.
Temps al matí de Tarragona Ràdio
per parlar del col·lectiu dels advocats tarragonins
que demà divendres celebraran la seva festa anual,
la seva festa patronal, Sant Raimon de Panyafort.
Aprofitant aquesta data, avui al matí de Tarragona Ràdio
analitzarem la situació professional d'aquest col·lectiu
i, en fi, moltes altres notícies relacionades amb el món de la justícia
que, Déu-n'hi-do, són actualitat en les darreres setmanes.
Ens acompanya l'actual dega del Col·legi d'Advocats de Tarragona,
el senyor Antoni Sales.
Senyor Sales, molt bon dia.
Molt bon dia.
I ens acompanyen els seus dos predecessors més pròxims,
els degans emèrits, Antoni Úber.
Antoni, bon dia.
Bon dia.
I Antoni Vives, bon dia.
Bon dia, molt bon dia.
Per ser dega del Col·legi d'Advocats s'ha de dir un Antoni?
O què passa?
Sembla que sí, no?
És una dinastia.
Perquè si no és dels tres últims.
L'anterior es deia Rafa, sí, que Rafa va ser l'últim d'Antoni.
Però després tots han estat Antonis.
Després s'ha corregut aquesta dita que és la dinastia de los Antonios.
Sí, ho sembla.
Com molt propi de Tarragona.
Hi ha Antonio el Chico, que és el primer,
Antonio el Grande, que és l'actual,
i el Mediano.
I el Mediano l'important.
El Chico no per petit, sinó perquè és el primer.
Amb els Antonis, dega actual i ex-degans del Col·legi d'Advocats,
parlarem de la situació del sector.
Primer que re, però demà, celebren la festa patronal.
Com ho fan els advocats tarragonins?
Sí, anem a veure.
Des d'allà fa molts, molts, molts anys,
el que fem és donar la benvinguda als nous col·legiats.
Llavors, la Diputació, d'una forma molt amigable,
ens deixa la sala seva, que és una sala realment extraordinària,
i amb aquesta sala donem la benvinguda als nous col·legiats
i així fem la imposició formal de la toga.
Volguem dir que a partir d'aquest moment ja poden actuar els tribunals.
Certament ja poden començar abans des que es col·legi,
però és un acte formal, la imposició de togas.
I també aprofitem, que per mi és un acte també especialment important,
per celebrar els 25 o 50 anys de les persones que porten col·legiats a nosaltres.
Perquè nosaltres considerem que com a família és molt, molt, molt important
que les persones que tenen experiència puguin ensenyar o formar-se que comencen.
Per això és un acte molt familiar i molt maco.
Per curiositat, quants advocats n'hi ha ara mateix,
o en números rodons a la demarcació de Tarragona?
1.100 som ja.
1.100?
1.100 som ja.
Molts?
Bé, no, ho deia per allò de l'oferta i la demanda i la feina.
A veure, l'avantatge dels advocats és que els mercats es regula.
Vull dir que si som els que són, som els que som.
No crec que n'hi hagi ni molts ni pocs, crec que són els que es necessiten.
Antoni Vives, Antoni Obert, com veuen el món, el seu món professional ara mateix?
Com el veiem?
Bé, jo penso que el món està molt...
Vostès pateixen la crisi, també?
Tots, tots patim la crisi, si el que et digui que no la pateix, jo penso que m'enteix, no?
Estem en un moment difícil, en un moment de canvi, en un moment d'un futur incert,
i el que toca, home, doncs és treballar, perquè és que no podem fer altra cosa que treballar.
Treballar i intentar ser optimistes i intentar també contagiar optimisme,
que potser és la inversa del que s'està fent, no?
Avui en dia el missatge que reps permanentment de tot el redor és un missatge de pessimisme,
un missatge de... o bé ets testimoni d'un vaixell que va a la deriva, no?
D'un missatge que no és de veritat, jo dic que no que sigui de mentira, un missatge d'ignorància.
La sensació que tens és que la classe que ens dirigeix desconeix l'entorn que ens envolta, no?
I això ho estem patint els advocats igualment, eh?
O sigui que els advocats no som una urna de vidre que estiguem separats del món,
sinó que estem vivint tot i estem patint tot el que ens envolta.
Don Obert.
Dos qüestions, dos qüestions.
