...
I seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio.
Més arguments, ja ho sabeu, des de la plaça del Rei,
ara mateix a Xoplogats, tot i que ara ja no plou,
a l'església de Nazaret, per parlar de diverses coses.
Hem parlat ja de música, hem parlat del pas de la feixada
i ara tornem a parlar de música,
concretament de les melodies de la processó
del Sant Enterrament de Tarragona.
Així es diu el llibre que es va presentar fa unes setmanes
i que ha editat Zona Gralla i amb la Roseu Viver,
que n'ha tingut cura d'aquesta edició.
Roger, bon dia.
Molt bon dia.
Satisfets de la publicació del llibre?
Sí, molt, molt, molt satisfets.
Ara ho dèiem, enguany fa 20 anys que es van introduir
instruments de vent, per exemple, a la gralla, a la processó.
Sí, fa 20 anys que una cofreria,
que concretament va ser la del San Exe Homo,
va voler acoplar instruments melòdics a la seva banda de timbals
i en aquest cas, doncs, instruments tradicionals.
I per què es va decidir això?
És a dir, per què hi havia la necessitat
d'introduir-los a la processó també?
Què creieu?
Bé, a veure, la necessitat d'introduir melodia
a moltes cofreries, evidentment, és clar, no?
Perquè el ritme pot estar bé, però també és una mica pobre.
Aleshores, en aquell moment hi havia,
que estàvem en un boom, fa 20 anys era en la gralla,
un instrument barat, i que ho tocava la gent del carrer, no?
I, bueno, es va provar, va resultar el que després van aparèixer
d'altres instruments, es van recuperar els sacs de jamecs,
les xirimies i van desplaçar les gralles.
Perquè ara quin ventall d'instruments podem escoltar
a la nit de divendres Sant, a la processó del Sant Enterrament?
Bé, d'instruments tradicionals tenim coble de ministrés,
que aquest any surt la coble de ministrés
de l'Escola Municipal de Música,
que va amb la cofreria de Sant Maggi de Barcelona.
Llavors pot ser que hi hagi alguna altra cofreria
que lloga algunes bandes que ni diuen ministrés,
però que no són realment ministrés,
que porten instruments tradicionals.
Llavors hi ha la banda de tarotes del pas de Sant Joan,
i llavors els nazarens, que porten la banda de gaites,
que són una cornemusa, tot i que no és, diguéssim,
un instrument popular tradicional català,
però sí que és un instrument tradicional, no?
Que va juntament amb les cornetes.
Podríem dir que són aquestes tres formacions que surten.
Quan parlem, per exemple, de ministrés,
per a aquells que no el coneguin, Roser,
com ho expliquem?
És a dir, quins són els instruments que porteu?
Bé, aquesta és una formació molt antiga, no?
Que la podem trobar al segle XIII.
I Tarragona, amb la formació de ministres del Consell Municipal,
que és una de les més antigues documentades de tot Europa, no?
Doncs hi sempre hi figura la cornemusa,
el que aquí avui en dia se n'hi diu sac de jamecs.
Un sac de jamecs, eh?
Exacte.
Les xerimies, que també se n'hi diuen tarotes,
llavors hi van el Flaviols,
el Baixó, que és el Fagot d'avui en dia, però amb antic,
i el Sacabuig, que és el Trombó, també, d'avui en dia, però amb antic.
Diguem, és una formació, li podem dir tradicional, però de música antiga.
I la percusió, el timbal.
I les altres que comentaves, quines característiques els hi podem atribuir?
Bueno, també hi ha...
Me sembla que me l'he deixat, és la banda de sacs de jamecs.
Del San Exe Homo.
Del San Exe Homo, eh?
I ells compaginen a dos i tres veus,
melodies, que en aquell llibre també hi són,
amb el timbal,
i llavors la banda de tarotes
van tocant a l'unissó
una melodia, acompanyats del timbal,
i les cornetes
dels natzarens
amb els sacs de jamecs
que fan unes músiques propis del
Xavier Torner, també, que estan recollides
aquí, les vam
recollir i les vam transcriure,
que no estaven escrites.
Quan vau decidir?
Enguany hem de treure aquest llibre
per posar, potser, una mica d'ordre, també, tot plegat, no?
De recollir totes aquestes melodies
i tenir-les en un llibre.
Sí.
Els que fa 20 anys que toquem a la processó
hem vist que cada any...
20 anys, ja, Rosé.
Sí.
Sí, sí.
20 anys.
Hem vist que, clar,
van sortint
o se van inventant formacions
que no són professionals
i que es toquen,
es copien músiques
sense partitures
i llavors
no se copien malament.
