Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
altres grans ciutats!
Els orgues des de temps doncs de fa segles sempre han representat un focus de cultura musical.
A l'entorn dels orgues sempre ha hagut grans músics i grans compositors i sempre per exemple pensem en la figura d'un jogeeman Sebastian Bach
que és representat per la cultura i per la música.
Doncs una mica jo vull esperar que això ens permeti pujar un graó també
en el nivell de qualitat musical.
I estic molt content, però al mateix temps estic expectant
que ara mirem d'aprofitar-ho i no en fem un mal ús.
Que això, bé, som un país que de vegades la picaresca pot intervenir-hi.
I no, hauríem d'intentar continuar fent les coses pacientment i ben fetes
i apostar per la qualitat.
I bé, ara s'ha anat a treure un bon ús musical.
Costa molts esforços poder arribar a dominar la tècnica de l'orga
i conèixer el repertori organístic i les escoles.
Són molts anys d'esforços dels músics, dels organistes.
Perquè sou, ara abans ho dèiem en poc, no sou gaires a nivell de casa nostra poquíssims
i a nivell de Catalunya també no gaires, d'organistes capaços d'afrontar un òrgan com aquest.
Som pocs perquè diguem-ne que som pocs les persones que ens ha apassionat
com per dedicar-hi pràcticament tota la nostra activitat.
Són pocs.
Probablement hi ha qui s'hi amaga que demana molt d'esforç
i no es veu una compensació professional, diguem-ne, fàcil.
Jo crec que s'hi amaga una mica això també.
I perquè també, bueno, això ho dirà que si n'hi ha pocs
és que hi ha poca gent que s'aventura a dedicar-s'hi.
D'on ve l'orga d'aquí de la Catedral de Tarragona?
Perquè ho explicàvem la setmana passada, venien d'Holanda, no?
Les peces, exactament d'on venen?
I com ha anat el procés?
Venen d'un poble del sud d'Holanda,
que és la regió de Lindbergh, que es diu Hedheijen.
Bé, el per què vam anar a rebre,
en concret, jo fa 19 anys vaig anar a Holanda,
era una mica pels meus dubtes,
que és donada la situació que vam rebre,
que jo vaig conèixer de l'orga de la Catedral.
Era molt difícil retornar al punt d'origen
de l'orga que corresponia a la façana,
més que res perquè havíem perdut l'instrument original.
Clar, si això hi sumem,
que tampoc ens quedava fons documental de l'època,
ni que fos en forma de partitures,
jo només conec dues partitures
de l'organista de la Catedral de Barcelona,
que aleshores va ser el consultor, l'assessor,
i que només queden dues partitures.
Clar, jo no puc vendre una orga
que tocarem dues partitures originals de l'època.
Llavors, clar, l'altra possibilitat era que de dir,
bueno, tocarem música renaixentista,
però dels altres països.
Però clar, això tampoc és una cosa pròpia, genuïna.
Llavors, era molt complexa.
Tampoc quedava cap element material.
Per tant, com que l'orga, la façana que tenim meravellosa,
del segle XVI,
doncs correspon a la primera generació d'organistes
que van aprendre dels mestres flamencs.
I aquest va ser una mica el punt de connexió
d'anar a Holanda,
on hi ha una riquíssima tradició musical,
tant per la construcció d'orgues,
pel nombre d'orgues històrics,
de molta importància,
i també per la tradició organística,
de grans professors i grans músics.
I, bueno, una mica allí vam anar fent pas,
i vam amb el Cateràtic de Conservatoria d'Amsterdam.
Ens va semblar que potser connectar una mica
amb aquesta tradició dels orgues de Flandes
podia ser un instrument clàssic,
un neo-barroc.
I això ens pot apropar, com a mínim,
ens pot apropar a una part important
dels nostres arxius també i de la història.
Les peces ja han arribat totes a Tarragona o encara no?
Pràcticament totes, quasi totes.
queden alguns tubs petits,
hauran de portar alguna caixa amb tubs petits,
però els grossos, per exemple, ja els han portat.
Encara s'han de col·locar a la façana.
N'hi ha algun, el més gros, em penso que anirà dins,
perquè no hi cap a la façana.
Com és de gros, el més gros?
Té 6 metres 40,
però impressiona quan el veus a peu pla.
La veritat és que dius...
I això, per entendre'ns,
entrem a la catedral i estarà l'orga darrere?
No, no.
No està ubicat.
