La radio de las festas, Tarragona Radio.
Molt bona tarda, benvinguts a la sintonia de Tarragona Radio.
Que tal, com estem?
Nosaltres anem de festa en festa cada dia, de les 6 fins a les 8 de la tarda.
I jo no sé si és perquè arriba el cap de setmana, però avui hem de parlar de diverses coses que jo crec que us hauríeu d'apuntar a l'agenda.
Tenim una xistorrada en marxa de cara dissabte.
També tenim la baixada dels emperitos, l'espai familiar i, si encara voleu més, una paellada popular.
I tot això a càrrec de les 4 colles de la ciutat.
Ho comentarem, pam a pam, amb els seus protagonistes.
Els tenim ja amb nosaltres.
També parlarem amb la penya espanyolista de la nostra ciutat, amb el Manel Sant Romà.
Ell ens convidarà a una baldanada popular.
Ja són 12 anys fent baldanes i fent-la remullar dins de la nostra ciutat.
Parlarem del concurs de baldufes que organitza el Club Maginet.
Ho farem amb la seva presidenta, amb l'Anna Mula.
I també ens anirem de concerts.
El concert del Denominació d'Origen Tarragona, a càrrec de l'Associació de Músics,
ho farem amb el Miguel Alberto Cruz, amb el seu president.
Doncs ara mateix jo crec que podríem fer, no sé si dir un pilar de dos, un pilar de tres,
no sé si se'n venen a veure...
El que passa és que hauríem de triar per aquí l'enxaneta, eh?
Que ho tenim una miqueta complicat, crec que ara.
Ens acompanyen el Josep Maria Soler, que saludem tot seguit, l'Àngel Oriol, el Jordi Vidal...
Bueno, anem per bams, anem a poc a poc.
Josep Maria Soler, bona tarda, benvingut.
Hola, bona tarda.
El Josep Maria Soler és el membre de la Junta Tècnica dels Xiquets de Tarragona.
L'Àngel Oriol és l'assessor tècnic dels Xiquets dels Castellers, perdó, de Sant Pere i Sant Pau.
Àngel, bona tarda.
Bona tarda.
També tenim el Jordi Vidal, que és el president dels Xiquets del Serranyo.
Hola.
Hola, bona tarda.
Apropeu-vos tots el micròfon, perquè això és d'allò, gairebé de boca, eh?
Més o menys, perquè es fem una idea.
I via telefònica comptem també amb nosaltres dels components, aquesta vegada, de Colla Jova, com és el Ferran Ventura, de la Junta, de l'Associació d'Amics de la Colla Jova.
I saludem-lo.
Ferran, bona tarda també.
Com estàs?
Bona tarda, bona tarda.
Vingueu.
El Ferran es disculpa davant de vosaltres, perquè havia d'estar també aquí amb nosaltres, però coses de darrera hora, no, Ferran?
Sí, sí, el problema sí que ha sortit d'última hora, m'ha fet impossible estar aquí baix.
Molt bé, però bé, tenim l'excusa perfecta per reunir-vos a tots quatre i anem a parlar.
Àngel, per hora et toca a tu començar, perquè, pel que estic veient, el dissabte, vora més o menys a les 10 del matí, ja comencem amb la baixada dels Amparitos.
Sí.
I aquí ja et toca a tu vendre la moto, no? Ai, no, perdó, perdó, el Jordi, perdó, perdó.
Jordi, et toca a tu vendre la moto, perdona.
Aquí ja està bé.
A veure, explica'm, Jordi.
A veure, la baixada dels Amparitos, fa ja uns quants anys que ho fem, ens concentrem a la plaça del Fòrum,
amb una xaranga, arrenquem sobre les 10, 10 i 20, i fem camí cap al Serrallú, passant pel mercat,
fem una paradeta amb el mercat, ens agafem els barrets, arribem a la xabola nostra allà al carrer 9 de Santa Tecla,
anem, fem una cerveseta, abans fem la paradeta a saludar a Castellers de Sant Pere i Sant Pau.
Sí, a l'Àngel, que jo ja m'ho confonja tot avui, eh?
Exacte. I fem una mica de xistorra i anem directe cap avall fins al Serrallú.
Fem una cosa, fem una cosa, ja que comenceu vosaltres, a més a més a les 10 del matí,
els xiquets del Serrallú, amb aquesta baixa d'amparitos, em deies que fa temps que ho organitzeu,
de quant de temps estaríem parlant? I una mica, com va néixer aquesta història de fer això i de remoure la gent?
A veure, tot va relacionat amb la musclada, de la manera de com podem portar la gent al Serrallú,
que no és l'habitual en aquesta ciutat, quan tot es concentra, o moltes coses es concentren a la part alta.
Llavors, depenent de qui feia els musclos, es feia baixada o pujada.
Ah, així és boníssim.
Sí, al principi, la musclada es havia fet a la plaça de les Cols,
i llavors, en comptes de fer baixada, agafàvem la gent del Serrallú i els portàvem fins a la plaça de les Cols.
Fins que vam decidir que la musclada ja era prou gran, ja era majoria d'edat,
i la vam baixar sempre al Serrallú.
Tant altres com Diables de Bora Mar, que són qui organitzem la musclada,
el que fem és plaçar el fòrum i arrenquem tota la ciutat cap a baixar al Serrallú, que hi falta gent.
Clar que sí. I això ja anirem dient les hores, si et sembla, de mica en mica.
Ara sí, també, a les 10, això fent una miqueta de competència d'Esleial, ara sí,
li toca a l'Àngel parlar d'aquesta xistorrada popular,
que recordem que el preu amb xistorra i canya, és allò que dius,
mira, per agafar potència, és 1,50 euro, està molt bé, no?
1,50 euro, sí, home, jo crec que sí, jo crec que cada any en fem quasi 1.300, 1.400,
i quedem curs, vull dir que...
Home, a més el bocadillet és bastant gran,
hi ha un bon bocí de la xistorra, també és bastant gran.
Sí, que sou generosos, no?
I la cervesa, pues, claro, una bona cerveseta també va bé,
i per un euro, 50, jo crec que...
La gent s'ha fa... L'any passat va ser una barbaritat.
No, no, m'imagino, m'imagino.
A més, no heu pujat l'IVA, pel que sembla, ni...
És que aquest 21, les colles, ja me sembla que no, no ens va gaire bé.
