Aquest dissabte Tarragona
collirà l'estrena del Festival Poètic Internacional
Veus Paralèles. De fet, no és la primera vegada
que el festival comença
a la ciutat de Tarragona en un acte
que es farà demà al seminari.
Avui en volem parlar
amb qui organitza aquest acte a Tarragona
que és l'Associació de Professionals
i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalana
és la Pellc. Avui ens acompanya un dels seus
membres, el Jesús Figueres. Jesús, bon dia.
Bon dia. I també tenim a l'altra banda del
fiu telefònic el creador del festival
l'Alma Màter del Veus Paralèles, l'Albert
Mestres. Albert, bon dia. Hola, bon dia.
Com dèiem, aquest cap de setmana s'estrena
a Tarragona aquest festival, Jesús
i no és la primera vegada que
hi col·laboreu junts amb la Pellc.
Això ja ve de fa anys. Sí, sí, ja fa molts anys
que hi col·laborem.
La nostra col·laboració fins ara ha estat, diguem-ne,
petitona, però a partir
d'enguany, per causes, diguem-ne,
potser una mica difícils d'explicar,
però que potser val la pena també esmentar-ho,
l'Ajuntament de Tarragona
hi tenia una participació molt activa,
enguany se n'ha desdit, i llavors nosaltres
amb el suport de l'ILC,
de l'Institut de les lletres catalanes,
hem pres una miqueta el relleu
de l'Ajuntament, i una miqueta som
els organitzadors
d'aquest festival,
diguem-ne, per aquesta causa, no?
Hi ha hagut la desserció de l'Ajuntament,
i nosaltres una mica hem ocupat
el seu lloc.
Un festival obert que comença
novament a Tarragona, ja ho va fer l'any passat,
i enguany hi torna, eh?
Bé, de fet,
si no recordo-ho malament,
això fa 10 anys que ho fem,
el primer any ho vam fer només a Barcelona,
diria que ja el segon any
ho vam fer també a Tarragona,
i des de llavors sempre hem fet l'estrena a Tarragona.
Perquè has d'explicar,
perquè la gent ho entengui,
que és un festival itinerant,
que anem a diferents punts de Catalunya,
València i les Iles Balears.
Qui és el Bels Paral·leles, Albert?
Com ho expliquem, què és aquest festival?
Bé, doncs és un encontre
entre quatre poetes
de Parra Catalana
i quatre poetes d'una altra cultura,
aquest any,
és a dir, demà.
Són eslobens,
però hem tingut
masics,
ungüecs,
portuguesos,
occitans,
galesos,
asturians,
bascos,
en fi,
per recomendeixo.
La idea és
crear una confrontació
que esdevé
una sintonització
amb una altra cultura,
que per nosaltres
acostuma a ser bastant desconeguda,
a través d'un recital
que té
el format d'espectacle,
és a dir,
hi ha un actriu,
hi ha un guió
i els poetes reciten
els seus poemes,
però
ho hem
arreglat una mica,
diguéssim,
perquè no sigui
un recital a seques,
que,
segons el meu criteri,
és una cosa bastant dura.
Perquè
quan neix
i per què
aquest recital,
aquest festival
poètic,
obert?
Quan neix,
veus paral·leles?
Doncs va néixer
l'any 2002,
em sembla,
amb la idea
hi ha aquesta,
hi ha diferents,
diferents objectius
en aquest festival.
D'una banda,
és aquest que deia
d'agostar cultures
o tradicions poètiques
que són desconegudes
entre elles.
D'altra banda,
és també
d'una manera transversal
amb els poetes catalans
que ara ja fa
uns quants anys
i, per tant,
ja són molts,
anar creant
coneixement
entre ells
que normalment
tampoc es coneixen
i, a més a més,
oferir al públic
la poesia
d'una manera
que penso jo
que comunica molt més
que el festival habitual.
Demà,
com deia,
se l'estrena
a Tarragona.
Jesús farà,
a més,
en un lloc emblemàtic,
eh?
Sí,
nosaltres,
diguem-ne,
prenent el relleu
d'aquesta organització
d'aquesta activitat
hem tingut el suport
de la Fundació Mútua Catalana
i, després,
també la col·laboració
del Centre de Reconença,
que és el seminari.
Llavors,
hem buscat un espai
diguem-ne
que se digui
el format del recital
i penso que,
vaja,
és un lloc ben triat,
a més a més,
l'Albert
ja l'ha vingut a veure,
per tant,
aquell que és,
diguem-ne,
l'organitzador
l'ha trobat bé
i penso que,
doncs,
aquesta conjunció
de la col·laboració
de l'Apell,
la Fundació Mútua Catalana
i del Centre de Reconença
aquí a Tarragona
fa possible
que aquesta iniciativa,
diguem-ne,
que funciona
arreu dels països catalans,
doncs,
tingui una concreció
aquí a Tarragona.
A més,
un espai
que es va estrenar
fa uns mesos,
que està tot remodelat,
a veure,
què et va semblar
aquell espai
per fer un espectacle
com aquest?
