Ara passen quatre minuts,
a dos quarts d'una del migdia,
encarem ja a la recta final del programa
d'aquesta part del matí de Tarragona Ràdio
que avui hem fet i hem compartit amb la llibreria Bacapon.
Hem començat parlant, evidentment,
de llibres, de llibreters,
hem estat parlant tota l'estona,
hem parlat dels editors,
hem parlat dels llibreters,
però ens faltava el lector,
aquell client habitual que ve a les llibreries,
que ve a comprar,
que gaudeix tombant per aquí,
descobrint algun llibre,
i avui tenim un dels clients habituals
de la llibreria Bacapona,
l'Esteve Masalles.
Esteve, bon dia.
Hola, bon dia.
Que, a més a més, ja el coneixem a Tarragona Ràdio,
treballador de la Biblioteca Pública de Tarragona
i que la setmana passada ens acompanyava
en directe als estudis.
Abans m'ho explicaves, Esteve,
que tu i Bacapona tenim una relació espacial.
Sí, jo no et podria dir
si vaig ser el tercer, el quart, el cinquè,
era una persona que va pràcticament inaugurar
la llibreria, que abans era la llibreria VIP,
que estava aquí al costat, al carrer Lleida,
però doncs aquell mateix matí que van obrir
jo vaig venir aquí a la llibreria,
que després seria la Capona.
Vaja, diríem que dels deu primers clients
que va tenir, doncs...
Un ets tu.
Un sóc jo.
Tens aquell mèrit, eh?, de ser un dels primers clients
de la Capona.
D'això han passat ja molts anys.
Molts, molts.
Des del carrer Lleida, molts.
Des d'aquí 15 anys, ens deien abans que hi són.
Abans havia estat aquí, una mica més avall,
al carrer Gasòmetre, abans,
una mica on hi ha aquella botiga de disfresses.
Per tant, això ja és una relació, vaja,
inseparable, eh?, no m'imagino?
Sí, perquè, a més a més, va coincidir
que començava a estudiar la carrera aquí a Tarragona,
coincidia també que ja tenies 18, 19 anys,
ja començaves a tenir autonomia per comprar els teus llibres,
a més a més, coneixia que coincidíem els escoltes,
coincidíem amb altres àmbits fora de la llibreria,
doncs la gent que hi treballava, doncs, eren coneguts.
I, doncs, vaja, començar els estudis,
començar a tenir un cert diners per gastar i amics,
doncs, esclar, jo havia de ser,
havia d'anar-hi allí a demanar els llibres primer d'estudi,
vull dir, les monografies que ens demanaven,
i, doncs, bueno, i començar a fer regals, també,
doncs, clar, venies aquí a la llibreria, a la VIP, no?
A més a més, ara m'ho recordava el Jordi Rovira,
que també, al començament, no només tenien llibres,
sinó que també tenien discs,
aquests discs de 45, els LPs, vull dir, i casets,
i jocs didàctics, vull dir que és una història una mica llarga.
Que, com dèiem, ja ve d'anys, ja ve d'anys.
I quan això, quan una persona escolle una llibreria,
doncs, com la seva habitual, aquella amb la que més hi va,
m'imagino que hi ha uns motius, hi ha algun per què?
Doncs, és aquest que et deia, vull dir,
érem coneguts amb les tres, doncs, persones que hi havia,
doncs, hi havia l'Albert Rovira, hi havia el Ricard,
també hi havia...
el Pito estava amb una altra banda,
però, vaja, érem persones conegudes, no?
Sí, sí, vull dir, a més a més, doncs, pràctica,
i no diria que és un acte, doncs,
a casa meva, els meus pares compraven llibres, no?
Llavors ens van, bueno, eren les seves llibreries,
jo no podia anar a les mateixes que ells,
no havia de tenir una altra.
Havia de tenir la seva, eh?
Aquestes coses, a vegades, coses tan tontes,
doncs, potser això té alguna...
i té alguna cosa a jugar, no?
Abans ho parlàvem amb el Ricard, amb el Pau, amb el Pito,
parlàvem d'això, d'aquesta vinculació entre el llibreter i el actor,
el client habitual,
que m'imagino que moltes vegades us ajuden a algun llibre,
a trobar algun llibre, fins i tot a recomanar-vos molts llibres.
Tu has marxat molts dies de la Capona amb llibres recomanats,
i després has dit que t'han agradat,
i després has dit, aquest no m'han acabat d'encertar.
