Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Em fa la impressió que són un grup de gent que cada cop és més nombrosa.
Nemesis, Taleia, Legio Germánica, projecte Fènix i associació cultural Sant Fructuós.
Bon dia a tothom!
Bon dia!
Bon dia!
Hola, bon dia!
És que sense omplert gairebé no tenim micròfons ni taula per a tothom, crec que haureu de compartir micros i us vaig anar presentant.
De Nemesis ens acompanya la Reisa Fabregat.
Hola, bon dia!
Bon dia, Reis.
De Taleia, la Josep Maria Pinyol.
Bon dia!
Josep Maria, bon dia!
De Legio Germánica, Quim Ripodes.
Quim, bon dia!
Hola, bon dia!
Projecte Fènix ens acompanya l'Enric Ceritjol.
Enric, bon dia!
Bon dia!
I de l'Associació Cultural Sant Fructuós, la Miriam Ramon i el Joaquim Magalià, bon dia!
Bon dia!
Bon dia!
A veure qui em contesta.
Pregunta general per començar.
Ara explicarem què feu cadascú i on ho feu durant aquests dies.
Anirem resseguint programa.
Fa la impressió que cada cop hi ha més grups o més persones a Tarragona interessats en això de la reconstrucció històrica?
Tirant enrere, edicions enrere de Tarracoviva, eh?
Bueno, mira, és una afició que va creixent d'any en any. Gràcies a la feina que fem tots els grups de reconstrucció de Tarragona, amb aquesta difusió, amb els grups que venen de la part d'Europa, doncs la gent li agrada, vol participar, la gent de Tarragona i de fora de Tarragona, no solament.
Qui és el grup més veterano de Tarragona?
Jo crec que de la taula, no sé si m'hi equivoco, però potser em sembla que és el Projecte Fènix, si no m'hi equivoco, eh?
Enric, Projecte Fènix, o en M6 també és un idó, eh?
De quants anys estem parlant, Reis?
Estem parlant de la primera edició.
14 anys, doncs.
Sí, sí, i tant.
Val, i noteu allò que ara hi ha, doncs, Sang Nova, gent, grups que s'afegeixen o gent que es vol afegir als grups, sí?
Sí, sí, sí, és del que es tracta, que cada vegada ens siguem més, que cada vegada ens coneguem més arreu, i és això, com més, millor, sí, sí.
Que sortiu fora, no sé, sortiu fora, a part del que feu, no us prepareu només pel festival, sinó que tenen una projecció exterior, també.
Bueno, si les circumstàncies ens acompanyen, fins ara havien sortit, doncs, a França, a Holanda, però, bueno, aquest any no sé com anirà el tema.
Bueno, suposo que és una mica el que passa també aquí, que com passa en altres àmbits, doncs, no es contracta tant gent de fora, però, en canvi, es dona més valor al que hi ha aquí a Tarragona, que hi ha molta qualitat.
És així, ho veieu així? Potser per això també se us veu més enguany?
Sí, nosaltres, per part de l'associació Sant Fructós, també volíem dir que des del primer any participem a Tàrrec o Viva.
Ah, així, hi ha molts veteranos. Així que he segut de fer la pregunta al revés, de qui són els més joves? Ara parlarem.
Vull dir que, ara, així a fora, no, a part del que fem aquí a la Tàrrec o Viva, cada dos anys fem la passió allí a l'amfiteatre, no?
I de participació de gent, doncs, també n'estem contents, perquè per ara no tenim problema.
La gent, en aquestes coses així, sembla que tingui, no sé, il·lusió i ganes de fer-ho, i per això, doncs, tirem endavant amb tot el que portem entre mans.
Per tant, tres veteranos, el Quim que deia, nosaltres som els més joves, no?
Legio, germà, ni què ni dient?
Legio, prima.
Prima, perdona.
L'U és prima.
Molt bé.
Sou els més jovenets? Quants anys?
Sí, del 2005.
Molt bé. I Josep Maria Taleia?
Taleia portem des del 2002.
Portem deu anyets.
Val. No els 14 d'ells, però, home, Déu-n'hi-do.
Hi ha gent de Taleia que ja porta des dels 14 anys vinculada, estàvem començant amb altres grups, però, bueno, Taleia com a entitat va començar el 2002.
Molt bé, doncs, escolta, entrem directament a explicar què feu, què feu cadascú.
Enric, que et veig molt callat.
Fa un dia magnífic, tu.
Sí que fa, mira, has vingut tu i has sortit del sol.
La situació actual, si se n'entera el de Guindos, ens ho espatllarà això.
I dirà que no pot ser, aquesta explosió de l'alegria.
Aquesta explosió de l'alegria no pot ser, però bé, fa un sol magnífic, el que estava mirant, dic, fantàstic, un dia meravellós.
Patiu pel temps, Enric, ja ho sé.
Patiu pel temps, perquè, per exemple, tots representeu l'aire lliure, no?
No, però, normalment, sempre ens ha respectat bastant.
Sí.
I, a més, moltes coses també estan planificades per si fa una mica mal temps.
Sí, què passaria?
No, molts espectacles ja tenim llocs per fer un plan B.
Un plan B, però bé, gairebé sempre ens ha respectat, suposo que d'any també.
Projecte fènic, comencem amb tu, si vols.
Sí, bueno, aquest any molt bé.
