I ara volem parlar d'un tema on ens volem una mica sorprendre,
un tema que no estava previst però que se'ns ha corregut parlar-ne
i creiem que és de molt d'interès i més a més aquests dies que tots parlem de castells,
ahir parlàvem d'aquest castell inèdit dels castells de Vilafranca
que vam fer a la plaça de la Vila, aquest 7 de 9 en Forra,
també hem parlat de la tripleta de la Chiqueta de Tarragona,
de l'intent de 5 de 9 en Forra,
i ara volem parlar d'una colla que ja no existeix,
una colla però que va existir a Cornella de Montsant, o a Periorat.
La colla, diem, ja no existeix, però sí que hi ha en canvi els amics
de la colla dels Vriballs de Cornella.
Com s'han creat i per què? Doncs ho expliquem ara mateix.
Seurem un dels amics dels Vriballs de Cornella,
que és la Montse Solà.
Montse, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Com esteu?
Molt bé, molt bé, molt contents.
Ressaca d'emocions, podríem dir.
Sí, sí, perquè és que va ser justament ahir, no?,
que vau commemorar una efemèrica.
Explica'ns com va anar i com ho s'heu creat.
Doncs ahir, que era el dia de Tots Sants,
antigament havia sigut el dia de la colla,
de la colla dels Vriballs de Cornella,
que havia existit a Cornella, a Montsant,
durant 10 anys, des del 1976 al 1985.
I justament ahir es commemoraven 30 anys del 3 de 7,
que va ser la fita castellera màxima
que va assolir aquesta colla aquí al Periorat,
un lloc que ha sigut realment l'única colla
que ha existit a la comarca.
T'ho anava a dir, eh?,
l'única colla que hi ha hagut mai a la comarca del Periorat.
I què vau fer ahir per commemorar aquest 30 anys del 3 de 7?
Doncs això, de fet, va ser una iniciativa
que, sobretot un grup de jovent d'aquí del poble,
des de l'estiu, doncs,
sabent que s'aproximava aquesta data,
vam decidir com fer una crida al poble,
primer, doncs, per fer algun tipus d'homenatge, no?
La idea era fer algun tipus de pilar,
algun tipus de cosa,
i vam convocar, a veure com funcionava,
assajos cada divendres, durant el setembre o l'octubre,
per a veure que érem capaços de fer gent
que la majoria de nosaltres mai havíem fet castells ni res.
Havíem sentit parlar dels bivalls,
però, clar, molts no havien nascut, per exemple,
quan es van dissoltre, quan es van fundar.
I la veritat és que la crida va ser tot un èxit,
i durant dos mesos vam estar treballant tots els divendres
per fer algun tipus de construccions,
i ahir ho vam treure aquí al pla de l'església,
i bé, vam fer dos pilars de quatre,
no vam acabar de carregar,
però va ser un bon intent de tres de cinc,
i pilars de tres simultanis i caminats,
que va ser tot molt emocionant,
sobretot perquè en tota la iniciativa
han participat antics bivalls,
més la gent més jove del poble, no?
Suposo que alguns haurien treure l'antiga camisa,
no?, de color blau marí.
Sí, l'antiga camisa, la faixa,
molts joves havien agafat la faixa del padrí,
els assajos, vull dir que també va ser
un exercici de recuperació de la memòria històrica
i local, no?,
que ens fa sentir que som del poble.
Els que som castellers,
els que porten allò, la Sant Castellera
ben calenta,
segurament recordaran que els bivalls de Cornudella
van arribar a participar al concurs de Castelleta.
Sí, en tres ocasions van participar al concurs,
i, de fet, el primer intent de 3 de 7
es va produir en el marc del concurs de Tarragona.
De fet, hem pogut comprovar
que quan hem fet córrer que hi havia aquest homenatge
a nivell de colles castelleres de la coordinadora,
vull dir, ha sigut brutal.
I, sobretot, evidentment,
dir que la jove de Tarragona
va estar present també un dia com ahir,
perquè, no sé si ho sabeu,
però abans que la jove es creix,
ells venien aquí a Cornudella
i, de fet, els bivalls es consideren una mica
com els padrins de la jove de Tarragona
i sempre la jove ens ha tingut en compte
i ahir també hi eren aquí, a Cornudella.
Explica'ns alguns detalls de l'acte d'ahir,
no sé, a nivell emocional, com va ser?
La veritat és que hi havia com molta expectativa,
perquè durant 10 anys
això va ser realment un fenomen aquí al poble,
que va aglutinar,
imagineu-vos l'any 76,
un poble com Cornudella,
sense tradició castellera,
el que va significar muntar,
fer castells, construccions humanes.
Llavors, ahir quan vam tornar a sortir al pla
i, de fet, durant tot el procés
que hem anat fent els assajos
i preparant l'activitat,
realment la gent estava com molt sentits de protagonista,
jo crec que és la paraula.