Home, esclar, vull dir, això és normal.
Això és normal, eh?
Però és que, amb els llibres que jo mateix, de moto propi,
dic, calla, aquest llibre, això serà...
No, i després resulta que és una decepció i tal.
Els lectors ja els hi passa, això n'aprens també d'aquestes pífies, no?
Però doncs no.
Però la veritat és que sempre han sabut donar un bon consell, no?
Vull dir que sempre, doncs,
hi estan a vegades molt més el cas,
vull dir, de saber quin és el Premi Nadal,
si aquest va ser,
si el Solsona va guanyar el Premi Sant Jordi fa quatre anys,
o en fa tres, i com es deia, vull dir, aquestes coses que a vegades,
doncs, bueno, que ells són, el seu ofici és vendre llibres, no?
I per tant, doncs, tenen un coneixement del producte, no?
Que a vegades el lector, doncs, bueno, el que fas és una altra cosa,
és anar llegint, una vegada una mica desmenjadament, potser,
o així, o d'una forma distreta,
però en canvi ells no, ells és la cosa professional de dir,
escolta, aquest és el Premi, aquest és el d'això, aquest va fer això, i tal, no?
I vull dir, per tant, doncs, fan una feina molt apreciable, esclar.
De fet, a veure, tu tens una feina semblant, no?, a la biblioteca,
i em sembla que també hi ha aquesta relació amb la gent que va a la biblioteca, fins i tot, oi?
Sí, sí, sí, però jo estic en una cosa més especialitzada,
vull dir, més de cosa estrictament local, no?
Però ells no, ells tenen una visió més global, vull dir, és una biblioteca, diguéssim,
és una llibreria, doncs, generalista, venen llibres de tota mena i per a tots els públics,
i, bueno, en fi, sí, sí, amb una certa semblança, evidentment, qui és, no?
Ara ho dèiem amb la Olga Txillenès, que moltes vegades el que més bé agrada és descobrir un llibre,
un llibre que potser no pensaves i que l'acabes descobrint
i que potser fins i tot s'acaba convertint en el teu llibre de referència,
el teu llibre de capçalera.
A tu t'agrada això de venir, per exemple, a la Capona o anar a una llibreria
i tombar i descobrir algun llibre?
Sí, i tant, i tant, vull dir, és d'aquestes coses, les llibreries,
és el que sempre s'ha dit, les llibreries de fons,
les llibreries, doncs, fins i tot les biblioteques que tenen,
doncs, que la circulació del llibre, doncs, és més dilatada,
però, és clar, vull dir, fer descobertes de llibres, això,
de deixar-te anar pels títols, mira aquest, ara aquest altre,
ara aquest que sembla aquest color, aquest que sembla més il·lustrat,
aquest que és més petit, aquest que sembla mig amagat darrere,
dels altres llibres que queda a la banda, a veure,
doncs, és clar, vull dir, són petites descobertes,
i no diem ja les llibreries de vell, no?,
en les quals, doncs, això, vull dir, sembla que cada llibre,
doncs, té pols ja de per si, a més a més la pols que ha anat afegint
la història, no?, vull dir, la d'això, vull dir, una pàtina,
una pàtina importantíssima, no?
Tu quin creus que ha estat, també, on hem parlat al llarg del matí,
i, de fet, és un dels elements, un dels temes que es debretà
en aquest congrés d'aquest cap de setmana de llibreters en llengua catalana,
quin creus que és el paper de les llibreries en la difusió d'això,
dels llibres escritos en català, dels llibres en llengua catalana?
Home, sempre, sempre, de sempre han sigut la punta de llança, no?,
vull dir, veies que durant molts anys hi havia, doncs,
la taula aquella, doncs, de llibres, de novetats en català,
i moltes llibreries el tenien destacat, no?, vull dir,
que entraves i el primer que trobaves, doncs, són els llibres en català, no?
És clar, vull dir, el futur, ells mateixos fan un congrés
i senyal que no està massa clar ni està massa...
vull dir, que hi ha uns canvis tecnològics i internet
i, doncs, tot el tipus d'edició aquest del llibre digital,
doncs, veurem com afectarà, no?
