aquesta força d'Òmnium
la força de tota la gent
i de tots els associats
i de tota la gent
que ens ha acompanyat
durant aquestes activitats prèvies
ha sigut una força
diria que
bé
que també contribueix
com deia Muriel Casals
que a nivell de Catalunya
doncs també també es noti
aquesta presència
tarragonina
sí
mira
del que acaba de dir
la Muriel
estic tan d'acord
que no puc estar més
perquè és evident
la força de Tarragona
dona força
al Baix Llobregat
al Baix Llobregat
dona força a Osona
i això és una realitat
i això fa que Òmnium
sigui més fort cada dia
cada dia creix
el nombre d'associats
cada dia hi ha més gent
que vol col·laborar
cada vegada hi ha més gent
que ens truca
i ens diu
què puc fer jo per Òmnium
vull ser voluntari vostre
per tant
sí
la veritat és això
ens dona força
aquesta força serà més important
a partir d'avui
d'aquest vespre?
n'estic convençuda
molt convençuda
perquè
fer d'estandard
fer d'avaluar
les lletres catalanes
davant de la situació
que vivim
amb aquests premis
que es donaran
tot plegat
això sí
ens farà més forts
no és habitual
és a dir
no passa cada dia
de fet feia 40 anys
que no passava
però vull dir que no és normal
tenir a casa nostra
bé
les primeres espaces
del món
de la literatura
de Catalunya
i tant
i tant
és que
haver d'esperar 40 anys
vaja
jo crec que no passarà més
però bé
en qualsevol cas
agrair
totes les complicitats
que s'han teixit
a nivell de territori
perquè això sigui possible
i és molt evident
que no ho ha fet
només Òmnium
eh
aquí hi ha hagut
una voluntat ferma
del govern
de l'Ajuntament
d'aquí
en aquest moment
a Tarragona
de la Diputació
de la Cambra de Comerç
de la Caixa
és a dir
aquí hi ha hagut
una sèrie d'institucions
que s'hi han implicat
i han tingut la voluntat
per tirar-ho endavant
i Òmnium
doncs al capdavant
només faltaria
es farà
el Teatre de Tarragona
un teatre
recentment inaugurat
com ho valoren
des de l'Òmnium Cultural
tenir aquest teatre
que ens situa
als circuits
de les grans arts escèniques
de Catalunya
no sé fins i tot a l'Estat
però en qualsevol cas
amb una potència nova
i tant
que una ciutat
obri
un nou equipament cultural
és motiu de festa
és motiu d'alegria
hem d'obrir equipaments culturals
hem d'obrir escoles
hem d'obrir hospitals
això és el que hem d'obrir
al nostre país
perquè ho necessitem
per el nostre aliment
tant
doncs
de l'aliment del cos
com també de l'ànima
perquè ens fa força
com a poble
i de veritat
que Òmnium Cultural
del Tarragonès
estem molt contents
que aquest esdeveniment
concretament
l'obertura del teatre
Tarragona
tants anys desitjada
sigui
en motiu
de la festa
de la nit
de Santa Lúcia
serà un moment
sens dubte
molt especial
que
qui pugui anar-hi
tindrà la sort
de veure-ho en directe
de viure-ho en directe
qui no podrà veure-ho
per TV3
amb les imatges
en directe
avui també som
un aparador
a nivell de Catalunya
som un aparador
sí
és un aparador
una finestra oberta
a tota Catalunya
a tots aquells
que a nivell internacional
també vulguin
connectar amb nosaltres
i això
és el que han de fer
les ciutats
posicionar-se
davant
davant
de la cultura
davant
de tot el que és
el benefici
cap al ciutadà
que l'omplei
i que el fa fort
i que el fa ferm
davant
de tot el que
se li pugui presentar
les coses grans
diguem-ne
majúsculors
es van fent
no es fan un dia
per l'altre
es van fent
de mica en mica
no?
