21 escriptors i 11 il·lustradors
presenten el llibre El Come Cuentos.
És un llibre que aplega relats breus.
Ara el tenim aquí sobre la taula.
És un llibre, de fet, que ja està editat,
ja ha sortit per l'editorial Silva,
on aplega relats breus, dèiem,
que descriuen la trobada
entre cadascun d'aquests autors,
aquests 21 escriptors,
amb el personatge que dóna títol a l'obra,
aquest Come Cuentos.
És un llibre editat per Silva,
que es presenta el proper 18 de desembre,
al Museu d'Art Modern de la Diputació.
Ens acompanyen dels 21-2,
dos dels 21 autors.
Són d'una banda el Víctor Navarro,
que més ha coordinat el treball.
Víctor, què tal, bon dia.
Molt bon dia.
Com estem?
Molt bé, si et portava a les 21,
podíem fer un partit de futbol aquí a l'estudi.
No hi cabríem, de fet,
no hi cabríem.
No hi ha de passar tots un darrere l'altre,
però, home, t'està molt bé,
que és un llibre col·laix,
amb molta participació,
molta implicació.
Hi ha una mica de tot,
deixa'm sol·lar, però Raül Cosava, bon dia.
Hola, bon dia, què tal.
Tu també has fet un escrit, un relat?
Jo he fet un parell de relat, sí.
Soc un dels 21 autors.
Et va enredar algú o vas dir,
mira, m'hi apunto, com va anar això?
Com va anar una mica,
Víctor, estigues com va anar la llavor d'aquest llibre?
Doncs, la idea bàsica era...
Bé, jo vaig treure el meu primer llibre el 2009
i des del primer moment de treure el llibre
ja la primera idea,
la següent idea era
començar a fer una col·lecció
amb autors d'aquí,
amb amics
i a replegar gent que a mi m'agrada,
que a mi m'agrada com a lector
i, bé, des d'una banda una miqueta egoista
per compartir pàgina amb ells,
poder fer una col·lecció.
La primera va ser una col·lecció
de relats breus personal,
només meva,
i la segona era,
l'objectiu claríssim era tenir un mínim de gent
que ja vaig triar
i dels primers va ser Raül
insistint-li que escrivís alguna cosa,
que s'apuntés al carro
i al final d'aquest petit grup d'amics de Tarragona
érem 4 o 5 en llista,
han sortit 21 autors,
o sigui que ha anat creixent, creixent el projecte en 3 anys
i, bé, hem fet dos equips de futbol.
Quan te proposa, Raül,
què penses així d'entrada a priori?
Bé, em va agradar la idea, sobretot,
de ser un projecte col·laboratiu,
sobretot que neixia en internet,
al final s'ha plasmat en llibre,
però era un projecte pensat per internet
per anar publicant regularment les històries, els relats
i un dels objectius fonamentalment
era rescatar aquells relats
que potser ja estaven escits
però estaven una miqueta perduts.
Jo tenia dos relats escrits
però, clar, no havien tingut sortida
i una part de la filosofia del llibre
és d'una sortida de relats que la gent tenia
però que d'alguna manera s'havien de fer públics
perquè valia molt la pena.
M'ho va proposar
i jo tenia aquests dos relats
i a partir d'aquí va anar fent la recopilació
molt en aquesta línia,
de recuperar relats de gent que escrivia molt bé,
de gent molt vàlida, molt diversa.
Podem trobar des de guionistes a professors,
periodistes, gent vinculada
amb el món de la comunicació audiovisual,
perfils molt diversos.
Gent que escrivia,
que tenia coses ja escrites i molt vàlides
i que s'havia de donar una oportunitat,
primer a la web, primer a internet
i després ha plasmat en el llibre.
La part d'il·lustració,
com es lliga amb els textos?
Com ho lligueu?
És que l'estructura,
jo per donar tota la llibertat,
ja dic que hi havia textos que ja estaven escrits,
d'altres que van sorgir expressament per aquesta web,
per elcomecuentos.com,
però jo volia sempre que l'escriptor
tingués la màxima llibertat possible.
O sigui, no vaig donar ni un tema,
ni uns límits estilístics,
només d'allargada sí,
havia de ser com al màxim unes 10 pàgines més o menys,
però jo volia donar tota la llibertat.
Llavors va sorgir,
perquè això fos un conjunt coherent,
la idea de tenir un fil narratiu
que anés vinculant una història amb l'altra.
I va sorgir el personatge aquest delcomecuentos.