L'orga està ubicat a la ubicació històrica,
que està, diguem-ne, al centre, a la nau central.
Quan, diguem, que es va construir
que la nau central era un cor tancat.
Ara està obert, però als anys 60 es va obrir.
Diguem que ara hi ha els fidels,
però abans no, la litúrgia succeïa allí,
i en el centre hi havia, doncs,
el capítol de canonges, beneficiats,
diguem-ne, els clergues.
I llavors els fidels es col·locaven en els creuers,
això antigament.
Però, bueno, ara no.
L'orga està present davant dels fidels.
I quina és la dificultat
d'interpretar un orga d'aquests,
de tocar-lo, en definitiva?
Per què és tan complexa?
Bueno, la primera dificultat
que planteja l'orga
és, clar,
si pensem
en aquests orgues
que tenen per al, com tocava Bach,
doncs, la sincronització,
la coordinació entre mans i peus,
això, doncs, ja pren
uns grans esforços
dels estudiants
i de tothom que es dediqui a l'orga.
Després, el coneixement de repertori
de les escoles organístiques
ho fan complexa,
perquè la música
és diferent segons escoles i països.
I llavors ja entrar en temes interpretatius
i coneixement a això
també es fa feixuc,
ja sobrepassa molt.
però
i conèixer
com utilitzar l'orga, els registres,
com combinar-los,
hi ha tota una combinatòria,
en fi, que multiplica
fins gairebé
quasi limitat, podríem dir,
però, bueno,
té moltes possibilitats, no?
Llavors, clar,
el coneixement de repertori
sempre sobrepassa
la capacitat d'una persona.
És un instrument
des de la màxima ignorància, eh?
De vent?
Sí, sí, clar.
És un instrument de vent.
Com funciona?
Precisament,
quan jo feia alguna xerrada
amb algun col·legi i tot això,
sempre explico que,
clar,
ara hi ha molts orgues electrònics,
no?
I qui més qui menys
té un teclat electrònic a casa seda,
no?
Doncs, clar, jo dic,
bé, la definició que ens dona
el diccionari
de l'Institut d'Estudis Catalans,
la definició tradicional d'Orga,
és un instrument que té tres elements,
vent,
teclats i tubs.
Llavors,
aquest instrument
que combina aquests tres elements,
un és,
diguem,
el que produeix el so,
que és el vent,
l'altre és
on s'executa,
on són els teclats,
i l'altre és
què fa sonar,
uns tubs, eh?
Llavors, clar,
llavors sempre els dic,
doncs qualsevol instrument
que no tingui tots tres elements,
ja no en podrem dir Orga.
Llavors,
surten el sac de gemell,
surt l'harmònium,
surt el piano,
i surt l'Orga electrònic.
I aquest vent,
com es produeix aquest vent?
Antigament eren els manxaires,
precisament encara la catedral
encara conserveu un habitacle
del segle XVI
que es correspon a l'època
de la façana de l'Orga
i que se'n diu
la casa de les manxes,
sempre se'n diu
la casa de les manxes.
Avui en dia és com una golfe,
no tindrà funció,
però s'ha preservat
també per la història,
diguem,
per la seva història.
I actualment,
evidentment,
es fa amb un ventilador,
un compressor d'aire
que fa,
diguem,
dona l'aire.
Però,
en el cas d'aquí
de l'Orga de Tarragona,
tindrà un sistema
que el podrem accionar manualment
sense electricitat,
una mica l'antiga.
O sigui,
és aquella cosa romàntica
de dir,
si ens en va la llum,
anirem a algú
que faci menjar l'Orga
com fa quatre o cinc segles
i encara podrem tocar.
És a dir,
que caldrà buscar un menjar aire.
no?
Sí,
algun amic,
algun bon amic.
Imagino que per l'estrena,
segur que esperàveu algun temps
per tal de tenir l'Orga aquí,
perquè s'elaborés.
Per l'estrena,
suposo que es farà,
no sé,
un acte especial,
no?
Sí,
normalment,
primer,
hi ha l'acte litúrgic.
quan es rep un bé a l'església,
doncs,
d'alguna manera,
s'ha de fer un acte litúrgic,
doncs,
de beneir,
venir aquell bé,
pot ser una imatge,
pot ser,
o si és una altra,
en aquest cas l'Orga.
Es farà la benedicció,
això serà un acte solemne.