La primera relacionada amb el que li has comentat a l'actual de Gau,
li has preguntat la festa de demà, no?
A mi m'agradaria afegir-hi dos moments també d'aquesta festa col·legial, no?
Un primer que és, i a més perquè així es ve fent de sempre,
un record, un recordatori pels lletrats col·legiats traspassats,
pels que celebrem una missa, seguint la tradició per la cultura cristiana,
per aquells que ho desitgen i per aquells que no ho desitgen en aquest sentit,
es converteix després en un acte civil de record, precisament d'aquests traspassats, no?
És un acte que crec que, dic, es ve fent de sempre
i que és bo aprofitar una festa col·legial, precisament també per fer honor,
no només els que es col·legien i han complert anys d'exercici
amb sensolat o desfavorable,
sinó d'aquells també que van participar hasta el darrer any del col·legi,
doncs també que se'l reconegui i així es ve fent, no?
I una altra qüestió que el de Gà no ha esmentat,
que és el Parlament que fa el de Gà.
El Parlament que fa el de Gà, que és un Parlament en què s'aprofita
per fer, per donar, fer una valoració i donar un missatge positiu,
però també crític, crític pel col·lectiu de l'advocacia, també,
en positiu sempre, és a dir, dient les coses que,
ressaltant les coses que es fan bé en el col·lectiu,
però també dient les que potser no es fan tan bé o les que s'han de desmenar,
i també crític front a l'àmbit de l'admissió de justícia, no?
La qual cosa és una ocasió immillorable,
i així es fa i així se segueix fent des de fa temps,
i l'actual de Gà, per cert, que ho fa francament bé,
perquè té ben copsada la realitat de la professió.
Doncs és que agafo aleshores el següent per preguntar-li
de què parlarà demà el senyor Salas.
No vull que em faci el discurs, però aleshores,
quin és el missatge que hi ha en serà demà?
El missatge, jo crec que coincideix amb el que estaven dient
amb els dos estimats ex-legants meus, no?
El missatge d'optimisme, nosaltres no podem donar un missatge de pessimisme, no?
I un missatge que també ho penso dir demà, i no és cap secret,
que el sistema actual d'administració de justícia,
que segurament no és el millor,
que segurament és un sistema d'administració de justícia
que pateix moltes mancances,
és un sistema que funciona i que hem d'apostar per aquest sistema, no?
I també intentaré parlar del missatge que va significar
per tota la població del voltant
el fet que recentment hem fet 200 anys de l'aniversari de la Guerra Francesc, no?
I que per aquestes dates, no en motiu de la Guerra Francesc,
sinó molt poc després, es va crear el Coèdent de Tarragona,
o sigui que molt aviat farem 200 anys, no?
Des d'aquelles dates, existim com a coèdent professional.
Déu-n'hi-do. Això serà una mirada a la història.
Parlant de coses d'actualitat, escoltin,
hi ha algunes notícies o alguns anuncis en les últimes setmanes,
en fi, molts en l'àmbit de l'economia, no cal dir-ho,
però també algunes que afecten el sector de la justícia.
Per exemple, aquesta disminució dels partits judicials
que vol impulsar el govern espanyol
a nivell de tot l'estat
i que afecten, evidentment, aquí a Tarragona
fins a la supressió de quatre, no?,
la meitat dels actuals partits judicials.
Vostès, se'ls sembla una mesura correcta?
Qui comença? A veure, Antoni Salas.
Anem a veure.
Ho explico una mica com va funcionar el tema.
Això va sortir arrel d'un informe
que es va filtrar per part del Consell General del Poder Judicial
a mitjans del mes d'abril, d'acord?
Arrel d'aquesta filtració, el que vam fer
va ser contactar amb el magistrat Carles Cruz,
que és el membre que representa a Catalunya
dintre el Consell General del Poder Judicial,
és un dels dos que el representa,
i van tenir una conversa amb ell, els decants de Catalunya,
i li van preguntar què era exactament això, no?
En definitiva, el que tracta el Consell General del Poder Judicial
és racionalitzar el sistema judicial.
O sigui, no té sentit que un jutjat que estigui,
com a Mollet o com el Vallès,
que estan molt a la vora,
que tinguin absolutament de tot,
i que segurament és molt més còmode,
molt més fàcil per a tothom,
que un tingui primera instància i una altra instrucció,
per exemple, no?
