Dos quarts i mig d'onze del matí.
Seguim endavant el matí de Tarragona.
Ràdio Unmatí, que avui torna a dedicar uns minuts
a les activitats de la Setmana Santa.
Recordareu que divendres, més o menys a aquesta hora,
ens acompanyaven aquí, estaven aquí en aquests estudis,
responsables de la Setmana Santa de Palència,
la ciutat castellana convidada en guany
per l'agrupació d'associacions de Setmana Santa de Tarragona
a participar en les visions.
Dissabte al vespre es feia aquesta activitat en Palència,
divendres es feia també la presentació del llibre opuscle
de l'agrupació d'associacions de Tarragona
i a partir d'avui, ja un cop presentat l'opuscle de l'agrupació,
comencen la presentació dels opuscles
de les diferents germandats i congregacions.
I avui comença amb la germandat del Sant Exeomo,
per això ens acompanya la seva presidenta, Elvira Ferrando.
Elvira, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I demà, dimarts, tindrem la presentació opuscle
de la congregació del Barerat Cos
en el descendiment de la creu.
Demà dimarts serà, com dèiem,
i per això ens acompanya un dels seus responsables,
el Jordi Fol.
Jordi, bon dia.
Bon dia.
Amb el Jordi Fol i amb l'Alvira Ferrando
comencem una tanda d'entrevistes
que tindrem durant els propers dies
amb les diferents entitats.
I comencem per l'Exeomo.
Elvira, perquè avui mateix feu la presentació de l'opuscle.
Doncs sí, avui a les vuit de la tarda
a la sala de l'antiga audiència
es farà la presentació de l'opuscle,
que aquest any tenim el goig de tenir com a presentador
el senyor Josep Andreu, president del Port de Tarragona,
i a la que esteu tots invitats.
Heu estat els primers.
Ha estat casualitat o és que ho vau decidir expressament?
Doncs mira, en principi, a l'Associació d'Agrupació
de la Semana Santa de Tarragona
normalment es parla quins dies és cada ull.
Aquesta vegada, en principi, van dir
escolta, si està lliure el primer dia,
perfecte, perquè així feia feta, no?
I amb aquesta feia feta vas molt tranquils
als altres opuscles i gaudeixes una miqueta més, diria jo.
I demà dimarts us tocarà a vosaltres.
A vosaltres, aquí al Col·legi d'Advocats,
a un quart de nou de la nit,
la presentació,
que la tenim en el trús de presentador,
aquest any, el senyor Benigne Ríos,
periodista, ja el coneixeu,
el qual està molt content
perquè diu que en tenia moltes ganes
i que mai li havia demanat ningú.
I que està molt content
de poder presentar un opuscle.
Doncs mira, hem sigut els primers a demanar-li.
I també comencem els primers dies
perquè la meva presidenta
té molt de pànic escènic
i diu que com abans no ho presenti,
diu que s'ha quedat molt més relaxada
i pot gaudir més
de totes les presentacions d'opúscles que queden.
És a dir, que en el cas del descendiment
sí que és una petició expressa de la presidenta.
Sí, sí, sí.
Ella sempre vol ser de les primeres.
Diu, perquè així,
diu, després ja està.
Ja està perquè ho passa fatal.
Aquests dies que ha sigut protagonista,
perquè les visions,
malgrat que diguéssim organitzi l'agrupació,
organitza cada any una congregació.
i vosaltres vau ser responsables de portar...
I el pànic escènic que ha passat aquests dies la victòria,
l'han viscut tots.
Tenia molta por, molta por,
però ara ja estarà passant.
I l'elecció de Benignar Rius per què?
Bé, doncs perquè...
A veure, el coneixem
i sabíem que en el fons
li feia com molta il·lusió
de poder presentar un...
I el que no volíem era repetir gent,
perquè passa una cosa que...
A veure, arriba un moment
que es comencen a repetir les persones
i vam dir
que hem de buscar algú
que no ho hagi fet mai.
I vam dir, doncs mira, el Benigne.
Li vam dir fa més d'un any
i això sí, des del primer moment
es va mostrar encantat
amb la idea de poder presentar.