I et sap greu
que es toquin aquelles músiques
que te'ls han copiat de tu
i les han copiat malament.
Llavors,
això és un llibre,
és un material
que la gent
ho pugui aprofitar,
que qui vulgui treure
unes músiques,
doncs aquí les té escrites,
està ben arranjades
i una mica
per dignificar
també la part
de la música,
de la processó.
Perquè quan parlem
de les melodies,
de la processó
del Sant Arrament,
de la música,
clar,
sempre ho diem,
és la processó
del silenci,
però clar,
la música sempre acompanya
i també li dona
el toc que ha de tenir.
Quines característiques
li podem donar?
És a dir,
què té d'espatia
la nit de divendres sant
amb tota la música
aquesta que acompanya,
creus,
a la processó?
Home,
a veure,
jo que vaig tocant
amb els ministres,
tocar un moment,
un estabat mater
allà darrere a la creu
o darrere al misteri
tenen camp brutal,
no?
És un moment
que tothom calla,
és un moment
de reflexió,
hi ha unes músiques
que evidentment
et posen la pell
de gallina
i són molt adients
pel silenci,
són músiques
pel silenci.
Sembla contradictori,
no?
Sí,
però no,
són músiques
de silenci.
I quines melodies
podem trobar?
És a dir,
quin material
podem trobar
en el llibre,
Roser?
Aquí podem trobar
des de...
O sigui,
la primera part,
hi ha tres parts al llibre,
la primera és tota
de música de ministrés,
hi ha músiques
recuperades,
recuperades vull dir
des de músiques
que les podem trobar
al costumari
de l'amada,
són unes melodies
i estan adaptades,
com la dansa
a la mort,
que no són
específicament
de Tarragona,
però que durant
aquests 20 anys,
durant aquests 20 anys
s'han anat tocant
a la processó,
n'hi ha d'altres
que s'han creat,
com hi ha dues músiques
del Josep Maria Rota,
una on toc de processó
i un Estabat Màter,
que hi va haver uns anys
que també anàvem tocant
amb un cor mixte
i ministrés,
i tocavem unes músiques.
Llavors hi ha la segona part,
que hi ha
un recull de músiques
de la banda
de Timbalts i Sacs
de Gamax
de l'Exe Homo,
que ells també
han tingut la cura
de fer-se unes músiques
per ells,
que també això és un detall,
molt interessant.
I la tercera part,
doncs,
és la de músiques
de la banda
de Cornetes i Gaites
del Nazaré,
i sobretot
les músiques
que ha fet
el Javi Torner,
que són les músiques
que només es toquen
amb aquest pas
i amb aquests dies,
que jo crec
que tenen tot
i que potser
la formació
és molt específica,
potser,
bé,
jo crec que és
molt arragonina,
però, diguéssim,
uns instruments
no tan tradicionals,
és d'un gran interès
tenir recollides
aquestes músiques
que estan fetes
pensades per aquest misteri
que són totalment
tarragonines.
Quan dius molt
tarragonina,
què vols dir?
Doncs que només es toquen aquí
i que l'ha fet
un personatge d'aquí
i que està fet
per aquell misteri d'aquí,
no?
És una cosa nostra total.
Abans parlàvem
del pas
de la fejolació
de la sang,
del valor artístic
que té això.
Home,
tenir tot això
també és un gran valor
que donem
a la Setmana Santa
tarragonina,
oi?
Sí, sí,
totalment.
Vaja,
és...
Bueno,
jo crec que era
una cosa necessària
i que hi havia
molt de material
i que s'havia de posar,
s'havia de posar.
Cada any
hi ha moltes iniciatives
de sortir
molts grups de música
des de les mateixes cofreries
i fan una mica de por
pel nivell, no?
Perquè la processó
de Tarragona,
ja ho sabeu,
que és preciosa,
però coixeja
per la part musical
i aquest dia
crec que això
és una aportació.
No sé què...
Com ha estat la feina?
És a dir,
a l'hora de recollir tot això,
no sé si heu tingut
molta feina també
de parlar moltes
de les cofreries,
de les bandes,
dels passos,
com ha anat
aquesta feina?
Bueno,
a veure,
aquí se'ls podria haver fet
un llibre
molt més extens
perquè de música
n'hi ha moltes més
a la processó,
també hi ha els que canten,
bueno,
els cors,
hi ha les bandes,
però no,
això és una col·lecció
que es diu
Toca per on,
que és el segon llibre
que hem tret
i està,
és específicament
per instruments tradicionals,
tradicionals,
val?
Aleshores,
doncs,
ja,
això com hi havia
tant de material,
doncs,
és específic
per a aquests instruments
tradicionals,
a més.