en petites passes
i en petits degotejos
però constants
i això també va ser
en aquesta gran
identitat catalana
avui viurem
el gran moment
però fins ara
s'han anat succeint
moments
en aquestes
darreres setmanes
que també
suposo que hem vist
la implicació
de la ciutadania
que s'hi ha costat
o i tant
per exemple
des de la plataforma
somescola.cat

anem fent grans
i que anem madurant
en fi
Òmnium també li ha passat
això
no oblidem que
Òmnium
és una
institució
ja avui
però que s'ha forjat
amb 50 anys
50 anys
són molts anys
l'any passat
es va celebrar
el seu 50è aniversari
Tarragona
en porta 40
40 anys
de la seva formació
40 anys
que es va fer
per primera vegada
a la nit
de Santa Llúcia
quan Òmnium
va prendre volada
a Tarragona
per tant
és aquest
mica en mica
és aquest
anar fent
aquest anar creixent
de manera discreta
però valenta
però tenaç
i per ser-hi
ser-hi
sempre
i jo crec
que això
Òmnium
ho ha aconseguit
la prova és
que estem creixent
i molt
en nombre de socis
a nivell de Catalunya
amb 31.000
passa
i a nivell de Tarragona
jo ara no ho sé exactament
perquè van
anant
anant entrant associats
potser per aquest reclam
o pel que sigui
però
ja passem
dels butxents
per tant
això és molt important
per nosaltres
abans li preguntava
a Muriel Casals
també li pregunto a vostè
què està passant
aquí
què ens passa
què tenim els catalans
la cultura nostra
la Catalunya
la llengua
que estem a punt de mira
ai
perquè
estem a punt de mira
perquè hi ha algú
a la vora
que no ho veu
que no ho veu
com és
que no entén
que nosaltres
tenim una trajectòria
que nosaltres
tenim un rumb
i que venim
d'on venim
no ho entén
no entén
i llavors clar
s'ha explicat
i s'explica
de moltes maneres
però de manera constant
hi ha aquesta erosió
que ens fa sortir
i ens fa defensar
i ens fa dir
i clar
ja n'estem una mica cansats
de tot plegat
llavors
clar
ens volen posar
conflicte
on realment
no n'hi ha
i és que no en tenim
realment de conflicte
nosaltres aquí
amb la qüestió
de la llengua
i amb la qüestió
de l'harmonia
i la convivència
al nostre país
llavors clar
sempre hem d'estar
preparats
per defensar-nos
aquesta voluntat
i aquesta voluntat
de voler ser poble
això no pot ser
no pot continuar
aquesta erosió constant
no ho sé
és una situació
complicada
certament
doncs caldrà
caldrà continuar
diguem-ne
matents
sent didàctica
i pedagogia
avui ho és
un dia
de didàctica
i pedagogia
avui ho és
avui és un dia
per fer-la
creu vostè
que bon dia avui
per poder
la música també és important
és molt important
és també cultura
i potent
nosaltres vam tenir
un gran ambaixador
de la música
a nivell del món
Pau Casals
ja a les Nacions Unides
a la Casa Blanca
ja va dir
el que érem nosaltres
i va fer anar
la música
per fer-ho
i ho va internacionalitzar
i tant
és important
la música
i a tres continents
i un llarg passat
d'horrors
d'històries
d'opressió
profetes
déus i tot
escoltem Marina
Rossell cantant
la mostra
que va ser un dels actes
com ho van viure
Rosa Maria
va ser entranyable
i vaig assistir
va ser un acte
tan bonic
amb aquella veu
tan càlida
amb aquell cantat
tan bonic
amb el Mostaqui
de veritat
va ser un acte
molt bonic
molt
molt
entranyable
la gran Marina
Rossell
exacte
vam veure aquí Tarragona
en un d'aquests actes previs
que dèiem de Santa Llucia
sí, sí
i vam comptar
aquesta flama