I en el cas de la Germantat,
l'elecció del president del port,
Josep Andreu, per què?
Doncs la veritat és que té
múltiples motius.
Evidentment, perquè és una personalitat,
però bàsicament també té
un motiu sentimental molt important.
I jo crec que el Josep Andreu
està realment content.
En altres, quasi tant o més que ells,
l'any passat ja li vam proposar
i té una doble vessant
aquesta elecció.
És el president del port,
com molt bé he dit,
però a més a més
ell és portant del nostre pas.
Imagineu-vos tindre l'ocasió
de presentar el teu propi buscle
de la teva propi germandat,
si tots els presentadors
sempre acaben sent amics
i formen part ja de la història,
en aquest cas,
el nostre presentador
és història de la germandat,
que passa a ser presentador
i, evidentment,
continua sent molt amic, no?
Llavors, jo crec que serà molt maco
perquè tots els presentadors,
tots,
tenen el seu propi estil,
però el fet que tinguis
una mica de sentiment,
que coneguis molt bé la germandat,
que allò que estàs explicant
ho hagis viscut,
i ha viscut aquest any
la pujada del pas,
la restauració,
l'esforç,
els seus espats
ja saben el que és portar un pas,
saben el que és els seus nanos
sortir a files,
vull dir,
treballar per la germandat,
jo crec que serà...
Jo, de veritat,
estic molt emocionada
i sé,
i em consta,
que ell també.
Encara recordo,
el dia que vaig anar a dir-li,
Josep,
evidentment,
ja sé que em diràs que sí,
però vinc a fer formalment la petició,
l'emoció que va tenir
no l'oblidarem mai.
Estem parlant d'opuscles,
a partir d'avui comença
la presentació dels opuscles.
Com ha anat aquest any
la confecció dels llibres i opuscles
de les congregacions
i germandats?
I avui en tenim dues,
dos exemples.
Jordi.
Complicat i difícil,
ha sigut un procés,
a veure,
la crisi s'està notant moltíssim
i la crisi,
sobretot,
a veure,
a nivell
de lo que és la publicació
d'articles,
no hi ha cap problema,
tens suficients articles
com per fer 20 opuscles
perquè has de dir no,
aquest any no d'això,
però la qüestió de publicitat,
aquest any ho hem passat
molt, molt, molt malament.
Molt.
Molt de la manera
que ha arribat inclús un moment
que dius,
a veure,
no sé si podem tirar
i continuar endavant.
La intenció és continuar,
però és que és difícil.
Coincideixes, Elvira?
Coincideixo a part,
és molt difícil,
evidentment.
No sé,
jo soc dels que opino
que res és fàcil,
els anys i els temps
són complicats,
però n'ha hagut
moltes èpoques complicades,
jo porto 35 anys
a la Setmana Santa
i ho he viscut tot.
Aleshores,
ens ha costat,
efectivament,
hem hagut d'anar a buscar
anunciants nous,
fins i tot,
jo ho vaig dir l'altre dia
en una entrevista,
hem hagut d'haver de baixar
els preus dels anuncis,
ha hagut gent que m'ha dit
no puc,
no et preocupis,
m'ho pagaràs amb dues vegades,
han sigut pocs,
però el llibre Opuscle
té que sortir
i la veritat
el que m'ha intentat
és que no baixés la qualitat,
és a dir,
hem de fer totes les germandades
cofreries
i tots plegats,
l'agrupació,
un esforç,
perquè costa molt
tirar endavant,
però molt poquet
tirar endarrere.
La nostra germandat
s'ha proposat,
i això ha sigut
una fita de tot
a la Junta Directiva,
del Pere Ramon Amesto
que és el que porta el tema
el responsable
de l'Opuscle
i meu,
i de tota la Junta
que ens ha recolzat,
l'any vam fer
120 fulles,
120 fulles
han de fer-se aquest any.
Evidentment,
això és com a tot
el món comercial,
amb el món de la venda,
amb el món de la indústria.
Si vols fer el mateix
amb la crisi,
has de treballar el doble
i aconseguir el doble.
