Fins demà!
Fins demà!
I recollirem també les vostres inquietuds per anar a veure l'obra, us regalarem entrades.
De moment saludem la directora de Pareja Abierta, la Cristina Hurtado.
Cristina, bon dia!
Bon dia!
Com esteu? Sou nous, deia jo, a Tarragona com a companyia,
però els membres de Rodearte ja us coneixem d'altres propostes, no?
Exacte, sí, sí, bueno, cadascú, en aquest cas aquesta companyia amb aquests integrants s'ha format nova,
però cadascú per la nostra compta hem anat fent les nostres històries, no?
Sí, ja portem temps, jo estic treballant a Barcelona i l'Àlex, per exemple,
sí que porta temps treballant allà a Tarragona amb el grup Sona Salata.
i, bueno, doncs ara s'hem juntat i hem format una nova companyia.
Com és? D'on us surt la inquietud de...
Bé, si ja treballàveu amb les vostres coses, com és que us ajunteu ara?
Sí, sí, doncs perquè ens vam conèixer a les aules de teatre
i, bueno, doncs mira, ens va sortir la inquietud de fer aquesta obra,
com era una obra bastant propera a la gent,
i, bueno, vam decidir juntar-nos i començar a fer un nou camí.
Ah, sí, parla'ns justament de l'obra, perquè no tenim molt de temps
i així anem directament al detall.
A veure, pareja abierta, és relacions de parella, però una mica tempestuoses, no?
Una mica, sí, és una mica aquesta cosa que tothom s'ha trobat algun cop, no?
De, bueno, doncs les conviccions que tenim, els límits que tenim propis,
i, bueno, doncs és així, no?
Que van passant coses i a mesura que van passant les coses que semblen fàcils,
es van fent cada cop més complicades, no?
És una obra, per tant, que va creixent en quant a intensitat?
Exacte, o sigui, comença amb...
amb la proposta d'ell d'obrir la relació,
llavors van passant coses i, de sobte, ella es va trobant
que és un món nou i que és un món on pot descobrir coses noves
i que, bueno, que li agrada i que sí, que també vol participar, no?
Llavors es fa la cosa aquesta de la bola,
que cada cop és més gran, és més gran,
i, bueno, acaba que, bueno, que és...
Acaba tant sorpresa com per nosaltres, com suposo que pel públic.
Mm, val, val, val, val, ja tenim ganes.
Escolta, està escrita aquesta obra,
és un text de Franca Rame?
Rame, sí, exacte.
I Darío Fó.
Exacte.
Com és que heu triat aquesta peça?
Què us va tirar la pensió?
Doncs la vam triar perquè ens va donar molta...
Bueno, la història aquesta que us estic dient de...
que és molt propera a la gent, no?
I que tothom s'ha trobat en una situació així en algun cop,
encara que sigui més petit,
però tothom s'ha trobat allò d'estar en una relació
i que passin coses, no?, com una mica intrigants, no?
I, bueno, ens va agradar això,
que era molt proper a la gent,
i, bueno, fer alguna cosa també per riure,
per algun cas còmic, no?,
amb els dies que estem passant tots,
amb la crisi i tot,
pensem que el teatre el que ha de portar
és riure i passar-s'ho bé.
De fet, hem d'aclarir,
m'estàs dient que és una comèdia,
per l'argument semblava un drama de grans dimensions, eh?
No, no, no, no, no.
Està tot tractat, té un...
Digues, digues.
Té altres fons,
té un trasfons així que dius,
ui, saps,
que et fa com moure una mica aquí a la panxa de dir,
ostres,
potser tenim massa límids,
masses conviccions
que realment ens venen de temps d'atràs,
però, bueno,
és una comèdia,
és una comèdia, realment.
Una comèdia,
per sigui, personatges totalment desfets i atormentats, però...
No, perquè a més són personatges
que estan una mica estereotipats,
i llavors és com que es dibuixen com això,
uns personatges que sembla que estiguin molt podrits,
però en realitat tenen molta vida
i, bueno,
i fan les coses com així molt grans, no?
Però, bueno,
és molt divertida,
és molt divertida.
Són dos actors damunt de l'escenari,
interpretant aquesta parella,
i jo crec que és importantíssim aquí també el treball actoral,
perquè ells dos porten el pes de tot plegat
i és on recau la intensitat, no?
Exacte, i a més també hi ha la cosa que és molt agradable,
perquè ells ho estan explicant al públic
en el mateix moment que va passant.
Llavors el públic en tot el moment
està dintre de l'escena,
perquè d'alguna manera participa com a espectador,
però a més com a persona que està dintre del moment, no?
I perquè ells parlen directament amb el públic.
O sigui, no és que estiguem veient una obra de teatre
que passa tot com si hi hagués una paret imaginària,
sinó que ens fan partícips, no?
Molt bé.
Doncs ens queda preguntar-te ja, Cristina,
una cosa que preguntem a tothom, que fem entrevista.
Digue'ns una frase de l'obra o un moment de l'obra
per fer doncs aquella gràcia a l'espectador o a l'oient
que després us vagi a veure i que diguin
mira, això és el que vam dir per la ràdio.
Doncs mira, la frase jo crec que és una frase que ella diu en un moment
que és com, bueno, és en castellà, te lo dic en castellà, no?
Vinga, va.
Tú puedes cederme, però no puedes prestarme,
perquè quan la pareja abierta se abre solamente,
en els dos llans se formen correntes de aire,
perquè està clar que només se poden abrir
per el llà del marit, no?
Doncs ahí se ve una mica que aquesta cosa,
també una mica masclista i una mica com a antigua,
que encara hi queda.
Sembla que no, però encara queden.
I bueno, és això.
Molt bé.
Escola, és estrena mundial?
No, no, no, no.
És el primer cop, primer cop.
Molt bé, molt bé.
Estem amb els nervis aquí.
Ens agrada dir-ho així, eh?
Estrena mundial a Tarragona aquest dimensi,
aquest dimensi, de Pareja Abierta,
una proposta, un text, vaja, de Franca Rame,
de Darío Foc, això ja és garantia de qualitat,
amb una companyia que es diu Enrodearte,
jo ho recordo, eh?, que sou nous com a companyia,
però que, vaja, teniu tots ja una experiència,
doncs, vinculada a la ciutat i al teatre,
molt llarga.
Doncs ja està, Cristina Hurtado,
directora de Tot plegat.
Escolta, que vagi molt bé,
t'he de dir allò de molta merda,
encara que soni malament per ràdio,
però molta merda diumenge al magatzem.
Moltes gràcies.
Gràcies, Cristina.
Vinga, us esperem.
Una abraçada.
Adéu, adéu.