Gràcies.
Gràcies.
El refugi número 1 del moll de costa.
Col·labora Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
És la versió anglesa d'un tema que sense dubteu reconegut d'original en alemany,
una cançó popular, Lili Marlène, que simbolitza la Segona Guerra Mundial.
I és que de Lili Marlène, concretament parlem tot seguit de la proposta de la Sala Trono
per avui divendres, per demà divendres, perdoneu, i passat demà dissabte.
I per aquest cap de setmana, la Trono us proposa Lili, Amanda i Carmela,
perdoneu, Carmela, Lili i Amanda.
És una producció pròpia, producció no de la Sala Trono, sinó tarragonina,
en aquest sentit dèiem pròpia, i n'hem volgut a parlar en el seu dia,
ja es va estrenar en el Metropol i ja vam fer l'entrevista pertinent,
però hem volgut tornar a recuperar aquest Carmela, Lili i Amanda,
una obra marcadament femenina.
N'hem parlat amb el seu director Marc Chornet i amb una de les actrius, la Noelia Pérez.
El Marc ens ha explicat ja d'entrada quin és el recorregut que ha fet l'obra
des que la vau poder veure segurament al Metropol,
com va a sorgir tot plegat,
fins a que torna a arribar aquest cap de setmana a la Sala Trono.
Bé, Carmela Lili i Amanda és un espectacle que ja té un temps de vida,
ja té més d'un anyet,
que es va començar a pensar i imaginar fa vores dos anys i mig,
amb un projecte que va néixer de la Noelia Pérez i de mi,
amb la voluntat de fer un espectacle que parlés sobre el món de la dona,
que parlés sobre el món de la dona des d'una mica de perspectiva històrica,
és a dir, que ens fes un retrat,
una mena de retrat col·laix de la dona del segle XX
i que això ho féssim cantant,
i llavors ens vam anir a aquest espectacle
que es va estrenar a la tardor de l'any passat,
a Barcelona va estar 100 setmanes a una sala
i des de llavors ens està girant
i ens fa molta il·lusió tornar a Tarragona,
ja hi havíem vingut amb el Teatre Metropol,
perquè aquesta obra havia guanyat el Premi Beca a Metropol,
l'últim que s'havia fet, l'última edició d'aquest premi,
i s'havia estrenat, per tant, ja a Tarragona.
Ara venim amb el Flatrono,
per tant busquem un altre tipus de sensacions amb el públic,
busquem una proximitat,
busquem un altre tipus de feelings
i amb la voluntat que aquestes tres actrius
que estan tota l'estona cantant a capella, a veus,
siguin les que puguin explicar
aquesta mena d'hipòtesis de dona
que d'alguna manera és un relat de les nostres àvies,
d'aquestes dones que els ha tocat patir les penúries del segle XX
tant a Catalunya, a Espanya com a Europa.
Justament una d'aquestes tres dones
és l'actriu Noelia Pérez,
amb ella hem continuat la conversa,
i a la Noelia li plantejàvem, bé, això que ens expliqués,
qui són?
Carmela, Lili, Amanda,
tres dones, tres personatges, tres actrius?
Carmela i Lili, Amanda,
som tres actrius que en realitat
no és que fem de tres personatges diferents,
malgrat la funció que es diu Carmela i Lili, Amanda,
sinó que en realitat podríem ser moltes dones
o cadascuna de nosaltres podria ser una
que s'identifica més en una època, no?
Per això Carmela pertany més a la República,
Lili, Marlène,
que seria com la Segona Guerra Mundial,
i Amanda, que podria ser la cançó protesta,
la postguerra i tal.
Per tant, aquestes dones transiten
per el que seria el segle XX,
i en realitat tenen un ànima en comú
que podria ser l'ànima de les nostres àvies,
en realitat l'espectacle no deixa de ser,
com pot ser Neus Català,
que no és àvia nostra,
però podria ser una dona perfectament àvia
en la que ens identificaríem,
i tantes àvies heroïnes
que no les coneix ningú,
però que han estat lluitant
durant el segle XX
i que gràcies a elles,
ara som hereus i hereves del que tenim.
Per tant, no es tracta tant
de tres personatges per separat,
sinó d'un viatge emocional d'unes dones
que pateixen el segle XX
i alhora s'ho saben mirar amb humor
i enfrontar-se a la vida dura que han tingut
i com aquestes dones han superat
tot el que tothom coneix d'alguna manera
i des d'una mirada molt personal, no?