És molt maco,
l'enedicció de les Orgas,
perquè,
quan,
doncs,
el celebrant,
en aquest cas,
suposo,
suposo,
vaja,
no ho sé,
però suposo que serà el senyor arquebisbe.
Doncs,
hi ha un moment molt emotiu,
que és que el celebrant,
doncs,
interpel·la l'Orga,
li parla,
li diu,
Orga,
rei dels instruments,
tu,
doncs,
expressa amb el teu so,
doncs,
la meravella de tota la creació,
per exemple,
no?
Doncs,
llavors,
l'Orga contesta.
Bé,
i fan unes interpel·lacions
que l'Orga va contestant.
I llavors,
després,
es farà el concert inaugural,
suposo,
doncs,
es farà un concert,
doncs,
el primer concert inaugural.
Serà la Pasqua
de l'any que ve?
Suposem,
suposem,
per les dates que calculem
que estarà finalitzat l'Orga,
ho podríem fer ben i bé
per la Pasqua,
perquè és un moment,
també litúrgic,
doncs,
important,
i és un moment oportú,
també,
i ha començat a ser la primavera,
també,
bé,
són diverses coses.
Aquí hi estireu tots,
imagina,
que molt contents
després de tot aquest procés,
però també hi haurà algunes famílies
que estaran contentes,
són les que van fer
l'aportació inicial
per poder començar a caminar
amb aquest procés,
crec que el 2002,
que ja va començar a caminar,
i clar,
si no hagués sigut
aquests mecenes inicials,
no estaríem parlant
amb vostè i ara aquí,
no?
Segurament que no,
jo els recordo molt,
tres ja són difunts,
que de la senyora Paquita Mellé,
que és vídua,
o sigui,
això va arrencar
de la iniciativa
d'uns bons amics meus,
del Jaume Costa,
i la Rosa Pallajà,
que són difunts ja,
i en celebrar
les seves bodes d'or,
doncs ells cantaven
el cor de la catedral
i sempre em parlaven amb mi,
jo diuen,
oh,
és que l'Orga està molt malament,
no podem fer res amb això,
i els pobles
es van competir de mi.
Bé,
ho explico així
com una història personal
una mica,
però la veritat
és que ells van fer
aquest gest,
van recollir,
van fer una subscripció
als invitats
de les bodes d'or,
van dir,
no ens regaleu res
perquè no necessitem res,
però si voleu fer
doncs un gest,
doncs poseu alguns diners
aquí amb aquest compte corrent,
que és per costejar
el projecte
de l'Orga de la Catedral,
ara sí,
podem costejar
un bon projecte.
I sí,
i ara som aquí.
Després també
la família del senyor
Agustí Ferrer
i la senyor Paquita Amalé,
que el senyor Agustí
també és difunt,
doncs van costejar
les costes
d'una comissió
d'experts internacional
per discutir
i per valorar
una mica el projecte.
Per tant,
van fer un gest personal
que s'ha d'agrair.
Després hi hem sumat
ja l'Ajuntament,
la Diputació,
l'Arcabisbat,
tothom s'hi ha sumat,
però clar,
calia començar a caminar,
et calia veure clar
el camí,
quin era?
Clar,
de fet,
perquè l'execució
i executar el projecte,
una cosa és fer el disseny.
Nosaltres vam,
aquestes famílies,
vam permetre tenir
un bon disseny,
un bon projecte,
però després s'ha d'executar
i això és el que costa
molts diners.
S'ha fet un consorci,
diguem,
de les administracions,
que ho ha esmentat,
i esclar,
jo ara,
no tenim tots els diners,
hi ha una cosa
que potser m'atrevaria a dir,
perquè resulta
que tenim les portes
pintades del segle XVI,
que són de grans dimensions,
tenen 100 metres d'alt
per 5 d'ample,
són 4 teles pintades,
són en total
140 metres quadrats
de tele pintada
del segle XVI.
Esclar,
el problema és que
desmuntar els bastidors
i tot això
és una cosa molt complexa
i, bueno,
ens ha arribat un pressupost
que es dispara molt,
i la veritat que,
clar,
jo ara tinc poc
a veure si haurem d'inaugurar-lo
i haurem de tornar
a posar les portes
sense haver-lo restaurat.
Això,
no sé,
sé que estem passant
una època molt complicada
de la crisi,
però també em sap greu
que,
no ho sé.
Aquí queda dit, eh?
Sí, queda dit.