O sigui, hi ha 28 relats
i abans de quedar relat
hi ha una introducció, una petita història,
una petita trobada
entre, com ben has explicat abans,
entre l'autor d'aquesta història
i el comecuentos.
A mi m'agrada molt dibuixar,
el personatge era molt visual,
era un personatge que entra per la imatge
i vaig començar a dibuixar-lo.
Cada història,
quan la publicàvem a la web,
venia precedida d'aquesta introducció
i d'un relat,
o sigui, d'una il·lustració
de la trobada, d'aquest relat.
I clar, això va créixer, va créixer, va créixer,
i cadascuna de les 28,
al final, té un petit dibuix al començament.
Va agradar,
es van sumar il·lustradors,
a banda d'autors,
es van sumar il·lustradors
i van fer la seva versió.
Em sembla que hi ha 40 il·lustracions.
Al final,
trobem molt de material
que no està publicat a la web.
Crec que més de la meitat dels...
O sigui, hi ha el doble de relats
i de material que es va publicar a la web,
sobretot perquè la gent es va animar.
Va començar com una cosa petita,
un projecte entre els 4 o 5 amics,
que normalment fem coses junts,
fem col·laboracions,
i a partir d'aquí,
xarxes socials i contactes,
la gent es va animar,
va començar a enviar relats,
alguns visitants van enviar
dos i tres relats
que tenien ganes de publicar
i van anar créixent.
Per això,
aquí trobem molt més de material
del que es va publicar inicialment.
Per tant,
és un afegitor,
un material adicional
que pot tenir al·licient també.
Veig que teniu perfil al Twitter també,
Sí, sí.
Si busqueu ara el perfil al Twitter
elcomicuentos,
arroba elcomicuentos,
el trobareu de seguida.
El personatge,
aquí se li acuta.
És teu?
És meu.
Al final,
al llibre també hem afegit
coses que ens agraden,
una mena de...
making of,
com va sorgir el projecte
i surten els esborranys
del dibuixet
i una mica la història
de com va anar sorgint
i sí, sí,
jo sempre estic dibuixant alguna cosa
i se m'acudeixen personatges aquests,
com aquesta cosa que hi ha a la portada
i va ser una cosa
que va sortir el moment,
o sigui,
va ser aquest disseny
i de fet,
si ho mires al final
és que va sorgir gairebé acabat
i el vam veure
i vam dir
sí, efectivament aquest és el personatge
que ha d'anar vinculant-nos
i que ha d'anar donant la idea general
de què és aquest conjunt.
és que el mires a la cara
i és un comecuent.
És tendre, no?
És un personatge tendre.
Sí,
vam intentar que fos
no massa infantil,
no...
bueno,
no una cosa cursi,
però sí que
amb un toc tendre,
amb un toc viatger,
un toc una miqueta melancònic,
no?
Espero que...
també és el fet d'estar en blanc i negre
el que ajuda molt el personatge,
que si no,
no semblaríem com més de còmic,
però són il·lustracions totes en blanc i negre.
Jo crec que ajuda.
clar,
no és un llibre de relats infantils,
sinó que cada relat té la seva pròpia idiosincràcia.
Hem de dir que, bueno,
tot parteix de la maledicció
que té aquest personatge,
el comecuentos,
que s'ha d'alimentar,
s'ha de nodrir
de relats,
és la manera que ell té de sobreviure.
i a partir d'aquest plantejament
és quan ell comença
a fer aquestes trobades
amb els escriptors,
perquè ell necessita,
l'aliment que necessita
és en format de històries,
de relats.
I a partir d'aquí,
doncs hi ha l'encontre,
la trobada de l'escriptor
amb el personatge
i a partir d'aquí
es genera la història.
Aquesta excusa, doncs...
Jo perquè sé que és un llibre,
però això sona a guió cinematogràfic,
o fins i tot a...
No ho sé,
ho heu parlat,
teniu en ment
de poder fer un pas més algun dia
i que no es comparteixi
en un, no sé,
en un relat.
Jo estic molt content
amb el personatge
perquè des del primer moment,
per això et dic,
és que des del primer moment
que el vaig començar a ensenyar,
a la gent li agradava
i jo crec que li comunicava
alguna cosa.
I està a lleig
que ho digui jo
sent el dibuixant,
el dissenyador del personatge,
però crec que connecta
i que és una mica la clau
que tot això
sigui un conjunt coherent,
que hi ha 28 relats
cadascú del seu pare
i de la seva mare.
