Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I és a dir!
Una doble vessant, també.
Nosaltres vam començar fa set anys,
hem fet sis temporades senceres,
amb la qual cosa la vessant artística,
òbviament estem començant, per dir-ho d'alguna manera.
Els que hem viscut aquests set anys dia a dia,
doncs, clar, sembla que es faci una eternitat
que l'orquestra Càmera de la Música existeix,
però no és així.
Hi ha orquestres que fa 15, 20, 25 anys,
50 anys que existeixen.
Per tant, nosaltres som una orquestra jove.
Relativament jove.
Exacte, relativament jove.
Relativament pels que ho vivim cada dia,
i pels altres, jove.
Per tant, en aquests sis anys,
l'orquestra s'ha desenvolupat artísticament,
i podríem dir que en aquests moments
és en el moment de màxima expansió artística,
i també la manera de donar-se a conèixer.
Doncs, fa set anys ens coneixia poca gent,
i ara ens comença a conèixer,
ens comença a conèixer molta gent,
i també hem fet una evolució en aquest sentit.
Per tant, tot i que la crisi econòmica
i la situació econòmica del país ha anat cap a baix,
l'activitat artística ha anat cap a dalt.
De manera que és inversament proporcional una cosa a l'altra.
I després treballant molt.
O sigui, treballant moltíssim.
Nosaltres som una orquestra molt diferent
de la resta de Catalunya.
No som orquestra sinfònica,
no som orquestra de cambra,
no som un grup de música contemporània,
no som un grup de música antiga,
però en canvi ho fem tot.
Què sou, llavors?
I tampoc som companyia d'opera.
Què sou, com és la càmera musical?
Qui sou, de fet?
Explica'ns també qui sou.
Nosaltres som una formació orquestral,
reconeguda així per la Generalitat de Catalunya,
dins de les formacions musicals,
una formació musical estable,
però ens agrada tocar tots els vessants.
O sigui, ens pots trobar fent òpera,
ens pots trobar fent música contemporània,
amb una formació d'ensemble,
ens pots trobar fent música de cambra,
amb una orquestra de cordes típica de tota la vida,
i ens pots trobar fent concerts sinfònics,
ens pots trobar fent concerts amb solista,
sense solista,
òpera al Fussat,
òpera en versió de concert.
D'aquesta manera,
podem diversificar molt la nostra oferta
i arribar a tots els públics.
Per exemple,
a Tarragona Ciutat,
no hi ha problema en tocar amb un teatre
com el Metropol o un Palau de Congressos,
però si anem a Bimbudí,
ja no podem portar el mateix concert.
A Bimbudí hi ha una església fantàstica,
amb una sonoritat espectacular.
Doncs a Bimbudí sempre fem o coses per cor i orquestra,
o coses per orquestra de cambra.
Si anem a Sant Carles de la Ràpida,
hi ha el Centre Cultural del Maset.
Si anem a la Canonja,
hi ha l'Orfio de Cronomí, etcètera.
Llavors, què fem?
Nosaltres presentem diverses propostes durant l'any
amb tots els formats possibles,
tant de quantitat de músics
com de quantitat de diners,
de manera que els programadors es puguin adaptar.
Tinc un espai petit, tinc un espai gran,
tinc pocs diners, tinc molts diners.
Abans comentava el Tomàs que és una formació activa
i es veu ben palès amb les vuit produccions
que portareu en guany.
Vuit produccions.
Vuit produccions pròpies.
Pròpies, sí.
O sigui, jo a l'hora de programar
el que intento és que hi hagi un creixement musical,
i humà també, òbviament, dins de l'orquestra.
Per tant, com que també ens plouen altres ofertes,
d'altres propostes, encàrrecs,
com per exemple, avui estrenarem una òpera
de la Teatre Fortuny de Reus,
l'Òpera Faust de Gonot,
amb això de la reinauguració,
130 anys després del Teatre Fortuny,
això és un encàrrec que ens han fet.
Per tant, nosaltres podem dir que sí,
podem dir que no,
en aquest cas se'l farem.
Avui és l'aniversari, més a més.
Avui, sí, sí.
130 anys.
Avui fa 130 anys de la inauguració del 1882
de Teatre Fortuny,
i per això avui fem aquest concert,
però això és un encàrrec.
És un concert que té altres vessants,
com que és vestits d'època, etcètera,
moltes que segur que ja coneixeu,
i una part d'aquest concert és la música,
i la part artística la portem nosaltres.
Això és un encàrrec.
Però això no fa que l'orquestra creixi
ni que es desenvolupi amb una línia artística.
D'aquests encàrrecs, al cap de l'any,
tenim quatre, cinc, sis, vuit.
Per tant, jo a l'hora de programar què faig?
Intento fer una programació artística
on toquem les obres
que a nosaltres ens interessa tocar
per aquest creixement.
De manera que aquestes vuit propostes
són pensant en el públic
i pensant en l'orquestra.
Quin tipus de repertori podem tocar
que farà que el mes següent toquem millor,
toquem més junts, toquem més afinats,
i a més a més que el públic el disfruti.
Llavors aquestes vuit propostes
són les que, per això dic, programació pròpia.
També jugues a Tomàs
amb el tema de l'artista convidat,
del músic convidat.
Hi ha un cas, a mi em sorprèn,
no sé, el pianista de jazz flamenc,
el Chano Domínguez.
Com el fareu encaixar
amb el projecte?