En Josep diu, m'ho posa la cara així com dient,
bon tema has tocat, no?, bon tema has tocat.
I segurament, que igual que passa amb Serrallo, amb vosaltres,
també tota la colla s'hi aboca per donar un cop de mà
i perquè tot això tiri endavant, no?, o la gran majoria.
Ah, bon, sí, tota la colla és molt difícil.
Però, bueno, sempre estan...
Tenim gent, vull dir que tothom s'apunta i si el demanes venen.
Vull dir que la col·laboració ja és.
He dit que a les 10 del matí,
però segurament no sé si hi ha gent que ja...
Saber que d'altres anys com ara la història,
fins i tot ja comenceu a tenir cua.
Nosaltres sortirem del local allà a les 7 i mitja, avui,
ja anirem a dalt a preparar tot perquè ho tinguin tot a punt.
i mentre estem preparant tot ja hi ha una bonica cua allà.
Ja m'imagino.
Ja fa colla allà la gent, sí.
Ja s'estan esperant, vaja.
Tota aquesta gent, quina gana que té, no?, quina gana que té.
No, potser com que és una cosa típica,
més aviat ja es fa com ara els xiquets quan fan això,
com ara els altres que fan, l'esbaldana, que fan tot.
Jo crec que la gent hi va per...
Ja no és per la gana, jo crec que és perquè és típic,
perquè és una cosa popular
i una cosa que es fa a Tarragona, que jo trobo molt bé, és molt maco.
I també comentàvem abans amb el Jordi, més o menys quants anys?
De veritat, l'edat exacta no te la podria dir.
No, però més o menys...
Jo sé que fa molts anys, això sí que ho sé.
Però ara no porto jo, diguéssim...
Això ho tenia a consultar els més antics, diguéssim,
que porta molts més anys.
Però és molt difícil, perquè jo sempre l'he vista,
vull dir que són molts anys i sempre l'he vista, ara.
No sé els anys que fa.
M'ho veig, he hagut de preguntar.
Bueno, no passa res, però l'èxit de gent segur ha assegurat, no?, el que dèiem.
Home, ja et dic, l'any passat m'has d'acabar a fer 1.300 o 1.400,
igual que aquest any, m'ha semblat que hem fet,
i vam acabar aviat.
Vam acabar aviat, vull dir que hi havia unes coles allà tremendes.
Arribàvem allà on estem nosaltres, que estem quasi tocant les escales,
i arribàvem cap allà on estava abans la penya taurina,
bueno, quasi al final ja, una tremenda de gent, sí, sí, per veritat.
No, no, això ja s'agraeix, eh?
I tal, i la gent hi venen, quan ho voren,
venen molts amics també, vull dir que...
Ara, d'aquí una miqueta parlarem tots així,
començarem a vendre el pa, a veure si, eh?,
d'acabar d'animar la gent a acabar que després del que m'estàs dient,
jo crec que el pa vostre almenys ja el teniu més que venut, eh?
Ja el teniu més que venut.
El punt de dos quarts, de dotze, a la plaça del Rei,
aquí ja us fiqueu vosaltres, els xiquets de Tarragona,
i m'has d'explicar què tenim.
Aquí hem de portar tota la família també, eh?
Aquí arrosseguem tant amb els xiquets del Serrallo,
Castellers, Sant Pere i Sant Pau, i els xiquets de Tarragona,
i com ara d'aquí una miqueta parlarem amb la Colla Jove,
arrossegueu a tota la família.
Però vosaltres el títol ja l'hi poseu familiar perquè ningú es despisti, no?
Correcte.
Bueno, ben altres...
A veure, Josep Maria.
Vam iniciar per les festes de Sant Magí una nova activitat,
que era el vermut familiar, amb música electrònica,
l'inflaula pels més menuts,
en definitiva una diada de matí
perquè poguessin vindre pares, fills i tothom s'ho passés bé.
Com que a la fórmula vam trobar que va funcionar molt, molt, molt bé,
vam decidir que per Sant Rècle repetiríem,
i així ho fem.
L'únic que canviem l'emplaçament,
per Sant Magí ho vam fer a la plaça de les Cols,
i dissabte, dos quarts de dutze, com bé deies,
organitzem el vermut al carrer Sant Anna
i juntament amb la plaça del Rei.
Per agafar els dos espais, no?
Exacte.
Que sàpigui que estem per allà, que tenim el nostre local allà...
Correcte.
I que anem allà, no?
Per donar una miqueta de vida al carrer Sant Anna,
que potser, segons quins dies de Santa Tegla,
queda una mica desengelat,
i que, a més, és el sentit molt nostre, òbviament, no?
Només recordar...
òbviament no és una activitat que s'hagi dut a terme al llarg dels anys,
com poden ser la musclada o la xistorrada,
però vam pensar en una fórmula que, de fet,
neix d'un sector jove de dins de la colla,
que tenia ganes de fer coses.
De fet, els que organitzem,
o els que organitzen el vermut,
no és gent ni de directiva, ni de la tècnica,
ni gent que estigui en cap càrrec de la colla,
sinó que és gent jove que tenia ganes de fer una miqueta de moviment
i, òbviament, els hem donat llum verda.
Això que dius, anem a viure la festa no només a nivell casteller,
sinó també a nivell de tota la família.
Sí, a nivell social.
Potser aquesta paraula està molt, molt utilitzada, no?
Últimament en el món casteller,
però és que realment és així.
I repeteixo, com que la fórmula per Sant Magí va funcionar molt bé,
hem decidit repetir ara per Santa Tegla.
i ara marxem cap a una fideuà, que també esteu convidats, eh?
Molt bé.
És una miqueta més tard.
Ferran, a quina hora us toca a vosaltres?
Nosaltres fem la paella.
Ai, però quin dia porto avui, eh?
De veritat, eh?
Una darrere l'altra.
A més a més, t'anava a dir que ja són 14 anys fent aquesta paella popular,
o sigui, ja ho tenia apuntat, però mira,
se me'n va cap a un altre lloc.
És que estic pensant en menjar a tot arreu, eh?
Sí, fa 14 anys va començar aquesta gran festa,
que és el deixar-te de la paella, no?
Que és una festa familiar,
que veuen gent dels castellers, les famílies, amics,
i moltíssima gent.
Fa 14 anys que ho fem.
