Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fotografia!
Ah, fotògraf!
Sí!
Oh, doncs mira!
Sí!
I com és això que t'agrada el món de la fotografia?
Perquè m'agrada fer fotografia!
Ja tens una bona càmera o no?
Sí!
Una càmera petita!
Home, s'ha de començar coses petites, no?
Va fent!
Va fent!
Pues todavía estoy pequeño, eh?
Home, clar!
Perquè tu què tens ara? 24?
No!
Quants anys tens tu?
És una broma!
10!
Sí!
Llavors ja...
Bueno...
La fotografia és que has de fer encara, eh?
Ui!
No queden!
No queden!
Jan Carles!
Parlem una miqueta del Moja!
que ja fa 4 anys se'n comentaves que passa aquí a l'estiu amb vosaltres.
I què tal?
L'experiència, sobretot primer com a família d'acollida perquè tu també formes part d'aquesta família, no?
Doncs és una experiència molt enriquidora, molt gratificant perquè són nens molt...
o sigui, t'agraeixen tot l'esforç que fas per ells, t'ho demostren amb carinyo i ja, no sé, estan amb tu i són uns crios molt agradables i molt...
La majoria són molt bons nens, o sigui, són nens normals com els d'aquí, el que passa que venen d'una situació molt complicada però en quant s'habituen a estar aquí són nens molt simpàtics, molt agraïts i molt bons.
Home, segurament que els primers dies, sobretot no el Moja perquè ja fa alguns anys que està aquí per Tarragona,
i per Tarragona, però els primers dies deuen ser molt durs, no? Tant per la família d'acollida com també pels nens.
Sí, i Messi és un nen de primer any perquè venen sense parlar gens de castellà ni català, evidentment, català menys.
I, doncs, bueno, nosaltres el que fem és donar-los a les famílies d'acollida de primer any.
Sempre els donem un diccionari de Hassania, que és la seva llengua, castellà,
per a què puguen anar parlant el bàsic i que es puguin entendre.
Però són nens que...
És trencar el fred, no? Potser, mai m'he dit allò, trencar els primers dies...
I aprenem molt ràpid.
No sé si és per als nens aquests que parlen la llengua ara,
tenen molta facilitat d'aprendre.
El Moja en concret parla el català i el castellà.
Sí, sí, i ho parla perfectament.
Però, sí, des del primer any ja.
O sigui, els dos primers mesos ja va d'aprendre, però moltíssim, moltíssim.
Perquè, Moja, tu quan arribes aquí a Tarragona...
A veure, per exemple, explica'm, has arribat en guany i què és el que feu?
A veure...
Primer segurament que...
Bueno, ja la teva habitació ja més o menys la deus tenir d'un any per l'altre,
que és teva allà, intocable, no?
Sí.
I a partir d'aquí què feu? Activitats?
Sortiu a veure la ciutat?
Las actividades, playa, futbol, piscina, todo.
I ho passes segur que molt bé, no?
Sí, todo bien.
I a la tornada li expliques a tots els amics, a tots els companys,
perquè et puguin venir l'altre any, no?
Sí, sí.
Perquè vinguin amb tu.
I què et diuen ells una vegada que tornes cap a casa?
Al Sahara?
Sí, al Sahara.
Què et diuen?
Como he sido a España y lo digo bien y todo bien.
y vosotros, ellos y yo también, en España también, como yo.
També, també s'ha apuntat, no?
Sí.
Els agrada el que els hi expliques i segur que també els deus ensenyar les fotos.
Sí.
Veus? Ja m'imaginava que anava per aquí.
Claro.
i abans que tornin, ja li he fet tornar al pobre, parlem de les famílies.
Enguany com s'apresenta per la història de la crisi?
Clar, podríem dir que és un any, no sé si diria força difícil,
però les famílies continuen sent les mateixes any rere any?
Bé, les famílies sempre n'hi han.
Aquest any han portat 31 nens a la zona del Camp de Tarragona.
Ha baixat moltíssim perquè fa dos anys eren 64 nens.
No és per falta de famílies.
Si fem campanya i busquem famílies les trobem, però és falta de finançament.