Amb el que deies els grups d'aquí, doncs una miqueta la intenció és aquesta.
No renunciarem mai a portar gent, perquè el que volem és divulgar, i ho volem fer amb els millors.
Per tant, siguin d'on siguin.
Però, clar, una aposta important des de començament va ser que el festival s'ha de nutrir, bàsicament, de la gent de Tarragona.
Per tant, és una aposta claríssima i creixerà molt més.
Vull dir, jo crec que no s'ha acabat, tornarem a créixer més amb més grups, més propostes.
Els companys de Talaia estan també creixent amb coses noves, amb actes noves, que després explicaran ells.
Vull dir, que quasi tots els estem fent.
Però també es pensem que també sorgiran més grups i novetats, per l'any que ve, per l'altre,
i volem continuar creixent, almenys nosaltres, aquest esperit que teníem des de començament.
Què fem nosaltres aquest any?
Doncs aquest any repetim una cosa i fem una altra novetat.
Repetim el Senat, que és una de les institucions més antigues i més famoses de Roma,
però també la més desconeguda, una de les institucions que tothom en parla,
però que realment a nivell de treballs historiogràfics i d'arqueològics n'en saben ben poca cosa.
I hem fet una petita recreació de com podia funcionar una sessió del Senat,
una en particular, d'aquesta institució que era, bé, nosaltres creiem que és una miqueta
el meollo de l'assumpte de la civilització romana, no?
Les seves institucions polítiques i públiques.
Això ho farem aquest dissabte, ho farem aquí a l'antiga audiència,
a partir de les set de la tarda.
I després farem la setmana que ve, continuarem explicant les legions als imperials,
i després la novetat és que fem una pompa triomfàlis.
Sí, que és una pompa triomfàlis.
Triomfàlis, però és una sèrbica molt important.
Serà l'any motiu també de l'espectacle final de tancament?
No.
Té a veure, no? Res. Ja està, doncs.
Aquest any tancen els companys de teatre.
Sí, però em pensava que tenia tot a veure.
No.
Val, digues, digues, que és una pompa triomfàlis.
Bueno, una celebració que feien, de les màximes celebracions que feia la República Romana
i l'Estat romà, per celebrar triomfs militars, bàsicament, o de conquestes.
Llavors, era una de les grans cerimònies de l'Estat romà.
Llavors, explicarem més o menys com funcionaven i farem una recreació en petita escala,
pensar que una pompa triomfàlis, les que coneixem, participava més de 5.000 persones,
nosaltres encara no tenim aquesta capacitat de representació, no?
Però sí que els elements més importants d'una pompa triomfàlis és tota la seva estructura.
I, per tant, lligant-ho amb l'actualitat, no?
Les nostres professors cristianes venen d'aquesta professor, d'aquesta cerimònia de l'antiga Roma, no?
Aquest lligam que...
I hi ha coses que virtualment són iguals i molt semblants.
Perquè també va bé per entendre de què venen les nostres tradicions,
algunes religioses com les cristianes, catòliques, i que possedeixen d'aquestes cerimònies.
Clar, penseu que darrere d'un espectacle nou o d'una reconstrucció històrica nova,
com seria aquest el cas, no?
La pompa triomfàlis, al darrere, doncs, hi ha tots uns mesos, suposo, de documentació,
no només d'adaptació, sinó de documentació, de veure com anava tot plegat.
Sí, clar, perquè...
És la gràcia, no?
Primer, primer s'ha de saber...
Intentar esverinar, a vegades hi ha coses que no acabes de esverinar-ho,
perquè també hi ha autors que diuen una cosa,
n'hi ha un altre que diuen uns altres, no?
Llavors, t'has de treure l'entrellat, una miqueta fent reflexions.
Però primer t'has de treure l'entrellat de com s'era,
qui participava, què era,
i llavors intentar fer una proposta divulgativa, no?
I una proposta més sintetitzada,
perquè ha de ser una cosa que duri de 45 minuts a 50,
una hora com a molt,
perquè també és el format, més o menys,
que veiem nosaltres que funciona,
i treure l'entrellat d'aquest treball de recerca, primer.
Us trobarem, després ja continuarem parlant,
de tota la...
Sí, la recerca que hi ha al darrere.
Us trobarem aquests dies a l'Antiga Audiència
i al Camp de Mart,
amb aquestes tres representacions,
als Senatus, a les Legions i a la Pompa Treonfalis.
Més enllà d'això, vinga,
doncs anem passant la paraula a Quim Ripodes,
Legio Prima Germànica.
Val, doncs...
Què feu vosaltres?
Doncs mira, nosaltres, dintre del grup,
doncs, Legio Prima Germànica,
ens estem reestablint cap al segle IV,
després de Cris,
com a leitmotiv del grup,
donar que de grups de Tarragona del segle I i II,
doncs, gairebé tots els grups representen aquesta època.
I nosaltres sempre hem definit
de canviar tres anys, tres segles més endavant,
per omplir aquest buit que a la ciutat de Tarragona,
doncs, no teníem cap grup d'aquesta època.
Llavors, nosaltres ens centrem, bàsicament,
en què estarem a l'acoducte de Tarragona,
a l'acoducte de les Ferreres.
Aprofito per dir que ja està remodelat,
està recuperat, està visitable,
que havia estat, doncs, gairebé un any tapat
amb tandals i andams i demés,
i ara ja es pot visitar,
aquest força xulo,
i actuarem allà.