Però jo penso que, potser igual que les biblioteques,
la llibreria el que és important és que sigui un lloc, no?,
un lloc de trobada, en què trobes uns professionals que coneixen el llibre,
en el fons tant hi fa que sigui... no, no tant hi fa,
que sigui en paper o digital, però, doncs, coneixen un producte,
un lloc de què pots fer, així, descobriments casuals,
un lloc que també pots trobar companys, pots trobar amics,
un lloc en el qual, doncs, hi ha uns objectes que els pots agafar
i un lloc en definitiva agradable, un lloc de què estàs, no?,
i que hi estàs tu present com a persona, no virtualment, sinó present.
I una mica, doncs, això, doncs, aquest futur, jo penso que també és com a lloc, no?,
com a botiga, com a espai, com a... que hi passen coses, no?
M'imagino que hi ha tot tipus de clients, tu ets d'aquells que, per exemple,
a vegades passes per aquí el carregues Òmetre,
calla, que entraré a la Capona, no ho tenies pensat,
i marxes amb tres llibres, per exemple?
Sí, i tant, i tant.
Això és habitual?
Sí, vull dir, això, clar, passa, sí, sí,
i és, hi ha d'aquelles coses, doncs, que sí, sí, i tant.
És habitual, això, doncs, és habitual.
I, escolta'm, si aquests dies ho hem estat preguntant als nostres oients,
aprofitant que avui fem el programa,
que aquest cap de setmana hi ha el Congrés de Llibreters,
que ens diguessin el seu autor preferit.
Ostres.
Això és complicat o què?
Home, sí, perquè n'hi ha...
Tu en tens algun de preferit, de què sempre vas seguir, no?, d'aquell que...
No, no, perquè jo soc bastant anàrquic a l'hora de llegir,
vull dir, són coses que em ve, em va per temporades,
vull dir, que no...
Ara, darrerament, doncs, Jaume Pórtoles, per exemple,
que és un filòleg,
a aquest li vaig llegir una introducció a la Ilíada,
que ha fet, aquest, doncs, i ara ha fet també una introducció,
he comprat un llibre per l'estudi introductori, no?,
que és d'aquest senyor del Jaume Pórtoles.
Ara, aquest últim, per exemple, que he descobert,
jo he servit el fei d'Anglaterra, de Rapal.
Mira, és el mateix que ens recomanava abans el Ricard.
Doncs, és aquest, és aquest que vaig trobar pràcticament,
d'aquest, entrant aquí, vaig veure pel damunt,
un autor, doncs, de Praga,
Praga és una ciutat a mi que m'atrau molt,
dic, no el coneixia, però després, aquestes coses, no?
Sí, doncs, resulta que sí,
que fa molts anys havia llegit un llibre
i se m'havia oblidat completament, no?
Vull dir, per exemple, eren els trenes,
eren castellà, ara, trenes rigorosamente vigilados,
que era d'aquest mateix autor, no?
Llavors, doncs, mira, vull dir, és...
Jo ja et dic, vull dir, no...
Com que és una mica un plaer,
és un plaer, en el meu cas, bastant anàrquic.
D'això, de passar un dia per aquí, prendre...
No, a vegades, doncs, vas a buscar-ne un concret,
però sí, sí, em deixo portar per...
A vegades, potser, per el comentari,
fins i tot a vegades, per algú que passes per aquí
i sents que et diu, mira, no sé què, i tal,
vull dir, això passa en una llibreria,
per tant, doncs, mira, té el seu atractiu, no?
Quants cops per setmana t'hi deixes caure,
si no és molt indiscret a la pregunta?
Per aquí davant passo pràcticament.
Cada dia, no?
Cada dia, però no és que hi entri,
però sí, però, doncs, potser una vegada a la setmana
o així, i de vegades més, no?
No sé, ara que jo, naturalment,
també soc d'aquests que ja em diuen
que potser canviï, no ho sé,
però sempre regalo llibres.
Aleshores, doncs, no sé,
aquest Nadal potser que he vingut
cinc o sis vegades a buscar, a fer proveïment.
A carregar de regals, eh?
Sí, sí.
No, i això penso que, a més a més,
és una cosa, ja ho he dit abans,
vull dir, això és una cosa que ve de família, no?
A casa ja compraven llibres,
i jo he continuat comprant-ne, no?
Tu que ets allò, actor habitual,
client habitual d'una llibreria,
creus que és important, això,
que tenir una llibreria de referència, potser?
És a dir...