Omplim el carrer Cosa-Bou, la plaça Espedió,
i la part de la baixada.
I, bueno, i és una festa que durà tot el...
Tot i que comença a les dues de la tarda, a servís, diguem,
com que a partir d'oles 9 al matí, 9 i mitja,
estem per allí muntant, desmuntant, paules i cadires,
i tot això, doncs, és una festa que la gent va aparèixer més a l'hora,
que després a les 3 i mitja de tarda tenim una xaranga.
Molt bé.
Que acompanya musicalment el dia,
i, bueno, és una activitat molt, molt maca.
Hem de dir que, a més a més, teniu els tiquets,
no sé si hi ha a la venda,
si la gent ja els pot anar a buscar-los...
Sí, sí, ja fa dies.
Bueno, des que va obrir estan de festes,
estan de festes, i al local de la colla.
I, a més, recordem que per socis hi ha un preu,
per no socis també hi ha un altre preu,
però bé, és un preu, com comentàvem abans amb l'Àngel,
que és preus mòdics, preus assequibles a tothom.
Sí, és un preu per acudir.
Que tampoc, jo que dius, mirem la butxaca, no?
Mirem per la gent que hagi de venir.
I tant, que obrir les festes i que la gent s'ho vagi bé,
és el que anem a buscar, no?
I també, tota la colla, si vol que...
Sou molts a l'associació d'amics de la colla jove?
Sociis, tregeixes.
Sociis, sí.
Ara som uns 1.800 socis.
1.800 socis.
Sí.
I a la paella l'any passat vam servir 80 racions.
800, deu menys.
Sí, l'any passat.
Aquest any, en principi, calculen sobre el mateix tipus de ració,
la mateixa quantitat, més o menys.
Juguem entre 700 i 800 racions,
perquè estem fent últimament els últims anys, no?
I també...
És clar, perquè és que més ja no tens espai físic, no?
Per ficar.
És que res, les taules i cadires per tanta gent, no?
Sí, sí, això ho imagino.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Però fem una cosa.
Això és el que tenim per aquest dissabte,
que jo no sé si us heu posat tots d'acord.
Això ja ho parleu abans.
No, no, no.
Això és casualitat, no?
De cop i volta arriba el dia de les festes,
arriben les hores i dius,
ai, doncs mira, això coincideix amb això,
però que està molt bé perquè així tenim tota la ciutat viva.
Perquè és gairebé tota la ciutat viva, no?
Sí, jo crec que els tarragonins tenim moltes ganes de Santa Tegla.
Sí.
I crec que estarem una mica tots d'acord
que les colles, en tant que tenim un paper integrador,
diguem-li com vulguem,
hem d'anar a omplir potser aquell forat
que el nostre consistori deix buit
per falta de finançament en les festes de Santa Tegla.
i jo no és ni molt menys una crítica,
sinó, al contrari, jo estic molt content
perquè podem aprofitar una oportunitat que se'ns brinda
per omplir el llibret de festes d'actes
com organitzem les colles castelleres,
que al fi i al cap no fa més que demostrar
el bon estat de salut del món castell en general.
El Jordi es senteix amb el cap.
Jordi, estàs d'acord amb el que acaba de comentar?
Sí, sí, totalment d'acord.
Vull dir, és quan les colles amb el seu teixit social,
que és el que es comentava abans,
doncs et poses a mans de la ciutat
per fer vibrar tothom.
I tot el que és festa,
com deia Sant Pé i Sant Pau,
tothom té ganes de sortir,
tothom té ganes, doncs,
fem coses i fem saltar la ciutat.
Àngel, que em dius, tu també d'acord, no?
Bastant, sí.
Que no només ens quedem a la vessant de Castellera,
sinó també que dius,
mira, no sé si també és una manera
que la gent conegui una mica més
de com es mouen les colles.
Sé que és molt difícil a través d'allò que dèiem,
una paellada o...
La gent, el que passa és que nosaltres,
jo crec que totes les colles pensem més o menys igual,
anem en busca de Tarragona,
anem en busca de donar un moviment a Tarragona
i un carinyo a Tarragona.
Jo crec que totes les colles anem en busca d'això.
Tot el que es faci això popular és bonic,
són festes.
Llavors jo crec que estic d'acord amb el que ha dit ara,
que sí, se fa perquè les colles castelles vegin
que hi ha una unió de cara a Tarragona.
I tot el que fem és de cara a Tarragona.
Perquè, la veritat,
beneficis, com acaben de dir de l'arròs,
el benefici, és la veritat.
No sé si hi queda res,
perquè jo no estic dintre de la Junta Directiva,
però que jo crec que de benefici no hi hagi cap...
Molt poca cosa si és que queda alguna cosa.
Si paguem els gastos ja podem estar contents.
També estàs d'acord, Ferran?
Sí, sí, d'acord, d'acord.
Això de la paella va néixer fa 14 anys
pensant en això, no?
En fer alguna cosa diferent que no fos ni fer castells.
Ja ho fèiem el dia que tocava, no?
I, a més, per donar obertura a la ciutat
i fer activitats diferents als castells, no?
Una manera també...
Durant molts anys hem fet moltes coses,
bé, en un any fem diferents tipus d'activitat, també, no?
Perquè jo he parlat de la paella una mica amb l'excusa
perquè ho tenim aquí a prop,
perquè ja és demà mateix.
És que tot això que estem comentant
sembla que sigui d'aquí a una setmana,
però no, això és demà mateix.
Demà, demà. Demà a la matí ja comença tot això.
Ja comencem una altra vegada la ronda.
Jordi, com ho teniu vosaltres?
Com teniu tot el que s'ha de fer per la baixada en peritos?
Ja teniu tot, segurament, cap més que organitzat,
perquè tot vagi rodat
i perquè la gent entri a la festa, el que dèiem, no?
Nosaltres ja ho tenim tot a punt
perquè a les 10 i 20 els músics comencin a tocar
i comencen a tirar avall cap a la xistorra de Sant Bé i Sant Pau
a veure l'Àngel de dir, bueno,
anem a fer una mica de xistorra.
Parla de xistorra, eh?
Sí, sí, no, sempre la tenen, eh?
Sempre la tenen.
Ja els esperem amb músculs després, cap problema.
Ah, d'acord, d'acord.
Sí, no, sense baixar amb una caixa de músculs ja també, sí, sí.