continuarà viva
i tant
nosaltres
a veure
a nivell d'Òmnium Cultural
del Tarragonès
creguim
creguim
de bo de bo
jo crec que
hem fet
també
complicitat
i sinergia
amb totes
amb moltes institucions
que ja fa molt temps
que també a Tarragona
s'ocupen
de la cultura
de la cultura
del treball diari
i constant
per atensar
el món cultural
a la ciutat
i hem tingut
una oportunitat
més
més
ni n'hi ha hagut
altres
i hem tingut
una oportunitat
més
per fer-ho possible
això
saps
l'hem tingut
i aquesta
l'hem aprofitat
sí
l'hem aprofitat
i això ha de continuar
no l'hem de deixar
de fer
no
tornant a l'acte
d'avui
Rosa Maria
d'aquest vespre
també ho comentàvem
fa una estona
que ens fa il·lusió
que es faci a Tarragona
naturalment
també que es faci
el tere de Tarragona
encara més
però també que
la posada en escena
de la gala
vagi càrrec
de dos tarragonins
el Marc Jornet
i la Noelia Pérez
això vol dir
que estem ben posicionats
també
en aquest teixit cultural
això que ara em diu
és veritat
jo vaig estar molt contenta
el dia que vaig saber
que dos tarragonins
lideraven
tot aquest espectacle
molt molt contenta
i vaja
jo crec que la ciutat
també s'ha de sentir
orgullosa
que reparteix
això que ens vol dir
ens vol dir
que són persones joves
de la nostra ciutat
amb prou força
que també
tenen aquesta formació
i aquest coratge
i han estat
no
molt interessats
en
elevar
el nivell
que li pertoca
el món de l'espectacle
i el món de la cultura
i que això no és una cosa
d'avui
això ens vol dir
que ja fa temps
que aquestes
aquesta ciutat lluita
per posar-se
per posicionar-se
i això és el resultat
aquest és
és gent jove
ferma
doncs que ha estat
capaç
de presentar-se
en un concurs
com deia la senyora Muriel
i que l'han guanyat
l'han guanyat
per poder fer avui
aquest espectacle
això és de felicitar-nos
felicitar-nos
a tots
estic molt contenta
amb nom d'Òmnium
i això ho vam valorar
i això ho vam valorar
amb la Junta d'Òmnium
ens agradava
que fos així
volíem que fos així
i ho ha estat
i avui es veurà
aquest fruit important
un fruit que també
com dèiem
serà el gran aparador
a nivell de Catalunya
d'aquesta gran nit
d'altres catalanes
li sembla que vam escoltar
la cançó de Marina Rossell
perquè és una llàstima
a mi sap molt de greu
tallar-la
a la Marina Rossell
perquè no dic la Marina Rossell
la cançó
perquè és bonica escoltar-la
i tant
li sembla que l'escoltem
Rosa Maria Codina
és una forta abraçada
l'escoltem
i la puc escoltar jo també
i tant i tant
la deixem aquí on espera
i que vagi molt bé
moltes gràcies
felicitats
gràcies per trucar
una forta abraçada
vinga passiu bé
adéu
que ce voyage
était de feu
et tu observais tout
minutieuse
minutieusement
sans la moindre entrave
sans limites
et sans interdits
c'est que c'est plaisir
inondé ton corps
et mon corps
dans nos balades
nous écoutions
le chant d'un bâtelier
sous le ciel de janvier
près de la mer de Marmarin
nous ne pouvions refuser
ni la nuit
ni celui
sensation intime
d'être heureux
je t'aime
et le crie
j'invoque
j'invoque
ce qu'il y a
de pur en moi
cette chanson
t'appelle
et t'interpelle
même si je ne sais
où tu es
si je te reverrai
je t'aime
et le dis
dans mon cri
le plus pur
pour ne plus
ressentir
que les fils
ne soient coupés
et les gens
qui en� Monet
et où je ne sais
je ne sais
si je ne sais
Fins demà!
Fins demà!