És complicat,
no, donar-li allò
un sentit general.
El personatge és el que unifica
i agrada,
i agrada, ja dic,
la gent em demana coses,
em demana dibuixets.
Jo crec que podria ser
fins i tot un videojoc,
podria ser una animació
algun dia.
A mi m'agradaria molt
donar-li més vida.
Fins i tot una mascota,
de poder crear el ninot
i fer una mena de merchandising
de mascota
perquè és una cosa
que a part de l'escriptura
visualment
té força, té gràcia.
Això és una manera,
perdona,
un personatge
per defensar la literatura
i aquesta necessitat
que tenim de consumir històries,
que és un concepte
que a mi m'agradava
i volia donar-li forma
concreta de personatge.
Té missatge, per tant,
també.
Com a cuentos,
té un re de fons,
no és allò,
simplement un dibuix.
Sí, sí, sí.
Sobretot l'aspecte col·lectiu,
col·laboratiu,
de gent que ve
de diferents mons
i de diferents perfils
i que s'impliquen
en un mateix projecte
i que es va animant
a mesura que passen.
És que penso que aquí,
dels 21 autors,
hi ha gent
de tot l'estat,
també hi ha gent
d'Anglaterra,
de Grècia,
a gent de Tarragona
som la meitat
dels 21,
però de Barcelona,
de Madrid,
de Sevilla...
És un projecte
que ha sortit
de totes parts
i que,
aquest sentit comunitari,
com diu el Raül,
que també és el que li va donar
d'entrada el personatge
el toc viatger,
és un personatge
que va viatjant,
d'entrada el projecte
ja era un viatge,
ja era un contacte
entre Catalunya,
Andalucía,
Madrid...
Hi ha autors
que publiquen
per primera vegada,
també,
que tenen material escrit,
però per primera vegada
ho veuen plasmat
en un llibre
i també ha sigut
un al·lixent per ells.
Això fa molta il·lusió,
veure el teu relat
en un llibre
no publicat,
fa molta gràcia.
Els relats,
en el teu cas,
Raül,
de què vas escriure
en aquest cas
i una mica
de què parla
la teva història?
Jo tinc dos relats
publicats,
un es diu
El campeón,
que juga una miqueta
amb el mite
del ciclisme,
és una trobada
entre dos excampions
del món del ciclisme
i a partir d'aquí
juga una miqueta
amb tota la mitologia
que genera
el Tour de França
i el món del ciclisme.
I l'altre es diu
Decreto Ley
i és una mena
de plantejament
de ficció
en què,
jo plantejo
una societat,
un món
en què tothom
comença a parlar
de tòpics,
amb frases fetes
i a partir d'aquí
genera una miqueta...
són relats molt senzills,
molt directes,
pràcticament bromes,
plantejaments molt simples,
però, bueno,
és el poc espai
que es tenia
i, bueno,
en aquest espai
jugo una miqueta
amb això.
Què passaria
en un món
en què tothom
començés a parlar
amb frases fetes,
amb clitxers,
una miqueta
en aquesta línia.
I la resta de relats
són molts,
són 21,
no?
28,
o sigui,
21 o dos
i, clar,
hi ha uns quants
que repetim,
o sigui,
que al final surten 28
i jo crec que hi ha
molta varietat,
són molt breus,
o sigui,
en 230 pàgines
i acaben 28 històries,
però hi ha molta varietat,
o sigui,
és que a més
que passes de relat
ràpidament,
passes d'un estil
humorístic
com el del Raül
o el Juanjo López
que és un altre autor
a la reflexió
amb molt d'humor també,
però amb molta reflexió
com el filòsof de Tarragona
Enrique Gomez de On,
a una història
més romàntica,
més íntima
com la de Manuel Rivera,
que és una història
doncs humana,
una història
que toca de,
no sé,
de la fibra,
no és una història cursa
i no és una història nyonya,
però és una història
molt romàntica,
molt humana.
Vicenç Bernet,
també de Tarragona,
ha escrit una història
sobre Mèxic
amb un vocabulari
molt mexicà,
llavors té aquest sabor
de la literatura mexicana
que està molt ben,
jo crec que
ben acurat,
molt ben definit.
No sé,
hi ha de tot.
