Fins demà!
Fins demà, la Universitat Rovira i Virgili acull aquest dimarts una jornada dedicada a la PEPA,
que com es coneix popularment, la Constitució de Càdiz de 1812, això en el seu bicentenari.
En volem parlar, volem parlar de la singularitat d'aquesta Constitució, d'aquesta PEPA,
anomenada així popularment, amb dues persones que són les coordinadores d'aquesta jornada acadèmica.
D'una banda, aquí els estudis, Jordi Jària, professor de dreta constitucional de l'URB.
Jordi, què tal? Bon dia.
Bon dia.
I de seguida tindrem a l'altre costat del fil telefònic, el catedràtic de dreta penal, el Gonzalo Quintero,
en qui també parlarem, sobretot els coordinadors d'aquestes jornades.
Quina és la importància d'aquesta Constitució? De fet, va ser la primera, no?
Jo crec que hi ha com a mínim tres motius per considerar-la una Constitució important.
Primer, des del punt de vista, podríem dir, estrictament espanyol,
el fet que és la primera Constitució espanyola i que, d'alguna manera,
pràcticament tota la tradició constitucional d'Espanya es construeix en diàleg amb aquesta Constitució,
tant des del punt de vista de quina ha de ser l'estructura dels poders,
com l'estatut de la ciutadania, com fins i tot el model territorial de l'Estat.
Tots els grans temes que, d'alguna manera, s'han donat en la tradició constitucional espanyola
es plantegen a Càdix i tot el que s'ha fet després, en bona part, és en diàleg amb Càdix.
En segon lloc, cal notar que és una Constitució del 1812,
per tant, quan encara no s'ha emancipat l'Amèrica espanyola
i, per tant, és l'única Constitució espanyola que també és vigent a Amèrica.
És a dir, és la primera Constitució no només a Espanya, sinó també a Mèxic,
a la República Dominicana, al Perú, a l'Argentina...
És a dir, és una Constitució que, d'alguna manera, té un àmbit de vigència enorme
i, per tant, també una influència en el que aleshores era l'Amèrica espanyola.
I, en tercer lloc, és una Constitució que, per les seves característiques pròpies
i per la diferència que té amb les constitucions franceses revolucionàries,
té una molt gran influència a Europa.
De fet, jo crec que és la Constitució espanyola que ha tingut una projecció més gran
a la resta d'Europa, fins al punt que, per exemple, en el cas del Regne de Nàpols,
el que es fa és pràcticament traduir la Constitució de Càdiz
i aprovar-la com a Constitució pròpia.
I, en aquest sentit, té una projecció no només, podríem dir, interna,
no només en el món hispànic, sinó també en el món europeu,
particularment a Itàlia i també en part a Alemanya.
Per tant, és un document constitucional particularment important
en la història constitucional, no només d'Espanya, sinó que es pot dir també d'Europa i d'Amèrica.
No sé si això és anecdòtic, però també genera una expressió que és el viva la pepa.
Quan a algú li diuen que és un viva la pepa, de fet, ve d'aquí, d'aquesta Constitució,
em sembla que li preguntem al catedràtic de Dret Penal,
al Gonzalo Quintero, que és l'altre coordinador juntament amb el Jordi.
Gonzalo, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Com estem?
Bé, bé, bé.
Ara parlar amb el Jordi ens deia més o menys una mica els principals ítems d'aquesta Constitució,
però jo ara entrava també a col·lació d'això que l'expressió de
ets un viva la pepa ve d'aquí, no?, ve d'aquesta Constitució.
Sí, viva la pepa ve d'un crit de reclamació, de reivindicació de la Constitució del XII,
que malauradament va tenir mala sort en la seva vida política efectiva a Espanya, va tenir mala sort.
Per què va tenir mala sort?
Va ser mala sort perquè era la bèstia negra de Ferran VII, i a partir d'aquí, doncs,
l'intent de construir un estat de dret modern, que hauria començat en aquell moment,
va ser frustrat per una època històrica que va ser el renyat de Ferran VII,
que és un dels punts més negres de la nostra història, més negres i més dramàtics, no?,
va ser quan Espanya va començar a caminar cap enrere, mentre que Europa caminava cap endavant,
i això en tota l'organització de l'administració, és a dir que el programa de 1812
hauria permès lentament arribar a un estat europeu coetani amb els demés,
i no l'obsessió d'aquella mala persona que va ser Ferran Sèptim de tornar a una monarquia absoluta,
i bé, jo crec que perquè la gent que en general no pensi què va significar aquest home,
no únicament va suspendre la violència de la Constitució, no únicament això,
sinó que en un mateix dia, va fer dues coses, en dos dies de diferència,
va tancar totes les universitats, totes, perquè pensaven que eren un cau de liberals,
i per convencer la manca d'educació pública va obrir l'Escola Nacional de Tauromàquia,
per reflexar quina era la personalitat del rei Borbònic, no?
