Quarta hora del programa amb un protagonista destacat,
Joan Pedrerol, des de fa pocs dies nou president de l'EQT,
l'Associació Empresarial Química de Tarragona.
Joan Pedrerol ja des de fa anys
és el director del complex industrial de Repsol aquí a Tarragona
i ara assumeix la representació de les 28 empreses,
de les 28 companyies que representen
i que estan instal·lades aquí, als dos polígons petroquímics de Tarragona.
Avui, Joan Pedrerol, doncs, el saludem i l'entrevistem
en qualitat de nou president de l'EQT.
Senyor Pedrerol, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Amb vostè havíem parlat en diverses ocasions
com a màxim responsable de Repsol.
Ara assumeix la presidència de l'EQT,
substituint Anton Valero,
que havia estat el director també de la companyia d'Au Química
aquí a Tarragona.
Va marxar per motius de feina a Madrid
i ara Repsol, d'alguna manera, assumeix aquesta...
En fi, la representació del sector petroquímic de Tarragona.
Com definiria, en poques paraules, ara mateix el sector?
Són 28 empreses, 28 companyies, suposo que amb realitats molt diferents,
però hi ha una línia que la pugui definir, en poques paraules,
la situació actual?
Home, la situació actual de la línia que tenim,
les 28 empreses, és en una situació...
A veure, jo com a comú diria...
És un teixit industrial químic, petroquímic,
en un territori com és Tarragona.
També hi ha algunes de les empreses que no són només aquí a Tarragona,
també representem l'EQT a les que estan ubicades a Flix,
com els de Caser Cross i a Tortosa.
I el que ens uneix, a part com a associació,
doncs és la feina que anem fent totes,
i crec que bastant orientada en el mateix sentit,
per part de totes, perquè s'aplica en el sentit comú
dins la situació de crisi actual que estem vivint
i que estem portant des de fa 4 anys, des del 2008.
Però la crisi afecta molt, ho dic perquè les grans companyies,
les que tenen més visibilitat,
la que vostè representa, Repsol, però també VIA-CF, Daum,
en fi, han donat a entendre, han engançat missatges d'optimisme
perquè el 2011 havia anat prou bé.
aquest comportament positiu és generalitzable o no tant?
A veure, el comportament, per unes pot ser més positiu,
per unes pot ser més negatiu.
En conjunt jo diria que és un comportament, diguéssim, neutre.
El 2011 va ser un any que va començar els primers mesos força bé,
per totes.
Després, depèn del sector ja concret que puguis estar,
dins el món de la química, a la part final del 2011,
doncs per unes ja van començar a trontollar una mica,
vull dir, el que eren els resultats i el funcionament de l'any,
i així ha començat el 2012.
Amb el conjunt del 2011, doncs,
és un any del que ha sigut de crisi, similar al que ha sigut del 2010,
però que va acabar amb un cert to d'incertesa.
Tot i que des del punt de vista de les instal·lacions nostres,
de totes les empreses químiques, de les 28 empreses que represento,
no n'hi ha cap en aquest moment que puguem estar pensant
que tingui un problema greu de poder tenir una aturada indefinida, etc.
Vull dir, absolutament, en aquesta situació,
no hi estem cap de les empreses que represento,
ni cap de les instal·lacions dins d'aquestes empreses.
I amb aquest final, una mica del 2011 de regús amarg,
podríem dir, o d'incertesa,
ara que ja portem pràcticament un trimestre,
aquest 2012 com el veuen?
Aquest 2012, el veiem que ha arrencat una mica fluix,
venia amb la línia del que estàvem portant al final del 2011,
però, pel que diuen els que hi entenen, els economistes,
o els que minen així el futur,
i esperen que sigui així,
sembla que és esperable que cap a l'estiu vagi recuperant la situació
i acabem un any, el 2012, que sigui un conjunt similar al 2011,
però amb una diferència.
Així com el 2011 va començar bé i va acabar amb una certa incertesa,
el 2012 comencem amb una incertesa i acabi millor.
I en aquest context, les plantes químiques preveuen inversions,
hi haurà noves plantes o, almenys, es mantindran
i es faran obres de millori i de manteniment
en les diferents plantes dels polígons?
Sí, noves plantes, en el sentit de noves plantes grans,
d'inversions grans i d'això, pel moment, no n'hi haurà.
