El matí de Tarragona Ràdio.
Quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Ara us ho dèiem en el sumari.
El nostre primer convidat d'aquesta franja horària
és el portaveu del grup municipal a l'Ajuntament de Tarragona
i des de fa un parell de mesos també diputat del PP al Congrés de Madrid,
Alejandro Fernández.
Alejandro Fernández, molt bon dia.
Molt bon dia, un plaer com sempre estar amb vosaltres.
Amb ell repassarem l'actualitat política local
i, esclar, i sobretot abordarem aquest tema de debat present
en l'últim mes a la ciutat de Tarragona,
debat al voltant del projecte del tercer fil ferroviari,
perquè especialment la conferència que Alejandro Fernández
va pronunciar ara fa un mes a la Cambra de Comerç,
quan va dir clarament que el Partit Popular
i que ell mateix com a diputat no estava a favor del projecte del tercer fil,
que impulsa el port de Tarragona i altres institucions del territori,
aquelles paraules han despertat moltíssima polèmica.
Tenim d'una banda el port, a la majoria de forces polítiques,
a la indústria química, els agents econòmics del territori partidaris
en principi del tercer fil i sembla que vostè i el Partit Popular
s'han quedat a l'altra banda, dient que el tercer fil no és la solució
i que s'ha d'apostar clarament per recuperar la línia interior,
Reus Roda, en el marc del corredor del Mediterrani.
Ha passat un mes d'aquella conferència.
La seva posició continua sent la mateixa?
El primer que m'agradaria deixar molt clar
és que és bo i positiu que es facin debats sobre aquesta qüestió.
Ho dic perquè l'altre dia ens visitava l'ambaixador d'Israel
i després va oferir un sopar amb l'Associació d'Amics de Catalunya i Israel
i explicava com el seu país té una tradició que molta gent no ho sap
perquè només ens quedem en el que surten els mitjans de comunicació.
Té una tradició de debat democràtic molt profunda,
cosa que per desgràcia veig que aquí no sempre la tenim.
Ho dic perquè una de les coses que més em va sorprendre
quan va sortir aquest debat
era que sobre aquestes coses no es podien fer debats.
Això jo l'hi he sentit a gent, no?
Home, doncs si sobre el model de ciutat no es pot fer un debat,
aleshores sobre què ha de fer un debat un responsable polític
que ha de vetllar per l'interès general?
Doncs sobre els models de ciutat.
Si som regidors de l'Ajuntament de Tarragona
i jo soc portaveu d'un partit de l'Ajuntament de Tarragona
és precisament generar debats sobre el model de ciutat a Tarragona.
A partir d'aquí, el debat és positiu.
Hi ha passat un mes i per tant tothom ha anat explicant.
Crec sincerament que també s'han donat d'altres escenaris
que no són especialment constructius
per generar un debat genuí i autèntic
i profundament democràtic sobre el model de ciutat.
El primer l'ha fet,
evidentment no l'hi atribueixo a vostè,
Déu en guard,
que és el de plantejar un escenari
de tots contra el PP, no?
Això primer és erroni.
El que passa és que de vegades només es pregunta amb uns.
A mi, jo he parlat amb gent del comerç,
del turisme, dels serveis, de l'hostaleria,
de la restauració de Tarragona
i tenen una opinió molt semblant a la meva.
Per tant, el que passa és que, bueno,
evidentment cadascú doncs fa servir...
No se sent sol, per dir-ho d'una manera clara.
Primer de tot,
jo crec que aquest esquema de tots contra el PP,
que és un esquema mental fruit del pacte del Tinell
que alguns tenen al cap,
s'obliden que en aquesta ciutat
les darreres eleccions,
que han sigut les que més participació han tingut,
les hem guanyat nosaltres.
Per tant, si jo he d'estar amb 18.000 tarragonins al costat,
sol no ho estic.
Ja l'hi puc ben assegurar.