I, naturalment, això no vol dir que un segle tan complicat com el XIX,
complicat a tot Europa, naturalment, no hagués tingut altres problemes
per arribar a la construcció d'un estat de dret,
però que el tall brutal que va suposar el renyat de Ferran Sèptim
i moltes etapes del renyat de la seva filla Esfèl II
va portar Espanya a la situació de desequilibri comparada amb Europa
que es trobava a finals del XIX, quan va arribar la Primera República,
en darreres del XIX.
Bé, i això és el que penso, clar, que després de la pregunta
sobre el Viva la Pepa, m'he ingrescat una miqueta parlant de més coses, no?
Per cert, el Viva la Pepa va ser, no ho sé, va ser un eslògan polític, fins i tot,
o un dels primers eslògans polítics?
Un eslògan polític no va ser massa, perquè, pensa que en un moment donat,
i això també és un fet històric, un crit també va ser Viva en les Caenes,
i el Viva en les Caenes era un crit propiciat per agents amagats de Ferran Sèptim,
que en tenia, i molts, però això és molt il·lustrativa,
no hi ha així la novel·la de Pérez Galdós, La Fontana d'Oro,
quan s'expliquen com feien servir els agents borbònics, no?
I el Viva la Pepa era reclamar l'abolició,
ai, perdó, reclamar la Constitució, però el Viva en les Caenes
era reclamar l'estat absolut com a situació magnífica per viure,
Viva en les Caenes, que no crec que a cap estat d'Europa
hi ha hagut un moment on pogués ser crit popular,
encara que fos induït al reclamar la pèrdua de llibertat.
Hi ha una escena quan entra Ferran Sèptim a Madrid,
després que els francesos hagin estat definitivament derrotats a Espanya,
que entra en un carruatge,
i arriba un moment que justament aquests agents
que tenia entre el poble de Madrid,
potser la gent més humil i, per tant, també amb menys formació,
que desenganxen els cavalls i continuen tirant el carruatge.
Doncs unes persones en el sentit d'aquest Viva en les Caenes,
d'aquest homenatge a l'autoritat i, per tant, d'aquest menys preu a la llibertat.
Hi ha la il·lustració. Cal recordar que, de fet, en relació amb el que dieu González,
que, per exemple, la Constitució de Cádiz té un apartat específic dedicat a la instrucció pública,
té dos articles específics dedicats a les universitats
i assumeix com a funció de l'Estat,
i jo diria que és la primera Constitució que ho fa en el constitucionalisme global,
la funció d'educar el ciutadà.
I, en aquest sentit, connecta amb el període il·lustrat anterior.
I, per tant, el contrast entre aquesta voluntat de llum, d'il·lustració, de coneixement
i també de llibertat, amb el que representa la figura de Ferrançaté
i tot el que gravita a l'entorn de la figura de Ferrançaté
marca en bona part el segle XIX a Espanya.
De fet, qui anava a Cádiz haurà vist aquell monument que hi ha a la Constitució, a la Pepa,
que, a més, aquests dies hi havia una cimera internacional a Cádiz
i era visita obligada, aquest monument a la Pepa.
Però per què li diuen així? Per què se li diu la Pepa a la Constitució?
Està clar, això, o no?
Sí, bàsicament per el dia de Sant Josep.
Bàsicament, eh?
Bàsicament per això.
És el dia que es promulga la Constitució i per això...
Sí, és per el 19 de març, no és gaire bé.
Ara, el que deia el Jordi de la influència de la Constitució,
és a dir, la conseqüència positiva de crear una imatge
de que un és possible fer les coses d'una altra manera,
a Amèrica Latina,
és un món que el Jordi també ho ha estudiat molt bé,
molt millor que jo,
va haver-hi també molta gent
que es va il·lusionar
amb la possibilitat que la metròpoli
començés un estat de dret
que ells volien imitar i fer seu.
I això, segons molts historiadors,
va ser el detonant
de molts dels moviments independentistes
hispanoamericans
que veien amb por,
que veien amb por
un inici
de llibertat
i de reconeixement
d'una democràcia,
diguem-ne,
incipient
a la metròpoli
que no volíem,
de cap manera,
que aquest foc arribés allà.