Home,
és un espai
molt curiós,
s'ha de dir
que és un espectacle
que no necessita escenari,
l'escenari
el creiem nosaltres
i, per tant,
ens podem adaptar
a molts llocs.
Fins ara,
per exemple,
fa temps
l'havíem fet
al magatzem,
però últimament
ho fèiem
en una plaça
que Jesús recordarà
com a triu.
Sí,
la plaça
que és al costat
de l'església
de Sant Miquel del Pla.
Bé,
doncs,
com a espai
aquest és molt curiós
perquè,
d'una banda,
hi ha
el claustre
que,
no recordo
si és gòtica,
una mica posterior.
Sí,
de fet,
és neogòtic,
és més cap aquí,
sí.
Ah,
exacte.
Després,
però en canvi,
allà incrustada
una capella
que sí que és
molt antiga,
romànica,
romànica,
i una cúpula
supermoderna
que hem fet ara
i tot plegat
crea un espai
molt curiós.
Com serà demà,
Jesús,
l'acte?
És a dir,
quants poetes
intervindran
i com anirà tot plegat?
Sí,
a veure,
comença a les 9,
tal com has comentat tu,
llavors hi ha,
tal com ha explicat
l'Albert,
hi ha una actriu,
que és la Mireia Xalamang,
que ella fa una introducció.
Llavors,
explica,
diguem-ne,
quina és la posició
de la poesia catalana
i de la poesia eslovena
a nivell d'Europa.
L'Albert ha fet
un text preciós
que explica,
diu,
si el Mediterrani
fos un llibre
i Itàlia
el llom
per on es plega,
els territoris
de llengua catalana
d'una banda
i els eslovens
de l'altra
serien dues pàgines
acarades
en dues llengües llunyanes
per origen
però pròximes
per latitud,
etcètera,
etcètera.
És a dir,
per tant,
diguem-ne,
aquesta introducció
ja dona
un ambient poètic
a través,
tal com ha explicat
l'Albert,
és a dir,
no és un recital
a seques,
és,
diguem-ne,
un espectacle literari,
artístic,
artístic literari,
eh,
la literatura també és art,
evidentment,
doncs la Mireia
fa una introducció
i llavors va donant veus
a un poeta català,
a un poeta eslové
i llavors després
de la intervenció
del poeta eslové
la Mireia
diu la traducció catalana
i això es va combinant.
Llavors hi ha lectures
a veus diferents,
ressons,
és a dir,
hi van,
hi van introduccions
entremig
del recital poètic
i tal com diu ell
és molt interessant
perquè
tot l'ambient
ja està pensat
per aquest tipus de,
diguem-ne,
de recital,
els llums,
són uns llums
molt centrats
en els poetes,
l'espai,
la col·locació
dels poetes,
eh,
amb unes cadires,
el públic al voltant,
és a dir,
tot ja
està pensat
perquè
no hi hagi,
diguem-ne,
diferència,
no hi hagi
un salt
entre el que és
els artistes,
els poetes
i la que dirigeix
el recital
amb el públic,
el públic queda
completament integrat,
diguem-ne,
en l'espectacle,
és molt,
molt,
molt,
molt interessant
i molt ben trobat.
I Albert,
què en podem dir
d'aquests poetes,
tant dels oberts
com els catalans,
quines referències
en podem donar?
Bé,
cada any,
a l'hora de fer
la tria de poetes,
això és una cosa
que venim fent sistemàticament,
ens posem uns paràmetres
que ens eviten,
entre altres coses,
que predomini el nostre gust
en la tria,
no?
I és que han de ser,
en el cas dels catalans,
han de ser
de quatre generacions
diferents,
hi ha d'haver
dos homes
i dues dones
i hi ha d'haver
com a mínim
un mallorquí
i un valencià,
de manera que tenim
garantida la diversitat
i això és el que puc
assegurar jo
perquè alguns d'ells
abans de preparar això
tampoc els havia llegit
i pel que fa els eslobens
doncs el mateix,
són de quatre generacions
i hi ha
dos homes
i dues dones
i jo diria
que també
hi ha una,
que és una cosa
que no és gaire habitual
i jo penso que aquest any
tenen també
molta varietat
els diferents poetes
eslobens,
normalment,
per exemple,
l'any passat
amb els romanesos
hi havia com un cert aire,
una certa manera
que era bastant similar
en aquest any
són també molt variats
per tant
el que
podem assegurar
a la gent
és que
si hi ha
mínimament la poesia
doncs no s'avorriran
perquè
hi ha moltes maneres
de fer diferents.
Com dèiem
són això,
quatre esbovens
i quatre catalans
no sé si ells mateixos
escollen els textos
Jesús
o com funciona
ells mateixos
escollen el seu text
exactament,
exactament
de l'obra
publicada
o de l'obra creada
ells trien els textos
amb els quals
se sentin més còmodes
i evidentment
que hi hagi una compensació
en quant a l'allargada
perquè el recital
quedi compensat.
Després de Tarragona
obert cap a on
el veus paral·leles?