I, evidentment, no estem sols.
No estem sols.
Però més enllà d'això,
el problema precisament de plantejar el debat tots contra el PP
és com una mena de mesura de pressió
perquè surtis del debat
i no puguis debatre el fons o el rarafons de la qüestió.
I això també és profundament antidemocràtic.
I el tercer escenari que intenta defugir el debat
és això de plantejar que, bueno,
que si no es falta el tercer fill,
la indústria marxarà demà
i començarà la Tercera Guerra Mundial a Tarragona,
un discurs apocalíptic,
que també el que intenta és defugir
el debat profund sobre el model de ciutat.
Jo torno, de manera molt breu,
a plantejar els termes del debat
tal com els vaig plantejar
perquè els mantinc, efectivament,
aquell dia en la conferència.
La sortida de mercaderies en ampla de via europeu
és fonamental per a la nostra indústria.
Fonamental.
No significa que la indústria marxi d'aquí dos dies
perquè es triquin dos anys més.
Això és mentida.
Això és un discurs, insisteixo,
catastrofista
per intentar que el debat s'acabi
i continuar en una direcció concreta.
És vital.
Això està resolt
a la nostra planificació,
tant la de l'Ajuntament com la de Generalitat
com la del Govern central,
que és a través de la línia,
la rehabilitació de la línia Reus-Roda.
I això és el que vam signar absolutament tots.
El tercer fil contempla
ficar una via més,
un rail més de tren
a les nostres platges.
I és aquí on jo vaig plantejar
una qüestió que em sembla
com a mínim, en fi, curiosa.
I és que Tarragona és l'única ciutat del món
que, per les raons que siguin,
té tendència a enviar els passatgers
a agafar el tren fora de la seva ciutat,
a Perafòria en el futur,
ja veurem, esperem que no,
però a la Intermodal,
al costat de l'aeroport,
i que, en canvi,
enviar les mercaderies
pel centre i per la platja.
I en lloc d'intentar solucionar això,
el que fem és perseverar en l'error
i posar més vies encara.
I el segon pressupòsit
que jo plantejava era
aquest tercer fil no és provisional.
No ho és.
Però per què no pot ser provisional,
senyor Fernández?
No pot ser provisional
tal com està plantejat a dia d'avui
pel Port de Tarragona,
perquè en el projecte del Port de Tarragona
diuen que tenen inversors privats.
Perquè, evidentment,
si han d'esperar que la inversió
sigui del govern central,
el govern central ja ha dit
que prefereix la Reu Roda.
I en qualsevol cas,
ja sabem com han deixat alguns,
el govern central,
amb 40.000 milions d'euros
de forat al Ministeri de Fomento.
L'avantatge, suposadament,
que planteja el tercer fil
és la possible inversió privada,
que la Reu Roda també la tindria.
Però, clar,
si hi ha unes empreses que inverteixen,
és perquè després volen treure rendiment
del trànsit d'aquella via.
I això significa
que això té un període d'amortització.
I el que no té cap sentit
és pensar que d'aquí 6 o 7 anys,
després d'una inversió que es farà,
vindrà algú miraculosament
i rescatarà.
Això serà com una autopista,
perquè ens entenguem.
I ja sabem que això no es pot rescatar,
perquè no estan les coses per rescatar.
Per tant,
no és provisional.
I, a més,
ho va explicar de manera molt gràfica,
que va ser una de les poques persones
que ho va explicar amb total sinceritat,
cosa que li agraeixo,
Joan Amorós de Fermet,
va dir,
no, no, no,
això no és provisional.
Aquí hauran de sortir
dos vies de mercaderies,
la futura Reu Roda
i també el tercer fill.
I després,
bueno,
doncs ja,
el de la façana ja vostès sabran.
Aleshores,
a dia d'avui,
vostè aposta,
continua apostant per la línia Reus Roda.
