.
.
.
.
.
.
.
.
.
Al llarg del cap de setmana hi haurà temps per escoltar música, temps per ballar, amb músiques i ritmes molt diferents, perquè Sant Magí ens portarà doncs sons i músiques i ritmes,
i ritmes ben bé.
.
Ritmes molt diferents perquè Sant Magí ens portarà sons i músiques i ritmes ben diferents.
Diumenge a la tarda, l'últim dia de les festes, el dia de Sant Magí,
hi haurà una exhibició de hip-hop i de dansa
i podrem escoltar i veure ballar temes com aquest que ara escoltem.
És una iniciativa del col·lectiu Crazy Dancers i de l'associació de veïns Tarracó.
Rebeca Sánchez, bon dia.
Bon dia.
La Rebeca Sánchez és coreògrafa.
Ella és professora de ball en algunes escoles
i d'alguna manera és l'alma mater d'aquest grup.
Què és el que fareu realment el diumenge a la tarda a la Rambla?
Aquest diumenge fem un espectacle d'uns 15 minuts més o menys
que el repetim dues vegades.
Serà hip-hop.
Nosaltres el que passa és que sempre que fem ball, fem hip-hop,
sobretot, bàsicament, però li posem alguna tonterieta
perquè sigui més divertit.
Llavors jo no us vull dir què farem, però sempre fem alguna tonteria així,
que no és hip-hop, per donar així la noteta i tal.
I aquest any ho fem dues vegades i ho fem per celebrar que fem 5 anys de grup,
tot i que no som gaire coseta, però ja portem 5 anys i ho hem volgut celebrar així per tot lo gran.
Qui sou, Crazy Dancers?
Sí, ara mateix som 9 persones, però som un grup de joves que vam començar ja fa 5 anys.
Som de totes les edats, perquè tinc gent des dels 14 fins als 21 i 22.
I som nois que ho fem perquè ens agrada, ho fem com a hobby i dediquem un parell d'horetes
o fins i tot més a vegades durant el curs i a l'estiu.
Què veieu? Tot tipus de músiques o bàsicament hip-hop?
Ens centrem en el hip-hop, que és el que ens agrada més,
però a vegades fem altres coses.
Un contemporani, alguna coseta així més moderna, poc, perquè no és el nostre, no en sabem gaire,
però sí, ens animem, fins i tot hem fet salses i rock and rolls de tant en tant,
però just i necessari, no en sabem gaire d'això.
I com vau néixer? A partir de conèixer-se entre vosaltres,
com va sortir la idea i en aquests 5 anys què heu anat fent?
La idea va sorgir amb un parell d'amics, sobretot,
que van dir, ostres, ho podríem fer per les festes del barri,
perquè hi ha poques coses per als joves de la nostra edat.
De quin barri parles?
De l'Avinguda Andorra.
Que encara no ho havíem dit.
És veritat, de l'Avinguda Andorra.
Del barri de l'Avinguda Andorra.
Ho vam fer perquè per la nostra edat, que estem així enmig,
ni som tan petits ni som tan grans, hi ha menys coses,
i llavors vam dir, vinga, va, que ho fem.
I a partir d'aquí ens va agradar, ens vam dir d'anar a ballar al Martí Franquès,
i vam dir, doncs sí, i a partir d'aquí ja vam començar a la Rambla,
ens hem anat a Teruel també, vull dir, no sé,
hem fet ja unes quantes coses, hem col·laborat amb Cultura,
per exemple, a Joventuts, fent espectacles per Halloween,
a la mostra de carrer...
Tot el que se'ns passa pel cap ho intentem fer, tot el que puguem.
I aleshores l'espectacle d'aquest diumenge serà una mica especial?
L'heu fet expressament per poder-lo estrenar a la Rambla?
Sí, normalment els adaptem sempre.
Si ho fem a la Rambla procurem, ja sigui mitjançant,
aprofitar tot l'espai que tenim,
o portant objectes, intentem adaptar-los sempre.