El que sí que hi ha, i és de forma contínua,
i des de ja fa uns anys, i està prou continuar així,
és anar fent inversions que ens mantingui
i inclús incrementi la competitivitat
de les nostres companyies.
I competitivitat i també atractivitat,
que siguin atractives precisament per portar noves inversions
quan arribi un moment, no?
Inversions grans.
Llavors, les inversions a les que estem dedicats
són inversions fonamentalment
en incrementar l'eficiència de les noves instal·lacions,
reduir els costos, reduir els consums energètics,
i amb inversions també, que es necessiten noves plantes,
tenim plantes flexibles, que són capaços de fabricar
productes diferents, i és enfocar-se fonamentalment
a anar variant i anar fent els productes diferents
que no fan altres.
I això és el que permet estar en una situació de crisi,
anar sobrevivint.
I això és petites inversions en tecnologia,
en modificacions en les instal·lacions
per poder ser més eficients,
amb petites inversions per poder fer
aquests productes diferents que no fan altres,
i poder continuar a estar en el mercat.
I el total d'aquestes inversions,
i després inversions també,
en mantenir les nostres plantes,
entre cometes, diguin-li, joves.
O sigui, reposant equips que siguin vells, obsolets,
per mantenir-les actives,
perquè això té més eficiència.
Treballar amb equips que tenen uns certs anys
doncs, bueno, arriba un moment que estan obsolets,
estan fora de mercat,
i ja s'ha canviat-los.
Inversions aquestes també n'hi ha.
Llavors, amb el total que tenim ara,
estàvem veient precisament aquests dies
dins l'ECUTE,
el global d'inversions així,
només d'aquest tipus,
previst pels propers 4 anys,
entre els 4 i 5 anys,
estem parant amb el conjunt de les empreses de l'ECUTE,
en tonen 1.000 milions d'euros.
1.000 milions d'euros d'inversions en 4 anys?
En 4 o 5 anys.
En 4 o 5 anys.
En tonen 1.000 milions d'euros.
Però amb aquestes tipus de manteniment,
de millora d'eficiència,
diferenciat en productes diferents, etcètera, etcètera.
No plantes grans,
una nova instal·lació gran, etcètera, etcètera,
sinó actuar sobre les que tenim.
Aquest és el camí de futur?
Una certa especialització,
millorar la competitivitat,
produir productes de valor afegit?
Si més no,
és el camí des de la crisi.
i és el camí que ens permet veure el futur
i la crisi que ningú sabeu quan,
si és que algun dia passa,
doncs, quan marxi,
tenir unes instal·lacions que siguin atractives.
Si anem fent aquest tipus d'inversions,
sempre estaran disponibles
que quan es pugui fer una inversió gran,
Tarragona es vegi com un pol,
per part de les grans empreses que estem aquí,
tant només Repsol,
BCF,
Bayer,
Dow,
Aircross,
els que comentaves abans,
doncs vegin que s'han fet els deures
durant la crisi,
les instal·lacions no han estat deixades,
diguéssim,
de la mà,
sinó que s'han convertit en instal·lacions
més eficients durant la crisi,
que saben fer productes diferents
i tenen versatilitat
amb les seves fabricacions,
per tant,
un lloc que sigui atractiu
per quan has de fer una inversió gran
i has de definir
i has de decidir on la fas,
doncs,
aquí hi hagi molts números
perquè aquí hi toquin.
Aquestes millores en les plantes,
millores generals en les diferents plantes
de les indústries,
poden suposar,
precisament pels avenços tecnològics,
menys jocs de feina?
És a dir,
una disminució dels jocs de feina
en aquests 4-5 anys?
No.
És a dir,
que amb més màquines,
amb unes plantes més preparades,
no calgui tanta gent?
Ho dic perquè en aquest context de crisi,
clar,
el polígon petroquímic
és un sector fonamental
que dóna feina a molta gent.
No,
els processos de les instal·lacions
ja estan molt automatitzats.
Llavors,
no implica automatització de processos
perquè ho estan.
És canvi dels sistemes d'automatització
que ja tenim,
que el faci més eficient,
que facin uns controls
ja molt més acurats
sobre el que estem fent
i, per tant,
la producció sigui més eficient.
Jo de vegades faig un símbol
que dius,
bueno,
si tinc un cotxe
de fa 20 anys,
el meu és un cotxe
que gasta 10 litres.