És un llibre que,
aquesta veritat,
jo crec que és enriquidora,
és una de les claus
del projecte
que jo buscava,
per això dic,
insisteixo,
era un punt de contacte
entre gent molt diferent,
clar,
un escriptor de Catalunya,
un escriptor de Sevilla,
estem a molta distància,
estem a molta distància
estilística,
fins i tot,
però com tot ha sumat
al final,
crec que surt una cosa
que és molt àgil
de llegir,
molt variada
i que tothom trobarà
el seu relat al final.
Si no t'agraden els 28,
hi haurà 5 que t'agradaran molt,
o 3 o 15,
però sempre trobaràs
la teva peça.
Hi ha,
i tot,
un autor de Grècia,
en què el Víctor va traduir
el llibre
del relat de l'anglès,
el castellà,
i, bueno,
queda una miqueta palès
tot l'enrenou
que està passant a Grècia,
una miqueta al Rerafons,
que també té aquest puntet
d'actualitat,
de tot el que està passant
amb la crisi a Grècia.
Com he contactat amb ells,
amb aquestes persones
que estan disgregades
pel món, eh?
Sí,
aquest era amic meu,
en concret,
era amic meu d'abans,
bueno,
ens hem trobat en viatges
i en històries acadèmiques,
i me la vaig jugar,
perquè jo no sabia
com escrivia,
clar,
i vaig dir,
passa'm coses en anglès,
i ara què tal,
no?
I em va agradar,
doncs mira,
tenim la sort
de tenir un autor de Grècia,
a més,
com diu el Raül,
que és un molt bon reflex
de com està a Grècia,
de com és la joventut de Grècia,
de com ha evolucionat Grècia,
com ha crescut,
i és gairebé això,
de veure una persona
de la nostra generació,
d'uns 30 o pocs anys,
un moment clau,
bueno,
és una ficció,
però veus que està reflectida
totalment
aquesta evolució,
aquest moment clau
de la seva adolescència,
sent aquest país,
a Grècia,
o sigui,
està preparat,
és un regal de Grècia.
Quan parles amb els autors
i els proposes
de fer el relat curt,
com es contextualitzes
amb el tema
del protagonista,
del Come Cuentos,
simplement decidus
que han de fer una trobada
amb ell,
o hi ha un seguit de requisits
per tal que la trobada
sigui un lloc determinat?
Doncs cadascuna
sortia d'una manera diferent,
el que passa és que
jo crec que les més complicades
van ser les primeres,
quan no havíem vist el personatge,
no havíem vist el projecte,
no havíem vist la pàgina web,
però en Vic van començar
a llegir,
a veure els dibuixets,
a veure quina evolució tenia,
això ho vam publicar
durant el 2011,
quinzenalment,
a la pàgina web
el Come Cuentos.com,
van començar a veure'l
i ja s'imaginaven
com era el personatge,
ja el tenien al cap,
llavors em deien,
la majoria de les introduccions
són meves,
els textos d'introducció
són meus,
però em deien,
hòstia, a mi m'agradaria
trobar-me'l a la cua
del supermercat,
o m'agradaria trobar-me'l
de viatge a tal lloc,
o mira,
té aquesta foto
que surto jo
i em dibuixes
el Come Cuentos al costat
i me'l trobo en aquest moment,
en aquesta situació concreta
i ja dic,
al final és que
es veia,
ja veiem com era el personatge,
quina personalitat tenia,
quin aspecte tenia,
va sorgir molt en conversa
i és el que jo espero
que es noti,
que hi ha una conversa constant
entre escriptors,
lectors,
els actors que en seguien
per internet també
opinaven
i seguien el personatge
i parlaven d'ell,
i al final ja,
és un llibre de,
el que jo dic,
de celebrar
que la literatura
és un punt de trobada,
no és un autor només
tancat a casa
parlant de les seves històries
i del que té al cap,
sinó que és un punt de trobada
i una manera
de compartir informació,
per això insistia
en el tema de Grècia,
compartim vides,
compartim informació
i al final
ens adonem
que hi ha moltes coses
que són comunes
a tothom.
Hi ha molts autors
però alguns,
com dèiem,
d'aquí de Tarragona,
els podíem dir a la Tarragona
encara que sigui o no,
et sembla?
Segurament seran
els més coneguts
pels oients.
Sí, sí, sí, home.
Tot i que són 21
i 11 il·lustradors,
eh?
D'aquí són
l'Enrique Canovaca,
el Raül Cosano,
també tenim
Enrique Gómez León,
l'Adrià Muñoz,
estic jo també,
Rafael Pérez,
Manuel Rivera Moral,
Mario Serra,
desaparegut Mario Serra,
va morir l'any passat,
era un creatiu
imprescindible
d'aquesta ciutat,
ara li estan preparant
un homenatge
a la URB
i és un home
que, bueno,
és una pèrdua
jo crec que important
per la ciutat
i important també
pels amics
que el coneixem de prop.
