A les 10 del matí i 36 minuts, aquí estem,
en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
parlant avui també de Sant Jordi.
Ja fa uns quants dies que anem comentant les presentacions de llibres,
les novetats literàries de les editorials
que fem al nostre concurs de Sant Jordi.
I avui també volem dedicar uns minuts
a l'editorial Tarragona Silva,
perquè ens parli precisament de les novetats dels llibres
que presenten de cara a aquest Sant Jordi.
Per això ens acompanya el seu director, el Manolo Rivera.
Manolo, molt bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Una editorial petita com la vostra, Silva Editorial.
Com prepara i com afronta un Sant Jordi com aquest?
Home, és una festa bonica,
el que passa que a nosaltres toca treballar.
I no només el dia de Sant Jordi, el dilluns.
Sinó molt abans, m'imagino, no?
Molt abans, que si distribuidora, que si l'autor,
que els autors es posen molt nerviosos,
és una il·lusió també un somni publicar un llibre, no és fàcil.
Que si premsa, ja saps que cada vegada hi ha menys espai a la premsa,
perquè la premsa no és una cosa que no necessita recursos,
i llavors en un moment de la crisi ho pateix també,
però bé, Déu-n'hi-do, gràcies per invitar-me a parlar de llibres.
No només hem de parlar d'economia i xifres.
I tant, hem de parlar de llibres, i especialment ara que arriba a Sant Jordi.
Què presenta, Silva Editorial, als lectors aquest Sant Jordi?
Bé, nosaltres fem llibres tot l'any.
No esperem a Sant Jordi, però bé, he portat els darrers d'aquests mesos.
I jo destacaria en principi un llibre molt original,
d'una persona molt coneguda a Tarragona,
a l'àmbit educatiu i cultural i teatral, que és Vicenç Canyón,
que ha fet una suma d'obres, set obres,
i es titula Teatre per a nens i no tant nens.
Teatre per a nens i no tant nens.
Ell és especialista en teatre infantil, entre d'altres.
En teatre, ha sentit la potencialitat d'aquest home,
que és un home d'escena, és un home de pedagogia,
va començar molt jove amb Zàlata,
que encara continua, Joan Pasqual,
i una cosa que no continua,
perquè la gent de Tarragona ha de saber que va assistir,
que era l'Escola d'Art Dramàtic Josep Ixar.
Ell va començar així, després va perfeccionar,
i farem la presentació el dia... el divendres,
aquest divendres, dia 20, em sembla, no?
Sí, el dia 20.
A les 8, en Cultura de la Generalitat.
Creiem que sobretot hi haurà gent de l'ensenyament.
Per què? Perquè la gent de l'ensenyament necessita textos
per posar en escena, i adaptar-se a edats joves, a infantils.
Perquè a molta vegada hi ha obres molt literàries,
però no hi ha acotacions escèniques.
Vicenç Canyón, a més, et diu com ha d'anar al vestuari,
quan entran, si entran per l'esquerra o per la dreta.
Totes aquestes acotacions tan importants a l'hora de muntar una peça.
Clar, és molt original, perquè estem parlant d'una obra de teatre,
és a dir, diferents peces de teatre, un llibre de teatre,
amb diferents peces, adreçat especialment pels més petits,
i això jo crec que és molt poc habitual, no?, en el panorama literari.
No, no, no, no és molt habitual.
Ell no és especialista en guió, en teatre,
però s'ha escrit ell, i fins i tot ha acollit algun premi
a l'àmbit dels països catalans.
El que passa és que ell se va revelar,
això passa molt als autors, diu,
aquest llibre no l'ha escrit ningú.
Sempre tenia aquesta sensació que aquestes paraules,
aquests versos, aquest teatre, no l'ha escrit ningú.
Jo crec que el mercat necessita això.
Cada llibre és un invent, per dir-lo d'alguna manera, és un invent.
Molt bé, doncs Vicenç Canyó, en teatre per a nens
i no tant, nens que a més es presentarà públicament divendres a les 8 del vespre, no?
A les 8, a la cultura de la Generalitat, al carrer major.
Què més coses tenim per aquest Sant Jordi?
Bé, tenim també un passent del tarragonès o de Tarragona al Baix Camp,
però amb un tema universal.
I un recascens Colom, que va ser alcalde de la transició,
aquells que van ser alcalde de la darrera època del règim anterior i la democràcia.
Després va ser regidor a l'oposició,
però no només és conegut per això, sinó que va ser un gran empresari,
va ser un home que va desenvolupar urbanísticament molt Vilafortuny,
i Cambrils, i la Riera de Cambrils, i moltes coses.