Estem ben combinats.
Nosaltres hem dit a les 10 del matí, però n'hem dit on.
A veure, digue'm, anem tu al peix.
Mira, començàvem amb el Jordi, que estàvem a les 10 del matí.
Vinga, Jordi, perdona.
A les 10 i 20, en principi,
arrenca la xaranga des de la plaça del Fòrum.
A les 10 del Fòrum.
I baixeu cap a la plaça de la Font.
Plaça de la Font, els passem a saludar.
Es trobàvem la xistorrada.
I després, en principi, anirem al mercat,
donarem un tomet per dintre del mercat,
agafarem els barrets de la festa
i llavors anirem tranquil·lament cap al nostre local.
Allà farem una paradeta,
prendrem alguna cosa,
descansarem i continuarem amb un parell de bars
de la zona fins al Serrallo.
I a partir d'aquí, bueno,
vés festa, no?, després.
Exacte, després ja continuem amb la mosclada.
Exacte.
Si es vulgui quedar a dinar, hi ha fideus i som-hi.
Veus com el de la fideuada...
Veus, veus, és que saps una cosa?
Just després del que comentava
fa un momentet amb la paella el Ferran,
jo just de sota posava fideuada
i a mi ja se m'han creuat els cables.
És que és per la de menjar
i ja se m'envaloremos,
se m'envaloremos aquestes coses que passen.
Àngela, aquí no els poseu vosaltres,
perquè, clar, nosaltres comencem de bon dematí.
De Sant Pere i Sant Pau,
tots carregats,
anar preparant,
perquè això s'ha de fer amb foc.
No, nosaltres sí,
nosaltres a les set i mitja ja estem preparant-nos
per anar a pujar per amunt,
la més aviat possible muntar,
preparar el foc,
que és molt important.
Llavors, perquè a les deu estigui tot a punt.
Molt bé.
I sortim molt dematí, molt.
Quanta gent s'ha treballat?
Més o menys per aquesta estolada.
Home, en total,
sí, comptat així pel damunt,
estem entre 25,
sí, sí, bé, bé gent,
25, 30,
perquè a vegades tampoc no volem molta,
perquè si no ens estrobem una mica.
Millor que hi hagi coordinació, no?
Sí, llavors de vegades en quan entren uns quants,
després uns quants se reposen,
entren uns altres,
i estem així.
Josep Maria, i vosaltres què?
Bé, nosaltres el vermut comença a dos quarts de dotze,
però...
Oh, bé, ara no,
però abans, clar,
al migdia.
Les ampolles ens mouen soles, no?
No, òbviament no, no, no.
No, comencem, suposo,
a les 9 de matí,
amb una hora bastant decent
per posar-se en marxa,
i nosaltres aquest cop tenim la sort
que ho fem molt a prop de local,
i per tant ens permet començar
amb el temps una mica més just.
Hem de muntar simplement una miqueta
l'escenari, les barres, etcètera, etcètera,
i a dos quarts de dotze, com deia,
tothom que vulgui està convidat
a participar d'aquest vermut
i dels tallers pels més petits
que també és important,
que hi participin.
I també, com comentàvem fa moment amb l'Àngel,
més o menys, quanta gent us dona un cop de mà?
No, jo estic d'acord amb la precisió
que potser no cal molta gent,
sinó que la que estigui treballant
penqui de valent,
i crec que amb 15 persones, 20 persones,
és més que suficient.
En repeteixen moltes...
Però acabem amb el Ferran.
Ferran, i vosaltres què?
Això de la paellada, perdoneu?
Sí, nosaltres portem una feina molt gran,
el que és muntatge de taules i cadires,
i tot això, no?
M'imagino.
Perquè molta gent, nosaltres comencem
a les 9 o un quart de 10,
i, bueno, 20-30 persones
són les que estan convocats a aquella hora
per començar a muntar, no?
muntar tot el que és de taules, cadires,
les barres, el bar,
tot això, no?
Però ja continuem amb la paella
i la festa.
Ah, clar.
I qui és el mestre paeller
que us fa a vosaltres,
aquesta paella,
que va sortir boníssima, també?
Un home que es diu Pasqual.
Que ja el teniu ja,
com aquell que diu d'any en any,
en aquests 14 anys sempre l'ha fet ell?
No, al principi ho feia un altre,
no sé, un altre home que és el Joan,
però després,
acabant els anys,
se va canviar.
El paellero.
El paellero, oi?
Ah, m'has agradat.
Clar, comentàvem que, clar,
poca gent, però gent molt avinguda,
jo no sé si d'any en any,
això és una pregunta
que us fa ell també als quatre,
m'aconteu,
any en any es repeteixen
la gent que una vegada
que participa en aquesta festa
de Santa Tegla
a través de la seva colla,
repeteix?
Això és ella que dius,
ostres, compta amb mi,
que jo enguany torno, eh?
Que no m'esborris.
Sí, home, sí.
Sí, sí, sí.
Nosaltres tenim,
no sé si ho diríem,
que sempre som el mateixos,
com el que diu, no?
Sí,
nosaltres sempre hi ha
aquell reducte d'incondicionals
que estan matí, tarda i nit
disponibles per a la colla.
Nerviosos, no?
Sí, sí,
sempre hi ha,
però sempre hi ha
cares noves,
hi ha gent,
en aquest cas,
i relacionat amb el vermut,
tenim un grup de gent jove
que està molt motivada
i que són els que tiran endavant
tot això,
però sempre hi ha
el grup de vuit o deu persones
que són presents
a tots i cadascun dels actes
que duem a terme.
Que són autèntics,
jo què es deia,
autèntics malalts, no?
Sí, sí,
totalment.
Anys al dia.
Sí, sí,
més o menys això.
I aquestes,
nosaltres si som vint o vint i cinc,
deu o quinze,
gairebé sempre són els mateixos.
Perquè fem una foto
i me miro la foto
d'aquell any de l'altre any,
a mi si estàs aquí,
tornes a estar aquí,
sempre estàs...
I ara més o menys està tothom.
Aquest any trobarem a faltar
una persona mirada,
ho vull dir.
Ai, diga-ho.
Sí, perquè és el Vicenç,
que va ser president fa dos anys.
És un noi que és molt col·laborador
i justament amb el treball que té,
potser és el primer any que no ve,
que no pot vindre.
