Seguim avançant a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat
en aquest dijous 14 de juny,
amb aquest cel una mica emblanquinat, com us dèiem abans,
perquè tenim aquests núvols alts i prims
que ens deixen un sol més aviat apagat,
però Déu-n'hi-do, tot i així,
ambient calorós, podríem dir, ambient força càlid.
Tenim 22 graus de temperatura ara mateix aquí al centre de la ciutat.
I el temps es presenta estable i anticiclònic
per a tota la jornada d'avui
i, de fet, per a tot el cap de setmana que ja s'apropa.
Abans d'explicar-vos els continguts
d'aquesta cinquena hora del matí de Tarragona Ràdio
i abans de saludar també la Núria Cartanyà i el Francesc Lledó,
anem uns moments a l'exterior amb la unitat mòbil
perquè una de les notícies del dia
és el Congrés Estatal d'Hospitalització a Domicili,
una trobada que s'està fent aquí a Tarragona
i que plega metges, molts metges de tot Espanya
i que venen a parlar de temes relacionats amb això,
amb l'Hospitalització a Domicili.
Tenim la unitat mòbil al Palau de Congressos
on s'està celebrant aquest congrés que durarà tres dies.
Tenim Joan Maria Bertran i Laura Casas.
Laura, bon dia.
Hola, Ricard, bon dia.
Què han dit els organitzadors del Congrés?
Doncs, bé, el Congrés ja porta en marxa des d'ahir a la tarda.
De moment, valoració positiva d'aquesta participació.
Compte amb 260 professionals d'aquest àmbit
de l'hospitalització domiciliària
que s'estan donant cita a la nostra ciutat
en un congrés que és de caire estatal
i on es vol analitzar les darreres novetats en el sector.
Un certamen que es fa aquí al Palau de Congressos,
com bé deies, de tres dies, es clou demà divendres
i està plegant els principals experts de l'Estat
en aquesta modalitat d'assistència.
S'aborden, entre d'altres coses,
la progressiva introducció de les noves tecnologies
per facilitar i millorar la tasca d'aquests professionals
i es parla d'aquells tractaments pioners
en l'àmbit terapèutic.
Entre d'altres coses, les cures pal·liatives i d'infeccions,
la nutrició i la patologia crònica
també motiven el debat aquests dies
entre els prop de 300 assistents.
Molts d'ells treballen en unitats d'hospitalització a domicili
que són ben potents a nivell nacional,
com ara la del País Basc i del País València,
que es considera en tot un referent,
una d'elles, la del País Basc,
té més de 25 anys d'història.
El Congrés té un caràcter bianual,
arriba enguany a la seva onzena edició de la mà
de la societat espanyola d'hospitalització a domicili.
Hem parlat ara mateix amb el president del comitè organitzador,
és el doctor Juan Alberto Espuc,
que també és coordinador de la unitat de Joan XXIII.
En uns anys, aquesta unitat ha atès més de 12.000 pacients,
així, amb aquest sistema.
Diu Juan Alberto Espuc que el millor lloc per iniciar i seguir un tractament
és el propi domicili del pacient,
tant per ell com per la seva família.
El metge passa per casa al principi de tot,
les infermeres hi van pràcticament a diari
i també reben atenció telefònica constant.
L'escoltem.
Hay un foro abierto,
que son unas innovaciones en el Che Congreso de Nacionales Comiciliarias,
en que vamos a debatir los diferentes aspectos
del tratamiento de los pacientes en su domicilio,
intervención de un cirujano, intervención de un médico de familia,
de quien depende el paciente este, de quien no depende.
El abaratamiento de los costes,
hoy en día que estamos con el tratamiento de los famosos copagos,
nosotros tenemos el copagón mayor importante,
porque el paciente está en su casa, está en su domicilio,
la familia no tiene el hospital,
está con su medicación,
con lo cual es importantísimo a nivel de su domiciliaria.
Yo pienso que este Congreso Nacional,
que es un Congreso que se hace cada dos años,
que implica diferentes posiciones,
tanto a nivel médico, como cirujanos,
como internistas, como enfermeras,
es una unidad importante en este aspecto,
y aquí se debaten todos los aspectos de confort
y de tratamiento del enfermo.
El enfermo en su casa se cura mucho más rápido,
en el hospital hay mucho estrés,
la enfermera va a ver el enfermo de al lado,
va a tomar atención,
con lo cual ya implica que desperta el otro,
entonces eso implica que en su casa el enfermo está solo,
nunca hay hiatrogénia,
cosa que a veces en los hospitales sí que puede pasar,
que vayan a la pasilla del doctor paciente,
eso en casa no ha pasado nunca.
La familia se implica completamente en el paciente,
y sí que hay el problema,
que muchas veces el cuidador está mayor
o más mayor que el paciente propio.
Amb la crisi com oportunitat també parlava Juan Alberto Espuc,
perquè esclar,
amb aquest sistema hi ha una reducció considerable
de la despesa hospitalària,
els pacients són atesos a casa seva.
En l'acta de Cluenda es farà demà al migdia,
es llorarà també un premi a la millor comunicació d'aquest congrés,
dotat amb 500 euros,
un guardó que es fa en memòria d'Anna de Barrena,
infermera de l'Hospital Joan XXIII,
supervisora de la unitat d'hospitalització a domicili,
i que va morir recentment.
Ricard, doncs això és tot el que podem explicar des d'aquí,
des del Palau de Congressos de Tarragona.
Bon dia.
Gràcies, Laura Casas i Joan Maria Bertran,
per aquesta informació des del Palau de Congressos.
Estarem pendents d'aquest congrés realment important
a nivell de tot Espanya.