Com diu molt bé l'amic Jordi,
ha sigut difícil,
però ho hem aconseguit.
I crec que tenim tot, Jordi,
que fer un esforç molt gran,
malgrat que sigui difícil.
És a dir,
fer maratons,
jo estic molt acostumada
de venir a l'empresaria
a fer-ho,
maratons personals,
maratons de la Junta,
maratons de les entitats,
perquè no podem deixar-ho.
A la cap i al final,
jo sempre repeteixo el mateix,
és la història.
Nosaltres,
que m'ha après la Setmana Santa,
dels opuscles antics,
com explicava molt bé
la Maria Helena
el dia de la presentació
del llibre de l'agrupació,
quantíssimes persones
van a la biblioteca
i a la maroteca
a informar-se
dels opuscles antics.
Si no siguéssim,
no tindríem història.
I ara ho veiem tot molt fàcil.
D'aquí 40 anys,
possiblement els nostres nanos,
els nostres fills o historiadors
vinguin als nostres opuscles.
Jo sóc una persona
molt lluitadora
perquè no baixi
gens ni mica la qualitat.
De fet,
la crisi afecta a tothom
i també havia d'efecte,
evidentment,
a les congregacions
a la Setmana Santa,
però és veritat
que veient el programa d'actes
que ja va arrencar fa uns dies,
no hi ha variacions.
Tothom té el seu opuscle,
tothom presentarà el seu llibre
i les activitats
amb concerts
i els actes
més tradicionals
es mantindran.
És a dir,
que malgrat les dificultats, Jordi,
les agrupacions,
les entitats
de la Setmana Santa
continuen vives
i disposades a...
A tirar endavant,
sigui com sigui,
això sí que és veritat.
Ja dic,
l'opuscle,
com diu ella,
com diu l'Albira,
té tota la raó,
és una cosa que no es té...
Però el que passa,
passa una cosa,
amb congregacions,
com el sentiment
que són congregacions petites,
el pes t'arra cau tot
amb 4 o 5 persones
i arriba un moment
que,
ara ho comentàvem,
que en marxat
des de València
és allò que dius,
buf,
bueno,
ja hem passat,
primera etapa passada,
anem a la següent.
quan acabes la Setmana Santa
tens tal estrès
de tot el que has tingut
que patir
i passar
i tal i igual
que, clar,
hi ha moments que dius,
no sé,
tiraria la tovallola,
després no la tires
perquè, evidentment,
no la pots tirar.
Falta,
manca col·laboració.
Jo considero
que el que manca
és una mica de col·laboració.
Això a totes les entitats,
segurament, no?
Que han de ser sempre
3 o 4 persones
les que es tiren del carro,
siguin de Setmana Santa
o d'altres àmbits
de la ciutadania.
En qualsevol cas,
la crisi no es deixarà nota
en la programació
d'activitats de Setmana Santa
perquè totes les entitats
tenen ja a punt
els seus opuscles,
hi ha una programació
de concerts
i de conferències
que es faran també
en els propers dies.
En tot cas,
l'únic que canviarà,
i ja ens ho explicava
el president de l'agrupació,
Joaquim Julià,
fa uns dies,
l'únic que canviarà
és que no es podrà instal·lar
la gran carpa
de la plaça Verdaguer
amb els passos
de les confereries
que no tenen seu pròpia.
Però s'ha trobat,
ahir ens explicava
que s'ha trobat
la solució de la catedral.
Sí, la veritat és...
ahir al capítol de la catedral
l'esforç que sé que fan
perquè la veritat
en principi
era un plantejament
que no entrava
dins de les seus...
del guió,
permeteu-me que ho digui
d'aquesta manera, no?
Quan el mossèn Barberà
ens ho va...
ens ho va...
l'altre dia,
Jordi,
a la reunió
ens ho va dir,
la veritat
jo em vaig posar molt contenta.
Per què?
Crec que és un marc incomparable.
Crec que les figures...
la passió de Cris
té que estar a la casa de Déu
com és la catedral
i ha sigut la millor solució.
La Carpe era molt bonica
per què?
