Fins demà!
I encara una nova entrevista abans d'arribar a la una del migdia
i una nova proposta de la cap de setmana.
Que visiteu la Canonga una vegada més.
Organitzen una mostra de teatre amateur.
És la primera edició.
Ara en parlem amb els nostres convidats.
Ens acompanya el regidor de cultura de la Canonga, el Francesc Roca.
Francesc, bon dia.
Hola, molt bon dia.
El tècnic de cultura de la Canonga, el Felicià Canyelles.
Felicià, bon dia.
Bon dia.
I la Montse Berenig, que és la directora del grup de teatre de la Canonga, Camàndoles.
Montse, bon dia.
Bon dia.
Abans d'entrar en el tema, que és aquesta mostra de teatre amateur,
deixa'm preguntar-te, Francesc, com va anar la valoració que fem de l'Impossible,
que és l'últim embolat, per dir-ho així, de la Canonga,
el Festival de Màgia, més que consolidat,
i que en vam parlar també ampliament aquí.
Com va anar l'Impossible?
Molt bé.
Perfecte.
Ja va.
Sí, sí, no, molt bé.
Ens vam superar a la sisena edició.
Sempre intentem que sigui millor, però la veritat és que tant el públic de la Canonga com el de fora
va venir encara més gent, els espectacles de carrer van ser tot un èxit,
Ombres de Plata no era màgia, però era màgic.
Ombres de Plata era l'espectacle del Mar Parrot,
que va crear moltíssima expectació, era concert, performance.
Sí, doncs vam passar cada espectacle sobre uns 200-250 persones.
Us ho esperàveu, ja incrementar el nombre de públic o no?
En principi, com que ens basàvem en l'any anterior, que havia sigut molt bo,
esperàvem que hagués sigut, com a mínim, la mateixa resposta, però la vam superar.
En total, quantes persones serà per fer el titular?
Doncs mira, si comptes els espectacles d'interior, que eren els de l'Urfeu,
unes 200-250, més els de carrer, que hi havia 3 que també eren entre 150-200 persones,
doncs tu mateix, unes 1.000 persones, 1.000 i alguna cosa van passar
durant els 6 espectacles que va bé.
Heu fet números, ha tingut incidència, això a la Canonga, a nivell de botiguer comercial?
Home, al ser cap de setmana, potser no s'ha notat tant a nivell comercial.
Perquè penso que això va començar el dissabte al dematí,
en canvi amb el tema dels restaurants que tenim a la Canonga i tot això,
suposo que sí, que ha sigut, bueno, la gent que venia de fora, evidentment,
felicitaven perquè alguns era la primera vegada...
Sí, encara es veu gent de primera vegada, eh?
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Els que van fer davant del castell de Marricà, doncs un pare va dir que molt bé,
que tornarà, que havia sigut per casualitat, que s'havia assabentat amb la Canonga,
i va dir, molt bé.
Per tant, a més, continuar amb la filosofia aquesta de festival molt acollidor per parlar en família.
Sí, sí, sí.
Una cosa així.
És un format que ens funciona molt bé,
i introduïm espectacles de molta qualitat entre mig,
siguin de màgia o no siguin de màgia,
però que tinguin relació amb algo màgic, i funciona molt bé.
Que esteu començant a preparar ja la propera edició, o no?
O és massa aviat?
No, és massa aviat.
Estem encara acabant la valoració,
i com que estem ara amb l'altre tema que tractàvem,
a ser centrats en l'altre tema.
Doncs entrem amb l'altre tema,
és un festival de teatre amateur,
que no ho sé,
a veure, Felicià, potser tu que ets tècnic de cultura,
explica'ns una miqueta com va sorgir la idea de fer,
és la primera edició, eh?
Aquest festival de teatre amateur.
Sí, la idea surt bàsicament
de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya,
de la demarcació de Tarragona,
que proposen a l'Urfó Canongí
de muntar aquesta mostra.