És a dir,
que la independència,
que avui tots els estats
latinoamericans
venen com a
com una lluita
per la llibertat
enfront de la dictadura
i de l'absolutisme
de la metròpoli,
la història
no és exactament així,
sinó que va ser
el seguiment
del que passava a Càdiz,
el que va fer
iniciar un moviment de por
on l'església allà
ja es va ocupar
de dir
que els reunits a Càdiz
eren liberals,
maçons,
antireligiosos,
vull dir que...
I de fet,
hi ha algun estat
que en cert moment,
quan arriba el trienit liberal
a Espanya,
encara es planteja
tornar
a fer les paus
amb la metròpoli,
això és el cas
de la república,
la dita
república centroamericana
i aquesta història
va acabar
van ser fusellats
els liberals
aquells que volien
fer les paus
amb la metròpoli
igual que els liberals
espanyols
van ser fusellats
per fer un sèptim,
vull dir que
la vida
de la Constitució,
el seguiment
de la Constitució,
l'impacte de la Constitució
realment va ser
molt desigual
i no tan lineal
com a vegades
es fa veure
en el cas
de la relació
amb la Latina Amèrica.
I en el cas
de les universitats,
jo crec que va ser
l'inici,
el renyant
de Fernan Sèptim,
l'inici
d'un odi
a la institució
universitària
que no va acabar mai.
i el Nervaix
tampoc podia
aguantar
a la universitat,
és a dir,
els intel·lectuals
universitaris
sempre,
sempre,
sempre
han estat vistos
com
enemics naturals
de l'ordre
tradicional,
no?
Per no parlar
del franquisme,
no cal arribar,
eh?
Ni de Primo de Rivera,
no parlem del segle XX
que ja el tenim
més a prop,
però tot el segle XIX
la universitat
és vista
com
la casa
dels enemics,
eh?
I jo no sé
si
d'això
encara
en sortim
perquè
no crec
que la universitat
al nostre país
avui
tingui el respecte
que té
la institució
universitària
i altres indrets
d'Europa.
I jo crec que això
és una
conseqüència
antropològica
o cultural
de...
Són massa
anys
de dir
que el pensament
universitari
és de gent
que no fa res
i que únicament
s'interessa
per destruir
l'Estat.
Estàs d'acord, Jordi?
Home,
és que a veure,
en bona part
d'alguna manera
Cádiz
en el context
històric
representa justament
això,
representa
es podria dir
la culminació
de la il·lustració
a Espanya
i en aquest sentit
una reivindicació
de l'esperit científic,
una reivindicació
de la creació
artística
i de la creació
literària
i òbviament
això és
una cosa
que és incòmode
per un ordre
establert
que es basa
justament
en la ignorància,
en la banca
d'instrucció pública,
en el sotmetiment
de la gent
bàsicament
perquè
no coneix
cap altra cosa
i en aquest sentit
tant el tradicionalisme
en bona part
com l'autoritarisme
a Espanya
amb els exemples
que posava Gonzalo,
per exemple
el mateix Narváez
l'Espadón de Loja,
un militar
podríem dir
que una mica brutal
tant en les seves formes
com en els seus procediments,
doncs hi ha una desconfiança històrica
cap a la institució universitària
i en general cap al coneixement
amb totes les seves branques
que, home,
després de tant de temps,
en tants períodes
autoritaris i de reacció
doncs en part
s'ha incrustat
podríem dir
en una part
de l'escena política
i això fa
doncs que
segurament
la institució universitària
sigui menys apreciada
en el cas espanyol
que en els països
del seu entorn
on justament
la connexió
entre la universitat
i el
podríem dir
el sistema de llibertats
i per tant
l'emancipació
de les persones
és molt més clara.
El cas, per exemple,
italià
que Gonzalo coneix molt bé
és evident
el compromís
de la universitat italiana
amb les llibertats
i amb l'alliberament
de les persones
i per tant
la universitat a Itàlia
té un pes
i una dimensió
i un respecte social
i un reconeixement
que segurament
aquí ens queda bastant
per tenir.
La petjada
d'aquesta Constitució
a Llatinoamèrica, Jordi,
perquè allà
hem de pensar
que allà no hi havia
pràcticament
partíem de zero, no?
Va ser també un referent
a Llatinoamèrica
aquesta Constitució
de 1812.
Se la van fer seva, no?
Cal prendre
en consideració
que en aquells moments
l'Amèrica espanyola
és espanyola
i per tant
la primera Constitució
a l'Amèrica espanyola
és justament aquesta.
En aquest sentit
l'impacte
és molt important
i a més a més
cal tenir en compte
que efectivament
com succeeix
a la península
la reacció,
en aquest cas
unes certes elits
vinculades també
amb l'Església
i amb una estructuració
podríem dir
tradicional
de l'economia
el que fan
és oposar-se
a la Constitució
i en aquest sentit
els drames
de la història espanyola
del XIX
i bona part del XX
es reprodueixen
a Amèrica Llatina
pràcticament
a tots els llocs.