Dit això, també va dir en aquell moment,
cosa que després no ha estat certa,
que no hi hauria cap supressió
de cap partit judicial de Catalunya.
Clar, al final,
el que va sortir la setmana passada o l'anterior
és que el partit judicial de Vallès desapareixia,
el partit de Falset també desapareixia,
el de Vanessa també.
I el de Vallès, estranyament,
estranyament s'integrava a Reus, no?
Respecte a això, òbviament, no estem d'acord.
No estem d'acord.
I què opinen, Antoni Vives i Toni Obert?
Bé, jo, a veure,
crec que l'actual divisió judicial,
si no recordo malament,
és del segle XIX.
O sigui que es va fer en un moment,
per uns motius geogràfics,
per uns motius orogràfics,
que realment no tenen cap vigència al segle XXI,
que no hi ha cap distància.
O sigui que avui en dia,
distància d'aquí a Tortosa.
telemàticament són segons
i en vehicle amb 40 minuts i ets, no?
Llavors, evidentment,
que l'actual divisió judicial
del territori espanyol
és totalment anacrònica.
Que es ha de fer una nova divisió,
com deia el de gas sales,
amb criteris de racionalitat,
i, bueno,
jo a partir d'aquests criteris
s'ha de replantejar.
Jo, si Valls té que anar a Tarragona o a Reus,
home, evidentment,
no ho sé perquè no tinc dades ni criteri
per dir-ho,
a mi, si em dius personal,
home, a mi m'agradaria
que continués pertanyent a Tarragona
per raons històriques,
per raons,
per moltes raons,
però, bueno,
que si hi ha una raó racional de feina
que diuen,
escolti,
això d'anar escrit aquí,
doncs m'assembla molt bé.
però crec que hem d'abandonar la política de Camp Paranet,
la política històrica,
i afrontar realment el món
amb una realitat racional
i amb uns mòduls,
jo penso que per distribuir el territori
avui en dia tens que anar per mòduls d'habitants,
per mòduls de treball,
per mòduls de seus judicials,
per mòduls,
no sé,
no sé quins mòduls aplicaran,
que crec que aquests són els units
que ens tenen que utilitzar
abans d'anar a dir
si és meu o és teu
o em sembla absurd,
no ho sé.
Sí,
efectivament,
efectivament,
tens raó,
tens raó amb el que comentes,
el que també potser quedaria,
el que parla darrerament sempre,
doncs li toca afegir alguna cosa,
perquè repetir el que han dit els altres,
tot i compartir-ho,
doncs avorriríem els que ens escolten,
no?
Afegir-hi una qüestió,
és a dir,
la demarcació judicial actual
és del segle XIX,
tant,
tant en el seu aspecte
o per les referències demogràfiques
com dels mitjans
que en el segle XIX hi havia.
Avui en dia,
avui en dia,
la demografia ha canviat moltíssim,
moltíssim,
i les noves tecnologies
i les noves possibilitats,
els mitjans de comunicació,
de transport i de més,
també han canviat de tal manera
que no s'entén,
no s'entén que avui
no es plantegi una reorganització.
Que aquesta,
la que proposa el Consell General
de Poder Judicial
sigui l'encertada,
jo crec que de cap manera,
encertada parcialment,
encertada, per exemple,
en el que és el Partit Judicial
de Falset i el de Gandesa,
perquè aquests ja no responen
una raó demogràfica,
ni de proximitat,
com a valor que se li atribueix
o que es fa servir
per criticar un reagrupament.
La pèrdua de la proximitat,
que és bo,
és un valor de la justícia
de la proximitat,
però tot s'ha d'entendre
en termes molt relatius
i especialment adaptats a l'actualitat.
les distàncies avui s'han escurçat
i les noves tecnologies
permeten,
hi ha per si mateix
aquesta proximitat
en l'administració de justícia.
Per tant,
en aquest sentit
pot ser correcta
aquesta redistribució,
però avall,
el d'avall seria
un error gravíssim.
No hi ha per què
s'adjudiqui el Partit Judicial
de Reus
o Tarragona
fent aquesta política
de campanaret
que diu l'Antoni Bives
en la qual no hi tenim
que entrar,
si no perquè
per raons demogràfiques
i per raons de càrrega de treball
és lògic
que es mantingui
de matar el Partit Judicial.