Va dedicar tota la vida a treballar, a formar una família,
però era un home amb moltes inquietuds artístiques,
sobretot musicals, va fundar l'Escola Municipal de Música de Cambrils,
els festivals de música del Parc Samar,
però ell escrivia i escriu molt bé.
El que passa és que no havia tingut l'oportunitat.
Llavors, ell també ha estat un gran viatger,
i ell ha viatjat per tot el món.
Era un home de bona posició econòmica,
i llavors els viatges l'utilitzava per evadir-se,
perquè llavors no existia el mòbil,
o sigui que no molestava.
Ell, amb la seva dona, a vegades amb algun fil,
va viatjar per tot el món.
Llavors, està refletit en dos llibres,
un que va editar un editorial de Barcelona
sobre viatges per tot el món,
i ara un altre sobre Europa,
viatge a la història d'Europa.
Ell l'explica d'una manera molt literària,
és una guia, però també és un assaig,
un assaig de tipus humanista.
Es pregunta sobre el passat, del patrimoni,
es pregunta sobre el present,
i fins i tot fa profecia sobre l'esdevenidor.
Defensa, sobretot,
ell és d'un pensament cristià, humanista,
i defensa molt aquesta posició.
Molt bé.
I el presentarem també a altres llocs.
Aquest llibre el presentarem a Reus,
el presentarem a Barcelona,
que ens presentarà el filòsof Argullol,
i jo crec que és un llibre molt maco de llegir,
i és Lluís Recassés,
Viatge a la història d'Europa.
Perfecte. Què més? Tenim poesia.
perquè a més a Silva Editorial us agrada especialment la poesia,
encara que sigui un gènere minoritari.
No, jo escric poesia.
Ja, ja.
I Ricard, això de minoritari sempre recordo una expressió...
Potser és una expressió massa periodística, no?
No, sí, no, però tranquil, és que és veritat.
Però deia una vegada Juan Ramon Jiménez,
que deia aquest gran escritor,
que és una immensa minoria.
És una immensa minoria.
Això és un oxímoron, no?
Són paraules que es contradiuen.
Que semblen contradictories, sí, sí.
fer guapa fea,
fer guapo part tecnològic,
i crea un fenomen estrany, no?
Immensa minoria.
També passa amb el jazz.
El jazz sembla que no li agrada a la gent
i hi ha una immensa minoria.
Tot no ha de ser Belén Esteban.
I ha d'haver de gust de tothom.
No tothom llegeix.
Molta gent compra, però no tothom llegeix.
Cada vegada gent de lectura es van a més.
Llavors la poesia.
Per què la poesia?
Perquè jo escric poesia.
Des de molt jove estic contant amb aquest gènere
i amb els poetes,
català i castellà.
Llavors, jo com a Picasso,
jo no busco, jo trobo.
Llavors jo no busco a vegades els autors
i no ens trobem.
I a la vida m'he trobat amb un periodista
que es diu Òscar Ramírez Dolcet,
ara un freelance com a tants, no?
I ha escrit un llibre en castellà
traduït a l'italià.
Ell sap també itàlia,
però és un autodidacte,
o sigui, ell no ha traduït l'obra a l'italià.
L'ha traduït Miquel Villalba,
que és un autor de còmics molt bo aquí a Tarragona.
I tant, el coneixem.
Un personatge molt interessant.
I l'ha traduït ell.
Després hi haurà una segona traducció
per a l'edició italiana.
Aforo completo.
Aforo completo.
Aforo a...
És a dir, és poesia en castellà
amb la seva traducció a l'italià.
A l'italià, a tutto al completo.
I l'hem presentat...
Ja l'hem presentat, eh?
L'hem presentat a la Cafeteria del Pla,
d'allí de la catedral,
molt amic del Pito Terrassa,
perquè eren homes de ràdio
que es van trobar, llavors.
L'hem presentat a l'Albada, al barri,
perquè ell treballa per a Mediterrània,
i l'hem presentat.
I ara l'ho presentarem a Itàlia.
Perfecte. Molt bé.
Òscar Ramírez.
Sí, Òscar.
I Òscar no sabia ni què era poesia.
Diu, ja, això no és poesia.
Diu, que sí, home, que sí, que és poesia.
Aforo completo.
Tutto al completo.
I?
I després un altre,
amb un títol més metafísic,
els temps del temps,
de Joan Domingo Saigí.
Joan Domingo era molt conegut a Tarragona
perquè tenia laboratoris Domingo.
Allà l'ha vingut a Pau Casal,
normalment era un estranger,
un home que treballava molt,
també una família nombrosa.
i són molta gent,
aquesta,
que la gent de Gran,
també tenia inquietudes artístiques
i de Gran desenvolupa
les seves inquietudes artístiques.