Però clar,
llavors és l'home cuiner,
és el que sempre està cuinant,
mi agrada.
Així que Vicenç,
a tot el podem faltar.
Mira,
que vagi agafant força de carai,
mire,
a veure si ho pot acabar de combinar,
no?
Sí,
ell només que pugui vindria.
Jordi,
ataca.
Bàsicament és el mateix,
jo crec que tota colla
té un nucli dur
que hi ha una idea,
la poses sobre la taula,
doncs ja comencen a fer de les cebes
per poder-la portar a terme.
I en aquest cas,
en el nostre cas,
que és la baixada d'emperitus aquest any,
poca cosa tens a fer,
sinó dirigir la xeranga,
que vagi una mica fent esses,
no gaires,
però que en facin alguna
per anar baixant cap al serrall,
vull anar parant.
Per tant,
has quedat en una sèrie de llocs,
com és la que ve de...
com és el racó dels amics,
que pararàs allà,
prendràs alguna cosa
i baixaràs al final al serrallo,
i per tant,
és bàsicament això.
Quan sí que fas els musclos després,
evidentment són aquells quatre de sempre,
que aquest any, per exemple,
també em fallarà un,
perquè li toca treballar,
perquè el Gonzalo,
Gonzalo i Raül Uengo
són aquestes dues persones
que no han fallat mai,
que aquest any, hosti,
no sé si podré ho arribarà tard,
tranquils,
però sempre són els mateixos,
se n'incorpora un,
aguanta,
a vegades marxa,
se n'incorpora un altre,
però hi ha aquest nucli dur
de 8-10,
com es deia,
que si no fossin aquests,
ja riuríem.
Però bueno.
Sí, no és veritat, ja.
Bé, hem parlat de coses
d'aquest dissabte.
Sí, sí.
Recordem-ho,
teniu fresc,
sobretot gent de Tarragona
que ens esteu sentint a la mateixa,
que sou vosaltres els protagonistes.
Ells ho organitzen,
ells us conviden
a que vingueu,
que s'ho passeu bé,
i que sortiu sobretot a la festa,
a viure-la a través
de les diverses camises
que tenim a la nostra ciutat.
Però,
per les quatre colles de la ciutat,
jo no sé si s'esperen
candeletes,
el que seria
la festa major de la nostra ciutat,
la diada de castells
de la nostra Santa Ticle,
i com es preparen
per aquest...
Com animeu a la gent
a que s'apunti,
de quina manera
els punxeu
perquè es moguin
dels sofàs
i que surtin
i que fins i tot
que s'apropin
i s'apuntin
a les colles,
que és el que ha de fer la gent,
que també es necessita.
No només gent que miri
i que aplaudeixi,
que donen
aquesta calor
que es necessita,
sinó també
que facin aquesta pinya
i que
que tinguin endavant, no?
Bé, relacionat
amb el que parlàvem abans,
amb donar
d'aquesta falera castellera
que es dona
al llarg
del territori català
i Tarragona,
òbviament,
com a territori
tradicional
no és una excepció.
La veritat
és que no costa molt.
Tenim la sort
actualment,
suposo que a les altres
coses també les passa,
que fent poquet
atraus gent,
òbviament,
fent molt
n'atraiem
encara molta més,
no?
Nosaltres hem preparat,
a part del vermut,
que és el primer acte
que duem a terme demà,
un seguit d'actes
al llarg de la setmana que ve,
i hi ha no només d'actes,
sinó de formes
d'actuar una miqueta diferents.
N'altros vam llançar,
suposo que alguns
ho hauran vist
o ens seran coneixedors,
un vídeo,
un vídeo promocional
de la colla
amb el títol
de Tarragoninament,
que és un lema
que vam arrencar
l'any passat
per Santa Tecla
també,
que ens va...
Dius, Maria,
perdona,
quan dius n'altros
dius als xiquets de Tarragona,
ho comentem.
Perdó.
No, no, no,
no passa res,
només és per aclarir-ho,
perdona.
Sí, sí,
i, bueno,
com et deia,
vam llançar el lema
Tarragoninament
l'any passat,
que és un lema
del qual estem molt orgullosos,
perquè és un...
mostra el lligam
que tenen els xiquets
amb la ciutat,
no?
La colla de Gana
de Tarragona,
de...
la hereba
de la tradició castellera,
amb aquell sentiment
de tarragonisme,
de portar la tau
a l'escut,
bueno,
són un conjunt
de sensacions
que tenim els xiquets,
que els fem molt nostres,
i que amb el llançament del vídeo,
que a través d'un codi QR,
etcètera, etcètera,
que anireu veient
aquests dies per la ciutat,
bueno,
és una manera
de traure la gent
a la colla,
no?
A part d'això,
tenim un parell
d'activitats,
el dimarts fem un cercavirres,
el dijous fem...
Però pareu,
una conferència...
Sí, però pareu,
moltes coses,
jo m'he sentit al dissabte,
però...
Sí, després si tenim temps,
ens expliquem una miqueta,
però el cercavirres,
òbviament,
de dimarts és una forma
de traure gent jove,
a fer una mica de gresca,
a fer santa tecla al final,
que és del que es tracta aquests dies,
i potser ens posem
una miqueta més seriosos
el dijous,
amb la conferència
que es titula
dels xiquets de Tarragona
a Colla de la Mercè,
els xiquets de Tarragona actuals,
que és una conferència
que narra
la relació que hi ha
entre la primera colla
que apareix a Tarragona
el 1885,
que és com us deia,
es diuen els xiquets
de Tarragona a Colla de la Mercè,
fins a la...
I narra, narra
els lligams
que porten
a l'aparició
dels xiquets de Tarragona actuals,
que va a càrrec
del senyor Pallarés,
un historiador
de renom,
que és un expert coneixedor
i que ha escrit
diversos articles
sobre el tema
i que convida tothom
perquè és un tema
molt, molt interessant.
Recorda'ns,
quan es fa aquesta conferència?
És el dijous
a les 19 hores,
i per tant,
tothom que vulgui
està convidat.
Molt bé,
el dijous,
dia 20,
recordem-ho.
Ferran,
vosaltres,
clar,
jo m'he quedat
amb la part de la paella,
però jo crec que
ens heu de vendre
més arròs encara,
no?