Llavors, allà el que representarem,
doncs, serà l'agent de Tàrraco,
un personatge de l'agent de Tàrraco,
concretament un cònsul de Roma,
del segle V, IV-V,
i que va estar, doncs, aquí a Tarragona.
Des de Tàrraco va dirigir diverses campanyes
a tot el nord d'Hispània
i contra els rebels vagau desalans, etcètera.
I després representarem dues actuacions més,
que són el control dels camins
i la informació del món tardor romà,
amb una història ficció que hem basat, doncs,
per representar una mica d'invasar-ho aquí,
a Tàrraco igualment.
i per finalitzar i complementar,
doncs, per exemple, el que fa al Projecte Fènic,
que fa les legions altimperials,
nosaltres recrisarem les legions baiximperials, eh?
300 anys després del grup Projecte Fènic,
dels seus legionaris,
doncs, explicarem com eren les legions,
doncs, ja gairebé al final de l'imperi.
Això ho representarem el dia 20 aquí al Camp de Mar,
i després el 26 i 27, tot d'una tirada,
doncs, a l'acoductora Ferrara,
es matí i tarda, estarem allà.
Com es diu el vostre espectacle, els espectacles?
Mira, un és Astírius, Magister Militum,
l'altre, Squid Bidisto Furmentaria,
que és el del control de l'espionatge i això.
Sí, és que abans m'ha donat com a titular, eh?
Sí.
El Quim diu, parlem de l'espionatge.
Sí, bueno, és una mica la...
Venu, això, home, venu.
El Furmentari és un terme més del segle II,
al segle III, quan havíem de parlar de la gente in rebus,
però és un terme...
Sí, sí, però clar, pots dir, has afinat,
perquè si no, no està ben divulgat i explicat, no?
I per acabar, les legions baiximperials.
Pel que dieu, clar, intueixo que aquí hi ha una distribució d'èpoques,
o sigui, us ajunteu als grups de reconstrucció i dieu,
mira, jo tractaré això i allò per no solapar-vos,
per tocar diferents èpoques,
o no, o cadascú va una mica a la seva.
Sí, no, allò, reunir-nos i decidir ben bé qui farà cada cosa, no.
El que sí que mirem és que no hi hagi, que s'assolapin coses, no?
Sí, us mireu de lluny, no quedeu, però us mireu.
Ja veiem, més o menys, el que fa un, el que fa l'altre,
agafes aquells forats, doncs, que no fa l'altre, no?
Per intentar cobrir-ho tot.
L'Associació Cultural Sant Fructuós i el Museu Bíblic
s'han ajuntat per oferir-nos, també, les seves reconstruccions.
A més, sobre un element molt concret,
Míriam Ramon, explica'ns una miqueta, què fareu?
Bé, doncs, nosaltres farem una representació al Pla de la Seu,
que és Betesda, la història d'un sarcòfag.
En aquest cas, doncs, ens hem ajuntat amb el Museu Bíblic.
El que volem és transferir, doncs, la cultura bíblica,
també que surti al carrer, no?
Al museu es pot visitar l'arqueologia bíblica,
doncs, ara volem també transportar, explicar al sarcòfag de Betesda
la iconografia d'aquest sarcòfag a través d'aquesta representació.
Això ho fem, doncs, juntament amb tota la gent
de l'Associació Cultural Sant Fructuós
i nosaltres, com a entitat, doncs, sempre aportem, no?,
la part cristiana, no?, a la terra com viva,
l'art paleocristiana, en aquest cas, amb el sarcòfag de Betesda.
També al Museu Bíblic oferim la jornada de portes obertes
i també es passa cada hora,
la projecció de l'audiovisual Incoemeterio,
que és la reconstrucció d'un funeral del segle V,
que, doncs, bé, cada hora es farà la projecció
en català, castellà i en anglès.
I tot això és divendres i dissabte.
El museu està obert des de les 10 del matí fins a la 1
i des de les 4 fins a les 7.
I la representació de Betesda es fa en dos passis,
un a les 9 i mitja i l'altre a les 11.
El primer en català i el després en castellà.
Joaquim Calià, comentaves que fa, doncs, des de la primera edició, no?,
de la primera edició, no?, 14 anys, que funcioneu com a grup de reconstrucció,
també, no?, com a participant.
Sí, han fet diferents coses, no?,
aquesta reconstrucció del funeral la vam començar fent-la
al claustre de la catedral, no?,
i inclús una vegada al pati del Museu Bíblic
perquè no tenia un lloc per fer-la,
però bé, no, també es va fer, també venia la gent, no?
El claustre del cadà les va fer.
Llavors va arribar un moment que es va fer aquesta filmació
ja en llocs fora del claustre,
van agafar les muralles, van agafar la necròpolis, van agafar...
I és aquest que, com que això ha quedat gravat,
ho podem anar reproduint sempre que vulguem, no?
Perquè aquest és, ara, a tom d'això que deies,
aquests espectacles que, reconstruccions, no sé com n'hi dieu,
o espectacle mateix se n'hi pot dir, no?
Sí.
Bé, jo crec que és reconstruccions, intentem reconstruir.
Espectacles és teatre, no? No en fem.