I llavors aquest any, per exemple, ens han dedicat exclusivament
als nens repetidors que ja tenen famílies assignades
perquè no podem assumir més nens nous,
que és un cost molt elevat per després pagar els bitllets.
Què és el que ha de fer una família d'acollida?
O per exemple alguna família que ens estigui sentint i digui
ostres, a mi m'agradaria, per què no, ser família d'acollida.
Quins són els tràmits que han de fer?
Doncs bé, es posen en contacte amb l'associació Hamada.
Nosaltres quedem amb ells, xarrem un parell de dies,
un parell de cops i fem com una espècie d'entrevista
per a veure el per què volen acollir un nen Saharawi.
Han de tenir una sèrie de requisits, no? Segurament.
Encara que siguin amplis, però...
Sí, no és com adoptar un crio, però sí que fem un parell d'entrevistes
amb les famílies per a veure la situació familiar,
que estigui tot bé, que tinguin nens, si és possible.
i bé, que veigéssim nosaltres que si amb aquella família li donem un crio saharawi,
que el nen Saharawi pugui estar mitjana ben bé amb ells.
I segurament que també es demanen...
A mi m'ho comentaven els companys,
sobretot s'han de fer revisions mèdiques als nens...
Sí, bueno...
Això ho han de tenir molt en compte, també, les famílies, no?
Sí, sí, se'ls dona una hoja de ruta, com es digui,
llavors se'ls diu això, això és obligat,
i entre elles, bàsicament, o sigui, principalment és la revisió mèdica,
perquè és el fonamental d'aquest projecte.
O sigui, el projecte es diu Vacances en Pau,
però els crios venen aquí i el més important és la revisió mèdica,
que si els hi pot fer el cap,
i en cas de trobar-los alguna anomalia o alguna infermetat o alguna cosa,
doncs es posen en mans de...
Ja mirem de tramitar per portar-los especialistes
i s'han de quedar aquí a Catalunya a fer un tractament
durant mesos o en algun cas que s'ha donat,
doncs càncer o alguna història d'aquestes,
doncs hi ha un centre de salut a Sant Cugat
en el qual ells es poden quedar allí i ja estan atesos per metges
i ja estan allí tots.
S'ha trobat en casos així greus aquí a Tarragona?
Sí, sí, evident.
Bueno, a Tarragona es va donar un cas a Marriudoms,
una família de Marriudoms.
De Marriudoms.
Sí.
Va venir un crió d'acollida,
li van trobar un tumor als ossos,
em sembla que va ser,
i llavors es va tramitar tot i aquest crió va fer el tractament aquí
i de fet ara la seva família viuen a Santa Coloma.
Van poder vindre tots i els seus germans estan tots acollits,
un que era situat a Tarragona,
amb la família Durant,
i ja té 18 anys, està estudiant,
i el Heiba, que és el nen aquest en concret
que va patir el tumor aquest,
doncs viu a Santa Coloma i...
I està bé, pel que m'estàs dient.
Sí, sí.
Nosaltres el veiem cada any, sí, sí.
No, no, està bé.
I per cert, em comentaves això,
clar, allà d'on venen, al Sahara,
doncs estan en una situació,
podríem dir que força dura,
i clar, el tràmit d'aquí allà és complicat, no?
Sí que és complicat,
més aviat perquè, a veure,
ells el govern que tenen és el front polisari,
i que és un govern transitori diguéssim,
és el seu representant.
I, bueno, costa una mica,
perquè és molt de papeleo,
i del país on estan situats ells,
que és Argèlia.
O sigui que els campaments de Tindúves
són el territori argelí,
i llavors els visats i tot el papeleo
per poder portar el nen,
doncs és complicat.
Però quan es tracta d'enfermetat...
Ho posa més fàcil.
Sí, ho posa més fàcil,
perquè ja tenim convenis...
el front polisari ja té un conveni firmat amb Argèlia,
perquè en cas d'enfermetats i tal,
els crios puguen vindre aquí.
Moja.
Sí.
Jo li dic Moja,
perquè heu sentit que l'ideeu a vosaltres...
