.
Aquest matí de dilluns a la cinturia de Tarragona Ràdio
ens acompanya Santi Pallàs.
Des de fa pocs mesos, de nou,
president del Consorci per a la Normalització Lingüística a Tarragona.
Un enys que agrupa diferents institucions
i geogràficament afecta les comarques del Tarragonès,
el Baix Penedès, l'Alcamp i la Conca de Bàrbara.
Santi Pallàs ja havia estat abans,
durant 12 anys, president d'aquest organisme.
I amb ell volem parlar de la realitat actual de la institució
i de la política lingüística i de l'oferta de cursos per l'any vinent.
Santi Pallàs, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Quina és la realitat ara mateix?
Com podríem definir el moment que viu el Consorci
per a la Normalització Lingüística de Tarragona?
Doncs és un moment en el qual de transició.
De transició en el sentit que econòmicament estem en una societat
que està patint una situació econòmica difícil
i, per tant, el Consorci no és alier en aquesta realitat econòmica,
però el servei d'ensenyar català és més necessari
o tan necessari o més que fa 30 anys.
I, d'altra banda, de transició,
perquè normalment en la vida del Consorci,
que ja portem en aquest cas el Consorci per tots 20 anys,
hi ha hagut diferents etapes.
Ara estem en una etapa que ha deixat de venir immigració
i, per tant, tornem a una situació de transició
en la qual no solament cal prioritzar els nouvinguts,
que ho seguim fent,
sinó que també cal atendre la demanda de persones
que ja tenen un nivell bo de català però que el volen millorar.
Cosa que, en els darrers anys, hem hagut de dedicar molts esforços
a les persones que ni tan sols sabien ni entenien el català.
Per tant, ens hem d'anar adaptant a les circumstàncies.
Cap a l'any 2000 van començar a vindre uns nouvinguts
de països, diguem-ne, bàsicament de Nord-Àfrica
i d'Amèrica Llatina,
persones que no coneixien ni entenien el català
i el Consorci, des de l'any 2001-2002 fins ara,
ha hagut de donar resposta a aquesta realitat.
Ara ens estem preparant perquè aquesta realitat està mimvant,
per tant està rebaixant-se,
però tenim molta gent que no solament ens hem de conformar
en que entenguin el català,
sinó que hem de procurar que la gent parli català
i els que el parlen que l'escriguin.
I encara hi ha un treball a fer
perquè l'escolarització que es va produir fa uns anys,
doncs encara hi ha molta gent que en el seu dia
no va ser escolaritzada en català
i que per tant tenen mancances en llengua catalana.
Aquesta adaptació constant que s'ha de fer a la realitat,
ara, en el 2012, es fa amb menys recursos econòmics
que per exemple l'any passat o que fa 4 o 5 anys?
De moment sí, però aquest any 2012,
l'any que estem,
els pressupostos del 2012
han sigut molt semblants al 2011.
En aquest cas, gràcies a l'aportació
del Servei d'Ocupació de Catalunya,
que ens ha cobert un petit buit
que podíem tenir
i que per tant han fet classes aturats
o persones no vingudes, bàsicament,
i que han aportat uns recursos
que havien mimat d'altres administracions.
Estem treballant
que el 2013
mantenir
el grau
d'oferta
de cursos,
estem mantenint
els recursos econòmics,
estem en converses en totes les administracions,
recordem que aquí
no tan sols és la Generalitat,
sinó que estem parlant,
la Generalitat representa un 50%,
estem parlant també
de Consells Comarcals,
estem parlant de tots els ajuntaments,
els més importants
de les nostres comargues
i estem tenint converses
perquè mantinguin
un nivell d'aportació suficient
perquè es puguin fer
la tasca d'ensenyar català.
La prioritat és mantenir els cursos
i després,
molta de l'activitat que fem
la intentarem fer
de manera
com ja fa els darrers anys,
utilitzant el programa
de parelles lingüístiques,
que en aquest cas
és totalment gratuït.
Jo he de dir,
aprofito,
que el Consorci,
totes les persones
que treballem
en el Consorci
que representem
el món municipal
ho fem d'una manera
altruista,
diguem-ne,
mai s'ha cobrat,
mai s'han cobrat dietes,
per tant,
és una despesa
que en el Consorci
no existeix.