Bé, doncs aquestes reconstruccions que ja porteu des de fa temps,
que teniu en cartera ja,
igual algunes des de la primera edició,
us ve el mateix públic, la feu sempre exactament igual,
el públic repeteix, sempre ve gent nova,
clar, estem parlant de potser alguna reconstrucció de fa 14 anys.
L'experiència nostra és que el públic s'ha anat variant.
Sí que hi ha una certa part, no sé quin tant per cent,
per què que es repeteix, però el boca a boca ha fet que vinguessin molta gent.
Perquè l'any passat també havíem de fer això del sarcòfag de Betés de dos dies,
el primer dia va anar bé, el segon dia va fer un aiguat i no el vam poder fer.
I tot i l'aiguat, la gent pujava a veure que els hi havien dit que ho fèiem, que ho fèiem...
Tant després de 14 anys encara queda gent que potser no ha vist l'espectacle amb què vau començar.
Vosaltres l'aneu renovant, però el que teniu, Magí, vosaltres en teniu alguna encartera, no?
Me deies, des del primer, el del Senat.
Perdó?
Enric, l'espectacle del Senat el teniu des de...
No rigueu, no rigueu.
L'espectacle del Senat el teniu des de la primera edició, no?
No.
No?
Vam començar l'any passat.
Ah, aquest és nou.
Sí, vam fer l'any passat a la Cluenda.
Només ho vam fer una vegada, per això ho tornem a repetir una miqueta.
El de la legió.
El poble, nosaltres el que passa és que tenim un públic que els agrada i repeteixen contínuament,
facis el que facis i els agrada tornar a veure.
A més te diuen, però ara heu canviat això, que se'n fixen inclús en els detalls,
que vas ni cap ni tu mateix, i dius, ostres, per això ho feia d'aquella manera,
i et quedes tu una mica sorprès, perquè ja no tenen d'acord com ho feies a vegades.
Anem barrejant, perquè tot nou no pot ser.
O sigui, la capacitat de producció, nosaltres no som professionals, almenys el nostre grup, no?
Llavors no podem fer cada any tot novetat, però sí que cada any tots els grups
fan alguna cosa nova, alguna novetat, i aquesta novetat després l'any següent
se pot repetir o no, però bé, nosaltres anem combinant,
perquè no és possible canviar-ho tot d'un any per l'altre, no?
Però a més de públic va canviant també, el públic que ve de nou,
cada any ve públic nou, cada vegada creix el número d'espectadors,
i després també hi ha un espectador que és molt fidel, molt fidel,
que ho veu tot cada any, tot sigui el que sigui, sí, sí,
a més hi ha gent, de veritat, que de canvi està sorprès a nosaltres mateixos,
perquè dius, si jo ho has vist 10 anys, no?
Diu, és igual, li trec sempre suc i li agrada molt, no ho sé.
Jo ja m'ho comparo amb els castells, és que ens agrada els castells, no?
Perquè jo n'he vist molts de castells, m'agraden molt els castells,
però no m'encanto mai de veure un castell,
perquè sempre és un castell diferent, encara que sigui un 4 de 8 és un 4 de 8,
però sempre hi ha coses per veure noves, l'emoció, es fa o no fa,
i llavors jo crec que també és el mateix.
Però en definitiv, a menys el nostre grup, i Tarracoviva,
la filosofia és consolidar coses, repetir coses,
però també creixer en novetats cada any, no?
Aquest any també, jo crec que també aquest any hi ha moltes novetats,
perquè sigui suficient atractiu, perquè captem sempre el públic nou
i el públic ja sempre també tingui coses novedoses per veure, no?
Reis Fabregat, de Nemesis, a veure, vosaltres parleu,
perquè aquí hem parlat molt de política i de guerra,
però vosaltres parleu d'una cosa molt de dia a dia, a veure, de lleis,
que això sí que ens toca a tots, però potser serien altes estances,
però parleu de jocs i de l'abastimenta.
Són les tres reconstruccions que feu, explica'ns.
Sí, et parlo, per exemple, primer de la novetat,
que és, mira, el fòrum, enguany, reconstruïm,
expliquem com seria una mica la justícia,
és a dir, quins serien els senyors d'una capital provincial com era Tàrraco,
qui seria el que se n'encarregaria de jutjar, de fer de jutge,
de portar els casos, si hi havia advocats, coses molt curioses,
per exemple, un jutge no tenia per què tenir ni idea de lleis,
era un càrrec de la carrera política.
Expliquem tota aquesta sèrie de coses, molt interessant,
la veritat és que quasi igual que és avui en dia,
les mateixes fases d'un judici, és a dir, som totalment hereus,
i llavors també, per mostrar una mica com era, què passava als fòrums,
per què era realment aquest centre, aquest punt neuràlgic,
expliquem també una història que ens ha semblat molt curiosa,
també molt vinculada en tot el que passa avui en dia,
i parlem d'unes matrones indignades, d'un fet que va passar el 42 abans de Crist,
va passar a Roma, i també una part del que els va passar a aquestes matrones
va succeir al fòrum, com al fòrum se podien canviar lleis,
com era un lloc on tothom escoltava, on tot era molt democràtic, per dir-ho així,
i bé, també expliquem una mica la història d'aquestes matrones indignades.
Aquesta és la novetat, com deies?
Sí.
Parleu també, però, teniu un espectacle a baix sobre jocs?
Jocs, sí, sempre els jocs d'amfiteatre, sobre jocs gladiatoris.