Doncs aquest és el fil argumental,
la història que ens expliquen.
La manera com ho fan és a través de la música.
Bé, aquest espectacle no...
És veritat que ha de ser dins del gènere musical,
perquè es canta,
però no és pròpiament dit el gènere musical.
Moltes vegades nosaltres hem parlat
d'un cabaret literari, d'un cabaret poètic,
perquè si bé és veritat
que les tres actrius cantem
nues en el sentit de capela sempre,
a l'escenari,
les cançons el que fan
és generar mostra
i acabar d'explicar la història.
Mai...
Moltes vegades el gènere musical
té un punt frívol
on la cançó acaba de redondar
el que s'acaba de dir.
En aquest cas, no.
La cançó el que fa
és ajudar a transitar
les escenes d'un lloc a un altre.
Per tant,
no és mai un punt de cançó
pròpiament dit,
sinó que en realitat
no deixa de ser una història,
no deixa de ser una escena més.
I clar, l'encant
de tres veus de dones
cantant a veus,
i això té una força
que nosaltres en aquest moment
no acabàvem de conèixer
i que ara som molt conscients
de la potència
que té això
dins de l'espectacle
i la repercussió
que té això.
Aquesta part musical
inclou cançons
ben conegudes
com les que hem estat escoltant
i que donen nom
al títol de l'obra,
no?
I Carmela,
Lili Marlen
i te recuerdo Amanda.
Això sí,
amb les lletres
canviades i adaptades
de manera que encara
doncs arriben més
a l'espectador
i les actrius
fan que la història
sigui molt més pròpia.
Inclouen també
altres temes
populars o coneguts
de Bertolt Brecht,
per exemple.
si ja vau veure
Carmela Lili Amant
del Teatre Metropol
en el seu dia,
trobareu alguna diferència
bastant important
si aneu a veure
el muntatge
de la Trono.
Per tant,
és necessari
que us recomanem
que torneu
a repetir sessió.
Aquestes són
les diferències.
Bé,
la diferència
i jo crec
que fins i tot
la gent
podria repetir
a veure
Carmela Lili Amant
d'entra
de l'espectacle
que vam oferir
al Metropol
i el de la Sala de Trono
és òbviament
que l'espai
no té res a veure.
Aquest espectacle
va ser concebit
en un espai
molt semblant
a la Trono.
Va ser concebit
en un espectacle
molt íntim
on potser
del públic
a tu només hi ha
un metre
si arriba
de distància.
Això fa que
puguis treballar
com a actriu
amb una naturalitat
i que l'espectador
li arriba
amb una potència
que l'escenari
és molt bonic
ho pots engrandir
és un altre tipus
en realitat
t'estàs dient
dos espectacles
un on
potser
el mitjà tècnic
les llums
el so
pot ser més important
i a la Sala de Trono
al revés
agafarà
potser el tècnic
no serà tan important
però la humanitat
de les actrius
transcendirà
que és el que passava
a Barcelona
que la gent
sortia
realment tocada
com ens deien
és que
és que
ha remogut
i crec que això
era
per la curta distància
entre
l'actriu
i l'espectador
no hi ha
aquesta quarta paret
pràcticament
o sigui
estàs invahint
les seves emocions
sé que dic
molt de les emocions
però és que realment
és un viatge
emocional
on
tant homes
com dones
entenen
molt clarament
per on van passar
aquelles dones
un viatge
emocional
i com ens deia
també la Noelia
un homenatge
a les àvies
i a les mares
Carmela Lilia
Amanda
recordeu la cita
a la sala trono
amb aquest petit format
de proximitat
tant demà divendres
com passat demà dissabte
sempre a les 9 de la nit
i vas a encontrarte
con él
con él
con él
con él
con él
son 5 minutos
la vida es eterna
en 5 minutos
suena la sirena
de vuelta al trabajo
y tú caminando
lo iluminas todo
los 5 minutos
te hacen florecer
te recuerdo amando
la calle mojada
corriendo a la fábrica
donde trabajaba
Manuel
la sonrisa ancha
la lluvia en el pelo
no importaba nada
ibas a encontrarte
con él
con él