A més a més, a part del Pilar d'Homenatge
i els castells que vam fer,
es va fer una crida de recull de fotogràfic,
de recull de fotografies dels bivalls,
que ha donat lloc a una exposició
que es pot visitar fins al diumenge aquí a Cornudella
i per la tarda vam fer un passe de fotografies comentades
per en David Pallajai i l'Alba Corbalan
i, com que tot això va ser una crida
i el que fan les fotografies també és,
doncs, portar el recor,
ha permès anar fent més recerca
per documentar l'història dels bivalls,
que veiem que a la primavera,
amb l'associació Carrutxa,
que són les entitats que ha col·laborat
en tota l'activitat,
tindrà format de llibre
i també hem localitzat una pel·lícula,
una gravació de l'any 76 dels bivalls,
que ahir la vam passar al Teatre del Poble
i que va ser...
Bé, jo crec que la gent va reviure molts moments
i moltes anècdotes.
Estem parlant de fa gairebé 40 anys, eh?
Sí, sí, sí.
A més, el naixement de la colla
es produeix quan en Jaume Arnell,
el cantant de fol que està vivint al poble,
ahir també va vindre,
va voler ser amb nosaltres,
vull dir que va ser tot un dia ple de trobades,
de retrobades i de reviure la història.
Montse, la pregunta és obligada, eh?
De moment sou els amics dels bivalls.
Sí.
De moment, eh?
A veure, el següent pas, quan el farem?
El següent pas, els amics dels bivalls,
quan ens van constituir,
l'objectiu era arribar ahir,
a fer aquest homenatge.
Durant tot l'any, fins a la primavera,
intentarem fer algun tipus d'activitat més.
Si la pregunta és si això vol dir
que en sortirà una colla, per exemple,
és una pregunta que la gent d'altres també ens fem,
jo crec que caldrà que el poble
o la gent més implicada que ha estat aquestes setmanes
digui la seva i digui què vol fer, no?
De models n'hi ha molts, no?
També en el món castellí,
no cal fer una colla castellera
per anar fent castells, no?
Per tant, jo crec que ara la paraula
té la gent del poble,
les properes setmanes es convocarà una reunió,
a veure si d'aquí, doncs,
aprofitem aquesta embranzida
per donar-li algun tipus de fórmula.
Quanta gent sou ara a Corno de Llega o poble?
Els habitants.
Sí.
Rondem els mil habitants.
Mil habitants.
Sí, sí.
Sembla que podeu fer una colla maca, eh?
Sí, de fet, s'han implicat més de 100 persones,
vull dir, en aquests assajos.
Vull dir que el potencial hi és.
De fet, a veure, sou mil habitants,
però qui coneix Corno de Llega ho sap
que el cap de setmana en venen uns quarts més, no?
Sí, però realment aquesta ha sigut una dinàmica molt local, eh?
Sí, de la gent que hi vivim,
però també de gent que viu fora a Tarragona o Reus
i ve el cap de setmana,
però gent molt local, no?
Sí, sí.
Però també compteu amb els de Ciurana.
Sí, esclar.
Sí, sí, sí.
És que, de fet,
ara m'estic imaginant una actuació a Ciurana
que estaria molt maca.
Sí, de fet, havien actuat molts,
els privats havien actuat sempre pel jubileu,
el maig a Ciurana,
i sí, la veritat és que del cingl seria potent.
Doncs Montse, escolta'm,
ens agrada molt retrobar aquesta colla d'amics
dels privats de Cordonella i de Montsant,
rememorant aquesta colla que va existir,
com dèiem, van actuar al Concurs de Castells
en tres edicions,
l'any 80, el 82 i el 84.
En un o dos anys,
veig que van quedar catorcens, no?
Sí, els privats diuen que mai van quedar els últims.
Sempre ho remarquen.
Mira, catorcens, dieu-tens i setcents, eh?
Això en el Concurs de Castells.
Sí, sí.
I a més a més,
havien actuat a les festes de la Candela de Valls...
Sí, a les d'Escenals del 81,
també hi ha fotografies de la seva actuació.
Sí, sí, realment era molt reconeguda
entre el món casteller
per la dimensió que tenia
en els privats de Cordonella.
Doncs Montse, no cal dir
que ens faria molta il·lusió
que això tires endavant, eh?
Moltes gràcies, fos ànims.
Una forta abraçar a tots els amics
dels privats de Cordonella.
I la propera cita la tindrem ja?
Quan propera cita?
De fet, jo crec que la Festa Major
és un objectiu, no?
Sortir-se a lliure el dia de la Festa Major,
però cal, com em deia,
que es faci la valoració de cap on vol dir això.
Perfecte.
Montse Sobà, una forta abraçada.
Moltes gràcies per explicar-nos-ho
i pitiamunt.
Moltes gràcies.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.