És la mateixa activitat que han fet ja alguna vegada, l'Udia Polinares,
en guany està canviada, en guany canvia, en compte de fer-se al matí,
se fa a la nit, també pensem que pot ser...
Sí, és un escenari diferent, clar.
Sí, maquíssim l'amfiteatre, per la nit, il·luminat,
la gent que assistirà com a públic estarà a l'arena,
o sigui, estarà al mateix nivell,
se trobaran realment al lloc on se desenvolupaven les lluites,
i expliquem, és en la participació d'Arts de Micàndi, dels gladiadors,
i expliquem una mica qui pagava els jocs, per què els pagava,
qui s'asseia a les grades,
és a dir, les grades en època romana d'un edifici públic,
que en realitat són una mica la imatge de la piràmide de població,
és a dir, els més rics on s'asseuen, els més pobres, les dones...
És una miqueta aquesta explicació.
Molt bé.
I després, al Parc Central, l'any passat,
aprofitant les restes que hi ha a baix del pàrquing,
l'any passat vam fer un enterrament romà,
hi ha restes de necròpoli allí,
i en guany també hem fet una cosa relacionada,
però no hi ha les restes que tenim, sinó el que es fa avui en dia,
i parlem de moda, de vestuari...
Però de vestuari.
Sí.
Avances alguna coseta?
Sí, parlem una mica de qüestions una mica més,
quin tipus de tela feien servir, com la tenyen, com la netejaven,
però també de la moda, és a dir,
perquè a les senyores romanes les agradava vestir com les gregues,
quines diferències hi havia entre el nivell social de cadascú,
com la roba era, igual que avui en dia,
una manera claríssima de marcar l'estatus,
tant si hi havia diners com si no,
però se marcava cadascú a quina classe pertanyia,
i bé, és una miqueta aquesta explicació.
Molt interessant, eh?
Per tant, us trobem a Némesis, a l'amfiteatre, comentaves,
a Parc Central i al Fòrum.
Molt bé, amb aquests tres espectacles de reconstrucció històrica,
deixeu-me fer la barreja, home,
perquè això d'espectacle també ven.
Va, va, va.
M'he deixat pel final a Taleia, Josep Maria Pinyol, bon dia.
Bon dia.
Perquè vosaltres jo diria que enguany a més esteu d'enhorabona,
perquè no només reconstruïu, doncs això, en forma d'ara escènica,
sinó que poseu música també, no?
Correcte.
Explica'ns, va, que a Taleia us heu fet músics.
Una de les novetats d'enguany, precisament,
és aquest espectacle, Carmina Cànere,
que on parlem sobre la música i la dansa a l'època romana.
A principis d'any vam presentar el nostre primer disc,
després de molts anys de treball.
I de tocar també en directe.
Sí, vull dir que els instruments ja els portàveu, eh?
Sí, sí, ja els portàvem, ja portem anys treballant, investigant.
I, bueno, finalment, després de molts anys de feina,
doncs hem pogut presentar el nou disc.
i, per la tarda que viva, estrenem aquest nou espectacle,
Carmina Cànere,
que és un format, això, d'una durada de tres quarts d'hora, una hora,
on explica una mica això, no?
Doncs la música que feien els romans,
per quines temàtiques utilitzaven la música,
perquè era molt freqüent en tota la seva vida,
i ho arregem amb la dansa.
Us trobem al circ.
Al circ.
Únicament, eh?
Aquí hem parlat de diversos escenaris,
però els que esteu fixes en un lloc sou vosaltres al circ,
i l'Associació Cultural Sant Fractuós,
que esteu al Pla de la Seu,
al Museu Bíblic, tu.
I nosaltres, a l'Acoducte, fixes.
Val, això és qüestió d'anar mirant el programa,
visitar la web, mirar el programa, perquè és inacabable.
No hi ha representacions úniques de res?
Tot ho feu com a mínim dues vegades?
Sí.
Correcte.
Per tant, mira, anar controlant, anar mirant el programa.
Vosaltres us centreu, doncs, en aquesta, Josep Maria,
en aquest espectacle de música, perdona?
I en un altre, que és la prostitució.
És la segona temàtica que toquem.
Que m'han dit que triunfa molt, aquesta.
Sí, sí, sí, és morbosa, la gent, doncs, és un tema atractiu,
però, bueno, intentem no només tocar aquesta part més atractiva i tal,
sinó difondre una mica, doncs, el que hi havia darrere la prostitució, no?
Realment, la prostitució era una pràctica molt freqüent en aquella època,
està molt normalitzada,
i intentem explicar, doncs, a través de l'espectacle del CQRM,
amb una ruta per l'interior del circ de deu escenes,
doncs, diferents maneres de prostitució que existien, no?
Intentar entrar la gent, doncs, en aquesta pràctica.
També una novetat d'enguany és l'espectacle de l'ID,
que es fa al circ i una prostituta explica ben bé quina era la seva vida, no?
A part de tocar de manera general com era la prostitució,
intentem entrar en la vida particular d'una noia que exercia la prostitució
i, doncs, és això, no?
I darrere d'una prostituta hi havia una vida,
hi havia sensacions, hi havia experiències, hi havia tristesa, hi havia alegria,
i ens explica una mica, doncs, com exercia i què es trobava,
quina clientela, està molt bé, realment.
Això és el que deies abans, és un personatge, no?