Chano Domínguez és l'última
de les vuit propostes.
Si vols te les detallo
molt breument cadascuna.
La primera es diu
Recòndria d'harmonia,
justament en honor
de l'obra que estem escoltant,
de Xavier Montsalvatge,
i la farem la setmana que ve
aquí a Tarragona,
al Teatre Metropol,
el divendres dia 23 de novembre,
a les 9 del vespre,
en honor al concert sobre,
per recaudar fons,
per la pel·lícula
Sonata per a Villoncelo,
per la Fibromialgia.
És una pel·lícula que explica
una miqueta la fibromialgia,
que és una cosa que als músics
ens preocupa molt,
perquè un músic amb fibromialgia
directament ha de deixar de tocar,
perquè hi ha dolors
que ens poden suportar.
Per tant,
és una pel·lícula
que estem molt sensibilitzats
amb ella.
Per tant,
si algú té ganes de sentir-nos,
Tarragona,
divendres 23 de novembre,
21 hores,
Teatre Metropol,
Recòndria d'harmonia.
En aquest cas,
convidem un pianista català
amb una trajectòria internacional,
que és en Daniel Ligorio,
un pianista que ha tocat
a Tarragona no fa anys,
també,
per la temporada
de joventuts musicals,
per tant,
que la gent el coneix
i una persona molt agradable
i que,
bé,
un excel·lent pianista.
El desembre
fem un programa
sense solista,
en aquest cas,
un programa sinfònic gran,
Els Colors de l'Orquestra,
on tocarem el bolero de Rebel.
I, a més a més,
aquest també el farem a Tarragona.
El farem el divendres 28 de desembre,
si no m'equivoco,
em sembla que sí,
divendres 28 de desembre,
al Palau de Congressos,
amb la col·laboració
de joventuts musicals.
Un programa sinfònic,
obertura 1800 de Tchaikovsky,
danses eslaves,
danses polupxenes de Borodín.
Vull dir,
un programa molt nadalenc,
però sense fer balsos i polques,
que és una miqueta
una cosa que a mi...
Sí.
El Daniel fem un
només amb els metalls de l'orquestra.
El febrer,
sense solista,
el febrer fem
aquesta proposta
amb el Claudi Rimany,
la primera que farem
amb el nou artista resident.
Al març fem un concert
que es diu
Stabat Mater,
amb cor i orquestra
i dues solistes.
Una de les dues solistes
l'ha tenit Bono,
que és de Riudoms,
per tant també donem sortida
als músics i solistes
d'aquí del territori.
A l'abril fem
un concert d'òpera,
però només de les àrees d'òpera.
Basat una miqueta
en el disc aquest
de la Cecilia Bartoli
de Vivaldi.
De gran veu,
eh,
Cecilia Bartoli?
Sí, sí, sí.
Una veu molt peculiar.
Vull dir,
gent que li agrada molt
i gent que no li agrada gens.
Però en tot cas
és una artistassa.
El maig fem
una sinfonia de Mahler,
la quarta de Mahler,
però en una versió
revisada per un alumne
de Schoenberg.
I al juny
anem a parar
a on,
al que tu em comentaves.
Amb el teadista
de jazz.
El teadista de jazz.
Llavors,
aquest any passat
ja hem fet
una proposta,
un punt arriscada,
però que ha funcionat
molt bé.
Amb el Manel Camp Trio
i el Llibert Fortuny
hem fet aquesta producció
que es diu
Miscel·lània,
que hem anat
pels principals escenaris
del país,
hem anat a Palau de la Música
amb el Festival Mas i Mas,
etcètera.
I Miscel·lània
ha funcionat molt bé.
Aquí hem fusionat
el que seria el jazz
amb la clàssica.
El trio de jazz
i el Llibert
normalment improvisaven
i l'orquestra
normalment
ho tenia tot escrit,
però després hi havia
moments al revés,
on els que feien
els solos improvisats
era l'orquestra
i el trio de jazz
i el Llibert
eren la base.
Per tant,
ha estat una experiència
molt enriquidora.
I com que ha funcionat
també hem pensat
l'any que ve
podríem anar
un puntet més enllà,
i al Xano de Mingues
què farem?
Doncs fusionarem
el flamenc
amb la clàssica.
Per tant,
com serà?
No ho sé.
No ho sé per què,
perquè les obres
que tocarem
s'estan gestant
i el Xano de Mingues
a més a més
vol composar
repertori nou
per aquest concert.
I també
vol revisar
antics temes
per fer-los
amb orquestra.
Per tant,
ja t'ho diré.
I vull aprofundir
que acabem de linkar
la vostra pàgina web
de Càmera Música,
que per cert
és un teatre,
no?
Sí,
a la pàgina web?
És el Palau de la Música.
És el Palau de la Música.
És el Palau de la Música.
Doncs acabem de linkar
el nostre perfil de Twitter
i per tant,
qui vulgui ampliar informació
en algun d'aquests concerts
es pot accedir a la pàgina web
i allà estaran tots desglosats.
Tomàs,
en fi,
l'enhorabona
per aquesta programació.
Moltes gràcies.
Segur us deixem algun concert,
no?
De la producció pròpia
els hem dit tots.
Potser no hem anomenat
la Marta Infante,
que són dels solistes
que col·laboren,
l'Ena Cupons,
Xavier Pagès,
Eduard Garcia,
però diguéssim
que d'explicar
ho hem explicat tot.
Tomàs,
moltes gràcies,
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.