Per exemple,
el que deia abans Gonzalo
és una relació
amb l'oposició
podríem dir criolla
a la nova Constitució
en tanque liberal.
A veure,
no hem d'obliar
que per exemple
el crit de Morelos
que dona sortida
a la independència mexicana
el fa un capellà,
el fa Hidalgo
i en aquest sentit
sí que les coses
són bastant complexes
perquè al mateix temps
que hi ha un elit criolla
podríem dir
de formació liberal
i massona
també hi ha
un important paper
de l'Església
en el sentit
d'aturem el liberalisme
i per tant
aturem els peninsulars
i és obvi que
de la mateixa manera
que a Espanya
es pot parlar
d'un diàleg permanent
en la tradició
constitucional espanyola
amb la Constitució
de Cádiz
com a primera Constitució
en bona part
d'Amèrica Llatina
també és un text
que d'alguna manera
és el mirall
del liberalisme
en el continent
i en aquest sentit
ha tingut una influència
es podria dir
que fins ben entrat
al segle XX.
Gonzalo,
del castellari
de Constitució
de 1812
a l'actual
suposo que hi ha
un salt abismal
però hi haurà aspectes
que es mantenen,
no?
Bé,
no,
jo crec que això
ja seria
passadit.
Naturalment,
aspectes que es mantenen
és el de la mentalitat
constitucional,
és a dir,
la vida
col·lectiva
organitzada
sota
el sostre
constitucional.
Has de pensar
que
quan es va acabar
la lectura
pública
de la Constitució
de Cádiz
que la va fer
don Agustín d'Arguelles
al terminar
la lectura
es va
treure
persimmoniosament
les ulleres
que portava
els impertidentes,
no?
I adreçant-se
al públic
va dir
espanyoles
ja tenies pàtria.
Aquesta idea
del patriotisme
constitucional,
és a dir,
que el que dóna
sentit a la col·lectivitat
no és ni la història,
ni el naixement,
ni l'idioma,
ni la religió,
ni la sang,
sinó
compartir
aquest ideal
que seria
el mateix ideal
de l'estat social
de dret
i que realment
el patrimoni
principal del ciutadà
és el patrimoni
jurídic
i no pas altre.
És veritat
a 28.11
i és veritat
també avui
i no cal anar
a la lectura
filosòfica
de Habermas
o d'altres autors
perquè
aquesta idea
ja està,
ja està
present
fa molt.
Ara,
si realment
aquest ideal
que la Constitució
marca la vida
i la marca
veritablement
i que
dins d'ella
és l'única manera
de viure
i l'única manera
de trobar llibertat
i d'avançar
seria
si això
és veritat
seria
el paral·lelisme
ideològic
més gran
no sé
el que pensa el Jordi
que suposo que està d'acord
entre la gent
que es va reunir
a Càdix
amb tota il·lusió
i
les millors intencions
dels constitucionalistes
de 1978
les millors intencions.
Altra
altra qüestió és
si
per una part important
d'Espanya
fer una Constitució
era una concessió
per tirar endavant
i no una il·lusió
i no una il·lusió
com era per altres.
Llavors
aquesta idea
de la Constitució
com a compromís
per superar
la transició
és una
i en canvi
els de Càdix
era
la Constitució
com a compromís
per iniciar
una altra vida
una vida nova
un estat nou
i realment
des d'aquest punt de vista
els constituents
de Càdix
tenien
una
eren més
no sé
tenien una il·lusió
per canviar el món
molt més gran
que no pas
els constituents
de 1978
que
eren
senyors
que venien
d'ideologies
molt molt
enfrontades
que havien de trobar
un equilibri
l'equilibri
naturalment
dins de la corda
que havia de passar
per una Constitució
però no sé
si
la il·lusió
per un temps nou
era tan forta
el 78
com
un segle i mig abans
això penso
no?