I llavors, tots dos conjuntament,
ho proposen a l'Ajuntament de la Canonga,
concretament al Patronat de Cultura,
i es posem en marxa,
es fan les primeres reunions,
i es fa un pressupost del que pot costar,
i es valora,
i es busquen els objectius que pot tenir
aquest mostra,
perquè, clar, l'important de la mostra en si
és que aglutina
el que és una entitat com l'Urfó,
aglutina l'Ajuntament,
i per altra banda,
tot un grup de teatres
que, clar, això va llogar força gent,
i per la Canonga era molt interessant.
Algun requisit per participar
en aquesta mostra de teatre amateur,
que, per cert, us ocuparà
durant dos caps de setmana, eh?
Comencem aquest cap de setmana,
dissabte i diumenge,
i després ja ens traslladem a divendres,
dissabte i diumenge,
ja del primer de juny, per exemple.
Algun requisit que hagueu demanat als grups?
No, els grups els ha triat,
i de fet els ha presentat
la Federació de Grups Amateurs,
o sigui, l'Ajuntament, en aquest cas,
no participa en la tria dels grups.
Fa una mica la impressió
que l'Orfeo Canonga és un escenari,
doncs, molt, no ho sé,
important, molt acollidor,
i, bueno, de bones característiques, no?,
i que és això,
que hi han de passar coses,
s'ha d'anar programant.
Sí.
És un caramelet,
perquè s'ha de teatre.
Sí, a més a més,
és un dels pilars, diguem-ne,
importants que tenim
des del Patronat de Cultura,
l'Ajuntament de la Canonga,
invertir en aquests teatres,
perquè tingui ressò,
perquè puguin ells mantenir-se també,
perquè avui en dia,
doncs, clar,
l'associacionisme està molt...
És molt difícil
que la gent vulgui implicar-se molt
en aquests aspectes,
i costa, clar,
són edificis grans,
són de molt cost,
i, clar, costa, no?
Però portant coses com aquestes,
com l'impossible,
sempre intentem fer tot el que fem,
tant de música que sigui d'interior i tal,
de fer...
N'anir a mitja a l'espai.
Sí, d'anir a mitja a l'espai,
perquè tenim molt bona relació també
amb la Junta de l'Orfeo Canongí,
i el que apostem és per això,
perquè no fa falta fer altres edificis nous,
sinó remodelar,
invertir en els que ja tenim,
que a més a més són del poble
i per al poble,
i són molt funcionals,
i a més tenen molta història,
això també és molt important.
En aquesta mostra de teatre amateri
participen dos grups de Tarragona,
un de Reus,
un de Constantí,
i, evidentment,
el de casa,
l'autòcton,
Camàndoles,
de la Canongens,
acompanya la Montse Berenys,
que és la directora d'aquest grup.
Montse,
donar bon dia.
Hola, bon dia.
A veure, vosaltres jugueu a casa.
Sí,
és la primera vegada,
que es fa això de la mostra de teatre.
Nosaltres estem contents,
perquè, com dius,
bé tu,
juguem a casa,
i crec que també és important,
però també ens fa il·lusió
participar en aquesta mostra,
perquè no havíem participat mai en res,
i sempre havíem fet teatre molt local,
molt de casa,
i, bueno,
la il·lusió hi és, no?
Suposo que posarem les ganes
i totes aquestes coses.
Formeu part d'aquesta associació
de grups de teatre amater,
com deia?
No.
No?
A partir d'ara,
potser si no,
que us haurà d'afiliar.
Potser sí.
Que sou un grup de teatre jove,
Camàndoles.
Bueno, a veure,
nosaltres,
jove,
en quant te refereixes,
quant de temps portem, no?
A veure,
nosaltres vam començar
a posar fil i l'algulla
fa quasi 10 anys, eh?
Ara fem 10 anys,
que celebrem ara
amb aquesta obra que fem,
però, clar,
evidentment,
com que som amaters,
doncs,
i treballem
i tots tenim coses a fer,
ens ho prenem també molt així,
vull dir,
ho fem quan puguem,
i portem quatre obres de teatre,
només, no?
Però, bueno.
Hola.
I la Marató.
Benidó.
Sí, sí.