Perquè teníem un horari molt gran,
era un lloc cèntric,
però al no poder-se fer
teníem que buscar una solució
i jo crec que la solució
ha estat correctíssima,
bona,
serà molt maco,
haurem de respectar molt
els horaris,
evidentment,
dels actes liturgis
que es puguin fer,
però a mi realment
em fa fins i tot
com a il·lusió.
Jo crec que és el seu espai natural.
Jo crec que és un espai
i en Jordi amb això
està d'acord amb mi,
ja és...
evidentment,
ja ens han dit
que això és una cosa provisional,
però de veritat
convido a tothom
a que vagi especialment aquest any
perquè no sé si se repetirà.
Té que ser molt maco,
la catàlula està reformada,
està a mitges encara,
a mitges, a mitges.
però amb molta cura
tots hem d'anar a visitar-la
i crec que els passos allí
lluïran esplèndidament.
I tot el que sigui variació
al final enriqueix la Setmana Santa.
Jo és que sóc molt optimista
en aquest tema,
malgrat que costi,
evidentment és un esforç
perquè pujar els passos
fins allà i dalt
i baixar-los una altra vegada
a la recollida
i jo si em permets,
tinc temps?
Si em permets,
fins i tot,
com a germandat
i presidenta de l'Electiu
he de dir
que naltros aquest any
no tan sols
la nostra seu
serà la catedral,
sinó que a l'hora
de la recollida
dins del plat de millores
s'estaven uns canvis
amb la recollida de passos
i aquest any
naltros
se'ns va oferir
i perquè podia ser
més còmode
per la recollida
vam dir
doncs sí,
fem-ho,
per què no?
I quin canvi és?
Doncs que ens recolliran
a la catedral.
i no a tothom li agradava
és a dir,
som els únics
dels que s'han proposat
que han dit que sí
respecte els motius
de tots,
tots tenen els seus motius
a mi m'hagués agradat
que haguessin sigut més passos
però bé,
penso que
pot ser esplèndid
és a dir,
jo saps que m'agrada la fotografia
sempre ho dic
veure el meu pas
a la catedral
la veritat és que
a mi m'emociona
i crec que ho he de fer
feu publicitat sobretot
i això perquè és un canvi
quan arribi
quan s'aprovin les dates
ja parlarem dels canvis
possibles canvis
que hi hagi en la recollida
dels misteris divendresant.
Jordi,
a tu et sembla també
una bona idea
si no es podia fer
la carpa de la plaça Verdaguer
fer-ho a la catedral?
Jo soc el primer defensor
i he sigut una mica polèmica
en aquest sentit
perquè doncs
vaig ser dels primers
que vaig dir
que considerava
que el lloc
a veure,
el lloc més es caien per mi
és la catedral.
La catedral,
a veure,
si fas una exposició
de passos de Setmana Santa
són unes imatges
que el que estan reflexant
és els últims moments
de la vida de Jesucrist,
quin lloc més es caien
que la catedral?
Molt millor que una carpa.
La carpa
perd solemnitat.
A veure,
ha sigut molt bonic
però jo considero
que la catedral
li dona un
un caire especial.
El que passa
és que jo vaig estar
el dissabte a la catedral
amb els de Palència
vam estar visitant.
Hi ha molta feina a fer, eh?
Hi ha feina, hi ha feina.
Hi ha molta feina.
Jo ara els anava a preguntar
si vostès com a presidents
de Confraries
els havien explicat ja exactament
on es posaran els passos.
Aquesta setmana,
crec que si no recordo malament,
aquesta setmana,
corregeixem si no, Jordi,
crec que el 7 o el 8,
havia una reunió
el president
el Joaquim Julià,
el president de l'agrupació,
i ja es ha terminat
fins i tot
el lloc on cada un estarem
i ja ens van avisar,
evidentment,
que les obres
no estan acabades.
Hi ha llum.
No hi ha llum,
es ha de fer il·luminació,
però jo no dubto
que segur que s'ho tirarà bé.
Són 10 passos,
si no m'equivoco,
eren els que hi havia 10
a la carpa
i que ara es podran
traslladar a la catedral.
Aquest serà segurament
un dels principals canvis,
però que...