És agafar el tema que tracteu i, a part, doncs, tractar-lo amb un personatge.
Això ho feu tots?
Bé, suposo que això és l'indirigent de Tàrraco.
Sí, no?
Sí, nosaltres també representem les Tírius.
Sí, això és un projecte d'aquest any.
És nou d'aquest any, que els han dit,
d'aquests grups de reconstrucció de Tarragona, doncs,
agafeu un personatge.
Agafeu un personatge i el recrem, d'acord?
Expliquem una mica la seva sensació, la seva vida, una mica tot.
Ara m'expliqueu cada grup, el personatge que heu triat.
Et volia preguntar abans, Josep Maria,
ja per acabar amb tot el que he fet des de Taleia,
una altra reconstrucció històrica sobre la medicina.
Correcte. Arts mèdica,
que és un espectacle que ja porta...
Sí, dels clàssics, també, no?
Sí, que ja porta bastants anys realitzant-se.
El Miquel Sanchís, un metge de l'Hospital Santa Tecla,
doncs, hi col·labora,
i, doncs, ha fet una bona difusió i una bona feina
d'investigació de com era la medicina
i expliquem diversos casos clínics
i està molt bé, la veritat.
Molt bé, jo recordo aquest, el dels enterraments, també,
i algun altre com els més clàssics, diguéssim, de sempre.
Diguem els personatges que teniu.
Per exemple, Sant Fructuós.
Bé, nosaltres, el sarcòfag de Betés,
que està encaçat a la façana de la catedral,
no se sap de qui és.
Clar, és anònim, no?
El personatge no se sap qui és,
però nosaltres, l'Andreu Muñoz,
que és qui ha fet el guió de l'audiovisual,
i de la representació,
doncs, es centra amb el bisbe de Tàrraco i Meri,
que és un bisbe del segle IV,
i llavors, a partir d'una carta
que el bisbe i Meri envia a Roma,
doncs, li demana a l'escultor de Roma
que li faci el sarcòfag de Betésda,
i li va explicant, escena per escena,
com vol que sigui representat el sarcòfag.
A partir d'aquell moment,
l'escultor, doncs, va esculpint el sarcòfag,
i entre escena i escena,
també tenim la col·laboració
de l'escola Cantòrum dels Amics de la Catedral,
que van fent una interpretació
de diferents salms.
I bé, doncs, nosaltres ens centrem
en aquest personatge real,
però el agafem...
Bé, no és real l'autor,
no, el personatge del sarcòfag,
però sí que el bisbe i Meri
és un personatge de Tàrraco.
Molt bé.
Reis, vosaltres, des de Nèmesis.
Nosaltres no teniu cap personatge.
Doncs ja està, tots els que sortim.
Molt bé.
Bé, nosaltres també representem l'Astírius,
és un magister militum,
és un gran general de Roma,
que envia l'emperador, doncs,
per eliminar les rebel·lions,
va haver-hi una usurpació
d'un general d'Hispània,
que era Geròntius,
el qual va permetre l'entrada
de Sueus i Balans
a la zona de la Galàcia,
l'antiga,
entre la zona nord d'Hispània.
Llavors el van enviar amb ell
i va fer servir Tàrraco
com a nucli neuràlgic i militar,
doncs, per enviar les campanyes.
Posteriorment,
a la lliberació i reconquesta
d'aquesta zona,
per l'imperi,
doncs,
va tenir també les rebel·lions
als Bagaudes
i es va quedar aquí,
va estar lluitant
contra aquesta mena de...
Bagaudes era una rebel·lió popular,
eh?
que hi havia tant ciutadans escontents
com bàrbars,
una mica de tot.
I posteriorment,
doncs,
va marxar cap a Roma
i Ràvena
i va ser nombrat cònsol,
vull dir que era el màxim honor
que podia permetre
abans d'arribar a la porpa
de l'emperatria.
I creiem aquest personatge.
Molt bé,
i és això,
els personatges es salveixen per,
bueno,
per fer-ho més proper,
no?,
en el sentit que és
parlar d'experiència personal,
simplement,
dins del context en si.
És una tasca més de divulgació,
vull dir,
que la gent sàpiga,
doncs,
que aquí va haver,
doncs,
el bisme que va encarregar
el Sarkonfa,
que el mantingut,
que va haver aquell gran general
que va estar a Tàrraco,
que la gent sàpiga una mica més
de la història de Roma
i, segurament,
de la ciutat de Tàrraco.
Que us aneu a veure,
els uns als altres?
No podem.
Sí, no podem.
És difícil, és difícil.
És molt difícil.
I que us assessoreu,
per exemple,
a Nemesis heu fet una gran recerca,
suposo,
sobre el tema de l'abastimenta.
Sí.
per altres grups,
perquè és una cosa que, clar,
sempre es necessita.
Sí.
Bé,
és una cosa,
una qüestió de les bàsiques,
ja que mostrem com activitats,
com se vivia,
és bàsic que la gent
porta un bon vestuari,
que respectem los teixits,
que respectem la forma...
Tot això ho cuideu, no?
Jo suposo que amb tants anys...
Per part nostra,
i crec que parlo en nom de tots els dos aquí,
vull dir,
si és lli no hi ha cotó,
el cotó no es portava.
Doncs es porta lli o llana.
Vull dir, no...
exemple, eh?
Vull dir,
no...
