Aquesta tarda a les 6 es presenta al Centre Cívic de Torreforta
l'exposició i el documental Les Dones als Orígens de Torreforta,
tot fruit d'un treball dirigit per la professora d'Història de les Dones
de la Rovira i Virgili Coral Quadrada.
Aquí saludem a l'altra banda del Fiu Telefoni.
Coral, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui es presenta aquest projecte que explica a través de les dones
la història de Torreforta.
Per què es va escollir Torreforta?
I una miqueta, Coral, quan i com neix aquest projecte?
Mireu, aquest projecte es va començar a gestar ara fa uns dos anys
i resulta que amb alumnes de la universitat i a més a més a classe
també vam començar a plantejar-nos de quin tipus s'escriu la història,
de quina manera, per què la història s'ha fet sempre des de la perspectiva masculina,
quins són els temes que tracten aquesta història tradicional i conservadora,
diguem-ne, una mica des d'aquesta perspectiva de les guerres,
de les batalles i de tot això.
I ens vam començar a plantejar com seria la història vista per les dones
i per què en trobem tan poc afeta al nostre voltant.
Llavors, a partir d'aquí, vam aprofitar que va sortir una convocatòria de subvencions
per projectes de recerca a les universitats de l'Institut Català de les Dones
i vam preparar un projecte que es diu Per amor a la ciutat,
Dones del passat, del present i del futur de Tarragona.
I llavors, aquest projecte, diguéssim, en aquest equip hi ha molta gent,
molta gent, sobretot jove, l'única que no ho soc de jove soc jo,
però les altres sí, totes són molt joves, o sigui, gent recent llicenciada.
I llavors, doncs, vam, diguéssim, en reunions d'aquí vam començar a plantejar-nos
de quina manera ho podríem enfocar-ho.
Era interessant que tothom hi pogués participar, hi ha molta gent d'història,
però també hi ha altres que no venen d'història, o sigui, que venen del grau
i de la diplomatura, i llicenciatura, perdó, de comunicació, de periodisme,
de publicitat i de comunicació.
I llavors, doncs, també gent que ve d'altres carreres.
I llavors vam començar a dir, bé, més que fer una història amb documentació d'arxiu,
que també n'hem fet, que també hi hem anat,
però una cosa que sigui assequible per tothom.
Parlant-ho i discutint i tot això vam acabar decidint que fer la història dels barris.
I llavors, doncs, vam començar per Torreforta perquè va ser el primer barri.
En realitat perquè va ser el primer.
I llavors, bé, a veure, després treballant-ho també ens adonem
que abans de Torreforta, doncs, abans hi ha les barraques,
però això ens n'hem adonat més tard, no?
O sigui que nosaltres vam començar per Torreforta.
Torreforta.
Quin és el perfil de les dones que participen en aquest projecte, Coral?
Ah, les de l'equip?
Sí. No, les dones, vaja, les protagonistes, les entrevistades, diríem.
Ah, les entrevistades són, mira, són dones anònimes, completament anònimes.
Jo, una altra de les coses que hi volia incidir és que aquesta història de sempre
amb grans personatges potser no és la història que nosaltres com a equip de recerca ens interessa.
Nosaltres creiem que la història la fem tothom.
La fem homes i dones, i homes i dones, doncs, molt comuns i molt del carrer.
Evidentment, jo no trauré importància, doncs, els grans líders, els grans dirigents,
els grans polítics tenen la importància que tenen, però no és el que a nosaltres ens interessa.
El que a nosaltres ens interessa és realment, doncs, parlar de com es gesta la vida
i com es porta a terme, doncs, la vida quotidiana.
Per tant, les dones, a veure, en el documental que es veurà aquesta tarda,
tenen nom i cognom, però són dones, diguem-ne, que podríem dir completament anònimes
i que la història mai s'hi ha fixat, que les ha silenciat i invisibilitzat del tot.
Quina història, a través d'aquest projecte i d'aquesta exposició, imagino que ho veurem,
quin paper van tenir les dones a la història de Torreforta?
O han tingut o tenen, vaja, les dones a la història de Torreforta?
El van tenir i el van tenir molt assenyalat, eh?
O sigui, penseu que aquesta...
Els anys que nosaltres hem estudiat, bàsicament, són els anys del franquisme.
O sigui, hem agafat des dels 40 que es comença a parlar del barri
i es comencen a fer els primers intents de fer algun tipus d'edificació en el barri
per seguir en el 54, és quan s'inauguren el que se'n diu les cases baixes,
aquelles casetes baixetes blanques,
i llavors, més endavant vindran els blocs del sindicat.
Però des del primer moment elles hi són.
I elles hi són, esclar, el que elles t'expliquen
és completament diferent del que t'explicarien els homes.
En realitat, penseu que la primera carta que s'envia a l'Ajuntament
i estic parlant dels anys 70, 71 o coses així,
per demanar millores en el barri,
quan encara no existeix l'associació de veïns,
aquesta primera carta està signada només per dones.
Hi ha sis dones, són sis dones que els signen.
Clar, aquestes dones encara no les hem trobat,
perquè n'hem trobat d'altres,
però és una altra cosa que jo vull remarcar.
és un projecte que continua vigent,
que continua...
Clar, no s'acaba aquí, eh? No s'acaba aquí.
Exacte.
Els dos primers productes, per dir-ho així,
entre cometes, eh?, productes, diguem-ne...
Els dos primers resultats és el que inaugurem aquesta tarda.