Jo vull que puc canviar-lo.
Faig una inversió,
entregui aquest cotxe
i compro un cotxe
que en lloc de 10
gasta 6 litres cada 100.
Continues necessitant
algú que condueixi.
i el cotxe
ara ja portarà airbag,
l'ABS,
no sé què,
un sistema de ràdio de nassos
i tot aquest tipus d'històries.
Dius,
però el conductor
algú l'ha de continuar
portant el cotxe,
no?
Per tant,
és un cotxe molt més eficient.
Doncs és el mateix.
És el tipus d'inversions
que anem fent
dins les instal·lacions nostres.
O sigui,
inclús,
en segons quines,
el que sí que es requereix
és que la mà d'obra
i cada cop més
ha de ser més qualificada.
Un nou perfil, segurament,
de treballador.
Un nou perfil,
més qualificat.
I amb això
la formació és bàsica.
I les plantes,
les pròpies indústries,
fomenten la formació
d'aquests treballadors
que ja tenen?
O el que busquen
preferentment
és gent de fora
que puguin incorporar
en aquest perfil
de més qualitat?
Es promou,
es promou.
Des de les persones
que treballen
en el que són
les pròpies indústries nostres,
en formació de perfils,
hi ha cursos
que estan concertats
amb la formació professional
aquí a Tarragona,
d'operadors
de plantes químiques,
a totes les empreses
que treballen
per nosaltres,
de les empreses de serveis,
l'AST,
amb les que tenim
unes relacions excel·lents
i representen
a totes les empreses
que es prenen
serveis de manteniment,
hi ha uns cursos
de capacitació
que estan passant
en total,
estan passant fins ara
uns 4.000 persones.
hem parlat molt
de la situació econòmica
del sector,
de les inversions previstes,
dels jocs de treball,
però vostè,
que ara acaba d'accedir
a la presidència
de l'EQT,
s'ha marcat
algun objectiu prioritari?
Hi ha alguna qüestió
que des de l'Associació
Empresarial Química
de Tarragona
vulguin prioritzar
en els propers mesos?
El que volem prioritzar,
i a més també
dins d'un context
com el que estem de crisi,
una forma
que entenem
des de l'EQT,
jo personalment entenc,
en situacions
com la que s'està ara
de cicle baix econòmic,
crisi,
com ho podem dir,
és,
estrenya més
les relacions
entre tots els sectors,
tots els sectors,
els sectors que hi ha
al teixit industrial
d'aquí de Tarragona,
i no només
al teixit industrial,
sinó també
el que són
els serveis,
l'universitat,
l'ST,
sindicats,
el port,
l'administració,
llavors,
amb això,
amb un assessor
l'Anton Valero
va començar a parlar,
i parlava molt
del que era el clàster,
el clàster de la química,
i va
establir les bases
que van quedar,
diguéssim,
uns documents
d'intencions,
no?
Com explicaríem
què és un clàster,
o el clàster de la química,
perquè la gent ens entengui?
Un clàster,
doncs,
ve a ser
un conjunt
d'empreses,
organismes,
institucions,
que treballen
i miren,
doncs,
perquè un sector,
doncs,
tiri endavant
de forma raonable
i en sentit comú.
es pot arbitrar
de moltes maneres.
Jo,
tal com ho veig,
és,
per una banda,
hi ha uns actors
que treballen
amb nosaltres,
amb l'EQT,
que són,
tant la Universitat,
com el POR,
l'AST,
que comentava abans,
les empreses de serveis,
els sindicats,
el CTQC,
l'ICIC,
i, de fet,
van firmar un memoràndum
el mes de novembre passat,
quan,
coincidint
amb l'acte de cluenda
de l'any internacional
de la química,
en el que es comprometíem
tots a potenciar
aquest clúster,
o sigui,
a treballar en conjunt
perquè aquest teixit econòmic
que tenim
a la part de Tarragona,
doncs,
es pogués mantenir
entre tots
ajudant-se,
no?
I quan parlo
de productes diferenciats,
doncs,
necessitem la universitat
que ens ajudi.
Quan parlem
de reducció de costos
i tenir sistemes logístics
millors,
necessitem el que el porti
més tinguin nosaltres.
Vull dir,
és ajudant-se tots
en una situació
com la que estem
i ser més forts
com a conjunt,
no?
