Fins demà!
Jordi Tomàs i la seva dona són propietaris del restaurant Solric i anaven a aquest creuer Costa Concòrdia, que el dissabte, que el divendres a la nit van a ofregar davant de les costes italianes a la Toscana.
Estaven fent un creuer pel Mediterrani i ahir van haver de tornar sense poder acabar el creuer perquè ja sabeu el resultat final.
De moment, amb un balanç provisional de sis morts i alguns desapareguts. Un esfrontament que, a més, realment no s'entén.
Difícil d'entendre les causes que van portar aquest enfonsament d'aquest vaixell.
Jordi Tomàs ahir arribava a Tarragona i Jordi Tomàs ahir parlava amb el nostre company Josep Pardila.
Aquest matí, a primera hora, a l'informatiu de Tarragona Ràdio, escoltàvem un fragment d'aquesta conversa.
Ara us convidem a escoltar el seu testimoni.
L'angoixa i la por que Jordi Tomàs i la seva dona van passar al damunt del vaixell i amb tota l'operació de rescat, que va ser realment lenta.
Critiquen l'actitud del capità, critiquen l'entitud del rescat i no descarten que puguin demanar ells i tot el conjunt de passatgers, no descarten que puguin demanar a la companya.
Aquest és el testimoni de Jordi Tomàs.
En principi, amb molta tranquil·litat i molta serenitat, la gent ho va respondre molt bé.
Els únics que no han respost bé han sigut els de Costa Groceros, perquè aquesta gent, vull dir, no, no...
Primer, hi va haver un error que ells ja el sabien i que ens deien una altra cosa.
I després que no han actuat de forma per poder solucionar el problema.
I, bueno, s'han trobat tots allí lligats, allí, jo què sé, lligats de peus i mans, que, bueno, que no sabies cap on tirar, ningú organitzava, teòricament ja han tingut d'haver organitzat la sortida, ningú, bueno...
O sigui, el primer que va passar, que diuen que molts dels oficials i molta gent que tenia que estar al càrrec, resulta que va sortir més aviat que nosaltres mateixos, que els propis clients, els propis passatgers.
Vull dir, però, bueno, festival.
L'actitud d'ells, a veure, l'error ja és un error humà, que, a més, és lamentable, perquè, hòstia, es va fotre, es veu que es va fotre d'entremig de dues illetes que no passava.
Que ningú veu com és que es va colar per allí, perquè, teòricament, perruques, es sent comentats que no tenia que haver passat per allí.
Perquè no, vaja, que no, perquè això és una ruta que la fan setmanalment, que va donant la volta, cada dia van a una ciutat, això ho estan fent constantment,
i, hòstia, ningú entén com ha passat aquest error, perquè, teòricament, té que passar per un lloc que està passant cada vegada un dia.
Cada setmana passa un dia.
Llavors, vull dir, ningú entén com és que hi ha hagut aquest error.
No, no, no ho entén ningú, vaja.
M'ha negat sort, doncs que, bueno, sempre hi ha excepcions, perquè, inclús hi va haver algun camarer que es va posar a organitzar,
a omplir les lanxes de gent per desembarcar, i, bueno, hem sentit comentaris, perquè, claro, cada persona es troba en una circumstància diferent.
Pensa que anàvem 3.000 i escaig de passatgers, vull dir, ens vam trobar cadascú en llocs diferents, en zones diferents, en persones diferents, vull dir,
vull dir, cadascú té la seva pròpia història.
Nosaltres, per exemple, al final, després de fer cua amb dues lanxes que no vam poder pujar,
vam pujar amb una lanxa d'aquestes pneumàtiques grans, que acaben 35 persones,
que, en teoria, aquestes lanxes eren per desembarcar el personal,
però, bueno, en total, allí ens vam posar allí dintre,
que, espera, que estic parlant amb un senyor a l'est, ens vam posar allí dintre,
i resulta que quan, a l'hora, diguéssim, perquè està al punt de desembarcar,
a la quarta planta, que és on hi ha les lanxes que estan subjectes, no?,
a la quarta planta, llavors entrem allí, i quan van deixar anar, diguéssim,
la lanxa aquesta metàl·lica, o no la lanxa, és una zona metàl·lica,
que, teòricament, és pel personal, resulta que allí, al baixar-la, no sabien ni com baixar-la.
Total, que li fot engarrotada la història i ens quedem penjats i ens quedem inclinats.
Des que vam entrar, fins que vam sortir, va tardar més d'una hora,
i resulta que, bueno, que no hi havia manera, els volíem separar, però no hi era.
Total, que al final, intentant de solucionar la papeleta,
en vez de posar-nos a horitzontals, ens van inclinar més,
de tal manera que estàvem quasi verticals, hi havíem 35 persones allà dintre.
La nostra sort va ser que es va inclinar el barco,
i quan el barco es va inclinar, resulta que la lanxa aquesta pneumàtica
que anàvem nosaltres es va quedar apujada al lateral del barco,
vam poder sortir, i llavors vam anar caminant pel lateral del barco
i vam tindre que baixar, que ens van rescatar,
els de la policia aquella del port, diguéssim,
però, per exemple, una escala de fusta i corda.