Sí, sí,
nosaltres,
mira,
fem cada dia,
des de demà
fins al dimarts,
fins al dilluns que ve,
de la Mercè,
cada dia
tenim una cosa o altra,
diferents actes.
Demà començarem la paella,
passat demà
anirà a la Dia de Castells,
a la Dia de Castells,
i el dijous fem una conferència
d'antigredència a un quart de vuit de la tarda,
del romànic català barrejat
amb unes interpretacions de cant,
que és una cosa molt maca,
però queda molt bé.
El dimarts,
fem assajos a la ciutat de Tarragona,
tant de canari com d'adults,
per intentar que més tarragonins
s'apunten a la clara jove,
el dimecres,
el dimecres,
el dimecres,
durant el seguiti popular petit,
el passador del seguiti,
convidem a veure
a tota la canalla que participa al seguiti,
igual que fem el dia 22 amb els grans,
que també fa molts anys que ho fem,
el dijous,
després de l'assaig,
el que fem,
fem una festa al carrer,
que ve el punxeriscos,
el Miqui Puig,
sí, déu-n'hi-do.
Sí, i bueno,
s'ha de dir que el dia de la Mercè
per la tarda fem...
No, perdó,
el dia de la Mercè per la tarda,
a dos quarts de sis,
a la tarda fem al local
un concert de cant coral
i a més a més un concurs de pastissos,
el segon concurs de pastissos
que ho farà a la ciutat amb premis,
i també durant totes les festes,
aquest any, enguany,
hem fet el concurs Instagram
de Castells,
que està ober a tota la ciutat,
amb premis
que pot participar tothom
i que els premis
els entregarem
a la setmana del concurs de Castells.
Molt bé.
No, vull dir que...
Actes variats...
Estareu...
Tot el públic
i tota manera, no?
Estareu entretinguts, eh, Ferran,
estareu entretinguts.
Jo no sé què té el Ferran aquí de fons.
Som en Diables.
Això és el que t'anava a dir,
que esteu a algun assaig de Diables
o alguna cosa d'aquestes.
Sí, sí.
Compte,
premis que a veure si arribaran les espurnes...
També estic el drac de Sant Roc.
També és el drac de Sant Roc.
Molt bé, molt bé.
Estim provant aquí unes coses noves.
Ferran, fem una cosa.
Poneu en pleus.
Exacte.
Com a notem que tens el que estàs enfeinat,
t'acomiadem a tu.
Moltíssimes gràcies.
Recorda'ns una altra vegada
allò de la paella.
Tot la reguitjell,
jo aviso a tota la gent que es miri
el programa de Festa de Santa Tecla,
que es vagi apuntant,
les coses que ens doneu
per aquestes Festa de Santa Tecla,
que no són poques,
i sobretot ara i de principi,
doncs mira,
que s'apuntin a la paella
i a partir d'aquí què vagin fent, no?
Sí, sí.
La paella demà a les dues de la tarda.
Esperem a tothom.
Molt bé.
Fem una festa familiar al carrer,
festiva,
amb música
i paella
i moltes coses
i altres sorpreses que n'hi ha, no?
I que vagin a buscar,
sobretot, els tíquets,
ja siguin socis o no socis, eh?
Sí, sí.
També demà al matí també vendrem allí tíquets.
Molt bé.
No hi ha problema.
Ferran, gràcies.
Bona tarda.
A vosaltres.
Adéu, bona tarda.
Adéu, bona tarda.
Ens falta l'Àngel
i també ens falta el Jordi,
que l'Àngel,
és a dir que,
mentre que el Josep Maria i el Ferran
anaven dient les seves,
estaven fent com memòria.
A veure, que me deixo,
que me deixo de dir.
No, no, no.
Jo que s'ha de nom de memòria,
com que el xiquet i la jove
fan tantes coses,
ja no ens ho dona temps.
A llemó, no, ja...
Són uns acaparadors.
Sí, no, és diferent.
Perquè la festa està a Tarraona.
Sí.
Clar, el que és allà dalt,
la festa,
com que no es nota.
Home, però algun assaig,
una clocada d'ull
durant la setmana,
alguna coseta s'ha de fer, no?
L'únic que nosaltres
sempre fem,
cones cosetes dintre el local,
però la meva crida
sobre el que estem enronant
de la gent que s'acosti,
jo la meva crida
més personal
és de cada...
els nostres castellers,
els de Sant Pere i Sant Pau.
Aquesta és la crida
que jo me permeto
de fer l'aquí si no me permets.
Sí, sí.
És una crida...
Perquè, clar,
hem començat un any molt bo
per nosaltres,
a la petita colla que som,
però vam tindre
una miqueta de sopegada
el dia de Sant Magí
i sembla que la colla
se n'ha ressentit.
jo els voldria a entendre
que m'escoltaran,
estic segur,
que no ens hem de ressentir,
hem de vindre,
hem de luchar
i hem de tornar a estar al puesto.
I el que voldria
que en tots els ensajos
que agafessin encara més ganes,
que vinguessin
amb moltes més ganes,
que diuen
no senyor,
no ha passat res
i anem a treballar.
Això és el que jo demano.
La meva crida és aquesta
i festes,
ja en fem de festes.
Però jo,
el meu punt,
com a assessor tècnic,
és els castells.
i la meva vida
ha sigut tota la meva vida
els castells.
Són molts anys de castells.
Llavors,
clar,
que vinguin a fer castells.
Jo no saps,
jo,
en el món casteller,
com ho han passat
els meus companys,
hem tingut pujades
i baixades.
Nosaltres,
per desgràcia,
n'hem tingut una,
l'any que semblava
que anàvem més bé.
I el vam tindre,
el dia de Sant Magí.
Llavors,
clar,
tot això ens ha fet
una miqueta de mal.
Però no voldria
que el casteller
el surre sentigués.
Al contrari,
quan un equip perd,
el que has de fer és animar.
Llavors,
ens hem d'animar.
I jo crec que la meva crida
és aquesta,
que vinguin
i que tornem a aixecar-nos.
Jo crec que pel dia
de Santa Técnica
podem estar ja refets
i el dia del concurs
que tirem endavant
tot el que puguem.
Això és la meva crida.
No volia esmentar-ho,
però és que,
Déu-n'hi-do,
les coses que us arriben,
les dates importants
que venen per davant.
Tot ens ha fet,
tot ens ha fet de cop,
ara,
nosaltres.
