Fins demà!
Just call on me
And I'll send it in love
With love for me
Un món flotant és el nom de l'exposició
de Jacques Henry Lartic, fotografies
d'aquest fotògraf francès
que s'inaugura avui al Caixa Fòrum Tarragona.
És un dels grans noms de la fotografia
del segle XX i arriba en aquesta exposició
que es podrà veure des de demà
10 de maig fins al 19 d'agost
al Caixa Fòrum Tarragona, al carrer Colom
número 2. Avui se'n farà la inauguració
i avui s'ha fet la roda de premsa
aquest matí pels mitjans
de comunicació. I de sortir
a la roda de premsa han vingut cap a la ràdio
amb el director del Caixa Fòrum Tarragona, el Carles Marquès.
Carles, bon dia. Bon dia.
I també ens acompanya Florian Rodari,
ell és el comissari de la mostra.
Bon dia, bons dies. Bones dies.
I també ens acompanya la Montse Rius, que és la traductora,
ell parla en francès, per tant ens ajudarà
a entendre el tot pagat. Montse, bon dia.
Bon dia. Una exposició, un món flotant,
que arriba al Caixa Fòrum Tarragona,
una gran mostra, això per veure les imatges
d'aquest fotògraf important de la fotografia
del segle XXI, del segle XX.
I a més va viure pràcticament tot el segle,
va tenir una vida molt llarga,
per tant, d'alguna manera,
és un dels referents
del segle XXI.
Quin és Jacques-Henri Lartig?
Jacques-Henri Lartig
va néixer a Corbevoix en França en 1894,
és a dir, al début del segle XIX.
A principis del segle XIX,
va néixer en una família burguesa molt ben situada,
que s'interessava en les noves tecnologies
per la qual cosa, quan tenia vuit anys,
li van regalar una càmera fotogràfica
i molt aviat va començar
a fotografiar amb el seu pare
tot allò que podia veure,
tot allò que podia viure
en una família moderna
a principis del segle XX.
Què podrem veure en aquesta exposició?
Es veu una selecció de 120 fotografies
d'un conjunt enorme d'imatges,
perquè va estar fent fotografies
al llarg de tota la seva vida,
és a dir, ja hi ha uns 10 mil fotografies,
la Fundació que va rebre
tota la seva obra integralment,
i aquesta selecció s'orienta
vers una temàtica particular,
tot el món flotant.
una idea
que intenta comunicar
fins a quin punt
el Jack y Abri L'Artica
era sensible
a la novetat del món modern
i a la fragilitat
de la felicitat.
Aquest món flotant
és un món dels fantasmes,
d'algunes fantasmes
de la seva família,
però d'alguna manera
de la felicitat
que s'empapla també
de totes les unitats noves
que representen la velocitat,
el moviment, l'esport
i la bellesa.
És un conjunt
que reuneix
totament entre l'amens
i que parla de la quietud
d'un home.
És un fotògraf
que sempre ha estat considerat
com un nen,
com un primitiu,
un moment de personatge espontàni,
sense tècniques.
Però jo,
contràriament,
penso que era un home
amb una sensibilitat
extraordinàriament viva
envers la modernitat
que va expressar
a través de la seva càmera.
Hi ha aquests àmbits
diferents,
la belleza,
el pas del temps.
Com ho veurem
en les fotografies?
És a dir,
quins tipus de fotografies
veurem?
Quins veurem?
Quins veiem
en aquestes imàgenes?
Efectivament,
l'exposició
està dividida
en 6 seccions
diferents
que expressen temes.
La primera part
parla
de l'afluir
del temps,
del pas del temps,
d'aquest moment
de la vida
que se'n va
perpetuament.
Les viades
són
les fotografies
de principis
de la segona època,
és a dir,
del 1910
al 1915.
La segona part
evoca
la modernitat
de la mirada
del Jaquer i l'Arctic.
Són fotografies
en les quals
es mouen perspectives
i la qualitat
de la seva mirada,
de la instantanabilitat
del seu art
d'enquadrant
i que forcen
les perspectives
que no es concentren
en el classisme
d'una visió tradicional,
sinó que,
contràriament,
es poten
com les imatges
escovistes
les imatges
de l'art
modern contemporani.