La prova està
en què són diversos
els jutjats que hi ha
en el jurat de Valls
i el número d'assumptos
o el volumen d'assumptos
és molt diferent
del que passa
a Falset i a Gandesa.
Per tant,
sí,
a la redistribució
i en el cas
que planteixen de Tarragona
Falset i Gandesa
sembla lògic
i acceptable
Valls de cap manera.
Dos apunts més.
Dos apunts més
ho dic perquè
com que malauradament
he tingut que lluitar
i balear-me amb el tema
doncs tinc dades.
Anem a veure.
La primera
o el primer apunt
és que aquest informe
el fa al Consejo General
de Poder Judicial
sense que intervingui
ni el Ministeri de Justícia
ni la Generalitat de Catalunya
que realment
és qui té competències
per dir alguna cosa.
O sigui que això
ha estat una cosa
que han fet ells
perquè han volgut.
Segona punt.
Intentaré dir-ho
sense que això
sigui una política
de campanaretes
ni que això
sigui cap atac
cap a la ciutat veïna.
Avui per avui
el Partit Judicial
de Tarragona
abarca
a 212.000 habitants.
212.000 habitants.
El Partit Judicial
de Reus
abarca
a 192.000 habitants.
I el Partit Judicial
de Valls
abarca
a 76.000 habitants
que són
43 municipis.
Llavors
si Reus
suma
amb el 192.000
que té
el 70 i escaig mil
que té
tindrà més habitants
que no pas Tarragona.
No sembla gaire lògic
que la reorganització
dels partits judicials
no passi primer
per determinar
si Reus
ha de tenir
els jutjats que té
o han de venir a Tarragona.
Si això
no ho contemplem globalment
i només
contemplem parcialment
el problema
no arreglarem mai
el problema
que realment hi ha.
O sigui que al final
potser
el problema és
redistribuir
el que té Reus
i potser no hi pertoca.
I que hauria de venir a Tarragona.
Sens dubte.
I apel·lar
la proximitat
com a únic argument
per defendre
la ubicació
de determinats
seus judicials
avui en dia
no es manté
a pel·lar.
Aquesta raó
exclusivament
per la proximitat
és un valor més
com he dit abans
però per proximitat
podríem dir
una audiència provincial
en cada partit judicial
i un Tribunal Superior
de Justícia
de Catalunya
amb delegacions
a cada capital
de província
etcètera.
Això no té cap racionalitat.
Per tant
ha d'haver més raons
que la proximitat
amb la qual es defensen
determinades postures
des de l'àmbit polític
de mantenir
l'actual distribució.
Està més a prop
Reus
que no pas
Baix de Reus.
Efectivament.
I en aquest context
la situació
dels equipaments judicials
a Tarragona
dispersos per la ciutat
una situació crònica
que hem comentat
tantes i tantes vegades
com l'analitzen?
Lamentable, lamentable.
Seria l'oportunitat
també
per fer
una seu judicial
digna
de la que és
a creadora
a Tarragona
des de fa
des de fa
jo diria
quasi segles
des del segle passat.
A sent negar
no vas posar
jo vaig posar
una primera pedra
jo vaig posar
una primera pedra
que va ser
una segona pedra
perquè jo
quan vaig ser de gava
vaig posar també
una primera pedra
jo encara no he posat
cap ni una.
Un moment, un moment
quan va posar
la primera pedra?
L'any 2002
o 2003
2003
2003
devria ser.
Jo el 99
és a dir, el 99
el 99 fa
el senyor
la primera pedra
posa la primera pedra
i vostè el 2003
jo encara no n'he posat
cap ni una.
Però ell posarà
la tercera pedra.
Confien realment
que
quan sortim
de la crisi
perquè jo m'imagino
que en aquest context
de crisi
és impensable
plantejar-se
aquesta obra.
Creuen que
que ens en sortirem
i tindrem
Ciutat de la Justícia
o Fòrum Judicial?
Jo penso que ens en sortirem
i ens en sortirem.
La història
ens dona la lliçó
que se n'ha sortit
de pitjor situació.
Només cal
una memòria propera.
No havíem nascut nosaltres
però molt propera
després de la Segona Guerra Mundial
als anys 50
Europa estava totalment
destruïda
i en 10 anys
va ressorgir
de les seves cendres.
Què vol dir
que en 10 anys
tindrem Ciutat de la Justícia?