I clar,
i ens ha vingut de cop
a ser al cop.
Ens ha vingut de cop.
A Bones Buïdes, Àngel,
aquest decrit
i d'ànims.
No, home,
jo crec que sí.
I cap endavant.
En tants anys
del meu món castellé,
en tants anys
jo he viscut moltes coses,
perquè, escolta'm,
jo vaig començar a fer castells
en 1947.
Són molts anys.
Sí, sí,
uns quants,
si és veritat.
El meu primer cap de colla
va ser el Joan Juli Verde,
el Vendrell.
Vull dir que,
clar,
hi ha vist de tot.
Moments molt bons,
el Vendrell ha tingut
dins bons bons,
la colla vella de ball,
la colla jove,
els xiquets,
els xiquets van tindre uns anys
aquí que,
però les ganes s'han refegat,
han aixecat amunt.
Però, clar,
també han tingut
tots els moments dolents.
Igual que la jove de Tarragona.
Serrallo mateix.
Sí, sí.
Serrallo és una colleta
que està treballant molt
i ara mira com està.
Està ben maca.
L'altre dia
va fer uns castells preciosos.
No, no,
i els hem de treure
de la xabola, eh?
No, no, no.
Ah, sí, sí.
Això també és molt important.
Els hem de treure de la xabola, eh?
Això sí que és molt important.
Sí, sí, sí.
Els hem de treure d'allà, eh?
Sí, però qui ho té
que escoltar
que prengui nota.
Sí, sí.
Clar, vull dir,
nosaltres ja volem marxar, eh?
Vull dir, nosaltres no ens hi volem quedar.
Vull dir,
vull comentar-t'ho al principi també
això d'aquest nom.
Per què li poseu això?
Però bé,
millor que m'ho expliquis.
No, vull...
A veure,
el nom de Xabola
és que no és un local d'assaig.
És un local social
perquè hi fem vida,
però no és un local d'assaig.
El nostre local d'assaig
és al carrer,
és a la plaça de davant.
ho sentim molt pels veïns
perquè hi ha hagut denúncies,
hi ha hagut denúncies per l'openal,
és molt fotut,
però és que no podem anar
a un altre lloc.
El nostre lloc,
en aquest moment,
és aquest.
I llavors,
nosaltres estem esperant
candeletes
que qui li toqui firmar
el fitosanitari
ho firmi
per poder-nos anar cap allà,
però fins que
senyors polítics
es posin d'acord,
a tres bandes,
doncs,
no hi ha manera.
I això,
pel que veieu,
pel que m'estàs explicant
més que una altra cosa,
ho veieu llarg,
no?
Sí,
a mi em fa por
que quan...
Llàstima,
però...
Sí,
però quan les informacions
primer surten al diari
abans de saber-les tu,
és que jo crec que no anem bé.
I com que no hi ha eleccions a prop,
això...
Quan hi ha eleccions a prop
sempre que les coses
s'accelerin.
I les últimes eleccions
van sortir els planos del local
que vas dir
que maco,
que bé.
Ara,
fins d'aquí
les pròximes eleccions,
no sé si serem a temps.
Però clar,
la gent es desgasta.
Els nostres castellers
i ara quan sentia
tant a la jove
com a xiquets
de tots els seus actes,
és que nosaltres
no podem fer absolutament res
d'actes al local.
Perquè a la...
Naltros,
vull dir...
Ara ens plantegem
simplement l'horari d'assaig
de poder dir,
bueno,
després de sopar
anem a assajar
i tira-li
perquè les coses
t'estan sortint.
Dius al cap de colla,
va, vinga,
tres proves més,
no senyors,
a les deu,
per sorolls
hem de parar.
I tanca,
tanca perquè...
Si no plou,
clar, perquè llavors
pares abans.
Sí, sí,
llavors ja no es fa
aquella tarda, no?
I arriba a Santa Tecla,
arriba al concurs,
Sant Magí,
Sant Pere,
Verge del Carme
i no pots fer més.
Vull dir,
busca un local
d'inestremis,
l'associació de veïns
et diu,
vale, va, gràcies.
No, aquí tinc coses,
no hi podeu entrar...
I tens que parar de ser.
És un impediment
re de l'altre.
És un impediment
de l'altre.
A veure si tenim
l'oportunitat
de donar en primícia
aquesta notícia,
sisplau, Jordi.
Digue'm-ho.
Ojalá, ojalá.
Vamos, vinc corrents, eh?
Cap problema.
En el moment que
esclati i dices,
talla la notícia,
ens ho véns a dir
i a veure si podem dir
que la gent del Serrallo,
els xiquets del Serrallo
ja tenen la seva casa.
Sí, ojalá.
Ojalá, ojalá.
Jo tinc...
Ja estava escoltant,
sí que segueixo
dient el de joves xiquets,
jo aquells que tenen
una gran sort,
que tenen el local
on te'l tenen,
estan al mig
de lo que és
la festa major tradicional,
per tant,
activitat que facin
segur que els hi anirà bé.
A xiquets del Serrallo
jo crec que igual
que a Sant Pere i a Sant Pau
estem a una punta.
Jo crec que a Sant Pere i a Sant Pau
xapó perquè està al barri,
nosaltres encara no estem al barri.
Llavors,
els actes que puguis fer,
que és assajos oberts,
que si una serveix als assajos
o qualsevol cosa
està molt limitat.
Sí que demano
a tota la gent serrallienca,
a tots els nostres castellers,
que tregui la pols
a les camises
que encara no hem fet servir,
que se la posin
i vinguin a l'assaig.
perquè igual que penso
que segur que Sant País i a Sant Pau
tindran una santa tecla espectacular,
penso que estem en el moment
que si volem podem.
I la veritat,
penso que ja ens agradaria
fer moltes més activitats
per naltros i per Tarragona,
perquè jo crec que Tarragona
es mereix molt,
però amb la situació
en què el moment
d'aixequés dels serrallos
és impossible.
El dia que l'Ajuntament
subdelegació
vulguin,
farem tantes o més activitats
que les altres tres juntes
amb tot el meu permís perill,
eh?
Però
perquè
és aquesta la història,
la xiqueta del serrallo.
No, no,
i segurament
que esperança,
força i ganes
no us falta
a cap de les colles.
