Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La capçada!
És a dir!
Totes les branques ocuparien molt espai!
I això faria que el transport per una carretera normal, per la carretera general, no es podria fer i anirien perdent trossos d'aquestes branques que afectarien la circulació.
El que es fa és triturar-ho, s'homogenitza tot el producte i per tant el transport també és més econòmic.
Fins ara s'aprofitava?
O tu diré d'una altra manera!
Quants anys fa que s'aprofita aquesta massa forestal dels incendis per fer biomassa?
El forestal Soliba va ser la primera empresa a fer-ho a Catalunya
i va començar fa 5 anys a raó d'un incendi que hi havia a Girona,
un incendi de la tallada d'Empordà,
que ningú podia comercialitzar per la distància que hi havia
en les centrals, les indústries de fusta,
ni tan sols es podia comercialitzar la fusta.
I es va trobar aquesta sortida a través de contactes
que tenia el propietari de l'empresa, en Miquel Soliba.
D'acord.
Itàlia és el país en principi que compra aquesta biomassa, no?
En què s'utilitza?
On va per aquesta biomassa?
Aquesta biomassa va a centrals de combustió,
que antigament utilitzaven carbó,
i que per reduir els seus nivells d'emissions de carboni
els interessa cremar combustible, si és fusta,
que per tant no computa en tot el còmput global
d'emissions de carboni de Kyoto.
A més, Itàlia va apostar per les energies renovables
bàsicament amb la biomassa,
no amb fotovoltaiques o eòliques, com es va fer a Espanya.
Va ser simplement una opció diferent.
M'imagino una mica, Marc,
que el tema d'un futur proper també seria interessant
que aquesta biomassa també es pogués aprofitar aquí a Catalunya,
aquí a casa nostra, no?
Per suposat, és l'objectiu que tots estem perseguint,
que aquest transport que hem de fer fins ara cap a l'exterior,
cap a Itàlia, no s'hauria de fer,
per tant els costos aquests de transport
els podríem repercutir sobre un major benefici
en els propietaris forestals.
Ja, perquè també és una altra,
aquest és una altra, no?
És a dir, que tot això genera riquesa al bosc.
Genera riquesa, és a dir, fa que el bosc generi riquesa, no?
De moment no som capaços, sí, en llocs de treball,
no som capaços de pagar per aquesta biomassa.
Que aquesta biomassa els costos,
sobretot els de transport,
fan que no es pugui pagar.
El que sí que podem fer és netejar els boscos,
que això sí que és un cost,
que fins ara era un cost,
que el pagava a vegades l'administració,
o que a vegades simplement no es duia a terme,
o el propietari,
però no es duia a terme per l'elevat cost,
i el que ens permet ara
és reduir les càrregues de combustible
sense haver d'els propietaris o l'administració
posar-hi diners.
Per tant, ja és un benefici.
És a dir, que no només traieu la massa forestal cremada,
sinó que també reforesteu el sota bosc,
també aprofiteu aquest sota bosc per...
No, nosaltres no treballem amb sota bosc.
I de fet, en aquest cas,
nosaltres estem treballant amb una massa cremada,
però és una excepció.
És a dir, el gran volum de fusta
que nosaltres extraiem
no és en si fusta cremada,
el que exportem,
sinó que és fusta en verd.
Són arbres que s'han anat seleccionant
d'una massa forestal,
es van seleccionant aquells arbres
que estan més dominats
o que estan malalts o trencats,
i es retiren,
i al reduir el volum d'arbres que hi ha,
sense arribar a un punt que perilli la massa,
sinó simplement que hi ha menys arbres,
aquests arbres que queden poden créixer millor,
i alhora és més resistent
aquesta superfície forestal,
aquest bosc,
és més resistent
enfront als incendis.
De fet, mira,
no fa gaires dies,
també els propietaris forestals
d'aquí de Tarragona
venia a dir això mateix,
que dius tu ara,
que fa molts anys
que els boscos no es cuiden,
clar,
perquè no es pot obtenir
una rendibilitat directa,
com fa alguns anys,
és a dir,
que estan semiabandonats,
el que afavoreix,
no, és que en temporada,
clar, naturalment,
els incendis
tinguin més material
per cremar.
Exacte.
A l'abrir més combustible
al bosc,
els bombers
arriben a un punt
que la seva capacitat d'extinció
està per sota dels incendis.
El fet de reduir
aquest combustible
que hi ha al bosc
no fa que no hi hagi incendis,
però farà que els bombers
puguin lluitar
molt més efectivament
contra els incendis.
Una curiositat
que tinc jo ara,
Marc,
és a dir,
si una fossa està cremada
ja per un incendi,
encara es pot tornar a cremar
per fer-ne servir
com a combustible?
Sí.
No sé si m'explico, eh?
Sí, sí, perfectament.
És a dir,
trieu el que és més cremat
del que no ho està
o com ho feu?
No, no,
s'aprofita tot.
S'aprofita tot
que té més
el consum
de combustible
que nosaltres hem de fer
per triturar-lo
és més elevat,
és a dir,
el material sec
costa més diners
de triturar-lo
i convertir-lo
en estella
i homogenitzar-lo,
però tot i així
encara es pot cremar.
Treballeu només
amb aquests incendis,
el de la Riba i el Cové
o també teniu altres punts
a nivell de Catalunya
i que esteu treballant
amb l'Empordà,
per exemple?
L'Empordà,
just ara estàvem començant
a parlar amb propietaris,
amb ajuntaments,
perquè allà la propietat,
igual que en algunes zones
d'aquí Tarragona,
està molt repartida
i per tant
el que s'han de fer
són acords globals,
però estem treballant,
per exemple,
el parc de Collserola,
que no hi ha cap incendi,
ja fa més de 5 anys
que hi estem treballant
amb col·laboració
amb els tècnics del parc,
buscant les zones
que han de fer
franges de protecció,
que han de fer
simplement tallades
de selecció,
perquè tenen arbres
que estan malalts
o sobre densitat,
i després
anem treballant
amb finques privades.
Però, bàsicament,
la nostra feina
la fem,
sobretot,
sobre boscos
que estan verds.
El bosc cremat
és una excepció
en quant al volum de fusta
que nosaltres exportem.
a Tarragona,
la demarcació
a banda del Covell
i la Riba,
també teniu...
Sí,
fa poc vam estar treballant
a la zona
de la Conca
de Barberà,
vam estar treballant
després de les ventades
i les nevades
a la zona
de Cabra del Camp,
i després
anem treballant
juntament
amb el Departament
d'Agricultura
en aquelles zones
on a ells els interessa
fer franges de protecció
i reduir el combustible.
Molt bé,
doncs el Marc,
que s'obregrau
l'enginyer agrònom
d'aquesta empresa gironina.
Crec que sou
al Fornic de la Selva,
vaig bé?
No,
Santa Coloma.
Santa Coloma de Farnès.
Santa Coloma de Farnès.
Això mateix.
Doncs, Marc,
gràcies per explicar-nos-ho
i, en fi,
que vagi molt bé
i ja anirem fent el seguiment.
Molt bé,
moltíssimes gràcies a vostès.
Una abraçada.
A reveure.