Moja pa'ls amigues.
Com és on vius tu?
Com és la teva ciutat?
Bien, todo bien.
Sí?
Sí.
També hi jugueu molt?
Sí.
Com seria un dia allà al Sahara,
a casa teva?
Com seria un dia a casa teva?
A veure, explica'm-ho.
El què?
Com seria un dia a tu casa,
allà al Sahara?
Què és el que fas allà un dia?
Què és el que fas?
S'aixecau pel matí...
Voy al...
Voy a la cole,
después vengo a dormir un poco,
después vuelvo al cole,
después vuelvo a casa
y voy a jugar.
Molt bé.
Veus, no?
Ho té tot claríssim, eh?
I així tots els dies.
Això pots dir que ets un bon estudiant, no?
Sí, tots els dies no, però...
I les notes, què?
Mira'm una cara, ho dient...
No sé si dient de respondre a aquesta pregunta,
perquè estem a la ràdio...
Ha anat bé la madrassa?
Ha anat bé o què?
Sí, bien, todo bien.
La madrassa?
Explica'm.
Bueno, la madrassa és com li diuen al cole.
Ah, la seva escola.
Ah, d'acord, d'acord.
És la madrassa.
Ah, molt bé.
I ets bona estudiant?
Què és el que més t'agrada?
Matemàtiques?
Els números o les lletres.
Els números o les lletres.
Què t'agrada més?
Les lletres.
Les lletres.
Veus, fotografia, lletres...
Molt bé, no?
Sí.
I aquí ara a Tarragona, quin és el vostre?
Abans ho comentaves, el vostre full de ruta.
Ara ja, a partir d'aquí segurament que teniu una sèrie...
Quants dies estem parlant que estarà el Moja aquí a Tarragona?
Doncs, bueno, nosaltres venim d'Hospitalet.
D'Hospitalet.
Ah, d'acord.
Sí.
Però els nens aquests van vindre el 3, 4 i 5 de juliol.
Sí.
I tornaran el 3, 4 i 5 de...
D'agost.
De setembre.
Ah, de setembre.
Estan dos mesos.
Dos mesos.
La nostra...
El nostre full de ruta, doncs, és...
Nosaltres, intentar treballar, perquè ho hem de fer.
El Moja pels matins va a les activitats,
tot el dematí, les activitats de l'Ajuntament d'Hospitalet.
I després, per la tarda, doncs, amb la meva senyora Paloma i jo,
ens ho combinem.
Molt bé.
Perdó.
Per poder portar el Moja tots els dies a la platja.
Molt bé.
Totes les tardes va a la platja.
I segurament que alguna altra excursió, clar,
ara forma part de la vostra família durant aquests dos mesos.
Sí, sí.
I s'ha de moure, no?
S'ha de veure el què i el com.
De quan en quan agafem la bici i anem al Delta, eh?
Com l'any passat.
Aquest any encara no hem anat.
Després d'aquí uns dies, bueno,
em portarem a la muntanya, aquí a la Mossara.
Sí.
Passar un parell de nits.
Bueno, intentem que faci coses que...
que allí, evidentment, no tenim possibilitat
i que descobreixi coses, que disfruti, que s'ho passi bé,
sobretot que mengi molt de verd.
Sí.
Que li agrada molt.
Els hi costa molt això dels canvis de menjar.
Clar.
És que el problema que tenen és que ho desconeixen.
Llavors arriben aquí i diuen, no m'agrada,
però no és perquè no n'hi gusti.
No ho han provat mai.
Clar.
Ni saben el que és.
Però sí, ara ell, per exemple, el que és verdura i peix,
al peix li agrada, li encanta.
O sigui, menja de tot, no tenim cap problema.
I quin és el plat?
M'ha deia que t'agrada molt el peix.
Què més t'agrada de menjar?
A veure, ara està rumiant, eh?
T'has pensat.
Té un dilema.
Té un dilema.
A veure, què?
El peix petit.
El seu plat preferit seria un plat de peix petit,
amb patates frigides...
Un peix petit?
Ah, molt bé.
El peix petit és el...
Seria la sardina?