Totes les persones
que treballen
com a voluntaris
també ho fan
de manera
altruista,
per tant,
el Consorci
segueix fent
un gran servei
gràcies a que hi ha
molta gent,
molts ciutadans
i també polítics,
que treballen
desinteressadament
en aquest tema.
El capítol
de personal
només se'n va
per pagar
els professors.
I això fa
que el Consorci
pugui arribar
a fer programes
amb un nivell
de cos
zero.
I això fa
també
que
ensenyar
català
sigui
d'una manera
didàctica
i en el sentit
de cohesió social.
Deia abans
que mantenir
l'oferta
de cursos
per l'any
vinent
és una
de les prioritats
del Consorci
perquè la demanda
no baixa.
I a més,
això ho sabem
a través dels tècnics,
a través de l'espai
Un quart de Català
que fem
des de fa 12 anys
a la pròpia directora
del Centre
de Normalització
aquí a Tarragona.
La demanda
potser canvia
el tipus de demanda
però no baixa.
No, no, no baixa.
És a dir,
han de respondre
sempre
a una gran quantitat
de peticions
a cursos.
Des del nostre centre
nosaltres
donem
cobertura
a 5.000 persones
i 4.900.
Per tant,
i l'any que ve
creiem que també
estarem sobre els 5.000.
Per tant,
no baixa.
Baixarà,
que és evident,
les persones
nouvingudes
perquè ara
com no hi ha feina
no arriben nousvinguts
i per tant
persones que no
entenen res de català
això baixarà
però hi ha moltes persones
que ja entenen el català
però que no el parlen
o gent que va vindre
fa uns anys
i s'han quedat.
Per tant,
hi ha molta feina a fer
i com he dit abans
també hi ha català
o parlants
de tota la vida
que en el seu dia
encara no van tindre
l'escolarització
en català
i encara
hi ha
moltes persones
que no escriuen
prou bé el català.
Per tant,
hi ha molta feina a fer.
No ens l'acabarem.
nosaltres intentarem
mantenir un nivell
de 5.000 persones
vinculades al consorci
que d'una manera
o altra
donin cursos
des dels nivells
més bàsics
fins als superiors
i aquest és l'objectiu
però hi cal dir
també
que és insuficient.
La societat
necessita molt més.
La cohesió social
necessita
que el català
vagi avançant
i en aquest tema
us he de dir
que no reculem
però tampoc
no acabem d'avançar
com seria desitjable
en la perspectiva
de fa 20 anys.
El consorci
recordem
gestiona per exemple
el centre de normalització
lingüística
que tota la gent
de Tarragona Ciutat
sap que ara està
a la plaça imperial
Tàrregó
però té un abast
més gran
i tenen diferents seus.
Sí, sí, tenim seus.
Només al Tarragona
n'hi ha a Constantí,
a Salou,
a Vilaseca
i a Tarragona Ciutat
però després també
n'hi ha al Vendrell,
a Calafell,
a Valls
i a Montblanc.
El canvi
de seu de Tarragona
ciutat
que es va fer
fa un temps
satisfà
en general
el consorci
i satisfà
els professors
que en fi
i els alumnes
que són els que
al cap i a la fi
són els que l'utilitzen?
Són les classes
que anàvem de petits
els que anàvem
al col·legi
de la Salle.
Per tant,
doncs,
es va ampliar.
En el seu dia
anar a l'antiga audiència
va ser una millora
perquè estàvem
en uns locals
doncs
d'una qualitat
molt baixa
i a l'antiga audiència
va ser una millora
i de l'antiga audiència
cap aquí
a la plaça
Embrer al Tarragó
també ha estat
una millora
perquè hem guanyat
en metres quadrats
i per tant
tot el que sigui
en guanyar
en metres quadrats
en aules
és millorar el servei
i també s'ha de dir
que la plaça
Embrer al Tarragó
està molt ben comunicada
per tant
l'accessibilitat
és molt senzilla
i per tant
estem contents
de poder
tindre uns locals
que són de l'Ajuntament
de Tarragona
tenim una planta
cedida
i per tant
estem molt contents
de la col·laboració
que sempre ha fet
l'Ajuntament de Tarragona
Parlava de retallades mínimes
però retallades
al cap i a la fi
pressupostàries
que n'hi ha hagut
es preveu
mantenir
el personal
i els cursos
de cara al curs vinent?