És el número dos,
recordem de quin
era el número?
El primer,
el vam treure
per Santa Té,
clar,
que són les
músiques
i...
músiques,
ai,
perdó,
les músiques
d'autoritats
i tots els tocs
solemnes
de les músiques
del Consell Municipal
dels Ministrers,
no?,
que són els que sortim
dalt al balcó
amb el barret de cop,
eh?,
i que per s'imaginem
dalt a cavall, eh?
Allò,
doncs,
vam voler recollir
un...
bueno,
totes les músiques
també perquè...
De fet,
de llibre de música
de ministrers
no s'han editat,
som els primers
que han editat
músiques de ministrers,
som nosaltres
des de zona gralla
de Tarragona,
a la Generalitat,
ja hi ha incol·leccions
de música de gralles,
de tres quartans,
però de ministrers no.
No n'hi ha cap, eh?
No,
i llavors vam començar
amb aquella formació
dels ministrers
i ara amb aquestes
de Setmana Santa.
I en podríem fer
un tercer,
un quart,
un cinquè,
Roser?
És a dir,
tenim material
a Tarragona
per tot això?
Molt.
Sí?
Molt.
Quin podria ser,
per exemple,
un tercer o un quart llibre?
El tercer llibre
el trauràm per Santa Tecla.
Home,
ja el teníeu fet,
doncs,
gairebé.
Ja el tenim,
ja el tenim.
És tot de músiques
de...
això sí,
contemporani.
També és donar material
perquè les escoles
que ensenyen instruments tradicionals
puguin tenir material bo.
Pensa que normalment
nosaltres el que fem
és fer fer
els compositors obres
i arranjaments,
no?
I això són uns diners,
hi ha molts grups
que això no ho fan,
no?
Però nosaltres portem molts anys,
apostem per aquesta feina
i llavors,
coincidint que aquest any
el grup sonat
de Tarragona,
a Grelles,
fem 25 anys,
doncs,
posarem,
farem aquest,
el tercer número
dedicat a la gralla
i a la música de concert,
la gralla.
I com dèiem,
entendíem per un quart,
un cinquè,
això ja vindrà,
eh?
Sí, sí,
no,
volem fer-ne cada any
cada any un, eh?
Per Santa Tecla 1,
el que passa que aquest any
el de les melodies
de Setmana Santa
s'havia de treure
per Setmana Santa,
que va.
Era mògic, eh?
D'això no en tret dos.
A més a més,
tenim un plantell important
a Tarragona Roser,
de fet hi ha l'alba
d'instruments tradicionals
a l'escola de música.
Evidentment, sí, sí.
Hi ha un plantell important.
Molt.
A més a més,
aquest any,
bé,
a l'escola hi ha
setanta,
setanta i pico alumnes
que estudien instruments tradicionals,
hi ha gent amb molt nivell,
i aquest any
tenim la sort
que a la Generalitat de Catalunya
el Departament de Cultura
ens ha donat la seu a Tarragona,
estava a Vilaseca,
i llavors a Tarragona
passarà a tenir la seu
de l'Aula de Música Tradicional
de Catalunya
a Tarragona mateix,
es podrà cursar
el grau elemental
i el grau superior,
el grau professional,
i bé,
estem molt contents,
no?,
que hem tingut aquest,
bé,
crec que ens ho mereixien
per la feina que fem,
eh?
i llavors pel bon planter també.
Perquè és poc habitual
a Catalunya, Roser,
aquí és excepcional,
aquí a Tarragona tenim això
molta,
gent que fa molts anys
que us hi dediqueu,
que treballeu per això,
és poc habitual,
doncs,
a Catalunya?
No,
bé,
hi ha parts de Catalunya,
a veure,
tocant instruments tradicionals
a la processó,
jo crec que vam ser els primers
i l'any següent
va ser Reus.
I fa,
sí,
sí,
és així,
pot ser que ha sortit
d'un poble despenjat,
però,
per el que he estat mirant,
i, bueno,
portem iniciatives d'aquestes
que ens agraden
i que creiem que
donen,
que ens identifiquem,
no?
I fer-ho nostre,
fer-ho de Tarragona,
fer-ho de país,
no?
i la gent,
i la gent avui en dia ja sap
que per tocar instruments tradicionals
se n'han d'aprendre,
se n'han d'anar a les escoles de música,
els nens en 6 anys ja poden tocar els instruments
mans petites,
tenim també aquest projecte pioner
a l'escola de música,
i, bueno,
i...
de fet,
vau fer un concert,
si no recordo malament,
per la passada Santa Tecla,
si no m'equivoco,
no?
Bueno,
del projecte
Abans Petites,
o alguna cosa per l'estiu.
Vau presentar el projecte?
Vau presentar el projecte.
Vau presentar el projecte.
Vau presentar el projecte.
Vau presentar el projecte.
Vau presentar el projecte.
Vau presentar el projecte.
Aquest de Santa Tecla sortiran,
crec que sortiran els nens en algun moment,
els nens de 6 anys,
tot amb instruments reduïts.
Això,
en principi,
som uns instruments
que els han fet fer
el clàustre de professors d'aquí,
i, bueno,
i ara també s'exportaran
a d'altres escoles
de música de Catalunya.
Hi ha alguna melodia
que sigui potser més especial
per tu, Rosé,
d'aquelles que t'agradi més
o que hi tinguis més carinyo?
No sé com...
No sé.
Bueno,
a mi...
Ja n'estava a Màtar,
que és molt curtet,
que és preciós,
que és popular,
que el vaig recollir
fa uns 30 anys,
el tinc gravat
al poble de Vallmoll,
i el toquem amb ministrés,
allò es canta
en un quartet d'hòmens,
i llavors hi ha
la dansa de la mort,
que és una dansa,
bueno,
que diguéssim,
és la que s'ha sentit més
a la processó de Tarragona,
que tots els grups,
bàsicament la toquen,
d'alguna manera o altra,
i és una melodia genial.
I ara ho deies,
comentaves un dels moments
potser més especials
de la Setmana Santa,
en tens algun allò
per destacar
de la nit de Divendres Sant,
que diguis,
és un moment d'aquells
que ets tu,
el teu instrument,
i aquell moment,
no?,
que estàs vivint.
Home,
jo quan hem sortit,
quan hem sortit
ja de la plaça del Rei,
a partir d'allí
tot és,
tot és,
és espectacular.
Quan passes per Palacio,
bueno,
aquí,
el Pla de Palau,
i bueno,
tocant,
tocant en una formació reduïda,
com uns ministres,
assaboreixes molt les notes,
pots dir moltes coses,
no només fent sons,
sinó que arribem a fer música,
no?,
i és un moment màgic,
és un moment màgic.
Doncs serà demà,
eh?
No sé si també porteu
molta preparació,
Roser,
és a dir,
si la nit de demà
també us exigeix
molta preparació
al llarg de l'any,
a banda d'evidentment
conèixer l'instrument,
eh?
Demà,
demà sortim com a,
demà sortim com a,
com a,
com a,
com a,
com a,
com a,
com a,
com a,
com a,
com a ministres de l'Escola Municipal de Música,
i ha hagut d'anys que hem sortit com a ministres de la ciutat de Tarragona,
eh?
Això,
això passa perquè,
els ministres també podríem sortir,
però no,
Tarragona aposta per no pagar els músics,
cosa que és una,
és una vergonya,
en canvi,
per exemple,
avui anem,
toquem a la,
toquem a la processó del silenci de Badalona,
acompanyem els estals de,
els estals d'apòstols,
i,
i bueno,
ens lloguen d'altres festos,
però bueno,
encara que no puguem,
també ens llogaven avui,
però decidim acompanyar els nostres alumnes
i quedar-nos a Tarragona.
Ara ho deies,
un dels alumnes és la primera vegada que surten,
a més, eh?
Deies?
No.
No.
L'any passat ja van sortir uns quants
que anàvem amb el Sant Sepolcre,
però aquest any,
diguéssim,
ja surt tot el planter de,
bueno,
són 12,
12 alumnes.
De quines edats?
No,
n'hi ha,
aquests són els grandets,
em sembla que el més de 14,
fins a algun adult,
sí,
sí.
I què tal,
com ho porten això?
És a dir,
no sé si tenen nervis o què?
No ho crec,
no m'han dit,
però ja el sentirem queixar-se demà.
Demà ja el sentirem queixar-se, eh?
Que no ho han tocat mai,
doncs ja,
sobretot els que porten el timbal.
Sí, no?
Doncs demà els podreu escoltar
amb ells i a totes aquestes melodies.
Realment interessant,
eh?
Un llibre,
evidentment,
per a aquells que entengin de música,
perquè jo no n'entenc massa,
i home,
és un llibre amb melodies,
és això,
amb partitures,
on les podeu trobar recollides,
totes aquelles músiques,
aquelles melodies que escolteu
a la Setmana Santa Tarragonida,
ens recollides en aquest fantàstic llibre,
editat per zona agralla.
ja toca per en dos,
és aquesta col·lecció,
el número dos editat a cura de Roser Oliver.
Roser, gràcies per haver-nos acompanyat
i que vagi molt bé.
Molt bé, gràcies.
Bon dia.