I que va aportar
dos poesies, no?
Dos poemes
inèdits
d'aquest home
que vam recopilar
amb la seva família
que ens fa especial il·lusió
per això,
per tenir un homenatge
a una figura de la ciutat
que trobem a faltar
tant a nivell creatiu
com a nivell personal.
El David Serra,
l'Ivan Serra
i el Vicenç Bernet Pons.
O sigui,
hi ha un bon arreplegament
aquí de Tarragona.
Il·lustradors també
hi ha molts.
I l'Andoroplandu
que és una xiqueta
molt creativa,
ens encanta,
té penjats cartells
i il·lustracions
per les parets de la ciutat.
Segurament si busques
i fas una volta
per la ciutat
ara em sembla
que encara hi ha
un parell penjades.
El Jordi Xavier Sabater,
també és un xiquet
que dibuixa molt bé.
El Fran Escritsche,
Francesc Escritsche,
boníssim,
va fer coses
pel Club dels Tarraconins,
un xiquet molt creatiu.
Òscar Carballo,
Elga Serra també.
Hi ha molta gent
i també m'agrada una cosa
i deixa'm dir-ho,
que és una manera
de defensar
que a Tarragona
hi ha molta gent
que fa coses
que és creativa
i que no acostuma a sortir
no només als mitjans
sinó que no fan
potser per timidesa
o per...
no sé per què
però no acostumen a fer coses
i a moure's
i a ensenyar-les
i és una llàstima
que hi ha molt de talent
en aquesta ciutat.
Hi ha molt de teixit.
Què heu preparat
pel dia 18?
Perquè suposo que estem esperant
que arribi el dia 18,
la setmana vinent
al Museu d'Hermones
de la Diputació.
Què heu preparat
per la presentació del llibre?
Bé,
estem
ultimant els últims detalls
de la presentació.
Per daran...
bueno,
intervindran alguns
dels autors
que han escrit.
També hi haurà
alguna sorpresa,
potser música
i també alguna peça
s'interpretarà,
esgirà algun dels crellats
o de les introduccions
i serà una festa
en què tothom està convidat,
tots els autors
per suposat.
I bueno,
estem perfilant una miqueta
però hi haurà
alguna cosa de música
i hi haurà lectura
d'algun dels extracts
i després
les intervencions
d'alguns dels autors,
del Vítor
també com a compilador.
Un acte àgil,
ja dic,
dinàmic
i també amb molta gent.
Hi haurà més gent a dalt
que...
espero que no,
que hi hagi més públic
que no pas gent a dalt,
però ja participarem
molts
perquè vull que es noti
que això és un llibre
de molta gent,
que és un projecte,
potser,
el personatge és meu
o és més personal
o la idea ara
més personal,
però des del començament
el Raül va estar
des del primer dia,
en tres o quatre
que van estar
des del primer dia
com Andrés Ortiz
també de Sevilla,
l'Enrique Gómez León,
va ser una de les motivacions
per preparar el llibre,
tenir un relat
que no l'havia publicat mai,
que toma,
em sembla que ja té
cinc llibres,
sis amb aquest,
i aquest relat
el tenia penjat,
el tenia abandonat
i des del primer moment
va estar a la col·lecció
i clar,
jo vull que es noti això,
que és una cosa
entre molts escriptors
i també escriptors
que són lectors,
que entre nosaltres
ens llegim
i disfrutem
i gaudim
de la lectura.
És un bon regal
per Nadal,
que ens costa
un bon regal,
digues-hi que és raó.
Que és un projecte
en principi finalitzat
però obert també,
perquè a la web
també s'estan penjant
relats
que no estan al llibre,
però relats addicionals
d'aquests autors
que s'han quedat fora
per motius diferents,
però que es poden anar
penjant a la web també,
que és un suport obert
i pot tenir cabuda,
en principi és un projecte acabat
però pot tenir
més continuïtat
en aquesta línia,
sobretot amb internet,
amb el suport de la web.
Un segon llibre,
en algun moment,
escolta,
si ens queden forces,
d'aquí un any o dos anys
també estaria bé.
De moment aquest és un regal
perfecte de Nadal,
com tu dius.
La presentació a quina hora?
El dia 18?
A les 7.30.