La condició,
suposo que s'ha fet
a l'hora de fer la tria
d'aquests grups és això,
que fossin, doncs,
grups de teatre,
home, certament,
una mica amb cara i ulls consolidats
i tal,
amb una bona proposta,
però amaters,
doncs,
és això que deia la Montse,
no?,
que cadascú treballi de lo seu
i que no tinguin ambicions professionals.
Qui em fa una mica de cartell,
va,
de lo que ha de venir?
Aquest cap de setmana,
per exemple,
comencem amb Locus.
Qui me pot dir
fer cinc cèntims
de què van les obres?
Res,
quatre cosetes,
només per picar la curiositat.
Aquest dissabte,
a les 10 de la nit,
Locus.
que passa en un hospital psiquiàtric
i això és a càrrec de Llops Teatre,
que és un grup de Reus.
Ja hem dit,
aquest dissabte,
a les 10 de la nit.
El diumenge,
és a càrrec del grup Tecla Smith,
a les 7 de la tarda,
Dejate el Balcón Abierto,
que és a partir d'obres
de Federico García Lorca.
Tot un repartiment de dones.
Sí, sí.
Dos dones de l'orca.
Sí, exacte.
Molt bé.
I amb això fem aquest cap de setmana.
Llavors,
el divendres vinent,
a les 10 de la nit,
és el grup local,
Camàndules.
Que aquí li donem la paraula a la Montse,
potser no,
que ens ho expliqui.
Que ens ho expliqui ella.
Vosaltres interpreteu
el políticament incorrecte.
Sí,
és l'obra d'un autor anglès
que es diu Ray Conney,
que quan la vam veure
ens va agradar,
la vam llegir entre tots,
perquè clar,
és un grup que també ho decidim tot
entre tots,
ho fem tot.
I ens va agradar molt,
vam veure que era un body beer
molt divertit,
molt fresc,
molt actual.
I bé,
vam posar,
doncs ja...
Montse,
però de moltíssims personatges,
quanta gent són al grup?
Som 13.
13 al grup
i 13 a l'escenari?
13,
com va això?
Bé, bé,
tots dalt a l'escenari no,
però quasi tots.
Quasi, eh?
Perquè...
nosaltres ho complementem
amb uns entreactes
fets per nosaltres.
Val,
per donar sortida a tothom.
Sí, sí.
Però igualment és una obra
bastant plural,
coral,
que en diuen,
no?,
amb molts personatges.
Sí, sí, sí.
Amb ritme,
de més.
Molt ritme,
molt de ritme,
té molt de ritme,
moltes entrades,
moltes sortides.
Sí,
que té molt de pel·ligro,
també, eh?
Molt, molt, molt.
Que l'estreneu,
és l'estrena mundial?
No,
ja és la...
Aquesta serà la tercera
representació que fem,
la tercera.
perquè vam fer la primera
el 15 d'abril,
després la vam fer
una setmana després
i ara la tornarem a fer.
Aquí també,
a l'Orfeo.
A l'Orfeo,
sí, les dues.
Molt bé, sí.
Sí, la tercera també tornarem a fer.
Ja controleu l'espai
que això fer ser un Bodeville
també és important,
controlar l'espai,
no?
Però aneu d'entrar i sortir
tot això.
Sí, és complicada,
però bueno.
El públic riu?
El públic ens ha dit
que sí,
que li va agradar molt,
que és molt divertida.
Esperem ara la gent
que vingui de fora
què dirà, no?
Doncs heu començat
aquest dissabte
amb una tràgicomèdia
psiquiàtrica,
després amb una obra
amb un pes literari
important,
com és aquest
Dejar el balcon abierto.
L'altre cap de setmana,
el dia 1,
una comèdia
100% Bodeville
amb Camàndules,
el grup de la Canonja,
i dissabte dia 2
continuem
amb la companyia
de Constantí
en Fa Patir.
Sí,
que presenten
l'obra
Cloedo,
T'atreveixes a jugar,
que és una obra
que són els espectadors
els que a poc a poc
van jugant
i buscant el final.
És com el joc
aquell dels assassinats.
Sí,
com el Cloedo,
que és el mateix nom.