No, el...
Qui és?
El seitó.
El seitó.
Molt bé.
I com va ser?
La primera vegada que ho vas tastar,
vas dir, no, això no m'agrada.
Això, que m'esteu posant, que m'esteu posant.
No, el seitó, no.
El seitó, des del primer dia que...
Des del primer dia te va agradar?
Sí, sí.
Li agrada tant que no ens deixa agafar a naltros.
Preparem un plat i diu, tot per mi.
Un plat amb família,
al final arriba un moment que s'ho menja ell tot.
Clar, perquè nosaltres ja anem llimpiant,
i llavors ell va tragant i a naltros no ens dóna temps de menjar.
Això és que em sembla com si fos un bol de crispetes.
Vosaltres aneu xerrant, aneu parlant, aneu veient la pel·lícula
que jo em vaig menjant, no?
Però bueno, que mengi.
Clar que sí.
Que s'han de portar reserves per allà
que després allà ho tenim molt...
Una mica complicat, no?
Una mica complicat per menjar coses fresques.
No, m'imagino.
Allà hi mengen molt de pasta i arròs i molt de pa.
Mira, això de la ràdio no l'acaba d'agradar, eh?
No l'acaba d'agradar.
Parlem...
Si algú està sentint-nos...
Jo abans ho deia, que com comentaves i em posaves una miqueta sobre aquesta ruta.
És que, ui, em surt la paraula constantment.
Si ho volen fer, com s'han d'apuntar?
Clar, avui en guany, ara mateix ja no estan a temps.
Però sí, potser de cara a l'any vinent, que sí que seria el seu, no?
També fer-ho amb temps.
Sí, en temps, posar-los en contacte amb nosaltres, amb l'associació Hamada.
On s'haurien de posar en contacte?
Perquè...
Bueno, tenim...
Si hi ha Facebook, tenim pàgina web.
Facebook també, molt bé.
El telèfon i els hi contestaria jo, que sóc el que s'encarrega del tema dels crios.
Molt bé.
Està inquiet.
Ara ja és hora de dir, mira, ja podem anar marxant, que aquí ja tenim el nostre raconet, no?
Però referent a això de les famílies...
Digues, digues.
Està la cosa una mica complicada i, bueno, sí que es poden...
De fet, aquest any s'han posat famílies noves en contacte amb nosaltres,
les han deixat en reserva per si sempre hi ha algun cas d'alguna família
que pot tindre alguna complicació inesperada a casa
i llavors sempre tindré famílies de reserva per poder col·locar els nens.
Però la veritat és que per poder agafar nens nous de cara a l'any vinent és molt complicat.
Està molt difícil.
És difícil que el projecte s'aguanti.
Sí?
Sí.
Tan malament ho veieu?
Sí.
Per com està la història?
Sí.
I tot és qüestió, diguem que econòmica o...?
Tot és qüestió econòmica.
Sí.
Fins ara, doncs, els ajuntaments responien a la nostra crida d'enviar amb les cartes,
tens tants de nens al teu municipi i es feien càrrec dels bitllets.
Majoritàriament, al 100%.
Perquè les famílies d'acollida és molt difícil que es puguin arribar a fer càrrec,
fins i tot ara dels bitllets i...
És molt complicat.
Sí, perquè és que són molt cars els bitllets, costen 650 euros cada nen.
Imagina't.
Llavors les famílies, nosaltres comprenem que, bueno, són dos mesos que tenen el crio,
ja tenen uns gastos i...
Bueno, unes despeses, perdó.
I, bueno, és molt complicat.
Sempre...
Probablement aquest any igual hem de fer una petita crida, una derrama, com es diu, a vere.
I...
Però no podem obligar les famílies a...
A gastar més de...
A gastar més de...
A tenir més despeses de les que ja...
A nosaltres, quan acabéssim la campanya, doncs a veure com surt i mirarem a veure si hem assumit el 100% dels bitllets i si no, doncs farem una crida i voluntàriament qui vulgui aportar alguna quantitat, doncs...
Per poder...
Perquè faltaria X diners, potser, per acabar de pagar-ho tot.
