.
Seguim en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
canviant ara absolutament de registre,
deixant de banda les qüestions polítiques
i proposant-vos d'alguna manera fer una passejada
a través de la ràdio pels voltants del Pont del Diable.
Ens expliquem.
Avui es presenta a la llibreria La Capona,
no un mapa, no una guia d'excursions o d'itineraris,
sinó un mapa sobre el Pont del Diable i els seus voltants,
entre Tarragona i els Pallanessos.
L'autor d'aquest mapa és en Xavier Martorell,
un tarragoní, enginyer químic de professió,
però aficionat a l'excursionisme des de fa molts anys.
De fet, ja havia publicat un parell de guies d'excursions, d'itineraris,
i ara, a través de l'editorial Piolet,
publica aquest mapa sobre el Pont del Diable.
I avui l'hem convidat al matí de Tarragona Ràdio.
Xavier Martorell, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Què és publicar un mapa pel gran públic?
De què estem parlant quan parlem d'un mapa
i no d'una guia de camins, itineraris o d'excursions
al voltant del Pont del Diable?
Un mapa, el que veiem, és un full de paper
amb unes certes dimensions,
depèn de l'espai que ocupa,
i el que ens indica és
com podem anar pels diferents camins
per descobrir un espai.
Però, per mi, un camí té molts elements.
Podem dir que un mapa té una part molt tangible.
Un mapa hi ha camins, hi ha senders,
hi ha fonts, masos, partides de terra,
coves, balmes, pedreres romanes,
trones, cadolles, marques de carro...
Tot això ens ho dona un mapa.
Si tu ets aficionat a la muntanya,
necessites un mapa per orientar-te, per no perdre't.
Però a mi m'agrada sempre pensar
que un mapa té alguna cosa més,
té una cosa d'intangible,
té una cosa que moltes vegades
quan veiem el paper no ho reflecteix,
però si pensem, darrere del mapa
hi ha paisatge i hi ha llengua.
Penso que som fills potser d'un país
en aquest moment arruïnat,
amb uns polítics en general...
En general parlo bastant mediocres,
que ens és bastant complicat
tenir un ideari comú
per anar tots a una,
i a vegades un mapa el que ens està oferint
és paisatge i llengua,
que és la toponímia.
I això potser és una manera
de tenir una mostra d'identitat
que potser no trobem amb altres coses
i si coneixem el país
serem capaços de trobar-ho.
El fet de tenir un mapa
ens permet conèixer el territori
i ens fa donar de la riquesa
de la nostra llengua,
que és una llengua molt viva,
amb un passat,
amb uns topònims
que tenen a vegades fins i tot
una bellesa molt considerable
quan els pronuncies
i que estan gairebé oblidats
per la majoria de la població.
Aleshores, com surt la idea
de fer aquest mapa
al voltant del Pont del Diable?
Doncs la idea original
com vam començar a parlar
amb l'editorial Piolet
no ho tinc molt clar,
va començar fa un parell d'anys,
però sí que et podria dir
que hi ha molts motius
per fer un mapa,
n'hi ha molts,
però n'hi ha dos de principals.
I un penso
que és la conservació del territori.
Jo fa uns anys que faig muntanya
i potser d'aquí uns anys
si tenim l'oportunitat
de tornar a parlar,
ara he canviat d'opinió
perquè l'opinió
se't va generant
i et va canviant,
però sí que ara tinc
bastant clar
que perquè un territori
es conservi
el millor és que estigui
el més aïllat possible,
que ningú el conegui,
que ningú n'hi em parli,
que no surti a cap lloc,
que ni en cap conversa
pugui sortir,
que ningú sàpiga que existeixi.
Però això, evidentment,
amb el Pont del Diable
és totalment impossible.
Està al costat
d'una ciutat
amb molts habitants,
on hi ha infraestructures
que han anat guanyant terreny
vers aquesta zona natural,
on cada dia hi va més gent,
aleshores jo feia
el pensament invers,
que en aquest moment
penso que és l'adequat,
que és que hem de fer
tot el contrari.
Ja que la gent ja hi va,
ja que ja té moltes amenaces,
l'hem de donar molt a conèixer.
Si aconseguim
que molta gent el conegui,
quan arribi la següent amenaça
de destrucció per aquest espai,
que segur que arribarà,
ara ja pot haver
la crisi econòmica
i pot estar tot més aturat,
però estic segur
que tornarà a arribar
a una ampliació d'urbanitzacions,
etcètera, etcètera.