Doncs diumenge
serem a Vilafranca,
dimarts a València,
dijols a Palma,
divendres a Buja,
que no perdó
a Minisalem,
dissabte a Badalona
i diumenge a Barcelona.
I després ja la torna
a Eslovènia, no?
Sí.
Després va cap a Eslovènia,
això, eh?
Sí, cada any
fins ara ho hem aconseguit
bastant
fer l'anada cap allà
també
i el que passa
és que hi anirem
l'any que ve,
l'estiu de l'any que ve.
Fareu intercanvi
una miqueta
cada l'estiu que ve
els catalans cap a Eslovènia.
Els catalans cap a Eslovènia
i els eslovens.
Eslovenia també.
Això també, també.
Albert,
moltíssimes gràcies
per haver-nos acompanyat
i que vagin molt bé
els problemes d'aquest any.
Moltes gràcies.
Adéu, bon dia.
I, Jesús,
no sé si ens hem deixat
alguna cosa
de l'acte de demà
que creguis important destacar.
Bé, jo penso que
amb totes les explicacions
que ha fet Albert
com a director
ha quedat la cosa ja
molt ben explicada.
Bé, nosaltres,
no ho sé,
des de la pell
donem suport
a aquest festival,
a aquest recital poètic
i la nostra voluntat
és continuar cada any
perquè penso que és
una presència important
a la nostra ciutat
d'un recital
d'aquest tan original,
perquè a cara
a poetes
de dues cultures
i de dues llengües
en principi
que es coneixen poc,
fer presència
dels poetes
d'altres cultures,
després,
en un àmbit
de territoris
de llengua catalana,
en el moment
que la nostra llengua
està
trossejada
i, diguem-ne,
perseguida
a diferents àmbits,
jo penso que és
donar fe
de la previvència
de la nostra llengua
i de la nostra cultura
a nivell
dels territoris
de parla catalana,
dels països catalans
i també en presència
a altres territoris
d'Europa
o del nostre entorn
geogràfic més proper.
I suposo que també
és una manera
de reivindicar-la,
com una mostra
de la nostra identitat,
oi?
I tant,
i tant que sí,
i tant,
i tant.
Serà demà,
les 9 del vespre,
al Claustre Sant Pau
del Centre Tarragonès
al seminari,
ja el sabeu,
aquest espai
que es va remodelar
fa uns mesos,
que ja segurament
molts coneixeu,
però que, bé,
és un bon indret,
un bon lloc
per fer un espectacle
d'aquest tipus,
a Tarragona,
de la mà
de l'Associació
de Professionals
i Estudiosos
en Llengua i Literatura
Catalanes.
Avui ens ha acompanyat
el Jesús.
Jesús,
no sé si de cara a l'estiu
o els propers mesos
teniu alguna cosa
ja en mena o entre mans
a l'Apellc.
Bé,
de cara a l'estiu
procurarem descansar una mica
perquè els que treballem
ens cansem
i és normal
que hagin de descansar
tot i que no
desconectes mai del tot.
Aleshores,
de cara a la tardor,
nosaltres ja des de fa
també 10 anys,
que complim 10 anys
també,
igual com les veus
paral·leles,
fem,
tenim ja
dissenyat un format
que és la tardor literària
de l'Apellc,
que això arrenca
de quan els Premis Literaris
Ciutat de Tarragona
se celebraven a la tardor,
es donaven els premis
i llavors es feien
una sèrie d'activitats
al voltant dels Premis Literaris.
Nosaltres sempre hi hem participat
i en guany
el que farem serà
literatura i cant
però amb la vessant
de la improvisació.
Llavors tenim dissenyades
ja dues sessions,
una de més teòrica
a càrrec del Jaume Iats,
que és professor
de la Universitat de Vic
i després una de pràctica
amb el Carles Velda
i una altra persona
que ara no me'n recordo,
ho sento,
que es farà
diguem-ne una mostra
d'aquesta tècnica
d'improvisació,
de cant improvisat,
que de fet
és una tècnica ja fixada
amb la qual
diguem-ne
l'artista,
la persona que canta
té ja uns paràmetres fixats
i llavors els va aplicant
i canviant
en funció
de l'efemèride
de la festa
que s'està celebrant.
Que si un casament,
que si una festa de comiat,
etcètera,
llavors segons la persona,
el lloc,
la circumstància,
va donant
les fórmules diferents
per aplicar,
per dur a terme
aquest cant improvisat.
I això és el que tenim,
ja tenim
embestat
i quasi a punt d'emprova
es pot dir.
Això de cara
a la tardor,
al novembre.
Serà de cara
al novembre.
De cara al novembre,
perfecte.
Doncs ja ho sabeu,
activitats de la pell,
la més propera serà,
recordeu,
demà a les 9 del vespre,
el seminari,
aquest inici
del festival poètic
Veus Paral·leles
amb 4 veus catalanes
i 4 més enguany
de la llengua eslovena,
de la cultura
d'Eslovenia.
Jesús,
moltes gràcies
i que vagi molt bé
demà
el Veus Paral·leles.
Moltes gràcies,
igualment.
Bon dia.
Bon dia.
Gràcies.