El descendiment,
encantat per una senzilla raó,
perquè l'entrada del pas
del descendiment
a la carpa
cada any
és de pel·lícula
de Hitchcock.
No saps mai què passarà.
L'any passat
vam enfonsar
tot el paviment
perquè, clar,
té un pes...
I estàvem començant
a plantejar
i dir,
a veure,
val la pena baixar-lo
perquè l'any passat
vam passar molta por.
Molta por
perquè no va passar res
gràcies
al gremi de Marejans
que ens va ajudar
perquè jo veia el pas
francament a terra.
O sigui,
que millor
perquè, clar,
enfonsar el paviment
de la catedral
és molt difícil.
I, en general,
a nivell de cada congregació
que vostès representen,
veuen aquesta Setmana Santa
igual d'esplèndida
que la de l'any passat
o la dels últims anys?
Noten algun canvi?
Creuen que la crisi
es nota també
entre la gent
de la confraria?
Jo crec que nosaltres,
els presidents
i les juntes,
tenim que ser,
a veritat,
és que potser
va amb caràcter,
no?
Optimistes.
Sí, a veure.
No, no,
però si és que al revés,
fins i tot la crisi
pot ser que hi hagi
més participació.
Correcte.
Pregunto, eh?
Això és un tema molt clar.
Nosaltres el que hem de vendre
és optimisme
i futur
i intentar buscar els mitjans
perquè, repeteixo,
jo he anat
a la meva germandat
quan teníem 40 socis
i el meu pas
va arribar un any
a l'any 79,
78-79,
que no va poder sortir
perquè no havia portats.
Aleshores,
jo ja sé
fins on se pot arribar,
per això
crec que nosaltres,
les juntes directives,
tenim molt a fer
en quan
has parit
i a buscar els mitjans.
Evidentment,
ens tenen que recolzar molt
les entitats,
ajuntament,
diputació,
comerciants,
però si nosaltres mateixos
som els primers
que diem
uf, no.
Jo és que la veritat
és que crec
que en aquests moments,
que és que ja no hi ha
altres moments,
són els moments que hi ha
i els que possiblement
tindrem durant molt de temps.
I escolta una cosa,
de les crisis al final
surt talent,
surt innovació,
surt esforç.
Jo, per exemple,
no sé aquest any
des que vam agafar
la nova junta,
hem volgut involucrar
gent jove
i a més ho repeteixo molt
i els encorajo molt
perquè jo vaig ser molt jove
i el meu home
i quatre amics,
el Salvador i tal,
que teníem 18 anys
i van fer molta feina
i eren temps complicats.
Doncs si la gent jove
ara que hi ha crisis
està amb els temps complicats,
tenim futur.
Jordi,
tu també ets optimista?
Jo no soc tan optimista,
a veure,
però jo de per si
soc una persona
una mica tecèptica
i clar,
jo estic veient
que ara per ara
no veig relleu.
O sigui,
veig que tothom
que li proposes
d'entrar a la junta,
tothom busca excuses,
tothom té molta feina,
tothom té moltes coses
i dius,
a veure,
ara per ara
les coses s'estan aguantant
però jo no ho sé
a nivell,
jo dic la nostra congregació,
a nivell d'aquí
8 o 10 anys
el que pot passar.
No ho sé.
Espero,
intento ser optimista
i que les coses
tiraran endavant.
Però de participació,
més enllà d'assumir responsabilitats?
De participació,
nosaltres portem
els 3 o 4 últims anys
que estem estabilitzats.
També sempre hem dit una cosa,
som la congregació
més petita de Tarragona
per número de congregants
i la que té més participació
perquè som
entre congregants
i aspirants
250 persones
i la mitjana
que tenim
d'assistència
està entre els 100
i els 120.
Amb la qual cosa
és la meitat
de la congregació
que hi va.
O sigui,
no es podem queixar.
Però
em falta veure
que la gent jove
s'impliqui una mica més.
Jordi,
però és responsabilitat nostra,
ja et dic.