Potser si això
ens ho hem fet una mica nostre,
si tots ho coneixem
una miqueta més,
potser ens aixecarem
unes quantes veus
a dir,
cal fer això,
podem buscar una altra manera,
podem facilitar el progrés
sense necessitat
de destruir
el que s'ha anat generant
durant anys i anys
de persones
que han treballat
aquest espai,
d'una natura
que s'ha anat generant
i canviant,
però no d'una manera
tan radical
el canvi
com pot ser
una obra urbanística
de gran empergadura
que pot arribar
en el futur.
És a dir,
pot servir per consciència
molt més a la població,
ja que és un espai conegut,
cada cop més conegut
i cada cop més utilitzat
per ciutadans
aquí i de fora.
Exacte,
per mi aquest seria
el primer motiu
de fer el mapa
i l'altre motiu
és la toponímia
que s'està perdent.
Necessitem anomenar
les coses
d'una manera,
el que passa
és que aquest és un espai
on la gent
ha abandonat els terrenys
ja fa molts anys,
els conreus,
i cada cop
els topònims
s'estan perdent més.
Ha costat trobar
gent que m'expliqui
com s'anomenen
les diferents partides
de terra,
com s'anomenen
els diferents indrets
i jo penso que un mapa
ens permet
una mica
que qui tingui interès
tingui una
una eina fàcil
per poder conèixer
tots els noms
d'aquests llocs.
Aleshores,
parlem de qüestions pràctiques.
Com s'ha dissenyat el mapa?
A quina escala?
per començar.
És un mapa
a escala
1.5.000
això vol dir
que cada centímetre
del mapa
sobre el paper
són 50 metres reals.
Això a nivell excursionista
és un luxe
perquè la majoria
de mapes
són d'escala
1.20.000
en endavant.
1.20.000,
1.30.000,
1.40.000,
1.50.000,
fins i tot.
Lògicament,
si tots els mapes
fossin 1.50.000
necessitaríem
uns llençols
de paper
que no serien pràctics
a l'hora
d'anar a la muntanya.
Aquí hem tingut la sort
que l'espai
del mapa
és un espai
relativament reduït
i ens ha permès
fer un mapa
o 5.000
que és molt exigent
perquè té un nivell
de detall
molt elevat
però per l'altra banda
és un luxe
per qui va caminar
perquè 50 metres
cada centímetre
de 50 metres
et permet situar-te
d'una manera
molt fàcil
i jo crec que fins i tot
amb la important xarxa
de camins que hi ha
és bastant difícil
perdre't
amb el mapa
a les mans.
En tenim doncs
aquesta escala
i a partir d'aquí
aquí inclouem
tots els camins
evidentment
que n'hi ha moltíssims
hi ha unes xarxes
camins i sanders
i la toponímia
perquè veig
que hi ha
molt ben especificat
els noms
de partides
o d'antics massos
en fi
posa'ns alguns exemples
com a curiositat
que potser
hi haurà gent
que ens escolti
i que li soni
que ho conegui
però hi haurà
segur també molts dels oients
que no tindran ni idea.
Mireu
per exemple
si jo dic
pont del diable
la majoria d'oients
saben situar perfectament
si jo dic
font d'engarrot
o dic
mas dels arcs
possiblement
la gent més gran
tindrà perfectament
localitzat aquest indret
recordarà haver-hi anat
a baranar
a fer aplecs
etc.
però potser
la gent més jove
ja no sabrà tant
de què parlo
però si jo dic
comallaret del mill
o dic
font fonda
o dic font dels bous
o dic el pantano
o dic el comalla gran
potser hi haurà
molta gent
que dirà
no ho conec això
estem en un moment
que la gent
viatgem molt
que podem conèixer
coses de tot el món
i coses que tenim
a 5 quilòmetres
en línia recta
del centre de Tarragona
doncs potser
ni hem passat mai
o si passem
no sabem com s'anomenen
potser el mapa
és una petita ajuda
per situar-nos
en l'entorn
en què vivim
aquests noms
últims
que has posat
com a exemple
i que segur
que la immensa majoria
de la població
desconeix
com els has recuperat
entre cometes
jo crec que
hi ha
diverses maneres
de dir això
una
ja ho sabia
com ho sabia
no ho sé
hi ha coses que et venen
perquè et venen
del coneixement
de molts anys
de fer muntanya
i ja la saps
però la més important
font d'informació
en aquest cas
ha estat
les publicacions
de la Teresa Montanya
que també fa
amb altres autors
com el Francesc Escatllà
obres magnífiques
de toponímia
d'onomàstica
d'etimologia
dels mots
del terme de Tarragona
i ha estat
la principal font bibliogràfica
que m'ha permès
sobretot pel que és
el terme de Tarragona
doncs tota aquesta informació
el següent punt
que és el que agrada més
però és el que porta
també més esforç
és parlar
amb la gent gran
del país
costa trobar
aquestes persones
però també és admirable
com se t'obren
com mostren interès
quan veuen
que tu valores
el que saben
a vegades hi ha informacions
que estàs parlant
amb una persona
i tu li dius
sabeu
que només vos sabeu
aquesta informació
que no hi ha ningú més
al món
que sàpiga
com es diu aquest lloc
i m'ho esteu dient
i jo ho estic apuntant
moltes vegades
aquestes persones
no valoren
aquesta informació
però sé que hem fet tard
sé que hi ha topònims
que possiblement
s'han perdut
i que mai sabrem
com s'anomena
en alguns llocs
però encara
crec que està en un moment
que molta gent encara
ens ha pogut ajudar
i he fet un bon treball
Quines altres característiques
podem explicar
del mapa
que es presenta avui públicament?