Jo no sé si 10 anys
5 o 25
però jo crec que la tindrem
no hem de perdre l'esperança.
Avui
avui no la tindrem.
Avui no la tindrem.
A l'any 99
em sembla que m'ho vas preguntar
en una de les tertúlies
habituals
i et vaig dir
què dius?
Exagerat
Ricard
2012
estem avui.
En aquella època
ja vas intuir
que això s'enrediria
més de 10 anys.
I no hi ha
possibilitats
li pregunto a l'actual Degà
no?
De moment
de moment no
però també t'haig de dir
també t'haig de dir
que la Generalitat
és conscient
que segurament
Tarragona
és el punt feble
de tota l'administració
de la Justícia de Catalunya
realment és el puesto
de Catalunya
on estan absolutament pitjor
perquè a més a més
des de fa 3 anys
va sortir
la nova llei
d'oficina judicial
i que s'està introduint
pelotinament
a la resta del territori
català
però que no es pot
introduir a Tarragona
per el fet
que no tenien
les instal·lacions adequades.
Llavors
estem parlant
que una llei
que és fonamental
per al funcionament
de la justícia
que és la nova llei
d'oficina judicial
amb el millor
dels casos
si comencés a fer-se
el parao avui
que trigaríem 3 o 4 anys
a Tarragona
no es podia instal·lar
fins al 2017
o sigui
estem parlant
de 2017, 2018
o 2019
realment això
és un temps
els terrenys de totes maneres
els tenim reservats
no?
els terrenys estan reservats
perquè ja és una garantia
d'alguna cosa
anirem a posar una pedra
però ja també
s'ha corregut el rumor
de si la tabacalera
podria ser o no
podria ser
o si seria més fàcil
no seria més fàcil
seria més ràpid
o sigui
hi ha tantes
tantes coses
al voltant
però en definitiva
avui per avui
no hi ha termini
d'executació
la situació actual
dels equipaments
és acceptable
malgrat que suposi
una dispersió
o no
o creuen que fins i tot
per vostès com a professionals
i pels usuaris
pels ciutadans
és un problema
realment
jo crec
que el problema
és la dispersió
els equipaments
home no són indignes
no són equipaments
el problema és que n'hi ha
moltes seus
el problema és que hi ha
moltes seus
i que tindrien
a veure
jo crec que l'actual dispersió
ha de tenir un cost econòmic
brutal
o sigui
només en tema de lloguers
de seguretat
d'infraestructura
vigilància
de personal
tot això
es podrien estalviar
perquè podrien fer
un munt de serveis comuns
que actualment
cada seu judicial
necessita aquest servei concret
a part només amb lloguers
jo m'imagino
que deu ser esgarrifós
el que es deu pagar
la Generalitat
que si fas números
i ara que em sembla
que ho fan
amb un dret de superfície
no sé què fan
i fas números
jo penso que potser
sortiria molt més barato
fer aquest fòrum
de la justícia
de Tarragona
que mantenir
la despesa actual
o sigui que hi ha vegades
que també és un tema
d'optimització
de recursos
però bueno
grandes padres
i en aquest context
de crisi
tornant una mica
els problemes
que tenen els ciutadans
i que poden arribar
a vostès
com a advocats
tot el tema
derivat
de la bombolla immobiliària
de la crisi
de l'impagament
d'hipoteques
aquest tema
de debat
que s'està creant
tant a la societat
d'això
són conscients
vostès
perquè els hi arriben
molts casos
en som conscients
i en som conscients
a nivell particular
com a advocats
però a nivell col·lectiu
i al col·legi
hi ha una sensibilitat
se n'és conscient
i la sensibilitat
del col·legi
en aquest tema
els ha portat
i ens ho explicarà
l'actual Degà
crear un
un organ
de
coordinació
amb l'administració
i els jutjats
per tal de
donar
un servei específic
per aquesta qüestió
i vaja
jo li segueixo la paraula
a l'actual Degà
perquè a més va ser
el que ho va idear
i el que ho ha posat
en pràctica
i que es tracta d'on
això?