Això és una adaptació
de Marc Cardó
i és a càrrec
de la companyia
de Constantí
en Fa Patir.
I el diumenge,
a les 7 de la tarda,
Teatre Vuit
de Tarragona
presenta
28 cèntims,
que és a partir
de textos
de Lluís García Arauz
i Javier García Llaue,
que l'han fet
una adaptació
de partir de...
Bueno,
ha fet una adaptació
a Quique Culebres,
que és que un home
anònim
es revela
i decideix reclamar
la devolució
de 28 cèntims
que una empresa
de telefonia
li deu.
I així es troba.
Molt actual.
Riem,
però em sembla
que no és molt còmic,
no?
O sí?
Doncs...
No ho sabem.
A veure,
potser al final
ens preguntem
quin preu
ho hauran de pagar
per aconseguir
aquest objectiu
i si tindrà molt de sentit
aquesta lluita
que fan.
Vaja,
que reflexionarem,
potser riurem a trossos
i a vegades
estarem més pensatius.
De tot una miqueta
a nivell de gèneres,
no?
Sí, sí.
I a més,
tot, de moment,
grups de teatre
de casa nostra,
perquè és això,
doncs,
us ha fet la tria
l'associació de teatre
de grups de teatre amateur
amb la seva branca tarragonina.
Què n'espereu
d'aquesta primera mostra
de teatre
de la Canonga?
Què consideraríeu
que és un èxit?
Que vingués
a molta...
Vull dir,
al nivell de públic,
al nivell de qualitat,
no ho sé,
com us ho plantegeu?
Sí,
dues coses,
vull dir que la qualitat
ja l'assegurem,
no?
Vull dir,
ens assegurem
a través de la...
a través de l'associació
de teatre amateur
que hi és, no?
Perquè inclús hi ha algun
com el col·lego
que ha estat premiat també
amb alguna...
amb alguna...
altra obra de teatre
i el que volem
és que el públic
s'animi
i surti i vingui
i que no sigui la primera,
que sigui la primera
de moltes que en farem.
Tots són de Tarragona
perquè és la primera mostra
de teatre amateur
del Camp de Tarragona,
no?
Evidentment
que
quan acabem
amb el Camp de Tarragona
i si això funciona,
podem...
La segona mostra
esperem que pugui ser,
doncs,
de Catalunya.
Seria espectacular,
podeu fer.
però, bueno,
en principi anem pas a pas
i esperem que això funcioni.
I si funciona,
doncs,
com va passar amb la màgia?
Endavant.
I és la primera
de moltes.
Esperem.
Montse,
que hi ha tradició teatral
a la Canonga,
diries que hi ha afició,
a la gent li agrada,
o no se sap,
sí?
Hi ha molta tradició
per part de l'Orfeo Canongí
ja feia molts anys
que ells feien teatre
fa molts anys,
no sé des de quin any,
no puc dir concretament
des de quin any,
però molts anys,
no?
Feia quasi
70 anys
o...
Sí, 70 anys.
Que s'ha fet teatre
a l'Orfeo Canongí.
Sí, sí.
Potser va haver-hi un moment
que va estar més aturat,
no?
Però,
bueno,
hem tornat a reemprendre això,
no?
I crec que és bo, també.
Doncs a veure si us passa,
jo us vaticino
que us pot passar igual
com amb la màgia, no?
Que dius, mira,
comencem,
arrenquem i tal,
i a veure què,
i escolta,
i no us en doneu compte
i estem,
quina edició portàvem
de l'Impossible ja?
La setena.
Doncs vinga.
Anem cap a la vuitena.
Moltíssimes gràcies
per venir des de la Canonga
a explicar-nos
que aquest cap de setmana
i també l'altre
feu la mostra de teatre,
primera mostra de teatre
amateur de la Canonga.
Gràcies al regidor de Cultura,
Francesc Roca.
A vosaltres, bona tarda.
Gràcies al tècnic de Cultura,
Felicia Canyelles,
i a la Montse Berenys,
directora del grup Autòcton,
l'Escamàndol,
és molta merda, Montse.
Gràcies a tots.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies a tots.