Aquesta l'ha desenvolupat en poesia.
Hem fet també un DVD
perquè la gent jove
pugui seguir els poemes amb música.
La música és d'un mostre de la música,
es diu Belio Tieles,
que és un caterati de música cubà,
que ha fet unes peces
junt amb un pionista,
Joan D'Acseus.
Han fet unes peces
i és un llibre DVD.
És un llibre molt metafísic,
molt filosòfic,
sec,
una poesia seca,
no és una poesia floral,
és una poesia més del pensament,
però és molt interessant.
Aquell també ja ho van presentar
i ho van presentar a la Diputació
i ho van presentar al Círcol,
també amb actuació musical,
tot un luxe.
Llibre DVD.
DVD, llibre DVD.
Amb aquesta aportació de Cecílio Atili
que realment sempre és molt interessant
i també en català i en castellà.
Sí.
I el jazz,
que també és per una immensa minoria,
deies.
Sí, sí,
el jazz és una immensa minoria.
Jo,
veus,
jo al jazz ja no arribo,
jo m'he quedat molt tòpic,
m'he quedat en Luis Astro,
potser no...
Bueno,
me'n recordo a Tete Montolí
i quatre coses més,
però hi ha una gent
molt,
molt fidel.
Llavors,
un home que es deia
Jaume Joan,
de Reus,
quan va tornar d'Anglaterra
amb els seus estalvis,
la dona volia anar
als Estats Units,
però ell no,
ell la va fer
i va muntar un club de jazz
selectiu,
però obert,
selectiu,
però obert a Reus,
el Keyboard,
el Keyboard,
això molta gent el coneix.
i també va muntar
anys més tard
els festivals internacionals
de jazz de Reus,
que ha portat
a les grans figures
de tot el món del jazz.
Llavors,
era un home
molt carismat
i també feia una revista,
no sé si te'n recordes,
Ricard,
que es deia
The Terrible Times,
el meu anglès és horrible,
que era d'humor,
moltes,
moltes,
moltes iniciatives,
una persona
de la societat civil,
no política,
la societat civil.
Llavors,
desgraciadament,
va morir fa dos anys
i hem aconseguit
que 60 persones,
escritors polítics,
gent que el va conèixer,
gent del jazz,
fins i tot el germà del Napi,
que és professor de japonès,
que era bateria,
escriu aquí un article
que és un dels més curiosos,
periodistes,
perquè ell es movia molt
per la premsa,
han fet un article,
més de 60.
Hem fet també
una espècie d'album fotogràfic
i bueno,
un homenatge,
un homenatge.
Un homenatge
i ho presentarem,
això,
aquest dijous,
a Reus,
a l'Aleotèca
Gévea Morós,
a les 8 també.
Es diu
cor de jazz.
Sí,
Jaume Joan Magriñá,
cor de jazz.
Què suposa per vosaltres
Sant Jordi?
Suposa un esforç extraordinari?
Sí.
O vosaltres,
d'alguna manera,
us moveu en altres paràmetres
que les grans editorials,
que sembla que aboquin
gran quantitat
de recursos
i d'esforços
pel 23 d'abril,
cada any?
La nostra economia
no depèn de Sant Jordi,
però és que Sant Jordi
és com una fita,
és com si tu te presentes
a un concurs
i dic
tinc aquesta fita
i la he de fer
per collons.
i això passa.
Perquè nosaltres hem tingut
ara alguns successos familiars
que hem tingut menys força
al ser una empresa familiar,
mig familiar,
mig de col·laboració.
I llavors
hem anat
de cul,
però al final
hem arribat.
I les altres editorials
també,
no és només
la xifra,
sinó que és una fita,
dir,
mira,
està Sant Jordi,
els autors
i les autores
s'exciten també.
I has de ser,
per dir-ho d'alguna manera,
has d'estar per fer,
no?
Has de ser.
Mira,
jo he quedat
amb un col·laborador vostre,
el Víctor Navarro,
això és el que faré,
passejaré
per la Rambla
amunt i avall,
això és el que faré.
Perquè a vegades
he posat una parada
i tot això
i els llibreters no volen
perquè també
el que passa
i part tenen raó,
no?
És que Sant Jordi
s'hi posa tothom
allà a la Rambla
a vendre les seves coses.
Les llibreries
voldrien estar elles soles,
però Déu-n'hi-do
el que venen,
les llibreries,
Déu-n'hi-do.
I la feina d'editorial,
d'editor,
de ser editor
en un context com aquest
de tanta crisi
i més enllà de Sant Jordi,
com el veu Manolo Rivera?
Doncs heroica.
Ja sempre l'ha estat.