Moltíssimes gràcies
anem a veure
nosaltres com a advocats
al final
el que palpa
és el que passa
a la població
i el que sí que havíem detectat
és que independentment
que el sistema
actual financer
és el que és
i que no podem dir
amb una persona
que no pagui
la hipoteca
ni les conseqüències
el problema que hi havia
i que realment
estàvem patint
és la manca d'informació
la persona que estava executada
el sector més feble
de la població
no tenia coneixement
de l'alcance
o dels seus drets
respecte a l'entitat financera
com sabem tots
el govern va treure
un manual
de bones pràctiques
i de bones maneres de fer
però no és d'obligat compliment
i al final
la coïsta d'advocats
el que hem intentat
és parlar
amb els diferents ajuntaments
perquè a través
de benestar social
intentar crear
una oficina
d'intermediació hipotecària
per assessorar
a la persona
respecte a quins són
els seus drets
i en la mesura
del possible
si ho és
intentar pactar amb el banc
o no fer un pagament
la idea és aquesta
la idea sobretot
és informar
informar
i per això
necessitem
fonamentalment
els ajuntaments
sense ajuntaments
no podem fer absolutament
i aleshores
l'oficina
tindria com a espai físic
la seu del col·legi
o tindria un espai físic
la idea és
que cada ajuntament
que cada ajuntament
a través de benestar social
orquesti el tema
i que l'advocat
una vegada estigui
el tema
contacti amb el banc
que també hem fet
contactes amb els bancs
perquè el que ens interessa
és que la reacció
sigui fluïda
i sigui pròxima
el que no interessa
és posar
pels a la roda
el sistema
el que interessa
és
podem fer alguna cosa
podem obrir
algun tipus d'acord
aquesta persona
té tota la informació
està ben assessorada
es pot fer algo
si no es pot fer res
doncs malauradament
no es podrà fer res
perquè aquest m'imagino
que és un dels temes
que han d'enys
n'hi ha d'altres
el gran drama
el gran drama
jo penso que és
una
perdre el domicili
i dos
carregar
amb el lastre
de la deuta
el reste de la teva vida
sí
fins a morir
aquest és el segon
el segon gran drama
fins al dia de la resurrecció
que vagis amb la hipoteca
a més
encara que damunt
sigui de bànquia
que has rebut
els teus fondos
els teus impostos
per pagar
el seu
jo penso
que aquest és el gran drama
i cal felicitar
l'aldegar sales
per aquesta sensibilitat
per aquesta sensibilitat
i per ser
aquesta punta
de llança
jo no diria
reivindicatòria
perquè canviar
la llei hipotecària
i el codi civil
sobre la responsabilitat
universal
serà una cosa
molt complicada
però cal sensibilitzar
la classe política
cal sensibilitzar
els bancs
que potser
s'ha de fer un esforç
de saldar
els deutes
mitjançant
la decisió
en pago
i la idea
jo crec que
és tan bona
com
que ve a suplir
fins i tot
aquella
falta d'assessorament
tècnic
que poden
tindre els afectats
en tant en quant
que el no ser
un procés judicial
encara no dona dret
a la defensa d'ofici
per tant
la designada
d'un advocat d'ofici
i es troben
en unes fases prèvies
en què veuen
el que els hi ve
l'anunci
de l'execució hipotecària
que fa el banc
perquè el tràmit
processal judicial
requereix prèviament
aquestes notificacions
per tant la gent
se n'entera
abans que li posin
el procediment
i pel seu desconeixement
o la seva falta
de mitjans
per recórrer
assessorament tècnic
doncs anaven al banc
no ho sabien negociar
no sabien
amb quins termes
podien negociar-ho
perquè no sabien
fins on podia arribar
en canvi
ara
a través d'aquest servei
que insisteixo
és un servei
que denota
una sensibilitat
fina
per part del col·lectiu