Sí, però
jo reconec
que en el nostre cas
aquest tema
ens està matant
castellers pel camí.
És que el carrer
a l'estiu
està molt bé,
però a l'hivern...
No, no,
que avui plou,
però demà tornarem a ensajar.
Demà em quedo a casa.
I te passes per davant
d'un altre local
xiquets o jove
i dius
hòstia,
que bé, no?
Quina meravella, no?
Però aquí dintre s'està bé.
I amb alguna reunió
que hem anat
i en plan xerrar...
Val-t'ho s'han començat
a ensajar?
Allò a principis d'any
quan encara Sant Magí
i Santa Tegua
queda lluny.
Diu, no,
és que fa fred.
i es queden com,
hòstia,
no sé com dir-t'ho
de les altres colles,
però és així,
comença a estar,
acabes abans
perquè el temps...
Desventatge, clar.
Però bé,
segur que anirà bé.
Jo crec que sí, eh?
Jo crec que també.
I arribarà el Pilar
i farà 17 anys que arriba.
I això és una
de les nostres
petites medalles
que podem tindre.
Sí, senyor, sí.
No sé si ens hem deixat,
Josep Maria,
Ângel,
digues...
Jo,
em mataran si m'ho oblido
de dir això.
Vinga, digues.
M'havia oblidat completament.
i que la SAC no arribi al riu, eh?
Ja hem tenit prou nosaltres.
Demà posats
a completar
el llistat d'actes
del dissabte,
m'havia oblidat completament
que a la tarda,
a les 6 de la tarda,
acompanyarem,
perquè actuen
pels carrers de la Paralta,
la nova Moixaranga
del Gemesí,
que, com molts sabran,
la Moixaranga
té un vincle
molt estret
amb el món casteller.
Nosaltres,
els xiques de Tarragona,
vam estar el mes de juny
a València,
al Gemesí,
vam fer una actuació
convidats per ells,
la Moixaranga
va convidar
nens del Vendrell,
la nova Moixaranga
ens va convidar a nosaltres,
vam passar un cap de setmana
molt distret
allà baix,
i ells estaven encantats
de tornar-nos
aquesta visita,
i vam creure
que en el mar
de les festes
de Santa Tecla
era l'oportunitat
ideal per fer-ho,
i llavors ells
actuarà demà a la tarda
a les 6
per la Paralta.
Pel qui no ho hagi vist mai,
ho recomano
completament,
perquè és una...
a part que la música
que acompanya la Moixaranga
és...
a mi m'encanta,
però les construccions així
són peculiars,
òbviament no són tan altes
com les que fem els castellers,
però tenen una bellesa,
una estètica
molt peculiar,
i per tant
us convido a tots,
demà a les 6 de la tarda
per la Paralta
per sortint
de la plaça del Rei
cap a la plaça
de les Cols,
de tot el que és
la zona circundant
del nostre local.
Ara ja està, eh?
Sí.
Ara ja pots respirar,
ja se'n maria,
ara ja està dit.
Home,
si em deixes ampliar
et diré que...
Què?
No és una activitat en si,
però des de la colla,
en aquesta dinàmica
que portem
els últims anys,
de canviar una miqueta
la visió
dels xiquets,
que, bueno,
podríem estar d'acord
o no que
en la seva època
comentàvem,
potser més enrere
teníem una imatge
més fosca,
doncs vam decidir
que una de les coses
que podíem fer
era canviar-li
l'aspecte
al carrer Santana,
no?
El carrer Santana
durant la nit
és un carrer fosc,
no?
No és un carrer
molt atractiu,
tot i que té el seu encant.
Llavors hem pres
la decisió
i la iniciativa
que tots els assajos,
ja vam començar
l'altre dia,
durant les hores d'assaig,
a partir de les 6,
7 de la tarda
fins a les 10,
11 de la nit,
projectem a la paret
del davant
unes imatges
de castells,
d'assajos,
de diades,
no només
de la nostra colla
per donar a conèixer
el món castell
en general,
per donar-nos a conèixer
a nosaltres,
òbviament,
per obrir-nos a la ciutat,
perquè la gent sàpiga
que dins del local
s'està assajant
i s'estan fent castells,
aprofitant que aquests dies
a la part alta
hi ha més moviment de gent,
perquè els dies
de tecla
sembla que la part alta
sigui el mercat central,
no?
Sí.
I, bueno,
més que res per dinamitzar
el carrer Santana,
donar-li una miqueta de llum,
donar-li una miqueta
de festa
i de color.
És bastant
diferent.
No, no,
ja ho veiem,
a més a més,
el que dèiem,
que no només
es veuen imatges
de xiquets,
que es veuen imatges
de les quatre colles
de la ciutat.
Bueno,
no ho hem classificat
per colles,
no simplement
en actuacions.
Es veuen imatges.
Són castells,
al final.
Home, està molt bé.
La gent que passa
aquí pel carrer Santana
ens ho pot trobar
amb la grata sorpresa,
no?
Sí,
i després,
bueno,
ja ho anirem bé
al llarg de les festes,
però tenim una sorpreseta guardada
que...
Encara no ens ho diràs.
No,
òbviament no.
En Jordi,
no el deixeu sortir,
eh?
Si no ens ho diu.
Si ho féssim,
no seria sorpresa,
per tant no ho podem fer.
No seria sorpresa,
dona.
Però estic segur
que agradarà molt.
No,
no li podem obligar.
No,
ni una miqueta.
Burxeu-lo,
burxeu-lo,
vosaltres que el teniu a prou.
No,
perquè llavors
al damunt
no seria la sorpresa.
Si ens ho vols donar
la nostra sorpresa,
doncs...
Va de castell,
no et puc dir més.
A veure,
ja començaria alguna cosa més.
Ens haurem d'esperar,
no?
Ens haurem d'esperar.
Una miqueta.
Josep Maria,
xiquets de Tarragona,
moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres
per acompanyar-nos.
Àngel Oriol,
castellers de Sant Pere i Sant Pau,
moltíssimes gràcies.
A tu.
Jordi Vidal,
xiquets del Serrallo,
gràcies.
Gràcies a tevo.
I també hem tingut el Ferran Ventura
de la colla del xiquet,
del xiquet,
dels xiquets de Tarragona.
Gràcies a tots quatre
i fins la propera.
Bones festes.
Bona tarda.
Igualment.
Adéu-siau.