La tercera part
aboca a la velocitat.
Era un apassionat
dels cotxes,
dels esports,
va practicar
intensament esports,
tenis, esquil,
la segonça dels primers
a practicar-los
perquè era d'una
família
molt benestar
i es va poder dedicar
a fer esports
d'hivern,
la qual cosa
no podia fer tothom
i adorava
la velocitat
i en una sala
apoquem
totes aquestes imatges
de la velocitat.
Quarta etapa,
la lleugeresa,
perquè és un tema
molt important
en l'àtic,
perquè intenta
escapar
a la immobilitat
amb la velocitat
i a la pesantor
amb la lleugeresa.
Hi ha una quantitat
elevada de persones
que veuen,
que demostren
persones que salten
a la platja
a evidència
del benestar
i es pot escapar
a la pesantor
no només amb el cos,
feien esports,
sinó també rient
a la família
de l'artic
que jugaven molt,
es divertien molt,
inventaven objectes
per intentar
escapar
a la pesantor
i a la immobilitat.
Una cinquena part
està consagrada
o dedicada
a les dones boniques,
era un amant
de la velocitat
però també
de la bellesa
i apartava
de la seva visió
a qualsevol signat
de tot el que fos lleig
i de tristesa.
És un home
que vol viure
amb la felicitat
i amb el present
i aquí
amb imatges extraordinàries
de les primeres dones
que va a conèixer
quan era jove,
tenia 11 o 12 anys
i que va a fotografiar
per darrere,
al costat,
perquè tenia por de molt
estar,
i un segon grup
en aquesta sala
on hi ha un que està dedicat
a les dones
que va estimar
i que mira
directament els ulls
amb felicitat
complerta
i en aquestes imatges
la presència
d'una cosa
és extremadament important
perquè el misteri
de la bellesa
de vegades
el ràpid
treix
en l'aigua
i que prolonga
aquesta bellesa.
I l'última part
és més metafísica
perquè ens enabonem
que aquest home
que sempre hem dit
que era hedonista,
un home que sempre està dedicat
al seu obel
i aquí va ser
tentat per la soledat
per tot el que era desconegut
és una imatge
d'un home
que descobreix
noves possibilitats
en l'espai
en el temps
que afronta
aquestes possibilitats
com pot
i veu
que si hi ha
una mestra absoluta
de la vida
de l'altista
tot mestra
és la natura.
L'aigua
al l'oceà
està sempre molt present
en les seves imatges
i les zones
sempre acaben
esborrant
la vida d'un home
i envolint-lo
i aquesta sensació
de desaparició
està molt present
des del principi
fins al final
en l'obra
d'aquest fotògraf.
Hasta los años 60
no era muy conocido.
¿Cuándo se empezó
a conocer la figura
de este fotógrafo
que después
ha sido todo un referente
en el siglo XX?
És molt interessant
perquè aquest senyor
va conèixer
la glògrafo
en 1963
a l'âge
quan tenia
quasi bé 70 anys.
i per què?
Per què?
és un misteri
i alhora
i s'ha tornat
a coses extraordinàries
és a dir
el Museu d'Art Modern
de New York
que va exposant
per primera vegada
les seves fotografies
les fotografies
d'aquest home francès.
i l'article
sovint
jo soy né
heureux
i l'article
deia
que sovint
li vaig néixer feliç
i això ajuda.
I ara
va ser molt feliç
el fet que
el món el descobrís
i en 1963
a la revista Life
hi va haver
una gran reportatge
sobre la seva exposició
i en paral·lel
hi havia
un reportatge
dedicat
a l'assassinat
del John Fitzgerald Kennedy
i qui feia
que l'article
s'est difusé
auprès de tots els amateurs.
A vrai dire
la question
és interessant
de saber
per què
el MoMA
va
escollir
l'article
i no
un altre fotografe.