I llavors,
tot això,
doncs,
dius,
podem treballar
d'aquesta manera,
però necessitem
que l'administració
també estigui
de la nostra banda,
igual que nosaltres
de la banda de l'administració.
I on dic administració,
em refereixo
tant a la Generalitat
com al Govern de l'Estat,
com als ajuntaments
on estem ubicats,
la Diputació,
etcètera,
no?
Llavors,
hi ha un document
ben simple
que crec que ho porta tot,
que és el Pacte de Desenvolupament
que es va signar
el juliol de 2010.
entre tots aquests actors
que van firmar el memoràndum
més les administracions.
Doncs bé,
anem treballant
sobre aquesta línia.
Nosaltres,
a l'ACUTE,
volem fer reunions
de tipus bilateral
amb la universitat,
amb el POR,
els sindicats,
amb l'ST,
de cara a anar treballant
els temes
que ens afecten
en conjunt.
I tot això
per posar-ho
sota un context global
amb les administracions
sinó el que és el Pacte de Desenvolupament.
Per això a mi seria el clàster.
No cal que sigui cap figura
avui per avui
de tipus jurídica
ni a res,
sinó més un concepte.
Reunions bilaterals
però que tindrien aleshores
un final,
si no,
un objectiu
de consolidar,
no?
Els objectius
és consolidar el que es té,
oportunitats de millora
per totes les parts,
per les dues bandes,
i tot això
després posar-ho
en un context general
amb reunions
i amb l'administració
perquè tothom sapiguem
què és el que estem fent
i cap on anem.
Li preocupa,
ja que parlem d'això,
senyor Pedro,
que algunes veus
en l'àmbit de la política
discuteixin molt
encara amb el tema
del sector químic
i el sector turisme
i el contraposin
ja hagi tornat
a estar motiu
de debat
en les últimes setmanes,
en què sembla
que Tarragona
per alguns
hauria de ser
d'aquí un temps
una ciutat
bàsicament turística
i de serveis?
Home,
preocupa
en el sentit
que es vol plantejar
com una dualitat,
no?
I jo crec
que aquí
de dualitats
no estem ara
per plantejar
situacions aquestes.
Aquí són sectors
que portem
molts anys
convivint,
han demostrat
que podem conviure
ens coneixem
i òbviament
ens podem conèixer més
però
en absolut
som incompatibles
l'una amb l'altra
i crec que la prova
és els anys
que hi portem
aquí a Tarragona
i és una característica
que fer que Tarragona
sigui diferent
d'altres ciutats.
de totes les relacions
que ha comentat abans
ara quan parlàvem
del clúster
el tema de l'universitat
que jo crec
que és prioritari
encara es pot millorar
i augmentar
la col·laboració
la relació
que hi ha
entre universitat
i empreses?
Hi ha camí
per recórrer
o creuen que
creu vostè
que ja hem arribat
a un punt
molt consolidat?
S'ha avançat molt
i de fet
a les nostres
indústries
doncs
molta gent
provent de l'universitat
d'aquí de Tarragona
estan treballant
a les nostres empreses
i això
és un fet
amb el que estem
ara avançant
i estem treballant
és
consolidar
el que són
relacions
i treballs
de la universitat
des del punt
de vista
pràctics
i pragmàtics
per les necessitats
nostres
dels nostres
indústries
aquí a Tarragona
i per aquest camí
doncs
una de les institucions
que tenim ara
aquí
o d'organismes
que és el Centre
Etrològic
de la Química
de Catalunya
és el que estem
ara polaritzant
en buscar
millores
més a curt plaç
dins del que és
la situació
de crisi
estem buscant
totes les feines
que es puguin fer
a la universitat
sense deixar de banda
les que es fan
mirant
el mig llarg plaç
que són els que
al final
poden donar canvis
realment tecnològics
importants
agafem-les al curt plaç
també
perquè són els que
es permet
anar agafant vida
de cara al futur
després
amb la universitat
estem treballant
també
al camp d'excel·lència
del centre
de Catalunya Sud
i
ara
a final d'aquest mes
hi haurà
l'inauguració
del campus
dels nòbels
que es farà
aquí a Tarragona
el mes de juliol
la primera setmana
de juliol
aquí també
volem donar
un suport
molt clar
a la universitat
i que
aquesta presència
d'aquests premis
nobles
que són aquí
al sud de Tarragona
el que
no deixi ser
un fet
inclús singular
per el que és
una ciutat
tingui la màxima
repercussió possible
i no passi
desapercebut
pel gran públic
que es pugui
conèixer
que pensen