Al final, tot, inclús, ens havíem de deixar caure en una espècie de bassa,
una bassa quadrada pneumàtica,
i des d'aquesta bassa ens estiràvem una corda
i ens entravem a les barcacions aquestes de la policia de la costa d'allí,
dintre, i després d'aquest barco un altre barco,
i d'aquest barco una illa, i després, bueno,
ens vam portar en un polideportiu,
i des d'allí ja van anar organitzant les persones per puestos,
ens van portar, bueno, cadascú al puest que li tocava,
al final ens van portar a l'hotel Hilton, al costat del aeroport de Roma,
i aquest dematí, bueno, ahir tot el dia intentant de solucionar tal,
amb els de l'ambaixada i tal i qual,
i al final aquest dematí, doncs a les 9 del dematí hem sortit de Roma,
i a les 11 estàvem a Barcelona.
Normalment, el moment més difícil que vaig passar,
que per un moment vaig pensar si sortíem o no sortíem,
va ser quan estàvem amb la barca aquesta pneumàtica,
quan ens vam quedar, que ens estaven intentant d'entrar a l'horizontal,
i ens vam quedar quasi, quasi, quasi verticals,
les 35 persones a dintre,
i nosaltres, a més, estàvem al final de tot.
Clar, a dintre hi havia unes cordes que estaven al centre,
que les cordes aquestes són perquè t'aguantis i aguantis l'equilibri,
però, clar, és que els que estaven a dalt,
al final van caure, diguéssim, com damunt nostre,
encara que s'aguantaven les cordes com podien,
però aquest va ser, per mi, el moment més difícil de més dubte.
Després ja no, després, quan vam sortir d'allí,
i ja caminàvem per sobre del lateral del barco
i que vam baixar amb l'escala de fusta i d'acord i tal,
això ja ho vaig trobar més fàcil.
I un pic, quan vam tocar terra, amb una illeta,
pensa que van posar 4.000 i escaig de persones
en una illeta que vivien 200 persones.
Vull dir que allò era, allò va ser un festival que no vagis.
Descalza amb els teus mullats i no sé què,
bueno, això, però bueno,
el metàl·lic, l'escala aquesta de fusta i això,
que teníem que baixar i despenjar-se,
i després saltar-la i això,
vam deixar passar davant nostre
dos matrimonis jovens argentins
que cada un d'ells portava un criu.
Uns portaven uns nens i uns altres portaven una nena.
I inclús un dels nois ho va dir a la meva dona,
que anava darrere d'ell,
que si quan tenien que baixar,
perquè al baixar, al perdre el desnivell,
tenies que baixar d'esquena.
Que si li podia aguantar a la nena
i després donar-li amb ell, m'entens?
Perquè la nena la portava ella a l'horàs.
i, hòstia, quan ahir vam trobar a l'hotel,
doncs, un festival.
Gent que ho haurà passat més bé,
gent que ho ha suportat més bé,
gent que ho ha suportat molt malament,
gent que en moments ha explotat.
Per exemple, una senyora de València
ahir va agafar a la representant de costa
a l'hotel Hilton d'allí de Roma
i li va fotre una repassada de l'hòstia,
però, bueno,
que, teòricament, aquella nena tampoc no tenia la culpa,
però, bueno, era la representant
i la senyora es va esverdir amb ella, no?
Però, bueno, de tot.
A veure, l'important i en definitiu,
que estem aquí
i que, bueno,
que has viscut l'experiència
i punt, i ja està.
O sigui, a veure,
hi haurà alguna acció legal
que, d'alguna manera,
hi havia persones allà
que estaven intentant de coordinar-ho
una mica, d'una forma generalitzada i tal,
però, bueno,
jo demà parlaré
amb la companyia de l'agència,
amb l'agència i tal,
i depèn del que em diguin,
doncs, així ho verré,
però, bueno,
jo crec que sí que aquesta gent
m'es responen i em diuen,
a veure,
que tranquil,
que tal i que qual,
perquè, si vols que et digui la veritat,
no me preocupa molt,
i hi ha algunes coses
que te sap greu
perquè has perdut,
per exemple,
algunes joies
que tenen un valor
també sentimental,
no, i tal,
però que no,
no amb el tema,
diguéssim, econòmic,
que teòricament,
que teòricament
és el que
que m'adonguin tres,
que m'adonguin quatre,
que m'adonguin dos,
teòricament, vull dir,
no li dono més
més importància a la història,
importàncies que ens hem trobat bé,
que hem tingut només el problema
de viure aquest desgraciat moment,
i res més,
vull dir,
estem aquí,
ara amb tota la família,
estem tots junts avui,
i tal,
i ja està.
Ahir tornaven a casa
sense les seves pertinences,
pràcticament tots
ho van deixar al creuer,
van haver de sortir
a correcuita
davant d'un enfonsament
realment inexplicable.
Aquest creuer
costa concòrdia,
i el testimoni
de Jordi Tomàs,
un dels tarragonins
que ha sobreviscut
el naufragi.
Una de les notícies,
sens dubte,
del cap de setmana,
i que hem volgut recollir
amb aquestes declaracions
que ahir feia Jordi Tomàs
al nostre company
Josep Ardila.