La previsió és que sí
la previsió és
si mantenim
les 5.000 persones
vinculades al Consell
vol dir que
estem mantenint
els cursos
els cursos
també
amb una reflexió
que vaig fer un dia
reunint-me
amb tots els professors
i tots els treballadors
els vaig explicar
que hem de fer
una mica més
de comercials
o sigui
fa una cosa
que ha canviat
és que
en els darrers anys
teníem
tanta demanda
de gent
que volia
aprendre català
per entendre
que quasi
no teníem
que fer cap esforç
perquè vingués gent
no?
ara en aquest moment
volem mantenir
la demanda
volem mantenir
els llocs de treball
estem convencant
les administracions
que mantinguin
la situació
però hi ha una tasca
que hem de fer
tots plegats
que és de fer
una mica de comercials
i comercials
en el sentit
que no tan sols
es tracta
d'ensenyar català
sinó que es tracta
de convèncer
gent que
a partir del nivell
que tinguin
vulguin millorar
l'aprenentatge
de la llengua
i per tant
ara estem fent
un esforç
que per mantindre
el nivell
hem d'anar
a buscar la gent
i convèncer
les empreses
també
hem fet visites
a la Càmera de Comerç
i als òrgans
empresarials
per convèncer
que en el món laboral
el coneixement
de la llengua catalana
per molta gent
és un valor afegit
des del meu punt de vista
voldria que fos
imprescindible
ho he de dir clarament
m'agradaria
que fos imprescindible
la realitat
és que encara
no és imprescindible
voldria que fos
necessari
el coneixement català
tots sabem
que encara no és necessari
perquè la legislació
i la situació
no ens ajuda
però que volem
anar en aquest camí
però el que sí
que és evident
és que és un valor afegit
i trobant en aquesta línia
doncs que la majoria
segurament
d'usuaris d'alumnes
dels centres
de normalització lingüística
busquen
millorar el seu nivell
precisament per raons laborals
de millora
de les seves competències
la prova és que tenim
molta gent aturada
per tant
molta gent aturada
que no parla català
per tant
això és una
una demostració
de que
el coneixement
i el parlar català
és un valor afegit
i que pot
i molta gent pensa
i crec que és així
de que si tenen
un coneixement adequat
de català
els serà més fàcil
podré assolir
altres feines
o millorar
la feina que tenen
per tant
això sí que
amb una part important
de la població
existeix
i per això
nosaltres ho hem d'anar explicant
ho hem d'anar dient
ho hem d'anar
cercant
no ens podem quedar
amb els braços creuats
esperant que ens vingui la gent
sinó que hem d'anar
fent pedagogia
i un programa
com aquest també ajuda
el programa de parelles lingüístiques
continua
perquè de fet
ha estat un èxit
està sent un èxit
va ser un èxit
recordo que nosaltres
la comarca del Tarragona
vam ser la segona comarca
que ho vàrem fer
i el centre de Tarragona
després ho va
portar a les altres comarques
de Tarragona
vam ser pioners
i la veritat
és que amb els anys
que es porta
que són
ara no ho sabria dir
però potser
en portem uns 15 anys
15 o 14 anys
doncs
ha anat
creixent
i a més a més agrada
i a més
vincules
a la gent
vincules a la gent catalana
que vol fer una aportació
a vegades molta gent
diu
què puc fer jo
pel meu país
o què puc fer
per la meva llengua
doncs
escolta
fes de voluntari
són 10 hores
el compromís
són 10 hores
amb una persona
que no parla català
i tu com a mínim
et compromets
a quedar 10 hores
amb aquesta persona
prenent un cafè
anant a comprar
en situacions
de la vida quotidiana
perquè busquem
situacions
de la vida quotidiana
i després també
fem alguna activitat
en comú
perquè sigui divertida
perquè la gent
s'aconegui
però l'important
és anar buscant
perfils
de parelles
que més o menys
puguin lligar
i que això
doncs
trobem èxit
per la gent
que es vol apuntar
però també
pels voluntaris
ens resulta
relativament fàcil
trobar gent
que vol fer de voluntari
i per tant
això també
diu molt a favor