Doncs
jo penso una mica
potser parlar dels límits
d'aquest mapa
que no n'hem parlat
podríem dir que al nord
està als Pallaresos
al sud
al barri de Sant Pere
i Sant Pau de Tarragona
a l'oest
tindríem la carretera de Valls
amb el barri de Sant Salvador
i Sant Ramon
i a l'est
la carretera del Pont d'Armantera
Per què has triat
aquests límits?
Una mica
primera perquè és una zona natural
que tot i que té corredors biològics
afortunadament
la tenim bastant limitada
per obres d'infraestructura
si volíem fer una escala
o 5.000
augmentar aquesta extensió
ens hauria suposat
el que parlava abans
d'un llençol
difícilment practicable
a l'hora de portar-lo a la muntanya
i jo crec que aquest és una miqueta
l'interès de fer aquesta zona
és una zona amb molt d'interès
en quant als masos
en quant als camins de comunicació
entre els Pallaresos i Tarragona
hi passa la mina de l'arcabisbe
també és una zona que actualment
s'ha fet una remodelació
de l'espai del Pont del Diable
per tant cada cop hi va més gent
interessa que les persones
que s'acosten al Pont del Diable
sàpiguin una mica
que hi ha més enllà
que si tenen ganes de caminar
d'esplaiar-se
doncs ho puguin fer
amb una seguretat
de saber on van
de poder conèixer l'indret
en definitiva
estem parlant això
d'un espai cada cop més conegut
perquè a més hi ha hagut
una remodelació important
al voltant del Pont del Diable
i també del propi monument
però en general
aquesta xarxa de camins
i de senders
es troba en bon estat
podríem classificar
els camins dels senders
en diferents grups
en funció del seu estat
i per tant també
del seu coneixement
o del seu
o de l'ús
que fan
les persones
que l'utilitzen
els camins
hi ha molts tipus de camins
podríem
la nostra llengua
torno a parlar
de la nostra llengua
perquè és molt rica
podríem anomenar
els camins de 60
o 70 maneres
diferents
possiblement
però bueno
en quant a dimensions
del camí
està clar que tenim
pistes forestals
tenim camins
tenim camins de carro
tenim senders
tenim corriols
tenim diferent tipus
de camí
en funció de l'amplada
l'anella verda
és un projecte
en què s'han senyalitzat
part d'aquests camins
tenim els
també per una altra banda
senyalitzat
camins de petit recorregut
de gran recorregut
algun altre tipus
d'iniciativa
de senders locals
i a part d'això
hi ha tota una colla
de camins
i de senders
que queden fora
moltes vegades
de les senyalitzacions
que actualment
són els que tenen
més perill de perdre's
ens hem tornat d'una manera
que volem informació
les persones
cada cop som
menys exploradores
i quan anem a la muntanya
si veiem un camí marcat
tenim tendència
a anar per aquell
i no pel que hi ha
al costat
que no està marcat
un mapa
t'ofereix
com a mínim
la possibilitat
de dir
aquí en tens un
i aquí en tens un altre
tria el que vulguis
perquè amb el mapa
pots saber
on va
cadascun d'ells
aquest mapa
pot ser el primer
d'una sèrie
d'altres espais
que tenim
just aquí
al costat
de Tarragona
tu has citat ara
l'anella verda
tenim un terme municipal
que afortunadament
ens ofereix
una xarxa
molt àmplia
de camins
i de senders
pot ser
Xavier
aquest el primer mapa
d'altres
que en puguis fer?