Llavors, el que fem aquest diumenge a la Rambla,
hi ha alguna coreografia que ja hem fet,
però n'hi ha d'altres que les estrenem,
i és com una petita mostra del que farem
a les festes d'aquest any de l'Avinguda d'Andorra.
És com un...
Te lo enseño un poquito y así vens.
Una mica de prèvia del que voleu fer
per les festes de l'Avinguda d'Andorra.
Per a vosaltres, què suposa, doncs això,
formar part del programa de festes de Sant Magí
i de poder actuar a la Rambla?
Ja sé que no és la primera vegada, però què suposa?
És una al·licien especial?
Sí, la veritat és que sí,
perquè ho fem a meitat de carrer,
ho fem a terra,
ens han dit alguna vegada fer-ho amb escenari,
però fer-ho per Sant Magí,
que hi ha tanta gent a la Rambla,
i fer-ho allí a peu de carrer,
és...
O sigui, hem ballat amb escenaris
i sempre ens acabem quedant
amb aquestes dates
per tindre la gent tan a prop.
És el que més ens agrada.
És més fàcil o és molt més difícil
fer-ho al carrer,
en un tram de la Rambla?
Perquè tu deies abans que
havíeu adaptat una mica l'espectacle
a l'espai.
Fer-ho en un espai com la Rambla
ho complica?
O al revés?
Home, normalment ho complica una mica,
perquè el fet de tindre la gent al costat
te pot passar algú pel mig,
que una vegada ja ens va passar,
va passar per darrere,
va ser com...
Ui!
Però...
Però t'hi acostumes.
També és una mica complicat,
perquè si la gent no s'asseu,
per exemple,
et limita amunt el canvi visual a tu
i als que et venen a veure,
però, bueno,
és això, t'hi acostumes.
El primer any sí que va ser complicat,
a més no sabíem si fer-ho mirant cap a dalt,
mirant cap baix,
mirant cap a la carretera,
però no,
ara ja ens hem habituat, suposo.
Què fareu coincident
amb les festes d'onze
a la Vicuda d'Andorra?
Allí farem un espectacle més gran,
ara intentarem que arribi
amb una hora d'espectacle,
no ho prometem,
però ho intentarem,
i aquest any,
com que fem els cinc anys de grup,
el que volem és fer
una petita recopil·lació.
Llavors,
hi haurà coreografies
que s'han fet altres anys,
hi haurà les noves,
intentarem que vingui
algun company
que ja ha ballat amb nosaltres
i que ara no està.
És tot un repte,
perquè no tots els nois que tinc ara
han estat des del principi,
per no dir que em sembla
que en queda un,
la resta són cares noves,
però, bueno,
estem agafant amb ganes,
estem nerviosos,
però, bueno,
és tot un repte.
És com una petita mostra
de tot el que hem anat fent,
amb les coreos
que més ens han agradat
a nosaltres
o que hem trobat
més divertides,
així perquè tothom
ho pugui veure una mica,
no?
El grup no és professional,
ho fa perquè li agrada,
perquè són uns apassionats
del ball,
del hip-hop,
però la Rebeca sí que
et dediques professionalment
al sentit
que ets professora,
no?
Sí, així és.
Aleshores,
tens nois i noies
o són tots nois
els que ballen?
No.
Perquè el hip-hop
sembla que sigui
molt un ball de nois,
només, no?
Sí,
ho sembla bastant,
però a l'hora de la veritat
ballen més noies
que nois
i realment
per aquí,
per la Rambla
només me'n balla un,
en tinc dos,
quasi sempre n'he tingut dos,
hi ha hagut a vegades
que he arribat
a sis nois
i això ha estat
com un miracle,
vull dir,
tinc més noies,
però bueno,
puc estar contenta
perquè tinc nois
i sempre els he anat
mantenint,
però no, no,
encara que us sembli
a la pràctica,
el hip-hop en si
ballen més noies
que nois.
El breakdance,
que és més de terra,
això sí que ho ballen quasi tot nois,
però bueno,
què farem?