Hi ha hagut declaracions
en aquests últims dies,
en aquestes últimes setmanes
de la ministra de Foment
anunciant un estudi informatiu.
No hi ha volta de fulla.
Per vostè és inapel·lable
que hem d'apostar
per la via de l'interior.
És el que diu
el Pla Territorial Parcel
del Camp de Tarragona,
no dissenyat precisament,
aprovat també pel meu partit,
però no dissenyat pel meu partit,
sinó pel govern de Catalunya.
És el que diu
el Pla Nacional d'Infraestructures,
aprovat per unanimitat
i és el que diu
la planificació
del Pla General de Tarragona.
Per tant,
qui ha canviat d'opinió
són uns altres.
Jo el que també dic
és que,
evidentment,
ara hi ha hagut un compromís
de la ministra de Foment
parlant d'uns terminis
que són més que raonables,
però que, evidentment,
s'han de complir.
Sóc el primer que ho exigirà,
que són el mes de juny
presentació de l'estudi informatiu
i al cap de dos anys
projecte adjudicació
i després començament de les obres.
Jo no he vist per enlloc
l'estudi informatiu
del Tercer Fil.
És que aquí es dona per fet
que el Tercer Fil
és més ràpid que...
El Port ha anunciat
que ho faran ara també
de manera paral·lela,
aquest estudi informatiu.
Sí, però ho ha anunciat,
però és que recordo
que el Port és de Puertas de l'Estado.
és que aquí no...
El Port de Tarragona no és
l'aisla de Malta.
És que jo crec que aquí
tots hem de ser conscients
del que passa.
I jo aquí és on faig
la reflexió més genèrica.
Com que tinc el convenciment
que el Tercer Fil
no serà provisional,
perquè és de sentit comú,
si hi ha una participació privada
és com una autopista,
volen treure el rendiment
i que poden ser 50 anys,
60, 80.
Això ja no és provisional.
Ja no és provisional.
Per tant, el que aquí es plantejava
és que si nosaltres
treiem les vies del tren
de la platja,
la façana marítima
és molt més barata.
Ja no té res a veure
amb el projecte Bofil,
per exemple,
que contemplava el soterrament
a la línia de mar.
Per tant,
si treus les vies de tren
de les platges de Tarragona,
la façana marítima
canvia completament,
és molt més factible,
molt més barata
i per tant,
ja teníem un horitzó
que a més no era idea
del Partit Popular
o d'un servidor,
era el que tots havíem acordat
que parlava d'un horitzó
del 2030 aproximadament.
Clar, aquest horitzó del 2030
amb el Tercer Fil
es converteix en 2100
o 2150.
Efectivament,
ja són dues o tres generacions
més enllà.
I anem a veure.
És veritat que Barcelona
i València
fan els deures
per treure les mercaderies
que s'han ampliat de vida europeu,
però no per les seves platges.
Però no per les seves platges.
Aquí quan es parla
de l'equilibri
entre indústria i turisme
o entre indústria i serveis,
jo crec que és un valor
que s'ha de cuidar,
que és un dels grans valors
que té la nostra comarca
i en general
la província de Tarragona,
però és un equilibri
que a dia d'avui
es pot parlar
que existeix efectivament
en la comarca,
però no a la ciutat.
parlar de Tarragona
com una ciutat de serveis
cultural,
d'hostaleria,
de restauració,
d'oci,
és una broma passada.
I això per què passa?
Doncs perquè som l'única ciutat
amb mar
que no té mar.
I suposo que se manté.
I després quan passen
segons quines coses,
com per exemple
que es tanquen
activitats culturals,
que ja no es fa la Dixi,
que ja no es fan els focs,
que tanquen restaurants,
que tanquen locals,
que Tarragona
està en un procés
de depressió profunda,
aquestes coses
no passen per caprici.
Aquestes coses passen
perquè Tarragona,
si no té una sortida al mar,
no és una ciutat atractiva
en termes de serveis.
Per què Cambrils funciona?