Sí, sí, sí.
X i X.
X i X, no?
Sí, sí.
Sí, perquè és que...
Doble X.
Sí, hi ha molts ajuntaments que...
És que no poden.
No poden.
Està molt complicada la cosa.
És molt difícil i nosaltres estem fent coses i però...
Són 21.000 o 22.000 euros que necessitem per pagar els bitllets dels 31 anys que tenim aquí.
Són molt d'acord.
Enguany diguem que això ja està tancat?
O no encara?
El dels nens?
Sí, sí.
Sí, sí.
Nosaltres el projecte el preparem a partir de Giner, Giner Febrer.
Ja comencem a avisar les famílies, ja les famílies repetidores.
I quan el front polisari obre les llistes dels nens que venen,
doncs llavors anem avisant les famílies que el teu nen està a les llistes, el vols agafar, vols continuar amb ell i tal.
I llavors la majoria diuen que sí.
I aquest any no han sigut nosaltres només sinó que la majoria d'associacions de Catalunya i del reste de l'Estat espanyol pràcticament no han agafat nens nous.
Han quedat 5.000 crios als campaments amb edat de sortir sense poder sortir per falta de, no de famílies sinó de finançament.
Perquè famílies si tu fas campanya en trobes.
Però clar, no pots buscar famílies i després no podràs assumir el pagament de...
No, del vol i de tot.
I s'han quedat, doncs, vora de 5.000 nens allà als campaments amb edat de sortir que no...
Quina llàstima.
Doncs sí, sí.
Em va dir, en quina edat seria de sortir? L'edat de 10 anys com el Moja, més o menys?
No, no, surten dels 7 als 12 anys.
Dels 7 a 12 anys?
Sí, són l'edat d'escolarització.
Bé, dels 6 als 12, 7, depèn del mes que haguin nascut, una mica.
Però hi solen vindre 5 o 6 anys.
Abans em comentaves fora d'antena una miqueta la frase màgica o la pregunta màgica que us arriben a fer.
Perquè, clar, ells estan aquí, viuen una realitat que, sobretot si és el primer any,
que desconeixen totalment i després han de tornar cap allà.
Te la faig jo a tu perquè me la responguis.
I després, quan arriben, què?
No res.
Jo l'únic que sé és que quan porten aquí 30 i pico o 40 dies ja t'estan preguntant que quan marxen.
Sí.
O sigui, ja...
Ells, allí, per almenys el Moja sempre ens ho diu.
Diu, jo allí no tinc res, però tinc la mama, tinc els germans i tinc els amics.
Tenen la seva família, ells estan acostumats a viure on viuen i de la manera que viuen.
Tenen la seva escola, estan dintre de la precarietat que tenen, ells ho tenen tot molt ben organitzat.
Estan obligats a estudiar, anar a la matraça.
Després, quan acaben els 12 anys, tenen un any que em sembla que estan així sabàtic,
però després, als 13 anys, el normal, qui vol, tenen oportunitat d'anar a ingressar...
O sigui, sí, interns a escoles d'Argèlia, fins ara també de Líbia,
el que passa que, bueno, degut a la situació del monarac, probablement haguem tancat alguns països.
Em sembla que a Tunisia i fins i tot a Cuba.
A Cuba.
A Cuba.
Llavors, allí van interns i estudien fins que ells volen.
Tot subvencionat pels governs d'aquests països.
Clar, perquè recordem que ells estan aquí dos mesos, em deies, estan de vacances,
però clar, les seves arrels, el que és la seva gent, es queda allà.
I aquí és com una il·lusió.
Jo pensava, no?
M'he posat una mica a la pell del moja i dius, és una il·lusió,
ensenyen moltes coses noves, però saps que tornaràs cap a casa teva, no?
Sí, sí.
Ells venen aquí i tot el que veuen, per almenys el primer any, és nou.
De fet, moltes vegades, molts de nens de primer any arriben a les cases i,
on està el nen o la nena?
Que no el trobo.
El trobaràs al lavabo o a la cuina, haurien-hi tancant l'aixeta de l'aigua.
Sí o no?