aquestes persones
com veuen
al món
gent que
tenen una valua
i l'han demostrat
quan han tingut
un reconeixement
com un premi nobel
que pugui arribar
al gran públic
seran premis nobel
de la química
que vindran a Tarragona
el juliol
el juliol
en total
sis premis nobels
Déu-n'hi-do
però ara
que estava parlant
de la universitat
senyor Pedro
estava pensant
clar en les retallades
que també pateix
la universitat
el rector
es lamentava
fa uns dies
davant d'aquests micròfons
sobretot en aquest àmbit
de la recerca
de la investigació
retallades universitàries
li preocupa
des del punt de vista
de la indústria
a vostè
que clar
la universitat
també estigui
una mica lligada
de peus i mans
i que fins i tot
projectes
com el Campus
d'Excel·lència
Catalunya Sud
vegin retallades
les aportacions econòmiques
preocupa
sempre i quan
les retallades
afectin
el que és
l'aportació de ciència
aquí
doncs
tothom
quan tens un moment
de retallades
a veure d'on retalles
i sempre
hi ha retallades
has de mirar de treure
el que menys mal
t'ha de fer
sempre
mal et farà
però
aquí
és el rector
qui tindrà
que veure
d'on treu
no treu
però jo que el conec
i sé que és una persona
mal assenyada
doncs
estic segur
que no treurà
és on sap
que té
que posar els diners
que és on més valor
s'aporta
i el centre
tecnològic
de la química
que ha comentat abans
exactament
com ho explicaré
amb el gran públic
perquè segurament
és un centre
ja conegut
en l'àmbit
que vostè representa
i el de la universitat
però quin ha de ser
la seva feina
i els seus objectius
sí
la seva feina
els seus objectius
és
és al servei
de la química
de la química
els seus objectius
és
fer feines
que les indústries
reclamin
i feines
que les indústries
reclamin
que siguin
de tipus
pràctic
que siguin
d'aplicació
el més ràpida possible
moltes vegades
hi ha indústries
sobretot petites
que a vegades
no tenen prou mitjans
interns
per poder
fer feines
o buscar
desenvolupaments
de tipus
de millorar
la seva eficiència
com el que estàvem
parlant abans
doncs bé
el centre de la química
té que ser un centre
que els ajudi
a fer això
o sigui
no té que ser un centre
que treballi d'esquenes
el que necessiten
les indústries
buscant
un tipus d'investigació
per desenvolupar
el gran invent
que sortirà
quan sigui
i a veure si després
es pot aplicar o no
sinó
quines necessitats hi ha
i això és el que
una indústria
quan tingui una necessitat
i no tingui capacitat
per resoldre's-ho
perquè sigui una empresa petita
o inclús nosaltres
que abans tampoc tenim
prou capacitat
per resoldre's-ho
doncs sàpiga
que passa a un centre
i aquest centre
buscarà la solució
del que puguis tenir
perquè té
ja les seves xarxes
internes
de funcionament
per buscar
qui li pot donar
aquella solució
si no el teu propi centre
i té que ser
enfocat
fonamentalment
a problemes
jo quasi quasi diria
que quotidians
de que diguis
qui em pot resoldre
això
amb el dia a dia
i que em pot
un problema que tinc
de millora
d'un consum
etcétera
elèctric
o no sé què
doncs qui em pot resoldre
doncs si no saps
no trobes algú que t'ho faci
que el centre t'ho trobarà
senyor Pedro
el capítol d'infraestructures
corredor del Mediterrani
Tercefil
abans parlava també
de les relacions
amb el port
el port
i la necessitat
de treure les mercaderies
aquí la indústria química
també
en fi
preocupada
i necessitant
respostes
com a EQT
com a associació empresarial
química de Tarragona
han fet
o faran
alguna gestió
davant de les administracions
que calgui
per en fi
pressionar i demanar
alguna de les dues
possibilitats
o que es faci ja
el Tercefil
o que s'avanci
al màxim possible
les obres
al corredor del Mediterrani
per l'interior
a veure
com a EQT
el plantejament nostre
és ben simple
i parteixo
d'un principi
clar
primer
la connexió
amb el ple viu europeu
s'ha de fer
i segon
s'ha de fer
com més aviat millor
estar connectats
a Europa
és bàsic
és fonamental
i a més
dins del que comentava abans
d'eficiència
doncs
és un pas més
dins del que és
l'eficiència
logística
de moviment
dels productes
que tenim aquí
el debat que hi ha
almenys sembla
que el que està clar