Sí, home, llibreria, vas acumulant,
al final, ja et deia, vull dir,
és un plaer anàrquic,
llavors també hi ha, clar,
això vol dir que hi ha temes,
per exemple, història,
en tinc molts llibres, assaig també,
novel·les menys,
hi ha grans llacunes a casa, però sí,
però doncs tenim tendència,
o jo tinc tendència a acumular
i a comprar llibres.
Després no sé on posar-los,
però de moment, doncs...
De moment encara hi ha caps,
encara hi ha caps.
Sí, no, vull dir,
és de les biblioteques privades,
doncs, eren, vaja,
han sigut, doncs,
al llarg de la història,
han sigut una mostra, doncs,
d'il·lustració,
i, doncs, una certa burgesia,
doncs, les anava,
doncs, les ha anat construint,
i, doncs, bueno,
puc dir que sí,
que n'hi ha una que comença a fer goig.
Ja comença a fer goig.
I, escolta'm,
esteve, algun llibre que no t'hagi agradat?
Home, també.
O que sigui...
És a dir,
que no t'hagi agradat gens,
i que, per tant, sigui...
que ho puguem comentar, vaja.
No, no, jo no us...
És que...
Per què has de comentar un llibre
que no t'ha agradat?
Senzillament el deixes de llegir.
I ja està.
Es queda allà i...
Jo no...
És que també...
No sé, no, no...
No t'ho sabria dir un dia,
un llibre que l'ho digui.
No.
Hi ha llibres que, naturalment,
que s'han quedat a la tercera pàgina,
no?
Però, no sé, qualsevol dia...
És que, a més a més,
és que, a més a més,
amb el temps també canvies el teu gust.
Un llibre que potser fa,
o una novel·la,
o un assaig que fa 15 anys,
després el llegeixes i dius
Ostres, com és que no em va agradar
en aquell moment?
O això que et deia de la Baral, no?
És un llibre que l'havia oblidat.
Després m'ha arribat com una novetat
l'autor aquest,
llavors he recordat
Però escolta, si fa 30 anys
ja vas llegir un llibre del mateix autor.
Aquest autor
i l'havies completament oblidat, no?
Vull dir, és...
Hi ha de tot.
És a dir, sí,
perquè, doncs, bueno,
la lectura ja ho és, això.
Hi ha tants lectors,
hi ha tants llibres
i, igual que hi ha una diversitat de persones,
hi ha una diversitat de lectors
i de relació amb el llibre
doncs extraordinària, no?
Doncs ja ho heu sentit,
hem parlat amb els llibreters,
hem parlat amb els escriptors
i hem parlat amb els lectors
el que al cap és
tot això està muntat pels lectors,
per la gent que anem,
que venim a les llibreries
i que anem a comprar aquests llibres.
Esteve, gràcies per haver vingut
i que vagi bé.
Vosaltres.
Doncs ja ho heu sentit,
hem compartit aquest matí
des de la llibreria La Capona
amb això,
amb motiu d'aquest congrés
de llibreters en llengua catalana
que es farà aquest cap de setmana a Tarragona.
Recordeu,
comença divendres, dia 10 de febrer,
aquest divendres a les 7 del vespre
amb la inauguració del congrés
que es farà càrrec
del conseller de Cultura de la Generalitat,
en Ferran Mascarell,
l'alcalde de Tarragona,
Josep Fèlix Ballesteros,
el president del Grèmi de Llibreters de Catalunya,
en Toni Daura,
i el president del Grèmi de Llibreters
de la demarcació de Tarragona,
en Pitu Rovira,
que hem parlat avui amb ell també.
Hi haurà una conferència
de l'escriptor Ramon Solsona,
recordeu el Premi Sant Jordi
de l'any 2010
amb aquell llibre
L'home de la maleta,
i a un quart de nou
hi haurà aquest reconeixement
a l'escriptora tarragonina,
Olga Txirinacs,
amb qui avui hem conversat
dissabte i diumenge,
doncs continuarà aquest congrés,
sobretot això,
parlar dels reptes de futur
d'aquest sector,
del sector de les llibreries.
Gràcies a la llibreria Bacapona
per haver-nos avui obert les portes,
per haver-nos cedit el seu espai
per poder fer el programa.
Hem gaudit, això,
parlant amb ells
i parlant una mica
de com funciona una llibreria,
conèixer el seu dia a dia
i conèixer els principals reptes
dels llibreters,
doncs de cara al futur.