Nosaltres
quan vam néixer
l'any 2000
només hi havia
Arola
professionals
a les comarques
de Tarragona
i Cosetània
que es dediquen
més especialitzadament
a llibre.
Bé, una és una impremta
i l'altra
també té una mica
de comunicació,
però a Cosetània
sobretot són llibres
que ven del periodisme,
per cert,
de gent de la comunicació
com nosaltres.
I Arola venia
del món de la impremta.
Estic fent publicitat
però és que no m'importa.
I estava el Mèdol
que va desapareixer
i nosaltres.
Després va sortir
Pragma de Reus
i va desapareixer.
I queden només tres,
diu,
perquè no hi ha més.
Hi ha molta gent
a la comunicació
i podem ficar-nos també
perquè no estem ficant
en el món
del llibre electrònic.
Hi ha possibilitats
de nova manera
distribuïda.
Això la pots combinar
també en comunicació,
altres tipus de publicació,
en revistes
o comunicació.
És que ser heroic,
ser empresari
en aquest país
és heroic
i ser empresari cultural
doblement heroic
i editor
triplement,
perquè cada llibre
que surt
no saps
si te surtin els números.
Però bueno,
d'alguna manera
han de viure
o de morir
en certa manera.
D'alguna manera.
I a l'hora de publicar
quins criteris
sobretot
segueix el director
de l'editorial?
No sé si li arriben
moltes o poques propostes
però a l'hora de triar
què preval?
Jo soc bastant obert.
O sigui,
la meva manera de ser
i a més,
tothom lo sap
que soc socialista
políticament,
no?
I he de dir un exemple.
Jo soc una persona social.
No soc elitista.
Home,
a mi m'agrada el bo,
a mi m'agrada la bona cuina,
la bona literatura.
Però jo no me poso exquisit
a l'hora de publicar.
Llavors,
els textos,
el que intentem els editors
moltes vegades
i molta gent
no fa les seves memòries
d'editor
és millorar-los.
És millorar-los
amb el tema de correcció,
amb el tema
de l'estructura.
Acompanya-se a l'autor
perquè el text sigui millor.
Poques obres
t'arriben ja bé
de principi.
Molt poques.
I a més,
la qüestió del català,
que la gent fa moltes faltes,
eh?
Llavors,
exigeix un treball lingüístic
exigent.
Per exemple,
aquest del Keyboard,
60 intervencions.
La llengua és molt diferent,
els criteris són molt diferents,
la tipografia,
que sigui cursiva,
que sigui normal.
La feina d'editor
és això,
acompanya,
ve d'una paraula llatina
que és edere,
donar llum,
no?
Tu ajudes a fas de comadron,
no?
En certa manera.
Ara ens has portat 5 llibres
per de cara a Sant Jordi.
En general,
quants,
en quina edició de llibres
esteu a l'any?
A l'any?
Hem fet 250,
portent 12 anys,
no sé,
ara no sé calcular-lo.
Dos al mes,
no?
Dos al mes.
I està bé.
Eh?
Per Silva d'editoria
ja està bé, no?
Una mitjana,
dos al mes,
gràcies per la pregunta
perquè no me l'havia...
De sobres.
20 i tant,
entre 20 i 30 llibres
a l'any
està bé, no?
Jo és que no
compto el temps,
no compto el temps,
jo treballo de junts a dimensi.
El que me pasa
és que la feina,
si tens la sort
que és una feina
que t'agrada,
les hores passen,
és com vosaltres aquí
que feu moltes hores.
Aquí estan, doncs,
les novetats
de Silva Editorial,
que també les volíem recollir,
evidentment,
aquí a la cintoria
de Tarragona Ràdio.
A foro completo,
Tutto al completo
d'Òscar Ramírez,
poesia en castellà
i en italià,
els temps dels temps,
los tiempos del tiempo
de Joan Domingo,
poesia en català
i en castellà.
Aquest llibre
sobre el món del jazz,
corda jazz,
viatges a la història
d'Europa
de Lluís Regasens
i aquest teatre
per a nens
i no tan nens
del Vicenç Canyón,
que segur que molts
de vosaltres ja el coneixeu
perquè he intervingut
moltes vegades
en aquest programa
amb aquesta proposta
tan original
per a aquest Sant Jordi.
Manolo Rivera,
director de Silva Editorial,
o editor,
potser t'agrada més
la paraula editor.
Moltes gràcies.
És igual.
És igual, no?
És igual.
El que hem de respectar
és tots els oficis.
És tan dign
de ser locutor
que l'electricista
que està a l'altre costat
per respectar els oficis.
Doncs l'editor Manolo Rivera.
Moltes gràcies
i molta sort.
Que vagi molt bé.
Gràcies.
Adéu, bon dia.