és que s'ha de fer
la connexió
i que s'ha de fer
el més viat possible
jo el meu plantejament
que he fet sempre
és molt simple
amb independència
de quina sigui
la solució
i personalment
crec que la solució
més ràpida
perquè és la que
a més tothom
el que ho veu
és la solució
del tercer fil
és la més
amb independència
que sigui
la més econòmica
hi ha un tram
que és comú
que és el tram
que va des de Sant Vicenç
fins a Castellbisbal
tant si es fa
la solució
com el tercer fil
com si es fes
amb el futur
corredor mediterrani
dius
el tram comú
ja que estem d'acord
en què
ens han de connectar
amb la vida europeu
sí que ens ha de dir
que les administracions
comenien a bellugar-se
i mentre s'acaba de discutir
com arribes al port de Tarragona
o com arribes a les empreses
a l'EQT
per a totes les mercaderies
doncs anem fent
el que sabem
que s'ha de fer
de vegades
dona la impressió
que s'aprofita
en aquests discussions
d'aquest tipus
per donar llargues
si no
fem el que sabem
que s'ha de fer
i a partir d'aquí
un cop
en paral·lel
acabem ja de tancar
l'arribada final
però com a EQT
vostè és partidari
que l'associació
fins i tot vagi a Madrid
parli amb el ministeri
i amb l'administració competent
o creu que aquesta és una feina
que han de deixar en mans
dels polítics
que ens representen
a la demarcació
com a EQT
nosaltres
recolzaríem
i seríem a costat
dels polítics
i del port
si s'ha d'anar a Madrid
a parlar-ne
li fa por
que aquest sigui un debat
que s'eternitzi?
per això
anirem a parlar
per mirar
a més
per no ser la part
que no s'eternitzi
li dic
perquè si tenim un cas
d'obra
d'infraestructura
que s'ha eternitzat
i a l'A27
que també afecta
el polígon patroquímic
perquè la ministra
precisament
l'anunciava l'altre dia
la nova ministra de Foment
que segurament
el tram fins al Morell
estarà acabat
a finals d'any
però aquesta també
és una obra
una obra
que en fi
s'ha allargat moltíssim
al temps
sí
jo la coneix
de fa més evident
clar
li fa por
que ens trobem
en una situació
pràcticament idèntica
amb el tema ferroviari
és un risc
és un risc
i això demostra
que
alguna cosa
no fem bé
a nivell de societat
que infraestructures
que són necessàries
puguin durar tants anys
és allò que
vulgarment es diu
arriba un moment
que dius
ja s'ha passat l'arròs
potser quan les fas
ja no les necessites
perquè no hi som
la connexió
amb el pla de viu europeu
és necessària
i és el que és
les indústries nostres
de les que represento
part del que és
el funcionament
de les nostres indústries
està basat
en l'exportació
i l'exportació
necessita estar connectat
amb bones vies
de comunicació
els sistemes
els sistemes logístics
tenim
i a més
des del punt de vista
que tenim un port
aquí a Tarragona
que és un port potent
un port bo
que funciona molt bé
des del punt de vista logístic
per mi hi ha tres estadis
ben senzills
primer és
tenir un bon port
i el tenim
és on arriben
i poden entrar
i sortir
vaixells
amb un munt
de tonelades
de mercaderies
i després és que
anar fent distribucions
la primera distribució
que hi ha
és distribució
per ferrocarril
quan arribes
a un port
i el ferrocarril
arriba a llocs
on ja es fas
l'última distribució
que ha de ser
ja amb camions
el que no té sentit
és que arribes a un port
i del port
com és Tarragona
les distribuïcions
es facin en camions
diuen que falta alguna cosa
falta un
perquè l'únic que fa això
és
dificultar
els moviments
i encarils
la lògica és
fins que arribes
a l'últim consumidor
és anar
des de grans
sistemes
de moviment
de mercaderies
com són
vaixells
passar a un sistema
ja
de menys capacitat
com són els trens
i d'aquí hi ha els camions
i per això necessites
el port
que el tenim
necessites les vies de ferrocarril
connectades amb Europa
perquè
estem vivint
a Europa
i després
les infraestructures
tipus
com l'A27
que t'acaben de portar
els productes
via carretera
als consumidors finals
Tenen alguna estudiació
sobre la repercussió
econòmica
que té
o que tindria
transportar a mercaderies
com ho fan bàsicament
a través de la carretera
de camions
i el que suposaria
a través de la línia
del ferrocarril?