Doncs perquè té el seu...
Clar, és que una ciutat mediterrània
que no té mar
no pot funcionar mai de la vida
i aquest és el problema.
Per tant,
hem de marcar un objectiu comú.
I la sensació que tinc
és que finalment
s'està buscant un equilibri
entre serveis i indústria,
però en un equilibri territorial
amb el qual a Tarragona ciutat
li correspon exclusivament
ser una ciutat industrial.
I això no té res de dolent
en un principi.
És a dir, hi ha ciutats,
jo vaig parlar del ferrol.
Podem parlar de Sheffield
a Gran Bretanya.
Quan tens una ciutat industrial,
orientes la teva activitat
cap a un altre costat
i busques emplaçaments
empresarials privilegiats
per buscar diversitat
en el sistema productiu que tens.
Busques un altre model de ciutat
que no té necessàriament
per què ser ni molt menys
una ciutat jetja,
però és una ciutat industrial.
La gent es pregunta
per què l'amfiteatre de Tarragona
no serveix en termes turístics,
doncs perquè té la via del tren
al costat.
És que no és cap secret.
Per tant,
jo crec que hem de ser molt conscients
que la sortida
en ampli europeu
de mercaderies
del port de Tarragona
és vital
per a la indústria.
I jo ho defensaré sempre.
Però hem de tenir present
que, segons com la fem,
això té unes conseqüències
per a la ciutat
molt, molt, molt rellevants.
Aquesta setmana, per exemple,
ha parlat amb responsables
d'una multinacional,
d'una companyia
de la indústria química
com és BACF.
Hi ha un apropament
de posicions
o no?
Perquè BACF
és una de les indústries
del sector petroquímic
que aposta també
pel tercer fil
com a via més prioritària
per a qüestions
de temps i de diners
per a treure mercaderies.
Ells, en el fons,
el que ens diuen
és com tothom.
I és que
tot el que sigui
raonable
en termes de temps,
amb ells
ja els hi va bé.
Per tant,
a mi no em van traslladar
un missatge
d'obsessió
amb el tercer fil.
De fet,
em van comentar
si podem treure
les mercaderies
en ampla de via europeu
a un període raonable
amb garanties.
De fet,
es va parlar
que si érem
capaços
d'iniciar
mentre mantenim
aquest debat de ciutat,
perquè és un debat de ciutat,
però si poguéssim
començar ja
el tram
que va entre Roda
i Castellbisbal,
això ja seria
un missatge
que es pot enviar
també a la seva
pròpia empresa
de dir,
escolta'm,
aquí,
en aquesta zona,
estan fent els deures.
Que això significa
que triguem
un parell d'anys més,
però com a mínim
ja tenim perspectives
de futur.
Per tant,
va ser un missatge
en el que hi havia
profundes coincidències.
Però quan parlem
de temps raonable,
de quan estem parlant?
I a partir del que
diu també la ministra
fa uns dies.
Jo crec que estem parlant
d'un període de temps
que va entre 5 i 7 anys.
Jo crec que això és raonable.
Això és raonable.
Evidentment,
jo sempre he dit el mateix
i ho vaig dir
després amb unes declaracions
a diversos mitjans
de comunicació,
que si jo pogués
constatar
que finalment
no es poden complir
aquests terminis,
doncs
el que s'hauria de fer
és analitzar
d'altres alternatives.
Però hem de recordar
una cosa,
aquí ningú ha...
és que el debat
és una miqueta injust.
Jo ho accepto,
perquè en el fons...
Però quines alternatives?
No, no,
és que li explico.
Jo,
mentre que a la ministra
de Foment
se li demanen
i se li exigeixen
terminis concrets,
aquí ningú ha exigit
un protocol
de provisionalitat
del tercer fil.
Es dona per fet
que és així.
Per què?
Perquè s'ha establert
un debat
al qual,
alguns ja estem acostumats
i per tant
no ens quedes afecti massa,
segons el qual
el por
és bo
i el PP
és dolent.
És gairebé infantil
el debat, no?
És a dir,
el por,
si diu el por
que és provisional
és veritat.
Per què?
Perquè el por és el bé.
I si ho diu el PP
com que el PP
és el dolent,
però jo és que
aquells que pensen així
els hi recordo
amb tota la feta
i carinyo del món
que aquest partit
guanya eleccions
a la ciutat de Tarragona.
No és un partit
residual minoritari,
és un partit
que guanya
o queda segon.
Per tant,
que la gent
no es pensi
que poden
com si estiguessin
a Ripoll.
És que a Tarragona
el Partit Popular
és capaç
de guanyar l'acció.
Sí,
això està clar.
Seguint la seva metàfora,
el dolent de la pel·lícula
que seria vostè,
ha parlat
amb el bo de la pel·lícula
amb el president del Port
i han apropat
algun tipus
de posicions
perquè aquí s'ha parlat
també molt
de fer reunions,
d'anar a Madrid,
de parlar amb el Ministeri,
però prèviament
entre vosaltres,
entre vostè,
el president del Port
o l'alcalde,
n'han parlat aquests dies?
Sí,
n'hem parlat,
el president del Port
i jo,
que a part ser tenim
molt bona relació personal,
perquè com que és el bé,
el bo i el dolent.
Evidentment,
no em queda un altre
que tenia,
ara bromes a part,
no,
tenim molt bona relació personal
i a més
li tinc un extraordinari respecte
com a gestor,
com a persona
i crec que és un bon president del Port
que en definitiva
defensa
el que creu que ha defensat
com un servidor
defensa el que creu que ha de defensar.
Ja n'ha arribat
a algun principi de port
o amb un apropament?
És que anem a veure.
Jo torno
al missatge inicial
que plantejava
quan parlava
de l'ambaixador d'Israel,
que explicava
el debat
democràtic
que s'havia establert
al seu país
al voltant de la qüestió
del rescat
o l'intercanvi
de presoners,
tot això que va passar
recentment a Israel.
I explicava
com es va plantejar
el debat.
Aquí sembla
que quan es planteja
un debat
tot comença a ser
apocalíptic,
s'ha d'arribar
a un acord ja,
anem a debatre.
És que jo crec
que no hi ha hagut
un debat profund
a la ciutat
sobre aquesta qüestió.
El plenari
de l'Ajuntament
de Tarragona
es va parlar
en el darrer moment
i gairebé forçats,
però sense tenir
un període
de reflexió profunda
com es va fer
en el seu moment
i va ser
unes jornades
molt profitoses
al Palau de Congressos
que allà vam defensar
tots la reu roda.
En canvi,
per defensar
el Tercer Fill
no s'ha produït
un procés de reflexió.
ha sortit una iniciativa
legítima del port,
això no ho posen dubte a ningú,
i de manera absolutament
acrítica
alguns s'han fet la foto
i l'han defensat,
però no hi ha hagut
un procés de reflexió.
Jo encara estic esperant
que algú em demostri
que això és provisional
perquè a mi
no m'ho ha demostrat ningú.
Com a mínim,
des del govern d'Espanya,
que jo vaig ser molt crític
quan es va parlar
de l'equiparació
del corredor central
amb el corredor mediterrano,
molt crític,
ja m'hauria agradat
veure el senyor Ballesteros
parlar així
amb el ministre Blanco,
que és un dels culpables,
per cert,
que no tinguem
l'estudi informatiu
de la Reu Roda,
que fa quatre anys
que l'hauríem d'haver tingut.
Doncs bé,
és imprescindible
un debat
amb tots els elements
i el govern d'Espanya
ara ha parlat
de la Reu Roda
i ha donat uns terminis
i en canvi
aquí ningú demana
una garantia
de provisionalitat.
Algú s'ha preguntat
qui està disposat
a finançar el tercer fil?
Ho pregunto.
Jo, evidentment,
ho sé,
però sense parlar amb el porn
jo no em vull dedicar
a parlar d'aquestes coses
perquè jo,
de debò,
el que vull
no és
ni turpar de gerrer,
sinó
generar un genuí
debat
de model de ciutat
perquè ara mateix
hi ha aquesta sensació
que som una ciutat mediterrània
que està en procés
de pressió.
Per tant,
i per acabar el tema
del tercer fil,
per no fer un monogràfic,
no hi ha prevista
tampoc cap reunió
ni allò que s'havia parlat
tant a través dels mitjans
de comunicació
que vostè,
el president del Port,
l'alcalde,
anirien tots a Madrid
a defensar una proposta
o a defensar el que sigui
davant del govern central?
Els tres,
el senyor Ballesteros,
el senyor Andreu
i un servidor
vam quedar per anar a Madrid
a demanar-li,
cito textualment,
i el que van dir també
el senyor Ballesteros
i el senyor Andreu.
un compromís polític,
era l'expressió
que van fer servir tots,
a favor de la Reus Roda
com a garantia
per aleshores
descartar el tercer fil.
Aquest compromís polític
ja s'ha donat.
Ara diuen
que volen
una partida pressupostària,
però si no hi ha
estudi informatiu,
com vols tenir
un període d'execució?
És que clar,
jo crec que no s'esperava
en una resposta tan concreta
de la ministra Pastor
i s'han quedat descol·locats.
Per tant,
la reunió
que havíem de fer,
aquesta en concret,
ja la ministra
ja ha donat
una resposta d'aquella reunió.
Si hem de tornar
a plantejar reunions
per anar a Madrid,
jo seré el primer
que anirà
a defensar
el que sigui necessari
com he fet
amb el corredor
del Mediterrani.
En el cas concret
del president del Port,
havíem de quedar
aquest dilluns,
ho dic,
no és que sigui
una primícia.
El passat?
No, no,
aquest dilluns
el que passa
és que tenim
la presentació
de l'opuscle
de l'Elecció Homo
i finalment
buscarem un altre dia,
però serà properament.
En qualsevol cas
caldrà estar pendent
que el mes de juny
estigui a punt,
que és el compromís
de la ministra
en el calendari
i el mes immediat
que estigui
a l'estudi informatiu.
Efectivament.
Per no fer un monogràfic
del tercer fill,
tot i que és un tema
de debat molt interessant
per la ciutat,
perquè va més enllà
del tercer fill,
una ciutat més de serveis
i turística,
una ciutat més industrial,
amb l'equilibri
entre els sectors.
Temes
o un tema concret
de l'actualitat municipal,
Alejandro Fernández
continua sent
el portaveu
del grup municipal
a l'Ajuntament de Tarragona,
del Partit Popular,
després del debat
al voltant dels pressupostos
que van tirar endavant
gràcies a l'extensió
del Partit Popular,
sobretot aquests dies,
i vostè ja ho ha esmentat
abans en una resposta,
aquests dies
s'han parlat bastant
dels anuncis
en matèria de cultura,
de reducció,
de supressió
d'alguns
desaveniments
culturals,
en fi,
de gran impacte
com el concurs
de focs artificials,
el festival de Dixi,
el festival de cinema,
l'aposta,
això sí,
pel concurs
de Castells
de la Terra Quarena Plaça,
què li semblen
al Partit Popular
a aquestes decisions?
Evidentment,
són decisions
que són profundament negatives,
que no estan associades
al pressupost,
perquè les partides
en turisme
i en cultura
es van quedar
molt semblants
en la negociació
del pressupost,
va ser la condició
que vam posar nosaltres,
però que són projectes
que, a banda
del que tinguin
en una partida
pressupostària concreta,
requereixen
d'un impuls
polític
per cercar
inversió privada,
perquè són projectes
que sense participació
privada
no tenen
cap tipus
de possibilitat
i això demostra
que ara mateix
el govern
del senyor Ballesteros
en la seva
aposta cultural
té,
en fi,
és una desorientació
absoluta
i sobretot
el que
jo quan parlava
l'altre dia
dels 300.000 euros
del Joan Malkovich
no era
amb la voluntat
com es diu
en castellà
de Cizanyar.
El que jo
volia plantejar
sobretot
no era
si el senyor
Malkovich
havia cobrat
300.000 euros,
sinó que
en el seu moment
vam dir que
jo no era
una inversió
cultural
sinó que
era una despesa
gairebé
a fons perdut,
una mena de visita
de bienvenido
de Mr. Marshall
per fer-se una foto
amb un actor famós
però que no hi havia
una estructura cultural
després
d'inversió
el que dèiem nosaltres
és
si començés ara
un festival
de teatre a Tarragona
festival Joan Malkovich
per exemple
que ell vingués
cada any
a fer la cluenda
que tingués
una participació
això seria
una inversió
cultural
doncs bé
es van perdre
300.000 euros
per improvisar
per no tenir
un model cultural
mínimament coherent
i ara
com que no tenen
un duro
doncs comencen
a liquidar
espectacles
en el cas
dels focs
parlem
d'un esdeveniment
que té
una repercussió
a Tarragona
brutal
per la restauració
pels serveis
etc.
en el cas
per exemple
de la Dixi
del que estem parlant
és d'un festival
molt arrelat
d'una expressió
cultural
especialitzada
que havia
sigut capaç
d'arrelar Tarragona
amb grups
també de Tarragona
per tant
estem davant
de notícies
molt dolentes
i clar
aquí hi ha
alguns que han anat
per la vida
sempre del partit
de la cultura
els socialistes
però és que
la cultura
de Tarragona
l'estan deixant
absolutament
enfonsada
la cultura
els serveis
la vida
de ciutat
és una ciutat
insisteixo
que està en procés
de depressió
i un últim
aspecte
que també ha estat
notícia
aquests dies
tot i que ha passat
relativament
desapercebut
l'anunci
de Mario Rigau
de deixar tot el projecte
de Tarragona
2017
un cop
aconseguida
ja
la nominació
de cara
als Jocs
del Mediterrani
de d'aquí
5 anys
com valora
aquest anunci
de fa uns dies?
Doncs com una decisió
personal
que evidentment
només podem valorar
des del respecte
cap a una opció
que ell
ha adoptat
amb una nova
perspectiva professional
que se li ha obert
tal com ell va explicar
però tenint en compte
que vostès havien criticat
la seva gestió
ara els dona més confiança
tot el projecte
del 2017?
Jo crec que
arribats a aquest punt
el que tampoc
no pot fer
ningú
quan arriben
aquestes situacions
i es prenen
decisions personals
és a més
posar el dit
a l'anafra
i dedicar-te
a plantejar
segons quines coses
que són com a mínim
poc elegants
per tant
respecte cap a una persona
que ha desenvolupat
una tasca
que ara mateix
obre una nova
etapa personal
i per tant
res més
Alejandro Fernández
portaveu del grup
municipal del Partit Popular
a l'Ajuntament de Tarragona
diputat al Congrés
gràcies
moltíssimes gràcies
a vosaltres
millor a Madrid
ara que a Tarragona
s'ho passa millor o no?
malgrat que ens estan deixant
les ciutats sense cultura
sense os
i sense res
a Tarragona
sempre millor que Madrid
ara la veritat
és que Madrid
és una passada
és una passada
però és que això que tenim
és que Tarragona
és la ciutat més maca del món
però és que no hi ha manera
que la cosa
acaba de funcionar
en fi senyor Fernández
gràcies i fins la propera entrevista
adeu-siau
moltíssimes gràcies
gràcies
Aufentiel
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies