Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La primera entrevista ha passat al punt del migdia. Avui dimarts era una que teníem moltíssimes ganes de fer. Jordi Giramé, bon dia.
Bon dia.
Programador del Teatre Metropol. Teníem ganes de tornar-te a tenir aquí i de tenir notícies que el Metropol tornava a oferir programació. Ens hem perdut un parell de mesos, no?
Sí, sí, sí, un mes i mig o una cosa així.
Hem trobat a falta.
Exactament, aproximadament. Sí, sí, no m'estranya.
I amb un puntet allò alarmista de dir, home, és que clar, si hi ha retallades per tot arreu, escolta, vols dir que tornarem a obrir el Metropol? Vols dir que ens podem permetre, Tarragones, per permetre tornar a muntar una programació al teatre?
Doncs sí, sembla que ha costat una mica més, però ja la tenim i la tenim, deia jo abans, molt concentrada, no? En el sentit que, ostres, uns caps de cartell que fan petxoca.
Déu-n'hi-do, de març a juny ja tenim música, especialment teatre i arts escèniques al Metropol.
Explica's, Jordi, que heu patit una miqueta o com ha anat això?
Bueno, més que patir, sí, hem hagut de treballar-la molt, molt, molt, molt i molt, bé, perquè les retallades són evidents i no és cap secret per ningú i per tant, doncs, bueno, ens hem d'adaptar.
Però com bé deia avui un director de teatre que he vist també, en el teatre no és cap sorpresa, vull dir, estem permanentment en crisi, per tant, diguéssim, es dificulta el treball, però de buscar fórmules imaginatives, de buscar això que ara sembla la panacea de la gestió mixta públic-privat, com que en tot cas no ens ve de nou, sinó que portem molts anys fent-ho,
per tant, el que hem hagut de fer és aprofundir en aquestes línies per intentar que amb un pressupost, doncs, molt auster, molt rigorós, doncs, pugueu oferir aquest cartell d'espectacles que felicito, doncs, que facis aquesta lectura molt positiva
i, sí, estem satisfets, però pensem que és un cartell molt atractiu i que d'alguna manera o altra satisfà els públics habituals de les arts escèniques de la ciutat que creiem, doncs, que, bueno, que estan acostumats a tenir un servei determinat
i, per tant, molt feliços d'haver pogut continuar amb aquest servei, tot i que el Metropol, com bé saps, són moltes més coses que aquest apartat d'exhibició,
sinó que el Metropol és un programa cultural ampli, amb moltes vessants, amb moltes arestes, i que al costat d'aquest espectacle, aquest cartell de programació
i d'exhibició professional, que sumen 15 espectacles, al costat d'això hi ha tota una tasca de dinamització amb les entitats de la ciutat
i, per tant, aquí no podem oblidar escena a Tarragona, mostra de teatre jove, activitats del Dia Internacional de la Dansa
i tot un seguit d'activitats al voltant de l'educació i la formació, no?
És que això ja ho donaven per fer.
Perfecte!
Això ja ho donaven per fer, dèiem, home, amb la combinació, l'esperit, doncs, de donar servei, no?
Amb les entitats tarragonines que es vinculen als arts escèniques, segur que es poden fer coses.
Clar, el que sorprèn és que, donades les xifres econòmiques que s'està patint, les retallades baixes que s'està patint a tot arreu,
clar, sorprèn que porteu a les gluces de Bohemia de l'Oriol Broggi, sorprèn a Juan Echanove amb Desaparecer,
Qui té por de Virginia Woolf... Són grans noms que estan circulant ara per l'escena del país i que, escolta, arribaran aquí.
I aquests són els que a mi em sonen, eh? Jo crec que hi haurà perles d'aquelles que diguin, això també té un valor.
Han pogut venir a gràcies també, o sigui, aquestes companyies també estan més sensibles amb el tema de dir,
escolta, sabem que la situació apreta per tothom, venim en pla més apenyadet. Això està passant també?
No, el que sí que està passant... A veure, les despeses són les despeses.
El que sí que està passant és que tothom està buscant fórmules imaginatives, més que imaginatives,
fórmules una mica de viabilitat atenent cadascuna de circumstàncies de l'entitat programadora, no?
I en aquest cas, però el resum, tant si l'entitat programadora té un cos jurídic o en té un altre,
el resum és que, afortunadament, les arts escèniques, quan tenen públic,
és una de les activitats culturals, doncs, sostenibles, viables,
perquè hi ha una contraprestació econòmica per utilitzar aquest servei per part del ciutadà
i, per tant, doncs, bé, penso que el fet que les companyies s'adaptin i posin
és perquè aposten per un teatre que saben que funciona, un teatre que té públic
i això és el resultat d'una feina continuada, no?
Llavors, és una mica aquesta combinació.
Les companyies s'ajusten i busquem tots la fórmula per fer viable això.
i això és el que permet, doncs, mantenir això que, per nosaltres, és un criteri sempre, no?,
de portar els espectacles més rellevants pel que fa a la qualitat, pel que fa al contingut,
pel que fa a l'èxit, pel que fa que estan contrastats per crítica a la ciutat, no?
I bé, aquests caps de Cardells, com bé tu dius, de Qui té por de Virginia Woolf,
o el Juan Echanove, o el Luzes de Bohemia, o el mateix Torre de Poltrona...
Sí, sí, sí, sí.
En fi, tot un seguit de coses que, si vols, ara podem repassar.
Sí, ara entrarem.
Doncs fa, doncs, que, bueno, aquí tenim aquesta programació.
Programació que, pel que estàs dient, no només es nodreix del fons públic,
sinó que també aportacions privades, no?, pel que estic entenent,
o aquestes fórmules mixtes de...
Això, en definitiva, al públic li costarà més que ara anar a veure aquestes obres.
Oh, no, serà preu metropol, eh?
No, no, no, aquí el tema...
Preu metropol. Sí, sí, sí, vull dir, això és important dir-ho, eh?
Vull dir, que s'ha pogut mantenir la programació,
més o menys mantenint la línia pel que fa al contingut,
que és aquests espectacles rellevants,
més la incorporació d'agents artístics
sobresortins del territori,
en aquest cas de Tarragona,
que fa que incorporar-los al costat d'una programació
absolutament professional, doncs, d'alguna manera o d'altra,
és motivador i, d'alguna manera o d'altra,
contribuïm a la seva difusió,
com pot ser el cas de la companyia Plan B,
com pot ser el cas d'un musical, que ara parlarem
de l'Estudio de Música, com pot ser el cas del Paco amb la Luna.
Això és un objectiu,
i l'altre objectiu és que aquest servei
sigui accessible a la majoria de la població,
i, per tant, jo diria que ens mantenim una línia de preus
doncs bastant tous, no?,
per qualificar-ho d'alguna manera.
Els habituals de cada temporada.
Els habituals de les temporades, sí, sí, sí.
Estem en una franja que els preus més cars
d'aquests espectacles, en tot cas, més costosos,
perquè és un repartiment més gran,
perquè hi ha molta sonografia, perquè hi ha molts costos de transport
i tot plegat, estarien els preus de 19-24 euros,
que són uns preus absolutament homologables,
fins i tot una mica per sota del que podries tenir en altres ciutats,
o la capital, no?, a Barcelona.
I al costat d'això, espectacles d'alt contingut,
però pel que sigui, perquè els costos són una mica més baixos,
perquè es tracten de monòlegs, perquè es tracten del que sigui,
tenim una franja de 15 euros, de 16 euros,
i, per tant, ens sembla que és la millor manera
de facilitar aquest accés universal a la majoria de població, no?
Doncs entrem ja en matèria.
Jo crec que, en fi, aneu ràpidament cap al Metropol
o a qualsevol punt d'informació, i feu-vos amb un programa
del que ens espera des d'ara i fins al juny,
a la programació del Metropol.
Què destaquem? Ho fem per àrees o ho fem per dies, Jordi?
Això tries tu, que ets el periodista.
Si vols fem una mica cronològic,
perquè potser és la millor manera que la gent se situï,
però si vols alguna característica, n'he dit dues,
vull dir que alternem aquests espectacles de teatre, música i dansa
més rellevants que estan en circulació i en gira,
i ho alternem amb aquestes propostes locals,
però que tenen la qualitat suficient
com per estar dins la programació,
i els tres espectacles de Metropol Familiar.
Pel que fa gèneres és el que dèiem,
vull dir que sí que hem intentat que hi hagi això, no?
Teatre, teatre musical, dansa, música,
una mica per satisfer aquesta varietat de públics
que podem tenir.
Llavors, a partir d'aquí, si et sembla,
podem dir que comencem amb aquesta...
Comenceu, sí, amb un gran...
Bueno, un títol d'aquells que s'ha vist,
s'ha representat diverses vegades,
però clar, ara arriba amb aquesta companyia,
Qui té por de Virginia Woolf?
Ens arriba amb l'Emma Vilarassau i el Pere Arquilloé, no?
Doncs sí, sí, i a més a més,
ara que em deies així característiques generals,
aprofito que comencem amb Qui té por de Virginia Woolf
el divendres 23 de març,
que tothom s'apunti a les agendes,
perquè estem parlant d'un espectacle
dels més aclamats per la crítica i el públic d'aquesta temporada,
és el clàssic d'Edward Alvey
i que ens mostra les relacions de parella,
les relacions d'amistat
i aquest engany soterrat
que moltes vegades hi sol haver en aquest tipus de relació.
Aquí es tracta d'un professor d'història
i d'una mestressa de casa una mica desequilibrada
que conviden a sopar una altra parella
un dissabte a la nit
i aquí comença tot el que comença d'una manera plàcida,
es comença a enredar
i comença a aflorar tot un seguit de sentiments d'odi
i d'emocions molt a flor de pell, no?
I una mica Eduard Alvey el que fa és escarbar
dins d'aquesta psicologia dels personatges
i per tant veiem totes aquestes relacions
de parella, d'amistat,
com d'alguna manera esclaten,
com la gent es tira per la cara,
tot un seguit de coses.
Per tant,
és aquest aprofundiment amb els sentiments
i l'emoció humana
amb un gran text
i a càrrec de quatre interpretacions sensacionals,
sobretot la dels dos protagonistes
que a més a més, com bé sabeu,
són dels dos millors actors,
un actor i una actriu del país,
en el nostre panorama.
Un és el Pere Arquilluer,
fent d'aquest professor d'història,
i l'altre és l'Emma Vilarassau, no?
Vull dir, no cal moltes presentacions
per dir que és un combat,
és un combat actoral de primeríssim nivell.
Jo, si em permets, només destacaria...
Tinc unes ganes de fer l'entrevista ja.
Sí, només destacaria...
Per exemple, aquí en el dossier de premsa
tenim un extracte d'una crítica
del Joan Antón Benac de La Vanguardia
que parla d'un triomf clamorós,
poderosa veritat escènica,
l'habilitat del director en lluerna sense parar,
l'actuació d'Arquilluer és colossal,
Vilarassau és la pura perfecció.
Sembla que és un bon resum,
una bona síntesi
de què em sembla que és d'aquests espectacles
que els amants del teatre
se l'han d'assenyalar allò
amb fosforet, no?
o amb vermell a les agendes
perquè no s'escampi.
I aquí aprofito per dir
que quan deies allò
característiques més generals
de tota la programació
diria que, a més a més,
aquesta programació té uns directors escènics,
aquesta seria una de les característiques importantíssims.
Qui té poder vigent a Wolf
està dirigit pel Daniel Veronese
i que per qui no conec Daniel Veronese
en tot cas és la perla de direcció argentina,
és segurament el director més famós argentí
i que se'ls rifen festivals
i se'ls rifen diferents teatres d'Europa
perquè ell dirigeixi.
De fet, es va donar a conèixer
a través de temporada alta,
ha vingut diverses vegades
amb els seus espectacles
al lliure,
ha vingut diverses vegades
amb diferents certaments
i aquestes són les característiques,
com pot ser
el Calix Tavia i Tom Desaparecero,
com pot ser l'Oriol Boró
i l'Uces de Bohemia,
o el Ramon Simó
amb Els Dolents de Shakespeare.
Jo crec molt també
amb la feina dels directors,
segurament no és casual,
que venen espectacles molt potents
i que a vegades criden
més o menys l'atenció
pels actors,
però és important saber
que és que darrere
hi ha una feina
molt sòlida de direcció
i en aquesta temporada
jo diria que aquesta
és una de les característiques.
Doncs sí, ja has dit,
mira, si vols entrem també
amb aquestes altres obres
que són cap de cartell,
encara que no ho fem
pronològicament,
doncs mira, és veritat,
jo he destacat a Juan Echenove
i Mike Kamakovsky
per Desaparecero,
però és veritat
que el darrere
i el Calix Tavia i tu,
què és Desaparecero?
Desaparecero és un concert dramatitzat,
però en el fons és teatre,
però és un concert dramatitzat
perquè a partir dels textos
d'un dels mestres
del relat curt,
com pot ser Edgar Allan Poe,
es fa tota una dramaturgia
al voltant d'això,
amb la qual la presència actural
de la Echenove
és importantíssima,
però que té una presència
molt rellevant,
la música,
el piano,
de la Maika Maikovsky,
que pels espectadors del teatre
que no coneguin,
els musicals sí,
perquè saben que és una
d'aquestes veus
que estan entrant
en el panorama musical
amb moltíssima força,
amb molt prestigi,
la Maika Maikovsky
acompanya
tota aquesta dramatització.
La Maika Maikovsky
en aquests moments
precisament està també de gira
amb un disc
que es diu
Desaparecer,
que conté
la banda sonora
d'aquest espectacle.
Per tant,
també una mica
fent referències
i em permets
a vegades
extracte de les crítiques
que parlen
molt clarament
de l'espectacle,
parlem
de l'Antonio Navarro
de la Guia de l'Ocio
que diu
Vieito logra sintetizar
el espíritu de Poe
en un espectacle
extraordinario,
una experiencia
sensitiva
y poética,
sublime
dramatización
concierto.
Per tant,
estem una mica més
enllà d'un espectacle
convencional,
un espectacle
que està molt
allindad
d'arribar
a l'emoció,
arribar als sentiments,
als cinc sentits
de l'espectador.
Per tant,
parlem més
d'experiència
gairebé
que d'un espectacle
de dramatització
de dramaturgia
més lineal.
Un autèntic
plaer
pels sentits
i a més
és la tornada
del Juan Echanove
al Metropol
amb el qual
hi té una relació
molt especial.
Penso que és
molt compartida
del públic
cap a l'Echanove
i del Juan
cap al teatre,
que se l'estima molt
el teatre,
ha vingut a recollir
diversos premis
com a millor actor
i per tant
estem molt feliços
que torni
amb un espectacle
tan potent com aquest
el divendres 27 d'abril,
per tant,
un mes després
de l'arrencada.
A finals d'abril
i ara ja en situem
al màig
i et pregunto
també per aquesta
producció
dirigida
per Oriol Broggi
a Luzes de Bohemia,
el clàssic
de Ballenclan,
una obra més
molt coral.
Sí,
una obra molt coral,
bé,
el clàssic
de Ballenclan,
segurament
de les millors
obres de Ballenclan,
que és aquesta
Luzes de Bohemia,
escrit el 24,
si no recordo malament,
i un representant
que és un representant
perfecte
d'això que es diu
teatre de l'Esperpent
i que en el fons
a través d'aquest sec
tan lúcid
que és Max Estrella,
un personatge mític
dins la literatura dramàtica.
Interpretat,
que deia obra coral,
però interpretat,
clar,
paper principal
per Lluís Soler.
Sí,
és que aquí és molt important
dir que aquest és un espectacle,
de les espectacles
que va tenir més èxit
a l'anterior edició
del Festival Grec,
amb unes crítiques
enormes
i amb el públic entusiasmat
i que aquí es fa una certa reflexió
sobre l'Espanya d'aquell moment
i l'Espanya actual,
sobre els vicis
d'aquesta Espanya
i els espanyols
i ho fa amb un repartiment
en capçala
per Lluís Soler
Max Estrella,
però atenció
perquè qui fa de don latí
no és el Jordi Martínez,
que ara perquè el situem
és aquest que podem veure
a la sèrie dels dilluns
de Cobala Moreno Manchón
i molt popular,
Xavier Boada
també tenim en el repartiment
que està sortint
a la sèrie de la tarda
com el dolent dels més dolents,
però també tenim
el Manel Dueso,
ho dic una mica
perquè la gent se situï,
vull dir que estem parlant
d'una obra
com bé dèiem
molt coral
malgrat el...
l'ombra allargada
del personatge
del Max Estrella
evidentment
és qui s'emporta
la funció
a l'agua,
com es diu popularment.
No sé si hi ha
alguna altra peça
d'aquestes dramàtiques
potents
o ja passaríem
a parlar
d'alguna comèdia
que alguna comèdia
més lleugereta
sí que hi ha
perquè escolta...
Sí,
la comèdia que portem
així és més popular
i més d'això
és aquesta comèdia
de la Sala Vella Roel
una mica amb la manera
de fer que té
la Vella Roel
que és l'any que ve
serà millor,
és un dels grans èxits
de la temporada
ha sigut una sorpresa
i ha batut rècords
de públic
a Barcelona
i també a Madrid
i malgrat
no té cap
de les quatre intèrprets
no és massa coneguda
per tant també
és una obra molt coral
amb la qual es retrata
molt la situació actual
com diu
l'any que ve serà millor
per tant retrata molt
el moment de la crisi
situacions quotidianes
i és una obra
molt de dones
perquè està escrita
a quatre mans
per quatre dones
i interpretada
per quatre dones
aquestes aquelles sorpreses
que hi pot haver
a la programació
que convidem la gent
que hi entri
perquè tothom surt
absolutament entusiasmat
malgrat no es conegui molt
això serà el divendres 20 d'abril
a un preu molt popular
de 16 euros
perquè la gent
hi aposti
però també
amb to de comèdia
podem dir
dos peces
de format més petit
com pot ser
els dolents
Shakespeare Vilains
de Stephen Berkow
que fa
un recorregut
per als malvats
més malvats
els personatges
més malvats
de Shakespeare
i per tant
Manel Barceló
que és un intèrprete
excepcional
com bé sabeu
i que a més a més
també ha s'ho vintejat
amb el gènere
del monòleg
recordem
la mítica tigressa
que també vam poder veure
al Metropol
serà Iago
Ricard III
Macbeth
Shiloh
Hamlet
Oberon
per tant
és un actor
temptat
pels malvats
amb el qual
si ens hi aproxima
amb aquests malvats
amb unes dosis
d'humor
amb unes dosis
de
de tolla uger
però a la vegada
també aquestes contradiccions
que té el malvat
i tant des del punt de vista
del propi personatge
com de l'actor
que ha d'interpretar els malvats
que sempre no es pot deslliurar
d'aquests personatges
que al final
doncs
els subjuguen molt
això ho diuen molts
els actors
a vegades
tenen personatges
que els acompanyen
tota la vida
no es poden
desempallegar
per tant
és una obra
molt
és una obra
de l'Steven Berkov
que és actor
dramaturg
i director
que és un actor
que l'hem pogut veure
també fent
de malvat
en pel·lícules
molt
molt conegudes
i que aquí
Manel Barceló
ho fa
en aquesta versió
catalana
dirigida
pel Ramon Simó
aquesta és una petita perla
que a més a més fem
amb col·laboració
amb el col·legi
de psicòlegs
de Catalunya
la delegació de Tarragona
amb un cicle
que en diem
psiquisme i teatre
i per tant
farem una reflexió
al voltant dels malvats
farem una trobada
amb el Manel Barceló
quan s'acabi
el bar del teatre
i per tant
ens sembla
que és d'aquestes perles
igual que és una perla
la setmana següent
el divendres 1 de juny
Grimègies
de Tortell Poltrona
doncs sí
una joien
el millor
el millor pallasso català
que això és
Premi Circòlica
de Circòmic 2011
és un espectacle
molt personal
del Tortell Poltrona
amb el qual
fa una reflexió
curiosament
sobre la mort
aquell que fa riure
i l'espectacle
és eminentment còmic
però és un pallasso
que ha d'emprendre
l'últim viatge
que és l'últim viatge
cap a la mort
i per tant
es prepara
tot plegat
però aquí
entren totes les coses
de sempre
el Tortell Poltrona
el típic número
de la puça
i tota la manera
de fer aquest el Tortell
per tant
ens sembla
una petita perla
la programació
i una perla
però que ja és molt coneguda
en aquesta no l'has de buscar gaire
és Opereta
que acabem la temporada
el diumenge 10 de juny
és un espectacle
de teatre musical
per a tots els públics
per això ho programem
el diumenge a la tarda
que és finalista
l'espectacle
de la revelació
dels Premis Mags
i que va ser un èxit
aclaparador
tant el Teatre Nacional
com el Poliorama
això és cor de teatre
26 intèrprets
actors cantants
que no se sap ben bé
si fan
si és òpera
si és òpera bufa
si és teatre d'humor
en tot cas
agafen les àrees
més conegudes
del repertori operístic
i ho fan
amb un to
molt còmic
és un espectacle
d'aquests
per passar l'estona
amb aquest aspecte
catàrtic
i alliberador
que també té
el somriure
i el riure
en el teatre
a banda de ser
transmissió de coneixement
naturalment
esmentem també
simplement ràpidament
ja veieu que hi ha
molt de fato
hi ha molt de fato
molt de fato
esmentem aquest
homenatge
als acudits
d'Eugenio
el millor intèrpret
dels darrers anys
que
amb un espectacle
per tota la gent
que recorda
l'humor
d'Eugenio
doncs aquí pot
disfrutar molt
el diumenge
o d'abril
i
i
i
i
ens hem oblidat
bé oblidat
no ho teníem aquí
a Lluís Claret
i a Violonxelistes
de Barcelona
concert de violonxel
sí
és un concert de violonxel
acompanyat
de dos violonxelistes
més
i de
Gerard Pastor
que ha fet
la banda sonora
de
aquest és un concert
per recaptar fons
per fer possible
la primera pel·lícula
sobre la fibromiàlgia
que és d'una
directora
terragornina
que és Anna Maria Boferull
la banda sonora
d'aquesta pel·lícula
perquè la protagonista
és una intèrpret
una
una violonxelista
perquè la pel·lícula
es dirà
sonata per a violonxel
és una violonxelista
i la música
la fa el Lluís Claret
i aquí ofereixen
aquest concert
per recaptar fons
això del micromecenatge
del confonding
o com vulguem dir-ne
per recaptar fons
per fer possible
aquesta pel·lícula
amb aquest caire solidari
o aquest caire
conscienciador
com pot ser
sobre la fibromiàlgia
i les tres propostes
si vols
tres propostes pròpies
mira Paco en la Luna
no cal que ens el venguis gaire
divendres 8 de juny
el coneixeu
nou disc
nou disc
i amb el seu grup
per tant és important
això dir-ho
i que tenim moltes ganes
d'escoltar
el nou treball
del Paco en la Luna
aquesta mena
de showman musicòmic
que em sembla
que és com es defineix ell
i que ens ho podem passar
molt bé
el 8 de juny
música i teatre
es fonen a Tarragona Reus
la lluita per les zones
sí
que amb el títol
ja veiem que hi haurà
una mica de marro
és un teatre musical
és teatre musical
és una proposta
de l'estudi de música
amb text de Jordi Roig
i la direcció
de l'Oriol Grau
que aquest tipus de propostes
li van com a ell el dit
amb també 16 actors cantants
provinents de l'estudi de música
i que ara estan
amb diferents grups
de Tarragona
i la big band
de l'estudi de música
amb 26 músics
per tant estem parlant
d'un teatre musical
de producció
local
però que
però que
amb to d'humor
fa un cert repàs
a la banda sonora
de les comarques
tarragonides
dels anys 60
fins aquí
per tant podem tenir
la música
que s'ha fet
podem tenir músiques
des de Bernardo Riós
la dels pets
mittels
whiskins
i per tant
ens sembla
que pot tenir
molt atractiu
aquesta proposta
que tindrem
a començaments de maig
el 12 i el 13 de maig
i home
plan B dansa
les criatures de Prometeu
també i el metropol
això just després
d'aquí
tipus d'origine
el diumenge 25 de març
ja tenim
aquest espectacle
de dansa
amb 10 ballarins
això és un espectacle
ja de mig gran format
que vam estrenar
al Camp de Mart
fa dos anys
i que ara
farà una gira
per diferents
ciutats
de l'estat espanyol
i per tant
tenim possibilitat
de reprendre
aquest espectacle
de dansa
que fa una reflexió
sobre el mite
de Prometeu
aquest heroi
que va robar
va gosar robar
el foc als déus
Déu-n'hi-do
jo m'apunto a tots
ja
a tots
fins i tot
als espectacles familiars
que encara que sigui
de passada
també els podríem dir
són diferents dissabtes
un dissabte de cada mes
mireu
el petit príncep
que és de teatre
multidisciplinar
cinc contes diferents
teatre d'objectes
per tant aquí
ens aproparem
potser a les titelles
per entendre'ns
i titelles i violoncel
amb Pau
la vida de Pau Casals
Déu-n'hi-do
també la proposta
de Metropol Familiar
és que cada cop
hi ha més nivell
les obres
s'intenta
s'intenta
que també els espectacles
és un públic
que ens mereix
tot el respecte del món
i per tant
els espectacles
intentem que siguin
d'aquest nivell
a més el públic
també familiar
també s'ha acostumat
a anar al teatre
a gaudir d'aquests espectacles
i també demanen
suposo
sí
no els encantes
amb qualsevol cosa
bueno
intenteu fer-hi
alguns espectacles
una mica diferents
de l'altra oferta
que pot haver a la ciutat
Escena Tarragona
són diferents propostes
tarragoneres
que es van intercalant
sí
i tenim
clar
tenim 11 propostes
igual que hi haurà
10 propostes més
de mostra de teatre jove
abans em feia una mica
repàs
amb aquesta mena
de casa de tots
que és el Metropol
i que al final
doncs
em sembla que seran
70 actes
però vull dir
destacar des de grups de teatre
com a TNA
Tecle Smith
i l'Ina Bohemia
gent de dansa
com a les barras dansària
de Tarragona
gent de música
important per a la ciutat
segons el meu punt de vista
com pot ser la banda
d'unió musical de Tarragona
que fa una feina esplèndida
amb nou director
i això
ens oferirà el concert
a primavera
o bé la coble
Cossetània
que també celebrarà
el cinquè aniversari
oferint un concert
a la ciutat
per tant
ens semblen propostes
molt importants
que d'alguna manera
o altra
això sí que permet
abans d'acabar
dir-ho
lliguen molt
el programa del Metropol
lliga molt
amb l'objectiu
d'aquest any
de la Capital Catalana
de la Cultura 2012
que és un cert reconeixement
a les persones
que fan cultura
a la ciutat
i a les entitats
en aquest cas
aquí podem parlar
que pel cap baix
les he comptat així
molt de pressa
però em sembla
que tindrem
uns 70 activitats
a càrrec
de 25-30 entitats
implicades
en aquesta programació
em sembla
que són dades
que a vegades
ajuden
una miqueta
a situar-nos
a la feina
o el que significa
aquest equipament
obert a la ciutat
aquest recurs
que tenen les entitats
per poder mostrar
el seu treball
ens sembla
que lliga
una miqueta
amb tot això
tota una
no sé si dir
rere programació
o programació
afegida
que fan
les entitats
escèniques
de Tarragona
que no apareix
en el cartell
diguéssim
en què hi ha
els noms
en majúscules
però que anirem
intercalant
encara falta
per concretar
les dates
en tota aquesta programació
i nosaltres
si vos ho anirem
explicant
en forma d'entrevista
no correu encara
fins dimecres
no us ho adormiu
dimecres 14 de març
poseu les entrades
a la venda
hi ha abonaments
també
aquesta setmana
ja hem començat
ara
ja comencem
la renovació
dels abonaments
del públic
més fidel
que tenim
el dia
9 de març
la gent que vulgui
fer-se abonament
nou
té la possibilitat
per tant
em sembla que val la pena
que es mirin bé
el cartell
perquè potser els hi surt
a compte
si tenen pensat
d'assistir
a diversos espectacles
els hi surt a compte
abonar-se
perquè tenen
un descompte
important
i per tant
tenim diferents
modalitats
d'abonaments
i per tant
potser
triant
quatre espectacles
que de seguida
els triaran
perquè
com bé dius
tu ja t'apuntaries
a tot
i em sembla
que hi haurà
molta gent
perquè realment
fa goig el cartell
doncs el 9 de març
tenen possibilitat
i si no
dimecres vinent
hi ha venda d'entrades
i tothom
que no s'encanti
si vol aconseguir
localitat
i si vol aconseguir
bona localitat
Jordi Gireme
programador
del Teatre Metropol
escolta
moltes felicitats
per aquesta programació
que realment
fa petxoca
i que jo crec
que és molt meritoria
per poder tenir un cartell
estendre les felicitacions
a tothom
que hi ha al darrere
d'aquesta programació
i que per tant
molt contents
que la ciutat
tingui aquest servei
d'arts escèniques
i música
continuada a la ciutat
per molts anys
Jordi gràcies
gràcies a vosaltres
també per la difusió
Gràcies
Gràcies
Gràcies