és el que dic,
el missatge,
a veure,
evidentment,
jo soc realista,
el fet que sigui positiva,
tinc molt clar
el tema,
però els que estem davant
d'un col·lectiu
som els responsables
una mica
de l'esperit
que hem de fer.
I si tots
ens repetim
una miqueta
que això anirà enrere,
anirà enrere.
de veritat,
Jordi,
jo és que ho crec.
Més val que ho repetim
positivament
i vaig d'entrada
i dèiem
almenys ho hem dit.
No sé,
jo potser perquè
ho sento
i ho penso
i crec que hem de repetir-ho.
I això ens passa
a tot nivell.
Escolta,
la Setmana Santa
sortirem els mateixos
que l'any passat.
De vellada,
no oblidem-se,
la de vellada
l'hem de tenir el 80.
Anem a mantindre'ns.
Tampoc tenim
que fer grans coses més.
Jo ho parlava
de la mare a l'entrar.
Què aspiro?
A mantenir.
a mantenir.
Si mantenim
el que tenim,
tenim una Setmana Santa
digníssima.
Tenim que estar
contents
del que tenim.
Jo crec que cal
donar energia,
fer publicitat,
transmetre
la Setmana Santa
de Tarragona
i no tindre...
És que no sé,
ens passa una miqueta,
perdoneu potser que m'estengui,
però ens passa que
no sé,
si altres ciutats
hi tinguessin
la nostra Setmana Santa
ho dirien
o començarien a parlar
de crisi de Setmana Santa
quan no hi és.
Evidentment,
hi ha una crisi econòmica.
Les subvencions han sigut
millor deixar-ho.
Deixem-ho estar,
però aquest any estem,
sortirem els mateixos passos,
es fan les presentacions
de supuscles,
amb més esforç.
Ni t'ho explico,
ni t'ho explico,
perquè a casa meva
estem tots ja,
com tu deies,
a casa meva
hi ha casa de molta gent
de la Germantat del Sant XCOMO
perquè al cap i a la fi
la implicació
per on ve.
Nosaltres hem considerat
que a la Junta
hi ha que posar fills
de gent de la Junta,
gent jove,
que sàpiga el que és ensobrar,
que sàpiga el que és netejar el pas,
com vam fer nosaltres
amb el seu moment,
que tu ho has fet
exactament igual que jo,
ja ho saps.
Aleshores,
potser és el moment
de fer el canvi,
de dir, escolteu,
us necessitem,
us necessitem,
que s'implica,
m'ha costat,
jo tinc 5 persones,
quasi el 40% de la Junta
són menors de 30 anys
i noies,
però és que tu saps
la capacitat de convicció
que està que tenir.
Amb això està l'Alvira Ferrando
i la majoria de congregacions.
En fi,
de Setmana Santa
i d'analitzar
el moment
de les diferents
confrències i congregacions,
anirem parlant,
perquè això
només acaba que començar.
Així que tindrem temps
durant les propèsies
i les properes setmanes
d'anar comentant
les diferents activitats
de totes les entitats,
parlarem
de la instal·lació
d'aquests passos
en guany a la catedral
en comptes
a la carpa
de la plaça Verdaguer,
dels possibles canvis
en la recollida
dels misteris
de Divendresant,
en fi,
de moltíssimes coses.
Avui, però,
volíem deixar constància
a això que comencen
les presentacions
de l'Opusclar.
Avui,
a les 8 del vespre,
a l'antiga audiència,
la germandat
del San Exeomo,
la presentació
anirà a càrrec
de Josep Andreu,
president de l'autoritat
portuària,
i demà dimarts,
a un quart de 9 del vespre,
a la seu
del Col·legi d'Advocats
i Farmacèutics,
farà la presentació
la congregació
del Descendiment de la Creu
i la presentació
anirà a càrrec
del periodista
Benigna Riós.
Elvira Ferrando,
Jordi Fol,
moltes gràcies.
A valtros.
Felicitats per la feina feta,
que vagi molt bé.
I, en fi,
ens tornem a parlar
d'aquí uns dies.
Jo us espero avui,
esteu convidats
i estareu a casa vostra
amb nosaltres.
Gràcies.
Que vagi bé.
Adéu-siau, bon dia.