Sí,
potser també és veritat
que hi ha un públic molt general
que a vegades no sap distingir
una cosa de l'altra,
no?
Pot ser,
pot ser,
perquè el hip-hop
com el definiríem?
Realment,
el hip-hop
seria una cultura,
una manera de viure?
Sí,
és la frase típica,
però sí,
realment seria això,
inclou moltíssimes coses,
llavors,
ara quan parles de hip-hop
tothom es fa una idea al cap,
en concret,
però realment abarca
moltíssimes més coses
i el que tothom es fa,
la idea quan parles de hip-hop
és del que jo comentava
del breakdance,
que és més un ball de terra,
de fer piruetes
i tot això,
però no és només això,
llavors,
és difícil,
és difícil,
el hip-hop abarca
moltíssims estils,
moltíssimes maneres
de ballar,
moltíssimes opinions,
moltes coses.
Assageu molt?
El que podeu?
I aquest el que podeu
cada quan és?
Dintre del que podem,
bastant,
a més a més,
som de matxacar prou.
Tenim uns assajos establerts
que són els diumenges
per la tarda
o pel matí,
que ja és un horari complicat,
es dona gràcies als papas
i ens estan escoltant,
però sempre acabem fent
alguna hora més,
alguna hora extra,
o el mateix diumenge repetint,
o el cap de setmana,
o ara que és a l'estiu,
entre setmana
estem fent petits assajos
extres d'una o dues horetes
per tindre ben reforçat
tot l'espectacle.
I on us trobeu?
Ens trobem a l'Avinguda Andorra,
a l'Associació de Veïns Tàrraco,
que ens deixa la sala,
doncs bueno,
ens deixen les claus
i allí anem,
assagem,
ho deixem tot perfecte
i au,
fins al proper dia.
És a dir,
que la sala de l'Associació de Veïns
és el vostre lloc d'assaig.
Sí,
efectivament.
perquè tu o alguns dels grups
sou d'aquella zona,
de l'Avino d'Andorra?
Ah,
efectivament.
Sou veïns de la zona?
i jo a més a més formo part de la Junta,
porto molts anys allí
i llavors ja és com un petit tracte
que s'ha acabat amb una convivència realment.
A veure'ns?
Sí, sí.
Ens ja estem molt agraïts.
Com a grup aspireu a alguna cosa més?
És a dir,
en el camí de la professionalitat o no?
O l'important com a grup és
que el hobby el pugueu expressar
i pugueu ballar a la Rambla
o allà on sigui fent coreografies diferents?
La prioritat és aquesta,
que sigui anar ballant i anar fent.
No podem dir que no tinguem somnis
de dir,
vinga va,
que algun dia arribarem a tindre
fins i tot una acadèmia
o algun espectacle propi.
Ens agradaria.
Però per ara ens conformem
que seguim ballant,
que seguim sent els que som
i que no se'ns acabi.
I l'altre ja vindrà.
Acabo, Rebeca.
Per a aquells que us vinguin a veure
o que passin
o que passin de casualitat per la Rambla
i es quedin allà,
hi ha alguna recomanació especial
per veure això,
un espectacle de carrer de hip-hop?
Vindre molt disposat
a veure qualsevol cosa,
a passar-s'ho bé
i a animar,
perquè un espectacle de hip-hop
necessita que s'animi,
que es cridi
i que es faci show.
Sí, sí, això és el que jo recomanaria principalment.
Perfecte.
Doncs amb aquesta recomanació
ens quedem.
Rebeca Sánchez
d'aquest grup
Crazy Dancers,
vinculada també a l'associació
de Benys Tarraco,
que són les dues entitats
que han preparat
aquesta exhibició de hip-hop
que podrem veure diumenge
a Bon Ritme,
a la tarda,
a dos quarts de set
a la Rambla Nova,
al tram central de la Rambla.
Que vagi molt bé, Rebeca.
Moltes gràcies.
Adéu, bon dia.
Fins demà!