El cap de setmana passat ja vau poder tastar el menú del dia que ens oferia la Sala Trono.
Així es diu a l'espectacle la nova producció pròpia d'aquesta sala
que portava en escena el divendres, dissabte i diumenge passat.
Menú del dia una comèdia escrita per Marília Samper
i que suposava també l'estrena com a director de Joan Negrier,
ell mateix ens ho explicava la setmana passada,
i la posaven en escena dos actrius de casa que interpretaven el paper de cuineres.
Així dit molt en genèric, ara entrarem a valorar els seus papers.
Elles dues són Paloma Arza i Carmen Flores.
Bon dia, noies!
Bon dia!
Us tenim a les dues al telèfon i això sempre dona algun problema de sonoritat, així que paciència.
La qüestió és que en parlem no només per fer valoració,
sinó també per dir-vos que si us vau perdre aquesta comèdia menú del dia,
encara la podeu veure aquest divendres, aquest dissabte i aquest diumenge.
Doncs, xiques, qui m'explica com va néixer l'estrena?
L'estrena va anar molt bé, l'estrena.
El públic estava allà entregat també, com nosaltres,
i bé, penso que va ser una bonica funció.
La gent va entrar a la història i s'ho va passar bé, quan van dir, vaja.
Suposo que cares conegudes, la gent que és incondicional de la trono
i que quan feu alguna cosa pròpia encara venen més, no?
Sí, el que passa és que també hem notat, com que jo agafo les reserves,
que també gent que no ha vingut mai aprofita, depèn.
No, també és cert que la paraula comèdia en aquest temps convoca a la gent, no?
I han vingut també persones que no coneixien la sala,
o sigui, que més i més el públic fidel també, no?
Com és això de fer funció divendres, dissabte en dues passes i diumenge, també?
Carmen, Carmen, digue'm alguna cosa.
Perdona, perdona, m'estàvem trocant pel fixa, Núria.
M'ho pots repartir, sisplau?
Sí, sí, sí, te deia que com és això de fer funció divendres, dissabte en dues passes i també diumenge.
És esgotador, però molt bé, perquè el plàning d'assajos que va fer el Joan
ja ens va fer dies de dues passes molt seguits per agafar fondos com els atletes
i llavors això ens va anar molt bé.
Ho s'ho passem molt bé, eh, nosaltres?
Llavors encara podríem fer una tercera al dia, però...
Ningú de Carmen, no?
No te passis, no te passis.
No dic idees.
Perquè, escolta, és una comèdia i ara m'expliqueu ben bé de què va,
però vosaltres rieu també dalt de l'escenari?
A vegades us heu d'aguantar de què us agafa el riure o no?
Jo tinc una sort, o sigui, la Txelo té la sort, el personatge que té la risa floja.
I llavors m'ho puc permetre que em donin uns atacs de risa, però sempre són del personatge.
Mai, bueno, intento que no siguin de l'actriu, però sempre són del personatge que és més simple,
més senzilleta i llavors li fa gràcia les bogeries de la Pepa.
Val, això és la Txelo, no?
M'has dit?
Sí.
I la Pepa és la paloma.
Pepa, tu fas un paper més esbojarrat o no, més tranquilet?
No, no, és una mica esbojarrat, sobretot al començament, després no, canviem el testigo
i, bueno, i dono pas també que la Txelo també se va de l'olla, no?
O sigui que, sí, en aquest sentit, les dues tenim un canvi de registre, sí, sí, semblant.
Val, expliqueu-me, ja ho vam explicar una mica l'altra la setmana passada amb el Joan,
però expliqueu-me de què va menuda el dia i com, bueno, això, què feu, els vostres personatges.
És una obra en què recreeu una cuina i vosaltres sou les cuineres.
I estem preparant el menú d'aquell dia.
A la primera escena estem, això, palant patates, pastanagues, estem fent el guiço del dia.
Representa que treballeu en un restaurant de menús barats, no?
Sí, sí, i que la neteja és una mica que se li ha oblidat a aquestes noies.
Una mica precària, eh?, una mica brut tot plegat.
Sí, sí.
I em sembla que personalment, a part que la feina que feu ja es veu que no us agrada gaire,
personalment tampoc ho teniu molt bé, no?
No, a mi sí que m'agrada, eh?, o sigui, a la Xelo sí que l'agrada ser cuinera.
El que passa és que treballen moltes hores, després tenen un cap, que les tenen una mica putejades,
i després quan arriba a casa, que suposa que, mira, arribes a casa i ja estàs bé,
doncs la Xelo té una mare que la, bueno, no la deixes sortir, sempre ha d'estar amb ella,
i llavors, clar, el panorama és una mica trist.
Paloma, i tu, que em sembla que amb el teu marit no ho portes gaire bé, no?
Bueno, és d'aquestes relacions que mai s'han qüestionat, que passa,
portant, igual, no sé, 20 anys, 25 anys o 30, igual, no?, de casats i, bueno,
i això, en un moment de l'obra, ella recrea això justament que s'ha donat
i que no tenen comunicació cap i que, a més a més, no la porta res i tot això,
sempre en un punt de, no totalment dramàtic, no?,
però és una reflexió i igualment ahí queda, no?,
o sigui, la gent, tal com deia el públic,
doncs això sí que tothom ho situa ràpidament, no?,
o sigui, és un reflex i tal, però, bueno, ella trata,
no s'adona moltíssim de la relació nefasta amb el seu marit,
sobretot perquè, gràcies a la Txelo, a la seva companya de treball,
i, bueno, i d'un element que sorda a l'obra,
que és una radionovel·la, que ja es viu d'una manera intensa,
o sigui, de fet, és el motiu perquè estan il·lusionades.
Estan enganxades, esteu enganxades des de la cuina a una radionovel·la, no?
Sí, sí, a la impostora.
La impostora, es diu?
Es diu la impostora.
Llavors, l'il·lusió d'aquestes dues noies és arribar a la feina
per comentar amb la companya el que va passar ahir, al capítol.
Llavors, això, quan vas a la feina,
doncs mira, elles tenen, a part que han d'anar a treballar,
perquè si no, no pots menjar,
elles tenen la il·lusió d'arribar a la feina
per comentar amb l'amiga,
que també està enganxada, igual que tu,
que va passar amb el Richard, i la Lídia, i la Juli...
Això.
I ara aquí arriba el punt, doncs, del desencadenant de la bogeria,
que és que poden participar en un concurs
per anar a Califòrnia a conèixer els protagonistes d'aquesta sèrie.
Efectivament.
Un dia la Pepa arriba amb una boníssima idea
que visa una revista
que la productora sorteja un parell de viatges
per dues persones
i per conèixer els protagonistes.
Llavors, la Pepa i les seves idees,
que també és robar el mòbil a l'encarregat
i trucar com boges.
Per participar i trucar com més vegades,
millor que els hi toqui.
Doncs, potser no expliquem més, no?, de l'argument.
No, no, no.
No ho deixem aquí.
Paloma, m'aconstant,
ens va explicar el Joan Negrier,
i ara veig les fotos, i d'on ho fe,
que us heu passat bomba muntant la cuina,
transformant l'escenari de la Trona en una cuina.
us ho ha quedat boníssim.
Sí, a veure, la scenografia, diguéssim,
en el muntatge que ha fet el Joan,
sobretot, bueno, és la seva idea, clar,
com a director de la posada en escena,
penso que ja és important.
Jo de vegades dic, ja és una instal·lació
que jo aniria només a veure com és molt interessant,
o sigui, molt visual i efectiva cap al final,
i, bueno, és com una sorpresa.
Crec que està molt bé, sí.
Està, és això, transformar l'escenari de la Trona
en una cuina,
i es veu que vau fer una crida, no?,
perquè la gent us portés objectes,
doncs, que ja no utilitzés,
que us deixés objectes de cuina.
Clar, no només perquè necessitàvem molts,
sinó que era interessant
que estiguessin ja gastats,
d'alguna manera,
perquè no és una cuina d'aquestes, no?,
supercontrolada,
segur que no posarien
ni una homologació d'aquestes, no?,
i per això era encara més interessant
si fos tot gastat.
I hem tingut molta sort,
perquè, bueno,
tot és un regal del públic nostre,
sobretot,
que ja els agraïm, bueno,
de totes maneres,
durant el mail-in i així ja els diem, no?,
que moltes gràcies perquè és importantíssim
la seva col·laboració.
I també els restaurants
i hotels de la ciutat també han participat,
o sigui, que tot són aportacions.
Déu-n'hi-do.
Escolta, digues, digues, Carmen.
Fins i tot les actrius,
perquè jo vaig fer neteja
de l'armari de casa meva
i també he portat un munt de tàpers
que sempre s'han fet la tapa
o ens queden bens
i llavors també
van fer la nostra portació.
Bueno, és que és el que us anava a dir,
veig que hi ha un munt de tàpers aquí
amuntegats, no?,
això no us ha faltat,
però heu trobat a faltar
fent la representació
algun element?
No,
tot i que Joan
deia que més i més,
o sigui,
no importa que fos més,
sobretot de tàpers,
i, bueno,
la gent que vingui
sabrà per què necessitem
tants tàpers.
Val, val.
És un secret.
Fem una última crida
que si algú s'anima
i ve fins i tot
el mateix dia de la representació,
doncs abans de començar
que us passi alguna cosa
que tot fa bulto.
Escolta,
us ha quedat molt bono.
Xiques,
dieu-me alguna frase,
una frase que tingui cadascuna
que us,
no ho sé,
que sigui especial
o que us agradi especialment.
I jo crec que es repeteix
molt dintre l'obra,
que a veure,
em fa gràcia,
perquè,
i a més a més,
l'utilitzem ara allà
fora de l'obra,
que és Oïdo Cocina,
que la fan servir les dues.
Però més una frase
de personatge,
en el cas de la Txelu,
imagino que és la de...
a veure...
La de Siempre te que repete.
Pepa.
Siempre.
Molt bé.
Pepa,
i tu,
tu,
s'ha tecut alguna
del teu personatge?
Sí,
en un momento
que digo
por qué no buscar,
por qué no intentar un sueño.
No es un momento.
Tenemos que intentarlo
ahora o nunca.
Vale.
I és això
el que fa abans
a tota l'obra.
Por qué no intentar
realizar un sueño.
La frase más bonica,
penso.
Una comèdia
que ja veieu
que també té
un trasfons,
un rerafons.
que qui més qui menys
hi pot sentir
també una miqueta
identificat
pel que dieu.
Xiques,
recordeu-me
quan feu representació,
recordem els horaris
i els preus
de tot plegat.
A veure.
Jo et dic els horaris,
els preus no ho sé,
els horaris
són divendres
a les 9 de la nit,
dissabte
a les 7
i a les 9
i diumenge
a les 7
de la tarda.
Molt bé.
Per tant,
representació de tarda
i també de vespre
i de nit
i ja està,
eh?
I no fareu,
en principi,
no fareu més
estar d'aquí a Tarragona
de moment.
De moment a Tarragona
no.
No,
perquè està tancat.
O sigui,
després ja
continua
la programació,
però bueno,
sí,
com es diu,
a petició del públic,
podem venir de nou.
Molt bé,
molt bé.
Paloma,
el tema dels preus?
Els preus,
ara,
aquesta temporada,
són 16 euros
l'entrada,
però després
tenim bastants
descomptes
perquè si ets amic
de la sala,
que està superbé,
són 12 euros
i també
carnets jove,
carnets
de l'UGT,
de diferents,
algun més,
a la web,
si voleu,
a la web
de la sala,
estan els descomptes,
però si no,
sette,
per a públic en general
i els amics,
que l'ideal seria
que tothom fos amic
de la sala
i així serien 12 euros
que és molt,
un preu,
ben ajustat.
Ben ajustadet.
Doncs vinga,
us la recomanem,
si encara no ho heu fet,
que visiteu la pàgina web
salatronó.com
i que agafeu l'excusa
si encara no coneixeu
la Trono,
doncs aquesta obra,
aquesta comèdia
de més producció pròpia
de la casa
al menú del dia
per conèixer
la sala Trono.
Xiques,
gràcies per atendre'ns.
Molt bé,
atén, Lúria.
Felicitats,
Palomarca i Carmen Flores.
Moltes gràcies.
Un besito.
Adeu, adeu.
Adeu, adeu.