de la societat
que tenim
parlant de parelles lingüístiques
i de les situacions
a la vida quotidiana
també és veritat
que hi ha moltes persones
que estudien al centre
i que tenen
algunes
hi ha un nivell
de català molt bo
de fora del país
que es queixen
del pocus
del català
al carrer
i que precisament
quan veuen
els catalanoparlants
o la gent d'aquí
de Tarragona
que ells són estrangers
se'ls adrecen
en castellà
i en molts casos
i a més
ho hem pogut comprovar aquí
diuen sorpresos
del pocus
del català
aquesta continua
sent una signatura
pendent
l'ús social
de la llengua
és una signatura
pendent
però la culpa
la tenim
els catalanoparlants
és una signatura
pendent
sobretot
a les nostres comarques
en altres comarques
de Catalunya
aquesta signatura
no està tan pendent
hi ha un ús
molt més ampli
a les nostres comarques
del Tarragonès
i Baix Penedès
i el camp
també
doncs
és una signatura
pendent
perquè hi ha
la mala costum
de pensar
que és d'educar
canviar de llengua
i aquest és un tema
que nosaltres volem canviar
perquè si la gent
canvia de llengua
encara que t'entenguin
el que fas
és impedir
que aquelles persones
que volen aprendre el català
no ho puguin fer
això costa molt
perquè és lluitar
contra una inèrcia
de molts
de molts anys
de molts anys
i és una mentalitat
nosaltres hem fet
alguna campanya
hi ha una campanya
que es va fer
els darrers anys
que és Parla'm en català
i sortien
una persona
del Senegal
o una persona
del Marroc
o una persona
d'Argentina
dient Parla'm en català
perquè
si no em parles
en català
no el podré aprendre
i això és
independentment
del dret
que tenim els catalanoparlants
a utilitzar
la nostra llengua
en el nostre país
el que passa
que també la legislació
no ajuda
la mentalitat
de l'Estat
tampoc no ajuda
diguem
no
molts catalans
tenim la idea
o tenen la idea
perquè jo ja m'al·lava
i treu fa anys
però tenim la idea
parlant en plural
que hi ha una llengua
comuna a l'Estat
que és la llengua espanyola
i que per tant
les altres llengües
a vegades
són llengües
de més a més
i aquesta mentalitat
malgrat que ja portem
molts anys
de democràcia
no l'han canviada
i aquí
hi ha una mancança
també a l'escola
i això porta problemes
també
perquè ja no estic parlant
de l'escola
a nivell de Catalunya
sinó de l'escola
a nivell fora de Catalunya
en el qual
no s'ensenya
correctament
el mapa
plurilingüe
de l'Estat espanyol
l'Estat
de les autonomies
o l'Estat plurinacional
que alguns entenem
però l'Estat
de les autonomies
és una cosa
acceptada
per la majoria
no s'ha trasladat
a les escoles
i això fa
que les mentalitats
no hagin canviat
encara
la veritat
és que ara estava pensant
ara estava
no, no
ja estava pensant
en el protagonista
del dia
que segurament
gestos com el d'ell
i estic parlant
del futbolista
Andrés Iniesta
que ha parlat
en català públicament
els darrers mesos
ajuden
a que molta altra gent
tingui consciència
de la importància
també de saber
parlar català
estava lligant
l'entrevista
que manteníem
sobre la presència
del català
a la societat
i amb un dels
protagonistes
informatius
de la jornada
i gestos
com el de Pep Guardiola
que sent català
no parlant
i una persona
vinculada
i un cultural
doncs
parla en català
de manera normal
a Madrid
o a Nova York
o on sigui
de manera normal
i per tant
això també ajuda
en fi
la feina del Consorci
per a la Normalització
Lingüística
que avui hem analitzat
amb Santiago Pallas
el seu president
des de fa uns mesos
analitzant
doncs això
el moment
i l'oferta
que concretarem
això quan arribi
a principis de curs
concretarem
a través de l'espai
un quart de català
una temporada més
aquí a la sintonia
de Tarragona Ràdio
Santi Pallas
moltes gràcies
i molta sort
a la presidència
del Consorci
moltes gràcies
a vosaltres
bon dia
bon dia
bon dia
com mm
un quart d' комна