podria ser
jo penso que
l'antic terme
de Tarragona
té molt d'interès
el terme de Tamarit
que actualment
és terme de Tarragona
també té molt d'interès
són zones
tot i que queden
un pèl
més allunyades
a la ciutat
també hi ha molta gent
que sobretot
amb la bicicleta de muntanya
que és més fàcil
fer distàncies més llargues
doncs cada dia
s'hi acosta més gent
i segur que allí
hi ha molta informació
que pot ser d'interès
per a les persones
ho dic perquè
aquest ho has fet
en bona part
per plaer
pel teu gust
per la teva afició
a l'excursionisme
i al territori
no?
sí
abans he parlat
una mica dels motius
i evidentment
és això
hi ha un moment
que mentre fas el mapa
està clar que en gaudeixes
però hi ha un punt d'ansietat
un punt de compromís
és curiós
perquè si tu vas a caminar
el cap de setmana
tot és plaer
i al moment que estàs fent
una obra
o un treball
o un projecte
doncs hi ha un punt
de compromís
un punt d'intentar
fer les coses
el millor possible
jo no sé si hi ha
grans errades
o petites errades
però jo el que sí
m'agradaria dir
és que ho he fet
amb la màxima honestedat
possible
i m'he buidat fent-lo
no el sé fer millor
el que he fet
és tot el que sé
a qui et vols adreçar
o a qui creus
que va especialment
adreçat
aquest mapa
tan específic
tan concret
tan detallat
amb aquesta riquesa toponímica
que comentàvem
a mi em seria fàcil dir
que va dirigit
als excursionistes
però jo crec que va dirigit
a tota aquella persona
que tingui un interès
i una especial sensibilitat
per
pels espais naturals
per la toponímia
del país
per conèixer
qui érem
potser qui som
també
cada cop costa més
perquè
l'espai
està en els conreus
abandonats
etc.
i potser m'agradaria
fer una menció especial
als corredors
sempre hi ha hagut gent
que ha corregut per la muntanya
jo mateix
fa molts anys
que de tant en tant
vaig a córrer
per la muntanya
però és evident
només cal fixar-nos
pels carrers
i pels boscos
que actualment
hi ha moltíssima gent
que corre
són gent
que em passen
grans quantitats
de quilòmetres
seria interessant
que a part de
em passar quilòmetres
tant de bo
gràcies al mapa
també em passin topònims
també em passin
patrimoni històric
penso que
no pot ser el mateix
córrer per un circuit
d'un antoms
que córrer per camins
que en alguns casos
té més de mil anys
història
tenim pedreres romanes
tenim jaciments
prehistòrics
en el pont del diable
tenim una sèrie
d'espais
que seria molt bonic
que mentre correm
a part de mirar-nos
quina llargada
té la nostra passa
les pulsacions
el ritme d'entrenament
etc.
també fóssim capaços
de saber
per on anem
Tanta gent corrent
tanta gent amb bicicleta
de muntanya
segurament
és un factor positiu
però també
és un risc
per espais
com els que parlem avui
a través d'aquest mapa
Evidentment
on està la frontera
entre l'impacte
ambiental
que pot tenir
tanta gent
en un espai
al principi
em remetia
a que almenys
l'opinió que tinc
amb els darrers anys
que és important
deixar els espais
aïllats
que ningú se'n recordi
d'ells
perquè s'autoprotegeixen
molt millor
quan intervé l'home
no sé què passa
que fins i tot encara
que ho vulgui fer bé
sempre ho fem pitjor
que el que faria la natura
però en aquest cas
estem en un espai
que ja
el límit plàstic
el límit de trencament
ja s'ha creuat
ja fa molts anys
i va a molta gent
aleshores el que hem de fer
és donar-ho a conèixer
demanar a la gent
que ho protegeixi
el màxim possible
i si un dia
hi ha una amenaça
que ens aixequem
com una sola veu
i sempre amb la coherència
i la mesura de les coses
intentem fer entendre
que és un espai
que necessitem
al costat de la ciutat
Pont del Diable
Tarragona
als Pallaresos
un mapa elaborat
a escala 1-5.000
un mapa
de Xavier Martorell
publicat per l'editorial
Pio Let
i que es presenta
avui a la llibreria
La Capona
a partir de les 8 del vespre
la presentació del mapa
anirà a càrrec de Teresa Muntanya
Xavier Martorell
felicitats per la feina
ha estat un plaer
que vagi molt bé
gràcies a vosaltres
fins la propera
bon dia
fins la propera