La reconstrucció,
doncs,
s'ha d'intentar fer dintre dels materials
usats pel temps que representem.
A veure com faig la pregunta.
Què podríem parlar?
Estem aquí amb cinc grups
de reconstrucció històrica,
no sé si n'hi ha més
que estan fent bullir l'olla,
que estan començant...
Però, en total,
quanta gent creieu que arrossega
això de la reconstrucció històrica?
Quant sortiu a escena,
més o menys,
fent contes per demà?
Home, depèn de l'activitat,
no?
Vull dir, depèn...
Jo que és l'Astírius,
doncs, per exemple,
que representem nosaltres,
som l'Astírius
i un parell o tres de persones més.
Però depèn de l'activitat.
Quan fem el quidvidisti,
per exemple,
doncs arribem gairebé a les 40 persones.
Home, Déu n'hi do, eh?
I suposo que cada grup,
ara ho explicaran ells,
però depèn de l'activitat,
doncs,
no unes que són més nombroses,
d'altres que menys.
En total, rondem el centenar.
Al CQRM, per exemple,
ja som 50 i pico personatges.
Us ho dic perquè,
arribats en aquest moment,
cinc grups de reconstrucció històrica aquí,
alguns amb activitats amb 50 persones
i tot plegat.
N'hi ha més de grups, eh?
N'hi ha més, eh?
N'hi ha dos tarragonins,
l'aula de teatre del Rubí de Virgil.
Molt bé, tens raó, molt bé.
Hi ha molta més gent que...
Molt bé.
Podríem parlar...
200 persones estem ja involucrades.
Aquí, aquí, Enric.
Molt directament en el miollo de la cosa.
Sentem que és el...
Aquest any me sembla que arribarem als mil,
però avui ja estarem ronant ja les mil persones
involucrades directament, eh?
El grup de Sant Fructú és que són molts,
també són molt nombrosos.
Sí.
Directament, eh?
Per això, aquí va la pregunta.
Podríem parlar ja d'una mena d'indústria
a nivell de Tarragona, doncs,
que gira al voltant de tot això,
una activitat econòmica que gira al voltant...
Una activitat cultural.
Bé, cultural ja ho sé,
però econòmica també.
També ho és, tu.
Qualsevol aquella que facis és econòmica.
Però això us ho dic,
vull dir, sou un potencial econòmic.
Quan un fa coses genera automàticament economia.
Això és un principi bàsic,
que és dir, sí,
el moviment és el que genera l'economia.
Per exemple,
qui us fa els vestits?
A vosaltres, d'acord?
No, però no, també hi ha gent que també encara ha encarregat vestits amb un sastre,
amb una confecció.
Vull dir que directament donem fenya també a molta gent,
perquè, per exemple,
anem a comprar molts materials,
fusters,
i saires.
Això sí que no ho diuen.
I guir.
I gèneres d'activitat,
clar,
gèneres d'activitat d'hostaleria,
bàsicament,
però també a nivell de museus,
a nivell de gent que compre museus,
de gent que visita,
de gent que participa.
I gent, per exemple,
sobretot,
el que estem dubtant és que
gent que ve a Tarracoviva
i es repeteixen a l'estiu.
I ja tenen com a referència.
Sí, tant.
Hi ha un percentatge molt important de gent
que ve a Tarracoviva al festival,
especialment,
però que després els agrada molt la ciutat,
els agrada molt...
I tornen a l'estiu a estiu a estiu.
Us ho dic perquè la repercussió turística de Tarracoviva,
jo crec que és...
Bé, no cal dir gaire xifres,
no sé quines són,
però es veu, es nota, es palpa.
Hi ha un benefici turístic econòmic,
l'economia,
però del sector turístic se'n beneficia de Tarracoviva.
Però després hi ha l'altra economia,
que és la que genereu vosaltres,
els que hi ha a través de la cultura,
aquesta indústria cultural basada en la reconstrucció històrica,
que si esteu movent tantíssima gent...
El que passa és que també comptem amb un voluntariat
que té el seu pes,
perquè, per exemple, nosaltres,
si fusters i coses així,
són gent de l'associació que diuen
mira, jo t'ho puc fer, jo t'ho puc fer.
És una gran sort,
perquè de veritat que tant amb la passió
com amb això que fem per la Tarracoviva
no tenim cap problema de dir
i, doncs, escolta, això ens constarà molts diners i tal.
En quant als trajes i això,
han pogut fer una reproducció històrica
fidedigna de tot.
Els trajes són els mateixos que tenim per la passió,
perquè la passió fructuosa
el van sofrir el martiri l'any 259,
doncs es movem en aquestes dates així.
Això del sarcòfag és de l'any 400,
doncs sort d'aquest voluntariat,
perquè si no...
i allà on no pot arribar la cosa,
doncs mira,
les quotes dels associats
ho sofraguen una mica.
Així no moveu tants diners com me pensava, eh?
És veritat que moltes associacions,
és veritat que, bueno,
s'aprofita el bon fet de cada un dels membres.
Això també és veritat.
A veure,
prou documentació teniu per...
Heu trobat?
Al voltant dels temes que heu decidit reconstruir?
Sí?
Per això no serà.
En tenim prou?
Ja en tenim a Tarragona?
A Tarragona hi ha coses,
però no hi ha tot.