Una exposició petita, que són tres panells,
però que s'explica els orígens,
d'on venien aquesta gent,
també els seus antecedents, diguem-ne,
en les terres d'origen, quan són immigració,
perquè també hi ha una altra immigració molt més curta,
que és d'aquí a Tarragona mateixa.
Hi ha gent, en els anys 50,
hi ha gent de la part alta que se'n va viure a Torreforta,
i gent del tarragonès i del camp,
que també van a viure a Torreforta.
O sigui, que hi ha també una immigració interna,
que també la copsem i que també està.
Però després, és clar, hi ha un altre tipus d'immigració
que venen d'Andalusia i d'Extremadura,
majoritàriament, encara que també hi ha
en altres parts d'Espanya, però que també arriben,
i que les seves vivències i les seves experiències,
i el que elles t'expliquen és completament diferent
del que t'expliquen els homes.
Això està claríssim.
O sigui, elles, per exemple, et diuen
que jo no he treballado nunca.
Jo no he treballado nunca.
I llavors, doncs, et diuen
jo no he treballado nunca, però
primer van, per exemple, dones
que primer van a les barraques i que
et t'expliquen que per
anar a buscar l'aigua a la font
i fent cua, fent cadena
i portar l'aigua fins al barrenyo,
tarda en tres hores.
Coses així, eh?
Que potser un home no t'ho explicaria d'aquesta manera.
I després, que quan arriben a Torreforta,
que ja tenen un pis,
doncs llavors, doncs, diu
jo, entonces, empecé a coser
cortines per a tota la calle, no?
I després et diu
oi, no he tenido nunca
infancia yo, porque claro,
cuando tenía seis años ya íbamos a la aceituna.
Y más tarde, et diu
¿y mis hijas? Uy, mis hijas sí
que han podido trabajar, porque he tenido
20 nietos y yo los he criado a todos.
Y aquestes et diu
que no he trabajado nunca.
O sigui, el concepte del treball
per a les dones és completament diferent
que per als homes,
perquè en realitat, en aquells temps,
estic parlant d'una Espanya franquista,
hi havia les lleis del Foro del Treball
que evidentment deien que les dones casades
no tenien que treballar.
O sigui, que les dones treballen
hasta que no tomen estado.
I tot això que ara veu fet
a través d'entrevistes amb profunditat,
imagino que, vaja, durant aquests dos anys
hi ha hagut molt de contacte
amb totes aquestes dones protagonistes
d'aquesta exposició i documental.
Sí, a veure, també, ja ho he dit abans,
també hem anat als arxius.
O sigui, a veure, hem anat als arxius
i no només als arxius de premsa
o de documentació escrita,
està clar que ho hem fet, això.
Hem buidat tota la bibliografia
que parla de Torreforta,
perquè també n'hi ha, de bibliografia escrita.
Hi ha un llibre ja molt antic,
em sembla que és del 95 o 96,
fet pel Juanjo Pujadas i el Verdagí.
Vull dir que també hi ha
que es diu Los barrios de Tarragona.
Vull dir, a veure, hi ha coses
que les tenim que tenir en compte,
encara que estiguin fets
des d'una altra perspectiva,
però hem anat buidant
tot el que hem pogut,
ho hem classificat tot,
ho hem fitxat tot,
no hem anat només a arxius escrets,
sinó que hem anat a arxius de fotografia,
per exemple,
hem buscat també l'arxiu històric,
hem recollit moltes fotografies
que ens han portat les dones,
tenim un bon arxiu fotogràfic
a moltes fotografies que hem escanejat
de les mateixes dones,
que ens han portat de casa seva,
i després també arxius de so.
És a dir, hi ha l'arxiu etnogràfic de Catalunya
que està aquí a l'URB,
que són totes les entrevistes
fetes des de l'any 70 fins ara
dels antropòlegs.
Bé, l'any 71,
que va ser quan va ser la primera divisió 7
aquí de Tarragona, no?
Doncs hi ha totes aquestes entrevistes aquí,
i també hi hem anat en aquest arxiu.
O sigui que hi ha unes entrevistes
fetes de la República,
la Guerra Civil i el primer franquisme,
que eren entrevistes, doncs,
que hi havia un grup de recerca
que liderava la Maria Antonia Ferrer,
que també les entrevistes
estan dipositades a l'arxiu històric,
també hem anat allà.
O sigui, ens hem mogut també a nivell d'arxiu.
Això, la veritat és que ho hem fet.
Però després, evidentment,
hem hagut d'anar a entrevistar les dones
i, a més a més, penseu que són mesos també de treball
per fer el documental,
perquè el documental ha portat també molta feina.
Estem molt contentes perquè aquest documental
ja ha estat seleccionat
per la Mostra Internacional de Fils de Dones de Barcelona
i es passarà també
en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
al mes de juny.
Una bona notícia, doncs, eh?
Sí, sí, sí, perquè penseu que les xiques de comunicació
estan conductíssimes, estan encantades.
Doncs ja ho sabeu,
els primers resultats de tot aquest projecte
és un documental que ara explicaven
i una exposició que s'hi inaugura aquesta tarda,
a les 6, al Centre Cívic de Torreforta,
entre altres hi haurà la Coral Quadrada,
però també l'alcalde, el delegat de la Facultat de Lletres,
la tinent d'alcalde de Polítiques d'Igualtat
i de la Làbia de Serveis de la Persona,
vaja, diversa gent que avui participarà
en aquesta inauguració.
Coral, moltíssimes gràcies per atendre
la trucada del matí de Tarragona Ràdio
i felicitats pel projecte.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies.