L'una del migdia i pràcticament 13 minuts,
en aquesta recta final del matí de Tarragona Ràdio,
volem parlar d'una altra tradició d'aquests dies,
que no s'ha perdut, tot i que segurament ha anat a menys.
Volem parlar de les caramelles.
Què són les caramelles?
Serien, segurament, les podríem definir com unes cançons populars
que es canten, bàsicament, per Pasqua.
Normalment, el diumenge de Resurrecció, el diumenge de Pasqua.
A Tarragona, uns que conserven aquesta tradició
són la gent de la coral del Serrallo.
Carme Pedrol, bon dia.
Bon dia.
Irene Abós, bon dia.
Bon dia.
Elles són dues de les cantaires a la coral del Serrallo.
Oi que manteniu aquesta tradició?
Sí, sí, la mantenim...
Bé, la coral es va fundar més o menys l'any...
No, més o menys, no.
L'any 80.
El Serrallo sempre ha tingut molta tradició de cantar,
sempre, de tota la vida.
I es cantaven caramelles antigament.
Antigament era allò que es feia de les caramelles
que cobraves amb espècies, no?
Que si un te donava una botifarra,
que si l'altre donava no sé què.
Bé, ara això ha canviat bastant.
I llavors, aquesta tradició,
el Serrallo sempre hi ha estat molt aferrada, molt.
I s'ha anat mantenint.
Hi ha hagut èpogues que potser han estat un parell o tres anys
que no s'ha fet.
I llavors, fins i tot l'any 80,
que es va formar l'agrupació Coral Serrallo,
i jo em sembla que les caramelles
les van començar a cantar el 82.
I a partir del 82 potser vam estar un o dos anys,
o potser tres, que no es van fer,
i llavors ara ja el fem cada any.
Cada any per Pasqua.
Com definiríeu les caramelles?
Tu ho has dit molt bé, eh?
Són les cançons populars.
Sí, són cançons populars.
Són de Pasqua.
És de Pasqua,
que es canta bàsicament el diumenge de Pasqua,
el diumenge de Resurrecció.
Però com ho feu, el Serrallo?
És a dir, aneu fent també un recorregut pels carrers?
Exacte.
Si hi quedem una hora,
que generalment són a les 9 del dematí,
fem un recorregut pels carrers,
depenent dels horaris de la gent,
més o menys,
estaven dient,
passa tota l'hora, que marxo, que tal.
i anem cantant.
Ah, és a dir, prèviament,
vosaltres ja heu quedat amb altres veïns
perquè els aneu a cantar.
Sí.
Clar, nosaltres enviem unes saludes
i un fullet,
un A5 de repertori de les cançons.
Llavors, clar,
anem passant pels carrers.
Els hi truquem al timbre a la porta.
Truquem al timbre.
És a dir, aquesta...
I des del carrer canteu a la finestra
o a la balconada.
Sí, sí.
I quantes cançons teniu de repertori normalment?
Bé, en guany són 9.
9 cançons.
9 cançons.
De les caramelles, eh?
Sí, de les caramelles, sí, sí.
Bé, no tenim 9
perquè quasi que sempre
es demanen les mateixes,
però en podríem tindre 25.000.
Sí.
Però vull dir, bueno,
tampoc no és qüestió
que cada vegada cantes una cançó diferent, no?
Pots cantar la mateixa cançó
diverses vegades.
I què és el que us demanen, doncs?
No, ja els hi posem al repertori.
Sí.
Per això els hi posem una...
O sigui, el saluda
i a més a més una noteta
amb les cançons que tenim
i llavors cadascú...
A veure, sempre hi ha algú
que et diu que sap que la sabem,
canta'm tal cançó, no?
Perquè sap que la sabem
i llavors encara que no la portava ell al repertori
li cantem igual.
I esteu una bona estona
al matí de diumenge cantant.
Ben bé, ja està a la una.
O dos quarts o dos.
Déu-n'hi-do.
Tres o quatre hores cantant.
Sí, sí, des de les nou.
És a dir, que hi ha molta gent
que us demana
que els hi aneu a cantar.
Sí.
I per què creieu
que al Serrallo potser passa això
i no a altres...
Perquè a Tarragona
s'ha perdut bastant, no?,
la tradició.
Tinc la sensació.
Bé, la Carme ho sap millor que jo.
Jo me'n recordo que abans
la coral del Serrallo,
quan la gent era més jove,
anava per Tarragona.
De fet, anaven a l'Arcabisbat, no?,
a cantar-li.
Tu ho sabràs millor que jo.
Sí, això ho van fer els primers anys.
Llavors, clar, es comença
el dissabte de Pasqua,
el dissabte a la nit,
a partir de les nou.
Perquè, clar, segons quina hora
no pots començar, no?,
a partir de les nou.
Llavors, això ho van fer
diversos anys.
Inclús per això dic jo
que el primer any que ho van fer,
que va ser el 82,
aquella nit no vam anar a dormir,
sinó que vam fer...
Ja vau enganxada la nit a dissabte.
Sí, vam fer com una miqueta de descansada
i on t'ensegem,
que és a dalt de la Puda.
Vam fer com un parell o tres d'hores
de relax, allò.
Però no vam anar a casa aquell dia.
I llavors ens sorties
a les nou de la nit
i prèviament ja havies avisat
a les persones que havies d'anar
i llavors els trucaves i deies
bueno, ja vinc.
Evidentment havies d'anar amb cotxes.
Perquè, clar, potser anaves a cantar
a la catedral que anaves a cantar
al carrer Ramón i Cajal per dir alguna cosa.
O inclús, si hem anat a cantar
amb alguna urbanització
perquè estaven allà.
I com diu l'Irene,
doncs esperaves que acabés la missa de Pasqua
i llavors ens cantàvem
allí a fora
al Pla de la Seu.
I havíem també anat a cantar
a casa de l'arcabisbe,
o sigui, també allí
al Pla de Palau
també havíem anat a cantar.
Havíem anat a cantar
que s'havia enfadat
sempre moltes vegades
quan era alcalde
el senyor Requesens
perquè anàvem molt tard,
perquè, esclar,
com sabeu,
vivia allí,
o encara potser hi viu,
on hi havia el camp de hòquei
del Nàstic.
I, clar,
hi anàvem molt tard
i sempre s'enfadava
perquè, de totes mires,
sempre es demanava una cançó
que li agradava molt,
que era la ciutat cremada,
perquè li agradava molt.
I, bueno,
l'any que veia vindrem més aviat
i, bueno,
i llavors,
doncs fèiem bastant de recorreguts.
I ara us heu quedat
bàsicament al Serrallo.
I ara, quan ho vam tornar
a reemprendre,
o sigui,
ho vam deixar per això,
perquè és que era molt pesat
perquè, clar,
l'encén de mà
el treballat hi havia de posar
i llavors,
quan se va tornar a reemprendre
vam dir,
bueno,
almenys no ho deixem perdre
i fem encara que només sigui
el Serrallo.
Vam fer Serrallo
i després també fèiem
residencial
per a l'Otores Jordi
perquè també hi ha molts pescadors,
però al final
s'ha quedat ara
només al Serrallo.
I sortiu molta gent o què, Irene?
Tots els de la Coral,
pràcticament?
Sí.
Quants sou?
La gent més...
Ara som 33 cantaires,
32, 33.
El que passa
és que per la gent
que ja és gran,
hi ha gent que té
80 i escaig anys
a la Coral.
És passat,
perquè, clar,
tens que caminar molt.
En fi,
jo...
Aneu amunt
i avall del barri.
Exacte.
El repertori que fem,
de totes maneres
que t'ho preguntaves,
està una mica
resumit
perquè és...
No és complicat,
és passat cantar
a l'aire lliure,
no?
I més si fa un dia d'aire,
és horrorós.
Llavors,
procurem fer cançons
que no siguin massa...
Que no...
La soprana,
les sopranos,
no tirin massa amunt.
Saps el que et dic?
Llavors, clar,
el repertori el fem
perquè sigui més
llevadero,
per dir-ho de la manera.
No,
nosaltres cantem a quatre veus.
Inclús també busquem
cançons de tres veus,
o sigui,
que cantin soprans
i tenors
la mateixa veu,
exacte.
Llavors no cal que
s'esforçin tant
i les contrals
i els baixos,
doncs llavors
cançons de tres veus.
Perquè l'origen
i la tradició
de les caramelles
d'alguna manera
seria celebrar
la Pasqua,
la ressurrecció
de Cris,
que arriba la primavera,
d'alguna manera,
no?
És una mica
el sentit profund
de la...
A més a més,
se'n fan de trobades
de caramelles,
vull dir,
en molts llocs
se'n fan trobades
de caramelles,
perquè és una cosa
que clar...
I aquí us consta
que potser sou els unis
que manteniu aquesta tradició
d'anar pels carrers?
Hi ha el grup Gregal,
que també ho fan,
i abans ho feia l'Ancora,
em sembla que ara
en aquests moments
l'Ancora no ho fa,
no estic segura,
però em sembla que no.
Jo diria que som
el Gregal
i la Coral del Serrallo.
Hi ha tradicions
que curiosament
es mantenen
i d'altres no?
Que es perden
o es van perdent
a poc a poc.
Es van perdent, sí.
No s'ha perdut del tot
gràcies a vosaltres,
però és una llàstima, no?
Sí.
I en canvi hi ha altres coses
com la Mona de Pasqua
i altres celebracions
potser més populars
que això es manté
i molt.
Sí, el que passa
que, clar,
això no és sortir
i cantar un dia.
Estàs ensagiant
tot l'any.
No per allò
de les caramelles,
sinó per diferents actes
que puguis fer.
Clar, ensagies
tot l'any
i llavors la gent
doncs és molt pesat
ensagiar
cada setmana,
cada setmana,
cada setmana.
Clar, ara els hem de preguntar
les caramelles
també les assagen, Irene?
Sí,
o sigui, clar,
o si més no
les recordem,
perquè són cançons
que estan cantades
de fa molt de temps,
Pasqua,
bueno,
quasi totes són de Pasqua,
no?
La recordem.
Es posem un mes abans,
recordem.
Sí, no cal estar-hi tot l'any
però com a mínim
sí uns dies abans
per recordar-se
de la lletra
i de...
No, i veure-hi,
després té una altra cosa.
Tot i sigui
un dia de caramelles
i cantades de caramelles,
la gent se demanen
cançons
que no són caramelles,
no?
Com per dir alguna cosa
que està al pensament de tothom,
com te poden demanar
el meu avi,
per exemple.
Clar, no són caramelles
però nosaltres cantem
avaneres
i a vegades
en tant en tant
la gent se demanen
avaneres.
Després al Serrallo
teníem un senyor
que era de Bràfim,
el senyor Andreu,
de Bràfim,
em sembla que era.
El que es va fer
tantes cançons
pel Serrallo.
Josep Maria Andreu.
Llavors, clar,
aquest senyor
es va fer moltes avaneres
només pel Serrallo,
per l'agrupació coral.
Llavors, clar,
totes són de Mart
i hi ha molta gent
que se demanen
i no són caramelles
i també les canteu
i també les cantem
perquè la gent
se les demana.
I a canvi
que us donen.
Ah.
Dinerito, dinerito.
Una altra cosa
molt curiós.
Ai, perdona,
disculpa'm.
No, no, digues, digues.
És curiós
perquè nosaltres
cantem
a la persona
que està al balcó.
Portem un cistellet
amb uns picarols
plena de cintetes,
molt bonica,
i llavors,
quan acabem la cançó
es tira
amb un sobret
que generalment
és el sobret
de la saluda,
amb una pinça
perquè no se l'emporti
el vent,
doncs el que hi ha dintre,
no?
I amb això
doncs es va bé.
Però aleshores què?
El del balcó
us baixa
el...
No, el llença.
El tira, sí, sí, sí.
A veure,
pot ser que algú baixi,
no?
Sí, però bueno.
I després, clar,
és el que diu ella,
la cistellet
per de picarols.
Llavors la gent
del voltant
que t'estan escoltant
doncs també tira en alguna cosa.
És a dir,
que això sí que es manté també.
Això es manté, sí, sí.
Igual que vosaltres
mantéria una tradició
de cantar amb els carrers.
No, no,
això també es manté.
El que passa
que de diferent manera,
com t'he dit abans,
doncs potser donava,
no sé,
un pollastre,
un conill o no sé què
i ara el que donen,
doncs,
clar, són diners.
Molt bé.
És, digues, digues.
No, no,
i llavors això,
que esclar,
que la gent,
doncs, per exemple,
passes tu,
no?
Mira, va,
els hi tiraré un euro,
va, posa un euro,
l'altre que t'ho posa,
jo ens hi tiro cinc.
Vull dir,
la gent que també estan escoltant
també hi participen.
I a dia d'avui...
I perdona,
hi ha gent d'aquesta,
que no són del barri,
i es van seguint.
I es van seguint.
I potser és algun estranger
que ha baixat
o algú de...
O algú de la resta de Tarragona
que té curiositat
per veure-us.
I es van seguint.
Perquè és que estava pensant,
a dia d'avui,
que és dimarts,
ja sabeu,
bàsicament,
el planning
que fareu diumenge
o encara no?
Sí, sí, sí.
Sempre comencem a cantar
per la plaça de Sant Magí,
la plaça del Mís al Serrallo,
on hi fem la primera...
A quina hora?
A les 9 i mitja, no?
Sí, dos quarts de 10.
A dos quarts de 10,
ah, ja sortiu.
sàpiga que la coral del Serrallo
canta les caramelles.
Diumenge, dos quarts de 10,
plaça Sant Miquel.
Sí, no, Sant Magí.
Ah, i Sant Magí, perdó, perdó.
I, bueno,
i llavors normalment
anem al carrer Saló,
que potser en tenim dos o tres,
al carrer Lapant,
també algun,
i llavors, bueno,
anem fent.
Perquè també hem de parar
per esmorzar.
Ara.
Home, clar.
Jo anava a dir-ho, eh?
També és una...
És tradició, això.
És una tradició
perquè hem d'esperar
per esmorzar.
I teniu ja a esmorzar.
lloc per esmorzar, no?
Lloc per esmorzar.
Després també hi ha
algun restaurant
que es fa una miqueta
de...
De barmutí.
De barmutí.
De barmutí o d'aparití
o algun pica-pica.
Per mantenir les forces
durant tot el matí.
Per mantenir les forces
durant tot el clar.
Molt bé.
I llavors, clar,
hi ha allò de dir
va, anem de pressa,
va, no s'entretingueu.
Clar, que sí,
una copeta de cava,
que sí, vull dir,
a veure...
És una manera diferent
de passar...
És una manera diferent, sí.
Jo anava a dir
que no sé si és la cosa
més original
que feu
durant tot l'any
com a coral,
perquè, clar,
la resta,
doncs,
aneu assajant
i aneu fent concerts,
no?
Però aquesta deu ser
així com una mica
la més...
És molt entranyable.
És molt entranyable.
Jo, original,
com que ja l'hem fet sempre,
vull dir, no...
Clar, per a vosaltres
no és original.
Per a vosaltres
no és original.
No, com a original no,
però, clar,
és una cosa que t'agrada...
Sí, que t'agrada...
Sí.
I més, jo sempre dic
igual,
no portem pressa.
Aquest dia només és per això.
Que acabem a les tres,
doncs,
acabem a les tres.
No em portem...
A les tres potser no,
però doncs,
a les dues,
quarts de tres.
Doncs no passa res.
El que passa és que, clar,
has d'anar una mica de pressa
més que resta per la gent.
Nosaltres procurem fer
el que és la part de Bora Mar,
que al carrer Trafalgar,
a última hora.
Perquè hi ha més gent,
hi ha més gent que fa el vermut,
hi ha més gent que t'acet
i llavors en aquells restaurants
que hi vas a cantar,
que també cantes fora,
doncs, clar,
que no estiguin tan ocupats
com pot ser
les dues del migdia,
que llavors tenen la fenya del...
Però que a fora hi hagi gent
fent els vermuts i fent això,
perquè també és una manera
que amb els picarols
doncs passis així...
I a l'iglésia també cantem.
A l'iglésia també cantem.
I aneu recollint uns dinerets.
Molt bé, molt bé.
Que serveix per mantenir a la coral.
No.
Aquests són sagrats.
I per qui són aquests diners?
Per a naltros.
Fem un sopar.
El sopar de la coral.
El sopar de la coral.
O sigui, naltros tenim de patrona
la mà de Montserrat
i depèn de com caigui,
sempre el dissabte abans
o el dissabte després,
com que ja ha passat Pasqua,
doncs llavors fem un sopar de la coral.
Molt bé, molt bé.
Doncs senyors, senyores,
si ens estan escoltant
i no han vist mai cantar caramelles,
al Serraio diumenge
a partir de dos quarts de deu.
Trobaran una vintena llarga de persones
anar cantant pels carrers del barri.
I a més a més,
aquí, igual la Irene que jo,
que si hi ha algú
que estigui interessat
en vindre a cantar,
que la coral està oberta.
Que s'apunti.
Que s'apunti,
perquè s'ho passarà molt bé,
que és una manera
de treure's moltes caboris
a vegades del cap
que tens durant el dia
i de veritat
que va molt bé,
que hi ha molt bon ambient,
que hi ha,
no et diré la meitat,
però hi ha molta gent
que no són del Serrallo
i que baixen
i que s'hi troben molt a gust
i jo els animaria
que vinguessin a cantar
perquè de veritat
que s'hi trobarien.
Molt bé.
Doncs Carme,
Pedrol,
Irene Bosch,
que vagi molt bé
aquest diumenge de Pasqua
amb les caramelles
a disfrutar
i que tragueu molts dinerets.
Gràcies.
i bon sopar de la Coral.
Gràcies.
Que vagi bé.
Adeu.