I la darrera entrevista del matí
ens arriba des de l'exterior
amb connexió amb la nostra unitat mòbil.
Ens hem traslladat el tinglado número 2 del Moll de Costa,
on aquest vespre s'inaugura la primera exposició
del Centre d'Art de Tarragona.
Josep Perdila, bon dia.
Bon dia, Núria.
Sembla que estàs acompanyat de l'artista d'aquesta exposició,
també de la directora del centre.
Doncs sí, ben acompanyats i estem tot just a dins,
el tinglado número 2 del Moll de Costa,
on aquesta tarda s'obre aquesta exposició.
De fet, hi som i encara hi ha gent treballant
perquè estan acabant de preparar els últims detalls,
els últims preparatius, perquè aquesta tarda obri ja
el que dèiem, la primera exposició del Centre d'Art de Tarragona.
Ens acompanya la seva directora, la Sèvia del Diego.
Sèvia, bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya l'artista, Bushra Halili.
Bon dia, good morning.
Bon dia, hello.
I també ens acompanya la Blanca,
que és qui ens ajudarà a entendre,
ja que tots els oients entenguin bé l'artista.
Blanca, bon dia.
Hola, bon dia.
Com dèiem, Sèvia és la primera exposició del Centre d'Art.
Ara ho dèiem, ja porteu temps fent molta feina,
sobretot feina amb els artistes,
però vaja, pel gran públic,
és la primera cosa, potser física, que veuran.
Això ho ha fet el Centre d'Art?
Doncs sí, aquesta és la primera acció pública del Centre
i creiem que és molt interessant
perquè fa molts mesos que estem dient
el Centre està treballant, el Centre està treballant
i és cert que fins ara parlàvem una mica en abstracte
pel gran públic, una mica érem invisibles
i ara es visibilitza tota la feina que es fa des del Centre d'Art.
De fet, hi ha un espai on es podrà veure
tot el que hem estat fent durant aquests mesos,
també es podrà visibilitzar totes les propostes
que tenim per als propers mesos
i, com no, l'exposició amb la que inaugurem.
De fet, és on tot just estem ara,
en una mena d'apartat diferent de l'exposició
on hi podem veure tota la feina
que durant aquests mesos ja ha fet el Centre d'Art.
Wet Feet és la primera exposició
que es podré veure aquí al Tinc Lado 2 del Montllacosta.
Per què és aquesta la primera exposició
i per què vau escollir l'artista?
Bé, escollir la primera exposició
amb la que obrir un Centre d'Art
és una mica delicat, no?,
perquè és tota una estratègia
de visibilitzar
com vols mostrar
quina és la feina que vol fer el Centre d'Art
i què és una declaració de principis, en el fons.
Amb la qual cosa sí que vam estar
buscant moltes...
Hi havia moltes coordenades que es creuaven
per veure quina era l'artista
que ens anava molt bé
per presentar la feina
que nosaltres volíem fer des del Centre d'Art.
I en aquest sentit,
ens es reunien diverses coordenades.
Una d'elles era que volíem,
després de fer tota aquesta feina de context,
de dir molt que és un centre especialitzat en mediació,
en relació amb el context,
volíem treballar amb un artista internacional,
volíem portar algú en el nostre context
que estàs treballant molt...
De fet, la Bruixa fa molts anys que està treballant,
ell és marroquí però ha exposat arreu del món
i té un treball molt consolidat arreu del món,
però en canvi aquí no l'hem pogut veure encara.
Per tant, era una de les coses
que ens semblava molt interessants.
Després també,
amb vistes ja que el 2017
hi haurà els Jocs de la Mediterrània,
que estem tan a prop del port,
ens interessava també molt
obrir una mica la mirada cap a aquesta Mediterrània,
a veure si podíem trobar un artista
que fos d'aquest context.
I en aquest sentit,
ella no només és d'aquest context,
sinó que parla molt sobre aquest context.
Per tant,
ens semblava com molt interessant,
fa una mirada molt diferent
del que podem trobar
en els mitjans de comunicació
i ens semblava molt interessant
fer aquesta aproximació a la Mediterrània
a través de la buixla del seu treball.
De fet,
hi ha molts motius més,
te'n resumeixo,
si alguns,
però podria trobar-ne molts també.
Un altre és que exemplifica molt
també la complexitat
del que l'art contemporani
ens pot aportar,
però de quina manera
ens pot aportar diferents visions,
com et deia,
que no tenen res a veure
amb el que podem trobar
els mitjans de comunicació,
però que generen una reflexió
i que generen una crítica
al voltant de la nostra actualitat.
I això creiem que el seu treball
també es veu molt reflectit
en el seu treball, això.
De fet,
ho deia la Sèvia,
és una artista internacional,
ella és marroquina,
però viu i treballa a París.
De fet,
ara mateix està en una exposició,
està treballant a París.
La seva darrera exposició
la trobàvem al MoMA,
a Nova York,
ha estat a tot arreu del món,
a moltíssims països,
ha exposat a Lisboa,
a Toronto,
a Londres,
a Nova York,
com dèiem,
però és que ara és a Tarragona
i després se'n va
un altre cop cap a París,
cap a Londres també,
cap a Austràvia,
vaja,
per tot el món
tombarà l'Abuix Rajavili.
Què és el que podem trobar
en aquesta exposició?
què podem trobar en aquesta exposició?
En fait,
l'exhibió propria
una seleccion de peces
producés entre 2007
i 2012,
incluant
una sèrie de fotos
que són exhibibles
per la primera vegada
en Tarragona,
i els que poten
a l' WHETFIT
i que també refereixen a la política americana relacionada a l'immigració humana.
La política de l'esquiet, de l'esquiet,
que també sembla que és una bona idea de proposar per a aquest show,
même si aquí, en el Mediterráneo,
perquè també estem a l'esquiet.
A l'esquiet pot ser l'esquiet d'esquiet d'esquiet.
De fet, aquesta exposició és una selecció de treballs que vaig estar fent entre l'any 2007 i el 2012,
que inclou, entre d'altres, una sèrie de fotografies que s'anomena Wet Feet,
és el nom també de la mostra en general,
i aquestes fotografies són inèdites, es presenten per primer cop a Tarragona.
El nom que agafa aquesta sèrie de fotografies i la mostra
també es refereix a la política que s'anomena la política Wet Feet-Dread Feet,
és la política d'ajust del govern dels Estats Units
en relació amb la immigració que ve de Cuba.
I tot i que aquesta política no és del Mediterrani, sinó de l'Atlantic,
li va semblar una bona idea traslladar també aquest nom de Wet Feet-Dread Feet aquí,
perquè aquí també, a l'estat a prop de la Mediterrània,
també és un lloc on els peus es poden mullar.
També és interessant relacionar aquest concepte amb el context d'aquí,
relacionar la geografia àmplia que ella descriu en els seus treballs,
amb el que es pot viure aquí al context de Tarragona.
A més a més, de fet, ara ho deia la Cèlia,
una exposició on també hi podem trobar crítica a la societat actual,
crítica sobretot a la societat actual,
i moltes coses que potser no surten als mitjans de comunicació,
als grans mitjans no surten, però que val la pena explicar-los.
Tu creus que també podem parlar amb aquesta exposició
sobre una posició crítica amb la societat
i amb les coses que no apareixen en el medià de la majoria?
És una pregunta que és molt difícil de respondre
d'un punt d'avui d'un artista,
perquè un projecte no comença amb una crítica,
comence amb les coses molt específices i petits detalles
que leden a l'interrogat una situació molt específica.
No diria que estigui que estigui una cosa critica.
Estic proposant una perspectiva sobre un tema
que crec que preocupa moltes persones,
including nosaltres, en diversos llocs.
C'est probablement aussi la razón por la que mon travail
està en molts, molts, molts countries.
Bé, jo no diria que...
Bé, perdó, aquest tema que preguntes
és molt difícil de respondre des de la perspectiva d'un artista.
Jo diria que el meu projecte no fa una crítica,
sinó que es parteix, el punt de partida sempre són petits detalls,
històries particulars que fan preguntar-se
quines són les situacions particulars.
I per tant no diria que el meu treball és una crítica,
sinó que vull abordar aquest tema des de diferents perspectives.
i crec que és un tema que és molt interessant i abordar-lo
perquè d'alguna manera ens afecta a tots,
a tots els que estem aquí i al nostre context.
A aquells que no coneixem massa l'art contemporani, jo a l'arribada
fer-li i deia a la Sèvia, ja ho teniu acabat?
I diu, sí, sí, perquè de fet a la part central d'aquesta exposició
hi ha unes pantalles on hi haurà videocreacions, no?
Per tant hi ha diverses maneres d'explicar tot el que vol explicar la Buchra,
explicar-ho això de diverses maneres, d'una manera, per exemple,
fent això, videocreacions, eh?
There are different ways to explain what you are doing
and one of them is video, so, well...
Es pot veure en això, que es poden veure diverses disciplines
de l'art contemporani, en aquest cas, videocreacions.
It's mainly video, what you're working here,
though you're working with different disciplines.
Actually, there are four projects that are exhibited here.