L'estem fent
així
dades concretes
no
però
més que unes dades
de tipus econòmic
jo
el que
em fa por
si no estem
connectats
via Europa
que sigui
es converteix
en una fallada
de tipus estratègic
pel que seria Tarragona
ja no és un tema econòmic
perquè
el que sí que pot
representar
el no estar connectat
és el que deia al principi
és
el que Tarragona
no es vegi
lo suficientment atractiva
perquè vinguin
inversions noves
És més una qüestió
de futur
estratègica
el que diu
que no pas
que no pas
òbviament
si transportes
per ferrocarril
o transportes
per camión
mercaderies
doncs
pots tenir uns estalvis
ara mateix
a curt plaç
A part del temps
A part del temps
però
per mi
el
el
el
el
el
el principal
d'estar
connectats
a Europa
per ferrocarril
és des del punt de vista
estratègic
com a teixit
industrial
i socioeconòmic
de tota l'àrea
de Tarragona
Acabo senyor Pedrerol
amb allò que comentava
abans a la 27
que arribarà al Morell
sembla
d'aquí menys d'un any
el tema dels accessos
al polígon
petroquímic nord
com vostès havien reclamat
com a EQT
no se'n resol
no?
no se'n resol
de fet
a veure
jo coincidint ara
però aquí
parlo ja com a Rapsol
perquè és el que
el més afectat
el més afectat
no
i a part que jo entenc
que es té d'abrir
una connexió
a la part nord
de Rapsol
de les instal·lacions
nostres
per un volum
de tràfic
de camions
que hi ha
per allà
diaris
nosaltres allà
cada dia
bellugam
240-250 camions
i
tenint una autovia
que et passa
150 metres
de les teves instal·lacions
i no enllaçar
i diuen
és que tens que buscar
un enllaç
que està a 4 km
i he anat a un tomb
per tot aquelles carteres interiors
entre el tràfic dels veïns
etcètera
a final és molestar
el veïnat
sempre vam apostar
perquè es faci
aquest enllaç
inclús nosaltres
vam dir
inclús si era necessari
cedir terrenys
que siguin nosos
per poder fer aquest enllaç
el cedim
el compromís
el tenim
ara
no hi ha hagut manera
i hem parlat
amb les diferents administracions
perquè es pot tés a terme
jo espero que
que no sé
que algun dia
sigui l'administració
la que estigui
la que tingui
aquesta capacitat de decisió
doncs
apliqui una mica
el sentit comú
i digui
home
fem-ho
perquè
es de faria vergonya
d'aquí uns anys
els que vinguin darrere la nostra
que diguin
osos com és possible
els que eren aquí abans
tinguin aquesta oportunitat
de ser-ne i picometes
d'enllaçar
i no ho hagin fet
perquè seria fer un vial
directe no?
concret
molt de la refineria
a l'autovia
és de la part de la química
és de la part de la química
de la part no
que és on tenim
el moviment principal
de camions
a l'autovia
i és una autovia
que et connecta amb el port
o et connecta ja
cap a la 2
cap a Montblanc
en fi
doncs
parlant d'infraestructures
acabem aquest repàs
molt general
que hem fet avui
amb el nou president
de la ECOT
l'Associació Empresària
Alquímica de Tarragona
el senyor Joan Pedrerol
que ens ha acompanyat
aquí en directe
als Estudis de Tarragona Ràdio
senyor Pedrerol
moltes gràcies
recordem que aquest és
un mandat de 3 anys
ell a més continua
com a director
del complex industrial
de Repsol
així que com dèiem
moltes gràcies
i molta sort
moltes gràcies a vosaltres
gràcies
adeu-sia
bon dia
bon dia