Això que l'aigua arribi d'aquesta manera, no?
Sí, perquè ells allà no en tenen.
A més, han de potser caminar quilòmetres i quilòmetres fins, no?
No, no.
Ells depèn del poblat o depèn del...
No, els hi porten en depòsits, o sigui, en camions,
tenen depòsits soterrats per a l'aigua per beure,
que no és de gaire qualitat, però...
I després tenen uns depòsits a l'aire lliure
que és per a l'ús de rentar i per cuinar i tal.
Però és aigua molt dolenta.
De fet, només mirant-li els dents dels crios aquests
ja es veu l'aigua.
La qualitat, clar.
Sí, la qualitat que tenen.
Moja, què és el que més et va sorprendre
quan vas venir aquí?
Tu te'n recordes el primer any que vas venir?
Clar, devies tenir set anys.
Sis o set anys devia tenir.
Sí.
El primer any va estar a Roses.
i què et va sorprendre?
Tu te'n recordes el primer que vas fer quan vas venir?
No.
No?
Clar, eres petitet.
Molt petit.
I el que encara ara t'ha sorprès o que t'agrada molt?
Abans parlàvem del peix, parlàvem de les patates,
dels ous, de coses de menjar,
però quan t'agrada...
Quan estàs aquí què t'agrada fer?
Me deies el futbol,
però jo dic que dins de la casa
a mi t'agrada estar estirat al sofà
o potser veure la tele.
Què t'agrada?
O el que dèiem abans,
potser tancar la ixeta perquè dius,
ostres, això, què passa, no?
Ell el primer que fa quan ve és dutxar.
Què fa?
Demana la dutxa.
Passa per la dutxa.
Molt bé.
Vull dutxar.
I te poses molt de sabor
i te deixes aquí ja hores i hores.
Bueno, no, hores i hores no,
perquè això...
Després ens queixem de l'aigua.
Es posa baix de la dutxa
i es tira igual 10 minuts o un quart d'hora
i relaxant-se.
Ja m'imagino, ja m'imagino.
Per ells deu ser una sensació molt.
I les piscines, també?
Això de nedar, què?
Tu?
Està fet un crac.
Sí?
T'agrada molt nedar?
No.
No?
Però mullar sí,
està allà a la piscina tranquil, sí.
Que no et molesti, no?
Sí.
Pots una cara de pillint?
No.
És molt bon nen.
És molt bon nen.
i molt espavilat.
Molt bé.
Doncs Moja, moltes gràcies.
Gràcies.
Que t'ho passis molt bé aquí a Tarragona,
a l'Hospitalet, on esteu vosaltres.
Que vagi molt bé les vacances.
Que facis moltes, moltes fotos.
I a veure si algun dia,
per què no te fem l'entrevista
i perquè has fet una exposició de fotografies.
No?
Sí.
Home, la il·lusió no s'ha de perdre mai.
Ja ho saps, no?
Sí.
Clar que sí.
A tu t'agraden les fotos?
Mira, el dia de demà,
a mi ets un gran fotògraf
i ens has d'ensenyar un munt de coses encara.
Jo què sé, amb el cap.
Molt bé.
Que això és la ràdio.
No et veuen.
Tu dius que sí?
Sí.
Ja està.
Jan-Carles,
moltíssimes gràcies
per la part que us toca de família acollida,
per haver-nos explicat les vostres experiències
i per la part de Vacances en Pau,
que esperem, esperem no,
toquem fusta per vosaltres
i de cara a l'any vinent
que les perspectives siguin no tan negatives
i més positives.
M'agradaria el que deien, no?
Fa molts anys.
Nosaltres, per la part nostra,
farem tot el possible
perquè el projecte continuï i tiri endavant.
Però...
Està complicat, no?
La situació és molt difícil, sí.
A veure si allò que dius,
mira, fa el tomb de la truita,
no veiem tan fosc,
i comença a veure's una miqueta de llum, no?
I puc treure tots aquests nens
que s'han quedat allà sense venir,
que s'ho mereixen, també.
Doncs moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
I fins la propera.
Gràcies.
Gràcies.