Vull dir,
has de mirar tot el ventall de possibilitats
als museus,
dels registres arqueològics,
epigràfics,
i llavors,
doncs intentar buscar
els recursos de tota banda.
Si no tens a Tarroco,
vas a Barquino.
Si no tens a Barquino,
vas a Roma.
Vull dir,
entenem-ho.
Vull dir,
has de buscar per tots jocs.
Vull dir,
a no tots jocs es preserva tot.
Esteu d'acord?
Sí?
Quin és el tema que falta per tractar?
Que dius,
ostres,
potser és que no...
Es necessita molta gent,
necessita molts diners,
això no ho podran fer mai,
però que xulo seria reconstruir això.
Algú té el cap?
Un vaixell.
Sí?
No, no,
això és una passada,
però seria una terreme,
seria la repera, eh?
Ja,
doncs ha de fer una quinquireme,
oi?
Vinga.
Ja ens ho rebaixaran,
no el tiris tu per abans,
ara ja ens ho rebaixaran.
Sí,
total,
remen el tot clau.
Bé,
jo no sé el que hi ha exactament,
perquè n'hi ha molt.
A veure,
una civilització que dura més de mil anys,
doncs amb catorze anys
no se'n pot explicar tot,
per tant,
camp d'actuació,
em sembla que el teníem il·limitat,
no?
Més que,
per què el de buscar,
jo crec que més que buscar el rècord
de dir coses d'això,
jo crec que t'hauria sentit,
continuar tindrà sentit el festival
com un festival de divulgació
de la història romana,
per tant,
molts aspectes que m'han explicat,
hem començat,
tornant-los a explicar,
ampliant-los,
no només dimensió.
I realment,
aquí jo crec personalment,
això és una qüestió personal meva,
crec que on està el kit de la qüestió
és la mà recreació física,
d'elements ja físics,
i començar a pensar ja
en un parc arqueològic fixe tot l'any,
que hi hagi recreacions,
reconstruccions físiques,
tal qual,
per estar tot l'any,
no fent tarragó viu,
en moments,
però sí que tinguin elements
de divulgació fixes
a nivell d'edificis,
a nivell de carrers,
de tot això.
El que crec és que és el que ens falta,
que ens manca per continuar creixent
i continuar fent de Tarragona
un punt de referència
amb el tema de que qui vulgui veure
coses de divulgació de l'època romana
vingui a Tarragona.
Qualsevol època de l'any.
Ja ho és,
ja ho som una miqueta,
perquè els que sí que voltem bastant
per tot Europa,
per tot el món romà,
doncs ens trobem que Tarragona
amb aquest apartat
és coneguda per Tarragó Viva,
amb aquest apartat,
però en aquest apartat
sí que ja som una referència
a nivell divulgatiu.
No hi ha cap ciutat
que tingui,
doncs això,
mil persones,
que cada any
s'esbarrin el cap
per poder veure què explicar
i què s'han d'explicar.
No n'hi ha cap en tot el món,
vull dir que amb això
sí que som únics ja
i després festivals muntats
com Tarragó Viva
tampoc ja n'hi ha cap,
vull dir que també amb això
podem dir,
si serveix per bo,
tampoc n'hi ha molts,
però que sí que ja som uns referents
i estem jugant,
amb això sí que estem jugant
les grans lligues
a nivell mundial,
amb aquest apartat
de la divulgació històrica
estem jugant les grans lligues,
estem marcant camí,
altres gent que havien començat
abans que nosaltres
se'n estan pujant al carro
i ens estan agafant
el nostre model,
el nostre model d'explicació,
perquè ells feien uns tipus
de festivals molt bonics,
però que mancava molt
l'apartat que nosaltres
volem fer,
que és el de l'explicació
i el de la divulgació.
I això sí que hem fet un pas
i a més a més han creat una marca,
entre tots hem aconseguit
crear una marca
i tots els altres
es veuen que és una marca bona
i ara per exemple
a tota Espanya
i sobretot a tota Europa
ens venen aquí a veure
què fem
i ells ho fan allà,
o sigui,
ho traslladen a les seves ciutats
quan volen fer
qüestions divulgatives,
ens copien
i ben fet,
ens copien el nostre model
i això és important.
Esteu d'acord?
Teniu aquesta sensació també?
Sí, sí,
jo penso que el secret
està en això,
fer aquesta divulgació històrica
però d'una manera amena
que arribi al públic
i això és el que agrada, no?
Rigorós i espectacular.
Sí, no, no,
espectacular ho és, eh?
No, no tenim més temps,
jo us desitjo,
no sé si molta sort o molta merda,
perquè això en època romana,
no sé si es deia,
però en fi ja m'enteneu.
Encara no, encara no.
Que no us faltin les ganes
al públic
i sobretot les ganes
de seguir endavant
i per molts anys més
de reconstrucció històrica.
Boníssima tarda,
la Tarracoviva.
Avui ens han acompanyat
amb membres de Nèmesis,
Reis Fabregat,
de Taleia,
Josep Maria Pinyol,
de la Guia Primà Germànica,
el Quim Ripodes,
del Projecte Fènix,
l'Enris Geritjol
i de l'Associació Cultural Sant Fructuós,
la Mirem Ramon
i el Joaquim Gal·lià.
No són els únics,
però són una bona representació
dels grups de reconstrucció històrica
que participen
a la Tarracoviva enguany.
Moltes gràcies i felicitats.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.