One is prints, silk screen prints,
a video installation based on eight different video pieces,
a series of photographs and a video installation as well.
So even the way I approach video is always related
to the installation form.
and the various, I would say, medium or media
are also a way to interrogate the statue of a piece of art
in a very specific space.
So I would say that in reality,
most of my projects are installations.
Even the series of photos are in installation as well.
And you can see this through many very small details,
spanning from the frames themselves
to the size of the images, et cetera, et cetera.
Bé, no només hi ha vídeos amb aquesta mostra,
hi ha també serigrafies al principi,
les instal·lacions de vídeo i les fotografies.
I qualsevol vídeo sempre com una instal·lació,
no només com la creació de vídeo.
I fins i tot amb aquesta mostra podem dir que les fotos també
són una instal·lació de fotografia.
i consisteix a veure com les diferents disciplines
s'articulen i com prenen forma en un lloc en concret.
Per tant, més que parlar només de vídeo de diferents disciplines,
crec que és important parlar d'instal·lació.
com dèiem ara, la veurem a Tarragona, també a París,
i després te'n vas a altres llocs del món.
Vaja, que és anar a tombar pel món
ensenyant allò que fas.
So we have seen this in Paris, now in Tarragona,
so you mainly go around the world showing what you do.
Yeah, it's my job, I guess.
Satisfeta, imagino amb el resultat en ser a Tarragona.
Satisfeta amb els resultats i estar aquí?
Well, it's a very challenging experience opening an art center
because everything starts at the same moment.
So it's both somehow stressing but also pretty moving
because then it's the beginning of something.
and I'm pretty proud to be the first one with opening the art center
and I hope that there will be a lot of very different artists,
very different approaches, very different works
who will have the opportunity to share their views
and to share their practices with the audience.
Bé, és tot un repte inaugurar el Centre d'Art
i ser la primera exposició perquè és el moment en què tot comença.
i per una banda és, com et dic, un repte i és molt estressant,
però per una altra banda també és emocionant
perquè és el principi de tot
i estic molt orgullosa de poder ser la primera exposició
que obre el Centre d'Art
i espero que amb el temps n'hi hagi moltes més
i hi hagi molts artistes diferents
i moltes aproximacions diferents
que es puguin veure amb aquest Centre d'Art.
De fet, ho diu, eh?
Contenta d'inaugurar aquesta primera exposició del Centre d'Art.
Imagino que vosaltres també, no sé si encara hi ha nervis, Sèlia,
perquè és la primera exposició.
La veritat és que sorprenentment no n'hi ha de nervis, no?
Perquè de fet fa des del novembre que estem treballant en context
i sí que és cert que avui és un altre tipus d'acció,
és una acció en la que estem convençuts que vindrà molta gent
i que serà tota una altra experiència,
però ens sentim molt còmodes en la situació del Centre d'Art
així que molt contents d'estar aquí.
A quina hora a l'exposició avui a la tarda, Sèlia?
I fins quan la podrà veure la gent al Tinglad 2 del Moll de Costa?
Doncs mira, s'inaugura avui a la tarda a les 8
i estarà oberta fins al dia 29 de juliol.
El Tinglad obrirà de dijous a diumenge,
però estarà oberta fins al dia 29 de juliol.
També tota l'activitat que generem al voltant de l'exposició
i tota l'activitat que ha fet el Centre d'Art i tot plegat,
aprofitem també aquest moment de desplegament del centre
per també desplegar la nostra nova pàgina web.
Fins ara havíem anat anunciant els projectes que teníem en un web
una mica incipient encara,
avui també podem dir que el nostre website
també comença a estar ja...
Ja podem veure tots els projectes,
ja podem veure el web d'un centre d'art.
Doncs ja ho sabeu, aquesta tarda,
el Tinglad 2 del Moll de Costa,
aquesta primera exposició,
això diguem la web, no?
Que és catarragona.net.
Catarragona.net.
Catarragona.net.
Doncs ja ho sabeu.
Sèlvia, moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies a tu.
Buigra, gràcies.
Moltes gràcies.
I que vagi molt bé.
Thank you.
I Blanca, gràcies.
A vosaltres.
Doncs ja ho heu sentit, eh?
Interessant aquesta exposició, aquesta mostra,
la primera, la que inaugura avui al Centre d'Art de Tarragona.
Us hi podeu acostar, podreu veure l'exposició
i a més a més conèixer tota aquesta feina que han fet
i que farà al Centre d'Art de Tarragona.
Núria.
Josep Perdila, moltes gràcies a tu també.
Que vagi bé, bon dia.
Bon dia.