ara
les similituds
naturalment
que hi ha moltes
divisió de poders
seguretat jurídica
tot això
és veritat
però
tot això
és res
si no
es depenen
els continguts
efectius
que
han tingut
que
malauradament
els de 1.800
no van poder portar
endavant
pràcticament
cap de les seves
propostes
i els de
1978
n'hi han portat
moltíssimes
per tant
hi ha
un esquema
les parets
de la casa
potser
s'assemblen
bastant
però
per dins
no es pot
comparar
la decoració
actual
constitucional
de la que va
ser una il·lusió
mai realitzada
jo crec que
en aquest sentit
reposant
amb el que ara
deia González
és important
notar
aquesta
vinculació
entre
Constitució
i comunitat
política
que quan
una comunitat
política
no és capaç
d'adotar-se
i d'identificar-se
amb una determinada
Constitució
per els motius
que siguin
doncs
les coses
l'acostumen
anava
estant pitjor
en aquest sentit
la història
d'Espanya
recent
la història
d'Espanya
dels últims
dos segles
en el fons
és una crònica
del fracàs
d'aquesta voluntat
o d'aquesta intenció
de construir
una comunitat
política
harmònica
en torn
d'uns principis
constitucionals
i d'aquí
d'alguna manera
en podem
tirar
el fil
i veure
alguns dels problemes
importants
que afrontem ara
com la qüestió
territorial
com la qüestió
del model econòmic
com la representació
política
com el paper
de la justícia
com el respecte
per l'estat de dret
totes aquestes qüestions
que en el cas
de l'Espanya actual
són qüestions
controvertides
discutides
polèmiques
i que no aconseguen
trebar-se
a l'entorn
d'un text
constitucional
són una mica
l'expressió
d'aquest fracàs
si ho comparem
doncs
vaja
amb la Constitució
que ha tingut
una vigència
més llarga
que és la Constitució
nord-americana
que clarament
juga de vincle
de ciment social
és a dir
els Estats Units
es construeixen
no com deia
González
en relació
amb una llengua
en relació
amb una determinada
identitat religiosa
o nacional
etcétera
sinó
a l'entorn
d'uns valors
que figuren
en la Constitució
que gairebé
en el cas
de la tradició americana
acaba jugant
el paper
d'un text
quasi religiós
si nosaltres
comparem
amb els Estats Units
o fins i tot
amb una història
constitucional
convulsa
però que
aquests valors
fonamentals
jo crec que
han estat assumits
amb més amplitud
i amb més profunditat
com és el cas
de França
doncs
podem apreciar
i jo crec
que aquesta és una
de les coses
que demà pot veure
la gent
que ens acompanyi
doncs
algunes de les mancances
que es poden localitzar
actualment
amb el model
constitucional espanyol
amb el mateix sentit
d'Espanya
com a comunitat política
en bona part
venen
d'aquelles
coses
que cada i es posa
sobre la taula
i que d'alguna manera
els motius
que siguin
que són històricament
molt complexos
no acaben
de concretar-se
de consolidar-se
i de configurar
doncs
això
una comunitat
política
sòlida
a l'entorn
d'uns determinats
valors compartits
demà incidireu
en aquests aspectes
en aquesta jornada
acadèmica
oberta a tothom
Jordi
tothom que vulgui
pot venir a escoltar
el que explicaran
i quins ponents
hi haurà
més o menys
per començar
a les 10 del matí
veiem
de 10 del matí
fins a la tarda
en passarà uns quants
de ponents
tenim la sort
que ens acompanya
gent
realment
amb molt de criteri
amb molta cultura
jo crec que poden donar
una perspectiva
realment
profunda
del tipus de qüestions
que plantejam
l'Isidre Moles
de la Universitat Autònoma
el Joaquim Ferret
que és un administrativista
amb el cap claríssim
el Manuel Herpe
que és catedràtic
de dret constitucional
de l'autònoma
i després
també comptem
amb gent de la casa
amb l'Alberto Reig
que és el nostre catedràtic
de ciència política
amb l'Anton Jordà
que és el nostre catedràtic
d'història del dret
i Gonzalo i jo
també ens permetrem
d'aportar
el nostre punt de vista
en aquesta jornada
que confiem
que sigui d'interès
a quin lloc
la fareu
de la facultat?
ho farem
al Campus Catalunya
a la Sala de Graus
tal com s'entra
amb esquerra
la segona porta
doncs
és fàcil de trobar
és molt fàcil de trobar
és aquesta jornada
acadèmica
voltant de la Constitució
de Cadis de 1812
la Pepa
coneguda així popularment
i doncs bé
a partir d'ar si li vol dir
a algú
que allò viva la Pepa
que és un viva la Pepa
doncs podran parlar
amb propietat
perquè sabran
d'on bé aquesta expressió
avui han volgut parlar
d'aquesta Constitució
i d'aquest acte
demà a la Universitat
Rubí i Virgili
amb els seus coordinadors
aquí els ha ajudat
Jordi Jarià
Jordi gràcies
gràcies
i que vagi molt bé
i també doncs
amb el Gonzalo Quintero
Gonzalo moltes gràcies
i que vagi molt bé
demà la jornada
molt bé
moltes gràcies
fins aviat
vale
adeu