Exacte,
queda dit
i si algú agafa la ona,
doncs seria bonic, no?,
poder inaugurar-lo
amb aquestes restaurades.
Sí, esclar,
perquè si no,
no haurem rematat tot
com haguéssim volgut,
però,
doncs, bueno,
ja sabem que estem passant
uns moments molt dificultosos,
només cal posar les notícies
i veure
aquestes,
els desaussis i tot això,
que és lamentable.
Són tres teclats manuals a l'Òrga?
Tres de manuals
i un de pedal?
Sí,
són tres teclats manuals
que corresponen
a tres cossos sonors,
són com tres compartiments,
ja, diguem,
el que és el...
Ara hem recuperat
l'espai de la cadireta,
que és la tribuna que surt,
com a cos sonor,
perquè jo no...
quan...
als últims anys
doncs no sonava,
no hi havia tubs allí,
i ara l'hem recuperat,
hem posat tot un cos
amb uns quants registres.
després hi ha l'Òrga major
i després hi ha l'Òrga de dalt
que està en dos nivells
i després, clar,
hi ha el cos
corresponent al teclat de pedal.
Llavors,
espero que sigui
un instrument neobarroc
molt ric
que ens permeti
descobrir
doncs
amb tota la...
amb tota la seva esplendor
doncs la música
de l'època
d'or,
de l'Òrga.
Pot ser un atractiu
important a nivell de...
fins i tot turístic
anava a dir ara,
perquè deu haver...
en fi,
deu haver un circuit
de persones que busquen
que van a veure,
a visitar Òrgans
com van a altres ciutats.
Sí,
jo voldria esperar que sí
perquè...
nosaltres som...
penso que som
un lloc important
a nivell turístic
sobretot a l'estiu
i jo crec que podríem omplir,
que podríem combinar molt bé
el que és
l'oferta
de lleure
que es dona aquí
o turística
que és molt important
combinar-la amb la cultural.
Podríem pujar un graó més
i també aquests visitants
que ens venen...
que et poguessin gaudir
de grans concerts
a la catalana
i evidentment
nosaltres a la ciutat també.
Però nosaltres a la ciutat
no en podem fer tantes
d'activitats
per nosaltres
perquè som limitats.
Tampoc som una gran ciutat,
no som Barcelona,
som Tarragona.
Som una ciutat petita.
però bé,
sí que podem fer
alguns concerts
durant l'any,
durant el curs, diguem,
cultural.
Clar que sí,
que ens ho mereixem.
Però sense esgotar la gent nostra.
No podem abusar.
En canvi,
sí que podem
oferir
quan hi ha més visitants
de fora,
donar més al·licient cultural
i combinar-lo
amb tots els atractius
turístics que tenim.
Poden interpretar
més d'una persona a l'hora?
Si poden tocar
més d'una persona a l'hora
amb aquest organ?
Sí, he fet bastants concerts
inclusive als Estats Units
i això
a quatre mans
amb una altra música.
Es pot arribar a fer.
I a més, ja no.
Dos, ja està bé.
No, el que es pot fer també,
evidentment,
és concerts amb corals,
amb masculinies
i amb orgues,
clar,
i potser amb orquestra també.
És a dir,
aquesta il·lusió
que ens transmet
Jordi Vergés
suposo que comparteix
moltíssima gent
al voltant
del món
de la catedral,
no?
Sí,
jo,
de fet,
com que ja fa
molts anys
que hem passat
i ho hem estat esperant
i, bueno,
ara sembla que sé
que ja està
fent-se realitat
i és això.
Ara només
a veure,
doncs,
esclar,
hi ha la preocupació aquesta
que per portar bons músics
es necessita pressupost
perquè si volem
fer les coses
sense pressupost,
malament rai,
ja no anirem bé.
Llavors,
esclar,
s'ha de fer entendre
que hem de
mantenir,
donar bon ús
i hem de fer bon...
En fi,
doncs,
els músics
que es passen
moltes hores estudiant
i això,
han de viure d'això
i, doncs,
esclar,
una cosa
és l'homaterisme
i l'altra cosa
és la gent
que es dedica
a la vida.
podrem anar parlant
a mesura que s'acosti
aquest moment
de veure l'estrena
d'aquest nou òrgan monumental
a la Catera de la Tarragona.
Jordi Vergés,
organista,
gràcies per acompanyar-se
i que vagi molt bé.
Esperen veure-lo ben aviat.
Gràcies.
Gràcies.