18,
deixem pensar,
la setmana que ve és el dimarts,
dimarts 18.
Dimarts 18,
just abans del Nadal.
El Museu d'Art Modern,
això és al carrer Santana.
Número 8.
Número 8.
Molt bé.
Per cert,
hem linkat el nostre perfil de Twitter,
si busqueu el perfil de Twitter,
d'una ràdio,
el perfil del Come Cuentos,
és fàcil,
arroba el Come Cuentos,
i també la web,
el comecuentos.com,
on allà veureu,
aquest projecte que continua,
que té vida,
i que no està acabat,
que podríem veure una segona edició.
De moment,
està bé que aquesta surti,
surti bé.
M'agrada molt la foto de portada,
el Come Cuentos,
amunt dalt d'un turó,
una muntanya,
no sé per aquí aquesta muntanya,
sé per aquí la vora o no?
No,
és de Nova Zelanda.
Nova Zelanda.
Vaig trobar la foto d'un viatge que vaig fer,
i dic,
hòstia,
sí,
és perfecte per col·locar-hi el ninot aquí dalt,
però sí,
sí,
podria ser per aquí perfectament,
perquè és només el turó i el turonet,
no té massa context.
El blanc i negre també suposo que té un per què,
no?
Sí,
sí,
el que dèiem,
perquè no semblés massa de còmic o massa infantil,
sinó que es comuniqués d'entrada aquest toc,
doncs més reflexiu,
més melancònic,
més adult,
entre cometes.
Ja per anar acabant,
tres minuts,
alguna de les històries sorprenent,
trencadora,
que diguis,
mira,
aquesta segur que aquí la deixeixi,
no sé,
hi ha una abans i una després.
Quedar-se només en una és complicat.
Jo et destacaré,
si em deixes dos o tres,
però una que segur,
ja que tinc el robat davant,
la del campeón,
que em sembla que és un text sobre,
sobre l'esport i la degeneració de la figura del campió,
i no sé,
tota una reflexió humorística sobre la mitomania mediàtica,
que em sembla molt acurada,
la prova d'Enrique Gómez León,
que va ser un dels motius per fer aquesta col·lecció,
i m'encanta,
i et diré una altra així ràpidament a l'atzar,
per no fer lleig a la resta d'autors,
però per exemple,
jo et diria,
Termòpiles de Rafael Pérez.
També un relat que tenia aquest auto abandonat,
i era un relat que havia de sortir,
era injust que no sortís als lectors.
No sé si tu vols aconseguir alguna altra ruta.
Sí, sobretot el Rafael i l'Enrique,
dos professors que vam tenir nosaltres a l'institut,
han sigut molt importants,
tothom,
però ells han tingut aquesta força
de donar suport al projecte inicialment,
perquè és gent ja contrastada,
gent que ha publicat molt,
i dona molta força al projecte.
És una empenta molt important,
que gent com ells,
amb molta reputació en aquest sentit,
a nivell acadèmic,
i a nivell fins i tot literari i editorial,
que doni suport al projecte és molt important,
i és com l'empenta inicial.
Jo em quedaria també amb els relats d'ell,
d'Enrique,
i la part emotiva,
aquesta que dèiem,
aquesta que dèiem dels relats del Mario Serra,
la col·laboració també del David Serra
i de l'Ivan Serra, els germans,
i de l'Elga que també dibuixa.
O sigui, una miqueta la família Serra
està present també.
Parlant fora d'Aragona,
també, per exemple,
Globo d'Adrián Troncoso
és un descobriment,
que és un autor de Sevilla,
però és un xiquet que jo crec que té molt de futur,
perquè és una imaginació exagerada.
A més, hi ha gent més coses
i aquest home et sorprèn constantment
i no saps per on sortirà,
i és un univers únic.
Allò que dius,
he trobat un univers únic,
que no és una barreja de referència,
sinó que ha creat un univers propi,
aquest autor, l'Adrián Troncoso,
ja sortint de Tarragona,
és molt destacable.
Doncs aquest univers el trobareu al Comic Cuentos,
recordeu, el proper dia 18 d'aquest mes,
la setmana vinent,
el dimarts,
a la presentació del Museu d'Art Modern.
Víctor Raül, gràcies per acompanyar-nos,
l'enhorabona pel projecte,
a vosaltres i a la resta,
a tots els dos.
És que heu preparat,
ja hem vist que som molts,
l'enhorabona pel projecte
i esperem que el Comic Cuentos dos.
A ver si...
O un dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.