professional dels advocats
via institucional
del col·legi
amb ajudar
les persones
el poder intervenir
amb una mediació
és a dir
anar acompanyat
d'un advocat
al banc
per dir
ah ja
assessor i jurídic
al banc
parlant amb el mateix idioma
amb els mateixos coneixements
i tal
fins on es pot arribar
no també
perquè les coses
tenen el seu límit
però bueno
però quan menys
s'intenta
i el banc també veu
que hi ha aquesta
voluntat
per part d'un tècnic
i d'un col·lectiu
professional
via col·legi
de què està procurant
una solució
que a ell
també li come
per tant
en aquest sentit
com hem dit
molt bé
per al col·legi
amb la posta en pràctica
d'aquesta actuació
ja
respecte a una cosa
anem a veure
van demanar
ajuda als ajuntaments
i oferint sempre
la possibilitat
que avui per avui
no tenen
mitjans econòmics
no
que això
ho pagués
al propi col·legi
llavors
el que vaig fer
és parlar
amb la fundació
de col·legi d'advocats
de la qual
estan aquí
dos dels seus patrons
falten els altres dos patrons
que són
el de Gaf
Rafael Fernández
i José Luis Calderón
i els quatre
d'una forma
absolutament unànim
absolutament unànim
van dir
això ho ha de fer
la fundació
sí o sí
tireu endavant
o sigui que
així com ells
m'estan agraint
l'iniciativa
jo haig d'agrair
que vaig tenir el suport
per part de la fundació
per part dels quatre exdegants
és a dir
això no tindrà cap cos
per als ajuntaments
i
el que passa
que malauradament
nosaltres tenim
tenim la capacitat
mil persones
tenim els mitjans
de la fundació
els que tenim
no tenim
i llavors farem
el que podrem
però ho intentarem
això va ser
el que van dir ells
i a banda
d'aquesta iniciativa
hi ha d'altres
que estiguin en marxa
que potser la ciutadania
no coneix
o d'altres
que vulguin
posar en marxa
com a col·legi d'advocats
l'assessorament
i la gestió judicial
que fem
per la
del que són patrons
de la muntanyeta
l'associació de paràlisi cerebral
en el que els hi tramitem
tots els processos judicials
d'incapacitació
nomenament de tutories
etc.
tot el que és el tema
de família
que els afecta
i bueno
per exemple
una més
que fem
en aquest sentit
altruista
Fundació Onada
també
Fundació Onada
Fundació Baronit
Fundació Baronit
és a dir
col·laboren
o treballen
amb aquests col·lectius
el col·legi
sempre ha estat present
en aquestes fundacions
de caràcter
social
i prestant
un servei
gratuït
no de presència
testimonial
sinó de presència
professional
aportant
la presència
als orgues
de govern
d'aquestes fundacions
i el servei
de l'abogacia
en general
per a totes
les persones
beneficiàries
o sigui
això que deia
el de Gau
per a tramitar
totes les incapacitats
d'aquestes dues
fundacions
és una tasca
que a més
ha sigut
capdavantera
i l'han seguit
molts col·legis
d'advocats
de Catalunya
això
vam ser capdavanters
nosaltres
i molts col·legis
d'advocats
de Catalunya
i d'Espanya
en seguit
aquest model
d'ajudar
a veure
fins i tot
una cosa
que és important
remarcar
que m'estava
recordant
el de Gau
va ser que
ja fa molt de temps
molt de temps
Tarragona
va decidir
passar del 0,7
a l'1%
i cada any
destinem un 1%
del nostre
pressupost
a la fundació
perquè la fundació
pugui fer
obra social
o sigui que
ja fa molts anys
que no només
el 0,7
sinó que vam
incrementar
fins al 1%
i regularment
cada any
intentem fer
a través de la fundació
aquest tipus de responsabilitat
Hi ha una cosa fàcil
que no els havia preguntat
al principi
clar, pensant en la gent
de fora del món
de l'advocacia
la col·legiació
és obligatòria
en el seu cas
com a professionals
d'advocacia?