C'est una primera exposició
de John Sarkozy
qui était conservateur
de MoMA
i qui volem
que era conservador
de MoMA
i que volia
trobar
una mena
de model
que fos
procurso
una nova manera
de fotografies.
i el que va trobar
en l'article
va ser
un ull espontani,
un home
que no tenia
la voluntat
d'educar,
de fer reportatges
o de reconstruir
les seves fotos,
sinó només
de traduir
tota la vida quotidiana.
l'espontaneïtat
i la mediatesa
de la vida quotidiana
va exprimer
i de diffuser
un art americà
va poder difondre
una art americana
que
difondre
una espontaneïtat
d'una figura
de l'art americà
abstracte
i instrumenta
un fotògraf francès
desconegut
en un moment donat
i aquesta va ser
la possibilitat
la gran possibilitat
d'anar a l'article
que va tenir
moltes de fet
i va néixer
amb una molt bona estrella
i ja
se'ls va portar
a l'alçada
dels grans
com que el Tia Besson
i d'altres.
Ha sido
un referente
per a altres artistes
altres fotògrafos
del siglo XX.
A partir d'aquest moment-là
s'hi passeia
un gran referent.
El president
Valéry Giscard d'Estaing
li va demanar
la fotografia oficial
i
el president
normalment
està assegut
a la seva cadira
ben quadrat
però
Giscard d'Estaing
era un president
jove
i va demanar
que
la fotografia
és a l'altre
de l'escala
amb una gran bandera
a l'aire.
L'idea de la fotografia
era molt diferent
de les fotografies
oficials
anteriors
dels
anteriors presidents.
i el que
també s'extraordinari
és que
en el fons
mai va fer fotografies
per a
la seva
passió
personal
íntima
perquè posava
totes les seves
fotografies
als àlbums
i es feia
una mena
de diari
quotidià
i estava
obsessionat
pel record
per la memòria
i aquesta
era una
manera
de tenir
els records
actualitzats.
De fet
hauria volgut
ser pintor
que va pintar
tota la seva vida
va fer
algunes exposicions
en galeries
i
va fer
una pintura
que no va ser
interessant
i de la qual
ningú se'n recorda.
Una mostra
molt interessant
com dèiem
es podrà veure
el Queixa Fórum Tarragona
además esta tarde
todo esto
en forma de conferencia
la gente
podrá venir a conocer
a banda de ver
l'exposición
a conocer más
la figura
del fotógrafo
a las 7 de la tarde
Carles
com sempre
en las exposicions
hi ha activitats
paraleles
que ja en anirem parlant
però vaja
n'heu programat diverses
tenim un cicle
de 4 conferències
de Estrella de Diego
que és
assagista
i catedràtica
d'art
de la Universitat
Complotència de Madrid
i a més
aquesta exposició
forma part
això ja en parlarem
la setmana vinent
del Dia Internacional
dels Museus
i de la Nit dels Museus
que és la setmana vinent
i farem
unes visites especials
però bé
no en voldria avançar
els esdeveniments
això en parlem
la setmana vinent
de fet en parlarem
en tot cas
avui
aquesta inauguració
aquesta exposició
sobre un món flotant
fotografies de
Jacques Henry Vartic
que es podrà veure
que aixafà
en Tarragona
a les 7
podreu escoltar
el comissari
de l'exposició
a Florian Rodari
que tot un expert
en la matèria
i que aquest vespre
doncs a les 7
serà el Caixa Fòrum
moltíssimes gràcies
per haver-nos acompanyat
gràcies també a la Montse
per ajornar-nos
a tots els oients
que ens entenguin
i vaja
a les 7 de la tarda
Carles
a les 7 de la tarda
i a les 8
la inauguració
perfecte
i demà a partir de
a partir d'avui
ja la podrem veure
exactament
i demà a les 9 del matí
fins al dia de Sant Magí
que a més
també celebrarem Sant Magí
fins al 19 d'agost
el 19 d'agost
fins a les 9 del vespre
d'aquell dia
no es molt bé Carles
gràcies
a vosaltres
gràcies
que vagi bé
bon dia
gràcies