Avui per avui
sí
també s'ha de dir
que va sortir
com sabeu
fa dos anys
el desembre del 2009
la llei Omnibus
i es planteja
la possibilitat
que determinades professions
no sigui obligatòria
o sigui que
la llei preveia
que en el termini
d'un any
es regularia
quines professions
era obligatòria
no
ha passat l'any
han passat dos
i continuen
sense saber-ho
o sigui que
en principi
sembla ser que
per el que fa
referència
a l'advocacia
i la medicina
continuarien sent obligatòries
per un tema
de control deontològic
i que resta
de professions
no seria obligatòria
per avui
per avui
continua sent
una de les qüestions
que em sembla
que també val la pena
dir
perquè
se sàpiga
si
més
una mica més
del que ja se sap
que les instal·lacions
del col·legi
han estat a disposició
de la societat
i quan dic
de la societat
des que vam inaugurar
han estat cedides
al servei d'actes
amb àmbits socials
professionals
d'altres col·lectius
polítics
etcétera
així com també
les aules
i altres dependències
que tenim
per activitat
que va molt més enllà
de l'activitat pròpia
del col·lectiu
tenim unes instal·lacions
francament
envejables
ho anava a dir jo
anava a utilitzar
aquesta paraula
però que se sàpiga
si jo crec que ja se sap
però que
perquè en el diari
surt tot sovint
on s'ha fet aquest acte
a la sèua
del col·legi d'advocats
de Tarragona
advocats i farmacèutics
que compartim
però també hem de dir
i ja que estem parlant
entre advocats
de què
ara
tanca l'onda
dels farmacèutics
perquè òbviament
les cedeixen
sempre i en tot cas
que els demanen
potser ens la demanen
a nosaltres
i potser es fan més actes
derivats del nostre
del nostre col·lectiu
no
perquè han vingut
per via del nostre col·lectiu
que el d'ells
tot i que
remarco
per si algun farmacèutic
em sent
o algun membre de junta
el president del col·legi
que va venir
fa dos dies
al programa
que són
absolutament generosos
i que les cedeixen
absolutament
també a tothom
que els demana
escolti'm
deixi'm acabar
demanant-los
que reivindiquin
en una festa patronal
també
en fi
s'ha de parlar
de la professió
s'ha de parlar
dels serveis
que ofereixen
al col·legi
però
reivindicarien
alguna cosa
creurien
alguna cosa
a nivell personal
dels tres convidats
avui
que cal millorar
en l'àmbit
en el que treballen
en l'àmbit
de la justícia
i què creuen
que seria
el més
prioritari
va aquí comença
o no tenen res
a reivindicar
jo
en l'àmbit
de la justícia
per la qualitat
de la justícia
la immediatesa
en les resolucions
judicials
no pot ser
que els processos
estiguin entretinguts
als jutjats
per diverses causes
que ara ens portaria
un debat
d'hores
fins i tot
però el resultat
és aquest
i el ciutadà
el que reclama justícia
o el que està pendent
de la justícia
no pot estar
anys
per resoldre-li
una qüestió
que la seva immediatesa
requeriria
una resolució
ràpida
i la culpa
d'aquesta lentitud
no és també
la lentitud
en l'aplicació
dels sistemes informàtics
de les noves tecnologies
en l'àmbit judicial
no tenen la sensació
que el ciutadà
continua percebent
que hi ha
molt paper
massa paper
massa escarpetes
en les dependències judicials
probablement és un factor més
Antoni Vives
que reclamaria
bueno jo reclamaria
moltíssim
moltíssimes coses
jo crec que estigui
a fer un gir
per aniquiar
en general
la societat
es té que fer un gir
per al món judicial
i en el món judicial
també
jo em conformaria
amb un desig
molt curtet
ja que la festa
del col·legi d'advocats
és una festa de benvinguda
els que comencen
jo els que comencen demà
els hi desitjaria
que tenen molts somnis
que tenen moltes il·lusions
que tenen moltes ganes
de treballar
realment
només els hi desitjaria
que la situació actual
no els impedís
continuar somiant
i que aquests somnis
se fessin realitat
algun dia
jo amb això
que amb algú li ha quedat
però no m'ha reivindicat res
això són bons desitjos
jo estic absolutament d'acord
amb els meus estimats amics
elegants
del col·legi
perquè
jo crec que avui per avui
estem
malauradament
per diferència
i variar de circumstàncies
tots crispats
i jo desitjaria
que aquesta crispació
desaparegués
que realment
que creiem en el que tenim
que creiem
que apostem
pel que tenim
però sense crispació
que treballem professionalment
per aconseguir
absolutament tots
i demanant
professionalitat
a tots
els que intervenen
en el procés
doncs amb aquests desitjos
acabem
aquesta estona
de debat
de taula rodona
avui
amb el degà
Antoni Sales
i els exegants
degans emèrits
Antoni Obert
i Antoni Vives
els tres Antonis
si em permeten
un altre cop la broma
com al principi
avui d'alguna manera
ens hem volgut avançar
a la celebració
de la festa anual
que fa
el col·legi d'advocats
de Tarragona
la festa patronal
ells celebren
Sant Raimon de Panyafor
així que
senyors
felicitats
per la festa patronal
gràcies
moltes gràcies
per venir una vegada més
als Estudis de Tarragona Ràdio
i fins la propera
gràcies
bon dia
bon dia